Anex:Terremots en Perú

En la següent taula cronològica és un reconte dels terremots ocorreguts en el territori del Perú des de l'época colonial fins a la data. Es consideren com a terremots a aquells events sísmics de major intensitat o que hagen produït danys greus, i la magnitut dels quals siga igual o major a 6 en l'escala de Richter, i la seua intensitat siga igual o major al nivell VII en l'escala de Mercalli.

Taula de resum

S'advertix que la magnitut i el número de víctimes en alguns casos és aproximada. es mencionen també els terremots que si ben no varen tindre el seu epicentre en l'actual territori peruà, varen afectar no obstant partix d'ell.

XVI

Data	Magnitut	Nom	Epicentre	Zones afectades	Víctimes i danys materials
1513	8.7 Mw		Sur del Perú		El terremot no va causar víctimes mortals conegudes. Es desconeix l'alcanç dels danys que causa. El terremot també va generar un tsunami que va contribuir als seus efectes destructius.
15 de novembre de 1555	8.4 Ms		Front a les costes de Lima.	Centre del Perú.	Acompanyat d'un tsunami que va destruir el port del Callao, la ciutat de Lima també va ser destruïda, deixant més de 300 persones fallides.
17 de juliol de 1578	7.7 Mw	Terremot de la Vila de Santa María de Cañete de 1578	Prop de la Província de Cañete	Costa central del Perú	Destruïx cases, temples i el palau dels virreyes.
22 de giner de 1582	8.2 Ms	Terremot de Arequipa de 1582	Prop d'Arequipa.	Sur del Perú.	30 morts. Destrucció total de Arequipa i les seues afores. Inundació de la ciutat.
17 de març de 1584	8.4 Ms		Front a les costes de Lima.	Centre del Perú.	Profunditat de 30 km.
9 de juliol de 1586	8.6 Mw	Terremot de Lima i Callao de 1586	Oceà Pacífic, front a Lima.	Costa central del Perú	22 morts. La torre de la Catedral de Lima i les parts altes d'edificis es derroquen. Maremoto arrasa el Callao i atres poblats.

XVII

Data	Magnitut	Nom	Epicentre	Zones afectades	Víctimes i danys materials
19 de febrer de 1600	7.9 Ms	Terremot de Arequipa de 1600	Omate, actual departament de Moquegua.	Sur del Perú / Precedit per l'erupció del volcà Huaynaputina.	4000 morts aprox. Destrucció total de la ciutat d'Arequipa; es varen produir fluix piroclásticos en les afores del volcà Huaynaputina (Moquegua) que va sofrir una erupció de tipo Pliniana, un d'estos fluix va sepultar completament pobles com Quinistaquillas, ademés atres fluix varen sepultar a aproximadament 1,500 persones en 20 pobles de les Valls de Omate i Tambo tals com Calicanto i Chimpapampa. Les tremolació varen ser percebudes en Lima, Cusco i els sorolls de les explosions volcàniques moltes llegües mar adins. La tragèdia va tindre repercussió mundial generant canvi climàtic, sequies, hivern prolongat i hambruna.
28 de febrer de 1600	8.1 Ms		Prop d'Arequipa.	Sur del Perú.	Segon sisme ocorregut despuix del principal del 19 de febrer, destruint les poques construccions que varen quedar en peu.
24 de novembre de 1604	8.5 Mw	Terremot de Arica de 1604	Oceà Pacífic, front a Arica.	Sur del Perú i actual nort de Chile.	Gran Terremot en la costa sur, va deixar entre 1,500 a 1,700 morts, destruint Arequipa, Moquegua, Tacna, Arica; danys greus en Ica i destrucció en els Vages Occidentals de Ayacucho, en Parinacochas i Pausa a on va destruir 300 vivendes. El posterior tsunami va arrasar Arica matant a 23 persones, aixina mateix va provocar destrucció en Iquique, Camaná, Pisco i Islay. Es varen reportar esmonyides massives i liqüefacció en numerosos pobles dels Vages entre la costa i Puno, incloent les localitats Huayllacana i Chacalluta en la frontera actual de Chile i Bolívia, que varen desaparéixer del mapa. El terremot es va sentir fort en Lima i Cusco deixant lleus danys materials, el tsunami va inundar també parts del Callao.
19 d'octubre de 1609	8.6 Mw	Terremot de Lima i Callao de 1609	Oceà Pacífic, 30 km al noroest del Callao	Costa central del Perú.	Aprox. 200 morts. Unes 500 cases en Lima es derroquen i la Catedral és sériament afectada. Aparentment es va tractar d'un sisme originat per una falla i no en l'Oceà. Va haver destrucció en Matucana i Canta.
16 de setembre de 1615	7.5 Mw		Oceà Pacífic, front a Arica.	Sur del Perú i actual nort de Chile.	Es desconeix si va causar víctimes. Destrucció parcial en Arica i total en Tacna. Sentit fort en Arequipa, Iquique, Puno. Acompanyat d'un menut tsunami, que no va provocar danys ni víctimes.
