Sarcòfecs de Carajía

Sarcòfecs de Carajía

Els Sarcòfecs de Karajía,o Carajía, oficialment Zona arqueològica monumental Karajía són un conjunt de sarcòfecs o ataüts segons la tradició funerària dels cultura chachapoyas en Perú, de fins a 2,50 m d'alt en formes humanes. Varen ser trobats en el barranc de Karajía prop de l'assentament Cruzpata en el Districte de Trita, Província de Luya del Departament d'Amazones en 1985 pel arqueòlec peruà Federico Kauffmann Doig gràcies a les referències proporcionades per Carlos Torres.

Indicis

La costum dels grups culturals "Luya i Chilleu-vos" (associats a la cultura chachapoyas) d'usar sarcòfecs per a enterrar als seus morts, ataüts la forma dels quals seguix el contorn de la figura humana, va ser mencionada en el Mercurio Peruà en 1791:

En la província de Chachapoyas es registren edificis en forma de cons, sustentant corpulentos busts. Estan colocats en les pendents dels cerros i llocs tan inaccessibles que solament es varen poder haver fabricat despenjant en maromas el material i els artífexs. Estos representen ser mausoleus d'alguns cacics o gent principal que, desijant perpetuar la seua memòria, no solament varen voler assegurar-se del temps valent-se de duríssims peñascos, sino també de la mà derribadora de l'home, colocant-los a on el temor del precipici li impedira acostar-se.

Açò va cridar l'atenció de Louis Langlois (1939) i dels arqueòlecs Henry i Paule Reichlen (1950). Despuix d'ells, esta particularitat de funerària va rebre poca atenció dels estudiosos. Una expedició conduïda per Federico Kauffmann Doig, en 1985, va conseguir localisar, en el lloc de Karajía, el més important grup de sarcòfecs fins a llavors conegut, el qual permaneixia intacte.

Descripció

Posició d'alguns sarcòfecs en el barranc

Els sarcòfecs de Karajía són únics en el seu gènero pel seu tamany colossal, ya que apleguen fins als 2 metros i mig d'alt i per la seua cuidadosa elaboració. El fet de que estigueren emplaçats en la part alta d'un barranc de difícil accés, ha permés que es conserven a respal de mans estranyes i de depredadors.

Gràcies al respal prestat per membres del Club Andino Peruà, als arqueòlecs els va anar possible escalar 24,00 metros de paret rocosa vertical i accedir a la gruta a on estan emplaçats els sarcòfecs, que es trobava més de 200,00 metros del fondo de la quebrada. Karajía-1 està constituït per sèt sarcòfecs. El tercer es va derrocar provablement durant el sisme de 1928, desapareixent en l'abisme. Com vullga que els sarcòfecs estan lateralment units uns a uns atres, el que es va desplomar va obrir forados en els costats dels contigus. Este fet va permetre reconéixer en detalle el contingut d'estos sarcòfecs i determinar el dels restants, que d'esta manera no varen tindre que ser violentados i permaneixen intactes. En l'interior del sarcòfec obert es trobava una mòmia, assentada sobre una pelleranca i envolta en teles mortuorias. Objectes de ceràmica i ofrenes diverses acompanyaven al difunt. La datació obtinguda per radiocarbono en analisar els restants orgànics, va oferir la data de 1460 d. C. Rosegadorés i aus de rapa havien alterat el context del sepeli. L'atre sarcòfec estava buit per haver segut carcomido i retirades del lloc la mòmia i les seues pertinences. Els sarcòfecs estan conformats per grans càpsules antropomorfas fetes d'argila mesclada en branques chicotetes i pedras, aplicada sobre una estructura de canyes o branques. Solament el cap i part del pit són compactes. Tant cos com a cap estan decorats en pintura roja de dos tons, aplicada sobre una base blanca.

Es considera que estos sarcòfecs són evocació de la forma típica de la bala funerària costeño i cordillerano corresponent al periodo Huari. En efecte, en un com en un atre cas, la forma antropomorfa ha segut donada solament sobre el contorn del cos humà, sense que s'evidencien les formes corresponents a les extremitats. Cal remarcar que el cap del sarcòfec ha rebut tractament escultòric, i que el rostre és el resultat de còpies en argila de caraces funeràries originalment fetes d'una taula retallada en forma de mija lluna per a representar la mandíbula.

Semblances culturals

Els rostres dels monolits de Recuay, dels cuchimilcos de Chancay i encara el del ser representat en el tumi de Lambayeque, tenen en comú en les figures representades en els sarcòfecs de Carajía la característica d'una mandíbula prominent.

Atres varis grups de sarcòfecs, com els de Tingorbamba i Chipuric, presents en els voltants de la comarca, han segut prolijamente documentades per les expedicions Antisuyo. Estes expedicions varen estar dirigides per Federico Kauffmannn Doig i per Gían Carlo Ligabue.

Vore també

• Amazones peruà prehispánico
• Cultura Chachapoyas
• Kuélap
• Gran Pajatén
• Estany dels Còndors

Enllaços externs

{{ |dms-lat=06°09.760′S |dms-long=78°01.280′O |dec-lat=-6.16267 |dec-long=-78.02133 |param=06_09.760_S_78_01.280_W_|default=dms|name=}}</noinclude>