14 de febrer de 1619	8.7 Mw	Terremot de Trujillo de 1619	Prop de Trujillo, actual departament de la Llibertat.	Costa nort del Perú.	3000 - 5000 morts. Destrucció total de Trujillo (X-XI), es va estendre la devastación per una àmplia zona que incloïa Piura, Saña, Santa, Cajamarca i Huamachuco. Aparentment es tracta d'un event intraplaca. Es va reportar liqüefacció de sol en tota la costa entre Barranca i Piura (VII-VIII), ademés de massives esmonyides en les serranías. Es va sentir molt fort en Lima (V) sense ocasionar danys. Es creu que el temps de tornada d'este tipo d'event en la zona varia entre 600 i 800 anys donant-li un aspecte molt perillós a futur per la densitat demogràfica i tipos de sol de la regió.
27 de novembre de 1630	6.4 Ms	Terremot de Lima i Callao de 1630		Costa central del Perú.	Desastrós. Varis morts (Aprox. 50) i contusos en Lima. Destrucció d'alguns edificis en Lima i Callao. Es creu que el terremot va tindre el seu orige en la mar front o baix de Lima.
31 de març de 1650	8.1 Muk	Terremot del Cuzco de 1650	Prop del Cusco, actual Departament de Cusco.	Sur i centre del Perú	Un dels majors events sísmics causats per falles en el sur de Perú, va anar de molt llarga duració i es creu que la ruptura es va generar a través de la Cordillera de Ausangate en els llímits de Cusco i Puno fins a Paucartambo. El cataclisme va causar 15,000 morts i devastación de la otrora capital Imperial Inca, Cusco (X). Va causar forts danys en les edificacions, i massives esmonyides entre Písac i Paucartambo, represando ademés el riu Apurímac generant inundacions aigües avall. El terremot en ser superficial va dur molta destrucció a través del Replanell del Collao, fins a Sica Sica en l'actual Bolívia i fins a Andahuaylas per l'Oest. Va generar pànic en Ica i Arequipa (V), sentit moderat en Lima (IV).
13 de novembre de 1655	8.8 Ms	Terremot de Lima i Callao de 1655		Costa central del Perú.	Sisme superficial que per tremolació presursores ocasiona solament 01 mort. Greus danys en edificis en Lima i Callao. S'òbrin 2 clavills en la Plaça Major i es derroca l'iglésia dels jesuïtes. Greus danys en el Presidi de l'Illa Sant Lorenzo. Va generar numeroses rèpliques de forta intensitat.
12 de maig de 1664	7.3 Muk	Terremot de Ica i Pisco de 1664		Actual departament de Ica.	Acompanyat d'un maremoto. Va generar aproximadament 800 víctimes. Destrucció total de la ciutat d'Ica (X) en 400 morts ocasionant que durant la seua reconstrucció es canvie llaugerament d'ubicació, aixina mateix i 60 morts en Pisco que va ser arrasada pel posterior tsunami (IX). Pèrdua de gran cantitat de vins i aguardientes almagasenats en els cellers. En Lima es va sentir en gran intensitat (V-VI), en Arequipa i Cusco (IV). Es va reportar aparició de manantiales en els Vages.
17 de juny de 1678	8.4 Mw	Terremot de Lima i Callao de 1678		Costa central del Perú.	9 morts. Destrucció reportada en Lima, Callao i Chancay (VII). Molts ferits. Es varen evitar moltes víctimes gràcies a sismes premonitores.
10 de març de 1681	7,3 Ms	Terremot de Arica de 1681		Sur del Perú i actual nort de Chile.	Terremot d'aparent orige continental ocasiona 133 morts en Arica, Pisagua, Iquique i els seus serranías com Camina, Huara, Tarapacá, Pica, i Putre. Intensitat VII-VIII en Arica a on va causar la solsida de gran part del Fort que la protegia dels pirates. Danys importants en Tacna (VI). Sentit en Arequipa (IV) i el Altiplano.
28 de giner de 1687	6.5 Mb			Huancavelica, Huanta i Lircay.	Moviment telúric que ocasiona massives pèrdues materials i de vides en vàries províncies dels actuals Departaments de Huancavelica i Ayacucho. Va quedar molt afectada la Vila Imperial de Huancavelica, i províncies com les de Huanta i Angaraes varen quedar arrasades. A pesar de l'intensitat la major part de solsides mineres de la regió varen resultar ilesos. Intensitat aproximada VIII en Huancavelica, Churcampa i Huanta; VII en Huamanga. Es presumixen 600 fatalitat.
20 d'octubre de 1687	8.6 Mw	Terremots de Lima i Callao de 1687	Oceà Pacífic, a l'oest de Lima i el Callao.	Costa i serra central del Perú.	Ocorren dos importants events telúrics, complexos i espayats per aproximadament 1 hora i 25 minuts. El primer de Mg aprox. 8,0 i el segon de 8,8 Mw. El primer event telúric a les 04:15 hores, va ocasionar desarticulamiento de moltes edificacions atrapant a mils de pobladors dins de vivendes i edificis, sofrint devastación total a les 05:30 hores en l'event de major magnitut. Varen morir aprox 10,000 persones en una franja de llitoral des de Barranca pel nort fins a Moquegua pel sur i des de la costa fins a Huánuco, Abancay i Cusco. El tsunami posterior va arrasar El Callao, Lurín, Pisco, Chancay, Camaná, Chala, Islay entre uns atres. Varen morir en El Callao més de 300 persones, 1,541 varen morir en Lima, unes 200 varen morir en el poble Quilcay prop de Lurín. En Pisco, 02 navío varen quedar varats en la seua plaça d'Armes; es varen destruir els Almagasens de azogue de Chincha des d'a on s'embarcaven cap a Acapulco. Greus danys en Arequipa, Palpa, Naixca, Lucanas, Cotahuasi. Es va produir efecte massiu de liqüefacció i esmonyides. Destrucció total de Lima (X), se salva l'image del Senyor dels Milacres. Intensitat per al segon event XII en Cañete i Pisco; XI en Ica; X en Naixca; IX Camaná, Chancay VIII Huarochirí, Antabamba, Arequipa VII Moquegua, Pasco, Tarma, Huánuco, Huamanga, Andahuaylas VI en Cusco, Saña, Lambayeque i en Trujillo ocasionant danys; es va sentir en Guayaquil i La Serena (III).
14 de juliol de 1699	6.5 Mb			Actual Departament de Lima	Forta tremolació en Lima (V-VI), va ocasionar deterioració d'estructures danyades en el gran terremot de 1687; no existixen registres de víctimes.

XVIII

Data	Magnitut	Nom	Epicentre	Zones afectades	Víctimes i danys materials
17 de setembre de 1707	7.0 Mb		Capi, Paruro, actual departament de Cusco	Actual Dpto. de Cusco.	Moviment sísmic ocasionat provablement pel sistema de falles Zurite-Calca-Paruro. Va ocasionar fins a 400 morts, sofrint devastación total el poble de Ccapi (IX-X) en més de 90 moradores morts. Es va evidenciar greus desplaçaments de sols en Coyabamba, Huanoquite, Paccarietambo, Tambobamba i a lo llarc del riu Velille. Intensitat VI en Cusco causant danys menors i pànic generalisat. VI en Abancay, V en Sicuani, IV en Huamanga, III en Ayavirí, Azángaro i Arequipa. Múltiples rèpliques causen danys adicionals.
22 d'agost de 1715	7.0 Mb		Prop d'Arequipa	Sur del Perú.	Sisme intraplaca. Va ocasionar danys importants en Arequipa, Moquegua, Tacna, Arica i va produir grans esmonyides que varen sepultar varis menuts pobles en les parts altes. Va estar acompanyat de moltes rèpliques per dos mesos. A pesar de l'event el número de fallits no va ser major de 100. Intensitat VII en Arequipa, Tacna, Arica, Moquegua, Islay, Camaná, Omate i Ilo; VI en Iquique, Chuquibamba; V en Puno; IV Ica, Naixca, Andahuaylas, Sicuani i III en Cusco.
6 de febrer de 1716	8.8 Mw		Torata, actual departament de Moquegua.	Actuals dptos. de Arequipa i Moquegua.	Moltes víctimes (al voltant de 300) i destrucció total de Torata; intensitat VIII possiblement associat a efecte de lloc per amplificament de sols. Es presumix que el sistema de falles Ubinas va desencadenar l'event. Va causar pànic, alguns ferits i danys menors en Moquegua i Arequipa (V-VI).
11 de febrer de 1716	8.6 Mw		Prop de Camaná, actual departament de Arequipa.	Actuals dptos. d'Ica i Arequipa.	Acompanyat d'un maremoto. Destrucció total de Pisco i de menudes poblacions ubicades entre Cañete i l'actual Marcona. Es varen derrocar totes les cases, causant pànic general. La terra es va badar en alguns llocs expeliendo chorrada de pols i aigua en soroll pavoroso. Intensitat X en Pisco, VIII-IX en Ica VII Nasca, Cañete VI-VII Acarí, Chala, Yauyos VI Llima, Huancavelica V Huamanga IV Arequipa, Huánuco. Sentit en Cajamarca i Puno. Aprox 400 morts, tsunami en Pisco. Sembla ser un event similar al de l'any 2007.
6 de giner de 1725	7.8 Ms	Terremot de Trujillo de 1725	Prop de Trujilllo.	Nort del Perú.	Fort sisme de duració prolongada. 4,000 morts. En els nevats de la Cordillera Blanca va originar el trencament d'un estany glaciar en el Nevat Huandoy, la qual desbordant-se, va arrasar al poble de Ancash a mig camí entre Yungay i Caraz a on se celebrara la festa de la Epifanía del Senyor i el natalici de l'alcalde, Melchor Punyán, morint en aquell lloc 1,500 persones. Destrucció massiva en Barranca, Trujillo i Huaraz. Va ser un event de característiques similars al d'Áncash de 1970. Va generar danys en Lima i Piura. Intensitat IX en Trujillo.
8 de giner de 1725	6.0 Ms		Prop d'Arequipa	Sur del Perú.	Fort sisme que causa 25 morts. Destrucció de gran part de cases en Arequipa. Va seguir una polseguera que va cobrir la ciutat. Event aparentment relacionat en falla cortical. VII Arequipa VI Islay V Moquegua IV Tacna III Puno, Ica, Puquio, Abancay, Cusco
27 de març de 1725	7.0 Ms		Prop de Camaná, actual departament de Arequipa.	Costa sur del Perú.	Camaná sofrix danys de consideració, causant alguns ferits. Genera tsunami en Camaná, Islay i Ilo. Danys lleus en Moquegua, Tacna i Arica. Moltes vivendes en Arequipa deteriorades per sismes previs es derroquen. Va tindre duració de 2 minuts. Sentit llauger en Lima.
24 de març de 1739	7,0 Mw		Santa Catalina, hui en província de Aymaraes, departament de Apurímac	Aymaraes.	Perixen molts habitants de la comarca de Santa Catalina. Moltes esmonyides. Greus efectes en Challhuanca. Danys en Andahuaylas. S'estima entre 700 i 900 fallits. Intensitat X entre Saraya i Toraya, VIII Challhuanca VII Andahuaylas VI Abancay, Cangallo V Huamanga IV Cusco.
19 de novembre de 1744	5.8 Mb		Prop de Cusco	Actual departament de Cusco.	A les 06:30 hores, fort sisme d'intensitat VI en Cusco. Va causar danys i pànic.
11 de febrer de 1746	6.1 Mb		Poble de Urcos, prop de Cusco	Actual departament de Cusco.	Destrucció de moltes cases en Urcos. Es va tractar d'un eixam sísmic. Intensitat VII Acomayo, VI Urcos V Cusco, Sicuani IV Ayaviri III-IV Abancay. Es va reportar 04 morts.
28 d'octubre de 1746	9.0 Mw	Terremot de Lima de 1746	Oceà Pacífic, Oest del Callao.	Costa i serra central del Perú.	El major terremot de l'història de Lima. Maremoto jagantesc afecta el llitoral des de les costes de Piura fins a Tarapacá, destruint ports i pobles, sent borrant del mapa a Guañape (La Llibertat) i a Punta Bíssols (Ica). Uns 29,000 morts. En Lima uns 6,000 de 60,000 habitants. En el Callao solament se salven 200 d'una població de 5,000. Intensitat XII en Chancay, XI Huacho, X Llima, Callao, Vaig saber, Barranca. La devastación es va estendre pel continent fins a Cajamarquilla (actual Bolívar, La Llibertat), i Sant Tomás (Cusco). Es va produir licuación massiva de sols en la costa, valls i en Lucanas (Ayacucho). Sentit molt fort (V) en una missió jesuïta ubicada en la confluència dels Rius Huallaga i Marañón, ademés en Tacna i Cusco (V).
14 de març de 1747	6.4 Ms			Tauca, hui en la província de Pallasca, Áncash.	Sisme destructor en el poble de Tauca, llavors en la jurisdicció de Conchucos. Va causar més de 80 morts i es varen registrar danys en Corongo. Sentit fort en Trujillo, Huaraz, Cajamarca.
2 de setembre de 1759	7.8 Ms		Prop de Trujilllo.	Nort del Perú.	Uns 100 morts, dels quals 05 morts en Trujillo. Vàries edificacions averiades. La Catedral va sofrir en les seues voltes i torres. Sentit violent entre Sant Pedro i Santa. En Huamachuco va ser intens (VI). Danys en Cajamarca. Els sismes premonitores varen evitar més víctimes.
26 de giner de 1777	6.5 Mb			Costa central del Perú.	Tremolació molt violenta i prolongat a les 03:00 hores. Va despertar a la població. Intensitat V en Lima, Casma i Pisco.
13 de maig de 1784	8.4 Mw		Prop d'Arequipa.	Actual departament de Arequipa.	154 morts. La ciutat de Arequipa queda arruïnada, aixina com totes les poblacions situades en un radi de 100 km. Numeroses rèpliques. VIII Camaná, Islay VII-VIII Arequipa, VII Moquegua VI-VII Tacna VI Arica, Pauza V Iquique, Ica, Puno IV Cusco, Pisco III Llima
14 d'octubre de 1791	6.0 Mb			Vila de Pasco	Forta tremolació, acompanyat de gran soroll. Es va apreciar una direcció NE-SO segons Rossi i Rubí. Algunes vivendes colapsades i 30 ferits. Intensitat V-VI Cerro de Pasco, sentit III-IV en Lima.

XIX

Data	Magnitut	Nom	Epicentre	Zones afectades	Víctimes i danys materials
1 de decembre de 1806	8.4 Mw		Oceà Pacífic, front al Callao.	Costa central del Perú.	Fort seisme de llarga duració (aprox. 2 minuts), acompanyat d'un maremoto. Danys en Lima i el Callao (VI) 02 morts.
30 de març de 1813	7.0 Ms		Prop d'Ica.	Actual departament de Ica.	32 morts. Destrucció de la vila de Ica (VII). Grans clavills es varen formar en el caixer del riu Ica, emergint gran cantitat de fanc. Sentit V en Lima.
10 de juliol de 1821	8.2 Mw		Camaná, actual departament de Arequipa.	Actual Dpto. de Arequipa	Gran terremot en el sur, causa centenars de víctimes de les quals solament 162 es contabilisen en pobles de Camaná, Ocoña, Caravelí, Chuquibamba i en la Vall del Majes. Tsunami arrasa Chala, Ocoña, Camaná, Islay, Ilo i afecta Arica, Pisco i El Callao. Es destruïxen numerosos cellers i facendes. Danys greus en Cangallo i Arequipa (VII). Sentit molt fort en Lima (V).
30 de març de 1828	8.3 Ms	Terremot de Lima de 1828	Oceà Pacífic, oest del departament de Lima.	Costa central del Perú.	Acompanyat d'un maremoto. Molts morts, dels quals 33 en Lima. La ciutat queda intransitable per les enrunes. Atres ciutats de la costa destruïdes. Intensitat VIII Huacho, Barranca, Chancay VII Llima, Callao, Huarmey VI-VII Cañete, Matucana, Canta VI La Oroya, Pisco, Santa, Huaraz V Cerro de Pasco, Huánuco IV-V Trujillo, Huancayo III Arequipa, Piura, CU
8 d'octubre de 1831	7.0 Mb	Terremot del Sur del Perú de 1831		Extrem sur del Perú i actual nort de Chile.	Varis morts en Arica. Es va sentir fins a Arequipa i algunes ciutats de Bolívia.
18 de setembre de 1833	7.5 Ms	Terremot de Arica de 1833		Sur del Perú i actual nort de Chile.	18 morts. La ciutat de Tacna queda reduïda a enrunes. Danys en Moquegua, Arequipa, Sama, Arica, Torata, Locumba i Ilabaya. Sentit fins a Bolívia.
4 de juliol de 1839	6.8 Mb		Actual districte de Chanchamayo, departament de Junín.	Chanchamayo, selva central del Perú.	Trau del seu llit al riu Aynamayo, canviant el seu curs.
20 d'agost de 1857	8.0 Mw		Prop de Piura, departament de Piura.	Noroest del Perú.	Destrucció de molts edificis en Piura. Es va obrir la terra, de la qual varen emanar aigües negres. Danys menors en el port de Paita.
13 d'abril de 1861	6.0 Mb			Departament de Apurímac i part del d'Ayacucho	Afectats els pobles d'Andahuaylas, Sant Jerónimo i Talavera.
13 d'agost de 1868	9.0 Mw	Terremot de Arica de 1868	Oceà Pacífic, front a Arica.	Sur del Perú, Bolívia i actual nort de Chile	El major sisme registrat en Perú junt en el de 1746. Es va percebre des de Samanco en Perú, fins a Valdivia en Chile. A lo manco 700 morts (500 d'ells en tot el llitoral afectat). Destrucció en Moquegua, Arequipa, Tacna, Iquique; els ports d'Arica, Mollendo i Islay arrasats per un maremoto.
13 d'agost de 1868	8.6 Ms		Oceà Pacífic, front a Arica.	Sur del Perú, Bolívia i actual nort de Chile	Segon Gran sisme ocorregut despuix del cataclisme del mateix dia.
24 d'agost de 1868	8.4 Ms		Oceà Pacífic, front a Arica.	Sur del Perú, Bolívia i actual nort de Chile	Tercer gran sisme suscitat despuix de l'event principal del mateix any. (13 d'agost).
3 de decembre de 1869	6.0 Mb		Abancay, departament de Apurímac	Dpto. de Apurímac.	Danys en edificacions.
9 de maig de 1877	8.8 Mw	Terremot de Iquique de 1877	Oceà Pacífic, front a la província de Tarapacá	Sur del Perú, actual nort de Chile i antic suroest bolivià(Llitoral de Bolívia, perdut en la guerra del Pacífic).	Acompanyat d'un maremoto que va afectar des de Pisco en Perú fins a Antofagasta (en eixa época territori de Bolívia) en Chile, i que va aplegar fins a Japó, Nova Zelanda, Hawái, Samoa i Califòrnia. 34 morts. Poblacions afectades en Perú: Mollendo, Ilo, Arica i Iquique.
23 de giner de 1878	7.9 Ms			Sur del Perú i actual nort de Chile.	Acompanyat d'un maremoto. Poblacions afectades en Tarapacá. Es va sentir en Arequipa i Tacna.
20 de setembre de 1898	6.0 Mb			Llima i Callao.	Fort sisme que causa danys en les edificacions. Es va sentir fort en el Callao.

XX

Data	Magnitut	Nom	Epicentre	Zones afectades	Víctimes i danys materials
2 de giner de 1902	6,5 Mb			Costa nort i central del Perú.	Fort i prolongat en Casma i Chimbote. Es va sentir des de Paita fins a Lima.
4 de març de 1904	6,5 Mb		Matucana, departament de Lima, Perú	Costa central del Perú.	5 morts. Els majors danys materials varen ocórrer en Chorrillos i el Callao.
4 de maig de 1906	7,0 Mb		Prop de Tacna	Sur del Perú i nort de Chile.	En Tacna ocasiona solsides de cases i cuarteamientos de parets. Afecta també a Arica i Mollendo.
26 de decembre de 1906	7,9 Ms		Prop de Tacna	Sur del Perú i nort de Chile.	Es desconeixen els danys que el sisme va poder haver causat
16 de juny de 1908	7,0 Ms		Prop de Tacna	Sur del Perú i nort de Chile.	Desplome de cases en Tacna i Arica.
12 de decembre de 1908	8,2 Mw		Front a les costes d'Áncash i Lima.	Costa Central del Perú.	10 morts.
24 de juliol de 1912	8,2 Mw	Terremot de Huancabamba de 1912	Huancabamba, departament de Piura.	Dpto. de Piura.	Greu event sísmic intraplaca en el sector nort de la Cordillera dels Vages, gran destrucció en províncies de Piura (va causar la casi total destrucció del centre històric de la ciutat), Huancabamba, Jaén, Tombes i Cutervo. Molts danys en Chiclayo (VII) i en Cajamarca, Trujillo (VI), queden afectades, també les províncies de Loja, L'Or, Guayas (Equador). Percebut en Lima i Huancayo(III), Tombes (VII-VIII), Cajamarca (VI), Chachapoyas i Chimbote (V), Moyobamba (IV-V), Iquitos (IV). Grans esmonyides de terra, liqüefacció i agrietamiento de sols en Huancabamba, en Huanca i a lo llarc dels rius Piura i Chira. No es coneix la cantitat exacta de fallits, es presumix damunt de 500.
6 d'agost de 1913	7,8 Mw		Caravelí, departament de Arequipa.	Dpto. de Arequipa.	Ruptura d'un segment entre Chala i Atico, es reporten 135 morts. Destrucció de Caravelí i danys d'alguns edificis de Arequipa i Ica. Tsunami afecta Lomas, Chala, Atico, Ocoña. Maretazo causa danys en Matarani i Mollendo. Ruptura de cables submarins. Esmonyides en Parinacochas, Lucanas Caravelí, L'Unió, Paucar del Sara Sara, Castella i Condesuyos; moltes vivendes destruïdes en Puquio i Coracora. Intensitat màxima X en Chala VIII-IX en Caravelí VII en Nasca, Puquio, Coracora, Camana, Chuquibamba VI Arequipa, Ica, Pisco V Mollendo IV Moquegua, Tacna, Huamanga, Abancay, Huancavelica, Cañete III-IV Llima, III Iquique, Puno, Arica II La Pau
4 de novembre de 1913	7,0 Mb		Llímits dels dptos. d'Apurímac i Cusco.	Dpto. de Apurímac.	Violent terremot, queden arrasats els pobles de Casaya, Soraya, Tarray, Pont, Huaquipa, Tintay, Tapairihua, Sañayca entre uns atres. Greu destrucció en Chalhuanca, Huancaray, Turpo, Amoray, Colcabamba, i Antabamba. Molts danys i pèrdues humanes en Andahuaylas, Abancay i Chuquibambilla. Es va sentir com una forta tremolació en Huamanga (IV-V), es va reportar major intensitat en Abancay (VII) que en Andahuaylas (VI) a pesar de la distància més curta a l'epicentre. Moltes esmonyides, i liqüefacció de sols. Varen morir 400 persones. Sentit (V) en Cangallo, IV en Cusco i Puquio, III-IV Ica, Nasca III Sicuani, Arequipa, Huancavelica i Huancayo II en Lima.
11 de setembre de 1914	7,5 Ms		Caravelí, departament de Arequipa	Sur del Perú.	24 morts. Destrucció de Caravelí. En Nasca danys menors i víctimes.
2 de decembre de 1914	7,0 Ms			Província de Parinacochas, departament de Ayacucho.	34 morts. Danys majors en pobles situats en la divisòria de la Cordillera Occidental entre Ayacucho i Arequipa.
28 de decembre de 1915	7,2 Ms		Caravelí, departament de Arequipa.	Dpto. de Arequipa.	39 morts. Danys de vivendes en Caravelí i desplome de cases en Acarí.
8 de febrer de 1916	6,5 Mb		Lircay, llímit dels dptos. d'Huancavelica i Ayacucho.	Dpto. de Huancavelica.	60 morts.
20 de maig de 1917	6,0 Mb		Prop de Trujillo, departament de la Llibertat	Costa nort del Perú.	Causa danys en edificis públics de Trujillo. Es va sentir fort en Saña, Chimbote i Casma.
21 de maig de 1917	6,5 Mb		Caylloma Província de Caylloma, departament de Arequipa	Poble de Caylloma.	22 morts. El poble de Caylloma queda en ruïnes.
18 de decembre de 1921	7,3 Mw		Mariscal Ramon Castella, Departament de Loreto	Dpto. de Loreto	Es desconeixen els danys que el sisme va poder haver causat
17 de giner de 1922	7,9 Mw		Putumayo, Departament de Loreto	Dpto. de Loreto	Es desconeixen els danys que el sisme va poder haver causat
11 d'octubre de 1922	7,2 Mw		Caravelí, departament de Arequipa.	Dpto. de Arequipa.	Danys importants en Arequipa i Mollendo.
11 de març de 1926	6,4 Mb			Costa i serra central del Perú.	Fort sisme en Lima; es produïxen solsides en la ruta del ferrocarril central.
9 d'abril de 1928	7,3 Ms		Ayapata, Província de Carabaya, departament de Puno	Dpto. de Puno.	Destrucció de poblacions de la Prov. de Carabaya. 5100 morts. Se sent intensament en Puno, Cusco i Huancané.
14 de maig de 1928	7,3 Ms			Nort del Perú.	Notable commoció sísmica, en els Vages del nort del Perú. Epicentre en Valle de Chinchipe. Destrucció casi total de la ciutat de Chachapoyas (Intensitat VIII); aixina mateix queden destruïdes Cutervo, Chota, Sócota, Leymebamba, Huancabamba, Sallique, Jaén (46 morts), Pucará, Sant Ignacio, Bagua, Canchaque, Lamud. Efectes notables es varen percebre en Moyobamba, a on es varen derrocar 150 vivendes, i en el sur d'Equador registrant-se molts danys en Cariamanga, Loja, Zamora i Catamayo. Danys menors en Cajamarca, Iquitos, Trujillo, Piura, Tombes i Guayaquil. Es varen observar grans efectes en la superfície com a liqüefacció de sols i esmonyides, un d'ells va matar a 25 persones en Pimpingos (Cutervo) i liqüefacció de sols va arrasar per complet el poble de Vituya en Amazones.
18 de juny de 1931	7,0 Ms		Tinto, província de Canchis, departament del Cusco	Afectats els pobles de Tinta, Checacupe, Sicuani i Yanaoca.	El sol es va badar i es varen desplomar moltes vivendes.
19 de giner de 1932	7,5 Mw		Huacho, Dpto. de Llima	Costa central del Perú.	Molts danys en Huacho.
5 d'agost de 1932	6,3 Mb		Arequipa, departament de Arequipa	Dpto. de Arequipa	Llaugers desperfectes en algunes cases.
5 de març de 1935	6,4 Mb			Costa i serra nort del Perú.	Es va sentir en la costa peruana, entre les latitut 5° i 11°, va causar molts danys en Trujillo, llaugers danys en Cutervo, Cajamarca, Chimbote i Casma; sentit en totes les poblacions del Carreró de Huaylas fins a Chiquián.
21 de juny de 1937	7,1 Mw			Costa nort del Perú.	En Trujillo ocasiona caiguda de rebancs i rajaduras en parets. En Lambayeque i Salaverry solsides de torres d'iglésies.
24 de decembre de 1937	6,5 Mb		Huancabamba, departament de Pasco.	Alvertents orientals de la Cordillera Central.	En vespra de Nadal; 73 morts i molts ferits despuix d'un sisme d'orige cortical en la zona de Oxapampa-Huancabamba-Chontabamba-Pozuzo. Màximes intensitat en Sant David i Progrés (IX). Liqüefacció de sols i esmonyides. Intensitat VI en Huánuco, Tarma i Cerro de Pasco V Jauja IV Huancayo, Lima, Huaraz
5 de març de 1938	6,0 Mb		Acopía, província de Acomayo, departament del Cusco	Poble de Acopía.
23 de juny de 1939	6,0 Mb		Districte de Pomacanchi, província de Acomayo, departament del Cusco	Províncies de Acomayo i Canes	Danys majors en les edificacions d'atobó.
11 d'octubre de 1939	7,0 Ms		Chuquibamba, província de Condesuyos, departament de Arequipa	Poble de Chuquibamba.	Greus danys en edificacions. Es va sentir en Arequipa i Moquegua.
24 de maig de 1940	8,2 Mw	Terremot de Lima i Callao de 1940	Oceà Pacífic, front a les costes de Callao i del departament de Lima.	Costa central del Perú.	Acompanyat d'un maremoto. Va ser sentit des de Guayaquil en el Nort fins a Arica en el Sur. 1000 morts. Les zones més afectades en Lima varen ser el Centre, Barranc, La Molina i Chorrillos.
18 de setembre de 1941	6,4 Mb		Prop del Cusco, departament del Cusco	Dptos. de Cusco i Apurímac.	Danys en edificis i vivendes en el Cusco. Es va sentir en Abancay i en els pobles situats en les estribaciones de la Cordillera Occidental.
24 d'agost de 1942	8,2 Mw		Entre els llímits dels dptos. d'Ica i Arequipa	Dptos. de Arequipa i Ica.	33 morts. Destrucció total de Nasca.
30 de giner de 1943	6,5 Mb		Districte de Yanaoca, província de Canchis, departament de Cusco.	Pobles de Yanaoca i Pampamarca.	Seisme local. Més de 75 morts.
10 de novembre de 1946	7,3 Ms		Quiches, província de Sihuas, departament de Áncash.	Dptos. d'Áncash i La Llibertat.	2500 morts. Seisme associat a un visible cas de recalcada tectónica. Ocorren transformacions topogràfiques i solsides en la part alta del poble de Quiches.
1 de novembre de 1947	7,7 Mw		Satipo, departament de Junín	Entre la serra central i la selva peruana.	2233 morts. Danys pronunciats en Satipo i atres pobles aledaño. La carretera a Satipo és afectada en varis trams. Sentit en casi tot el territori peruà.
11 de maig de 1948	7,4 Ms		Toquepala, llímits dels dptos. de Moquegua, Tacna i Puno.	Dptos. de Arequipa, Moquegua i Tacna.	178 morts. Danys de consideració en les construccions antigues de la ciutat de Moquegua. Danys lleus en Arequipa.
28 de maig de 1948	7,0 Ms	Terremot de Cañete de 1948	Prop de Cañete	Província de Cañete, departament de Lima.	Sisme destructor; ocasiona 3 morts i deterioració en la majoria de les construccions d'atobó i quincha.
20 de juliol de 1948	6,5 Mb			Províncies de Caravelí i Condesuyos, departament de Arequipa.	Llaugerament destructor en les poblacions de Caravelí i Chuquibamba.
16 de maig de 1950	7,9 Muk		Huancane, Departament de Puno	Dpto de Puno i Dpto. de la Pau (Bolívia)	Es desconeixen els danys que el sisme va poder haver causat
21 de maig de 1950	6,8 Mb		Prop del Cusco, departament del Cusco.	Dpto. del Cusco.	1581 morts. Més del 50 % dels edificis i vivendes del Cusco resulten averiats. Provoca solsides de montanyes i cerros de Cusco.
10 de decembre de 1950	6,5 Mb		Prop d'Ica, departament de Ica.	Dpto. de Ica	10 morts. Danys de consideració en algunes edificacions d'atobó. Sobre el terreny va provocar l'obertura de clavills en alguns terrenys de sembrío, a on va sorgir aigua.
31 de giner de 1951	6,0 Mb			Departament de Lima	Forta tremolació en Lima. El moviment va ser sentit en el llitoral des del paralel 10° fins al 14°.
4 de març de 1951	6,3 Mb		Rodalies de Chala, província de Caravelí, departament de Arequipa.	Dptos. de Arequipa i Ica.	El poble de Chala molt afectat. Llaugerament destructor en Caravelí.
23 de juny de 1951	7,2 Mw		Oceà Pacífic, front a les costes del nort del Perú.	Dptos. de la Llibertat i Áncash.	Afecta Trujillo, Yungay i Pacasmayo; sentit en Cajamarca i en tot el Carreró de Huaylas.
12 de decembre de 1953	7,3 Mw		Tombes, departament de Tombes, en la frontera Perú - Equador	Nort del Perú i sur de l'Equador	48 morts en Perú; 36 en Equador.
21 d'abril de 1954	6,0 Mb		Entre Cañete i Chincha.	Dptos. de Lima i Ica	1 mort.
19 d'agost de 1955	7,2 Mw			Dptos. d'Áncash i La Llibertat.	Llaugerament destructor en la Facenda Cartavio i en Chimbote. Sentit des de Piura fins a Lima.
9 d'octubre de 1955	6,0 Mb		Caseriu de Mungui, districte de Pampamarca (L'Unió), província de l'Unió, departament de Arequipa.		Causa destrucció i averies de vivendes en Mungui.
18 de febrer de 1956	6,2 Mb		Carhuaz, departament de Áncash	Carreró de Huaylas, Dpto. de Áncash.	Sisme destructor sentit en tot el Carreró de Huaylas, causant 14 morts. Danys en Carhuaz i en els caserius de Amascha, Shilla, Llipa i Hualcán.
29 d'octubre de 1956	6,5 Mb			Dptos. de Huánuco i Áncash.	Llaugerament destructor en Huánuco i Tingo María. Sentit fortament en els pobles aledaño al riu Marañón, en el Dpto. de Áncash i en el pto. de Chimbote; lleument en Lima.
15 de giner de 1958	7,0 Mw		Prop d'Arequipa, departament de Arequipa.	Dptos. de Arequipa i Moquegua.	228 morts; 845 ferits; 100 000 damnificats. Totes les cases antigues de la ciutat de Arequipa varen sofrir danys, resistint solament les modernes.
19 de juliol de 1959	7,1 Mw			Dptos. de Arequipa, Moquegua i Tacna.	Intens i prolongat seisme.
24 de decembre de 1959	6,2 Mb		Prop d'Ayacucho	Serres del departament de Ayacucho.	7 morts. Destrucció de 250 vivendes en els poblats de Pomabamba, Moyobamba i Huahuapuquio. Sentit en la ciutat de Ayacucho i pobles veïns.
13 de giner de 1960	7,8 Ms		Prop d'Arequipa, departament de Arequipa	Dptos. de Arequipa i Moquegua.	687 morts; 200 ferits; 170 000 damnificats. Les ciutats de Arequipa i Moquegua severament afectades. Inhabilitació de carreteres. Chuquibamba, Caravelí, Cotahuasi, Omate, Puquina en ruïnes.
15 de giner de 1960	6,0 Mb			Dptos. de Lima, Ica i Huancavelica.	Solsida de cases en Naixca, Ica i Huancavelica.
20 de novembre de 1960	7,8 Mw			Dptos. de Piura, Lambayeque	Dos morts en Piura. Moren 3 per un tsunami de 9 metros d'altura, en els ports de Eten i Pimentel.
8 de novembre de 1961	6,0 Mb		Districte de Acos, província de Acomayo, departament de Cusco
3 de març de 1962	6,0 Mb		Yungul, districte de Ulcumayo, departament de Junín.	Alvertents orientals dels Vages centrals.	20 morts. Destrucció i agrietamientos de les parts altes.
15 d'agost de 1963	7,7 Mw		Sandia, Departament de Puno	Dpto. de Puno	Es desconeixen els danys que el sisme va poder haver causat
17 de setembre de 1963	6,5 Mb			Dptos. de la Llibertat, Áncash i Lima.	Moviment destructor prolongat i sorollós que es va sentir a lo llarc de la costa, entre Cañete i Trujillo i en les poblacions del Carreró de Huaylas.
24 de setembre de 1963	7,1 Mw			Dpto. de Áncash.	Causa fortes danys a les cases d'atobó dels pobles de la Cordillera Negra. Moltes averies en els canals de regadiu i camins. En Huaraz i Huarmey es produïxen severs danys en les vivendes; algunes rajaduras en immobles antics del nort de la ciutat de Lima; sentit fortament en Chimbote i Salaverry.
26 de giner de 1964	6,0 Mb		Prop d'Arequipa, departament de Arequipa	Dptos. de Arequipa i Moquegua.	En Arequipa va haver 4 ferits i deterioració en vàries cases ya resentides per moviments anteriors.
8 de maig de 1965	6,0 Mb		Districte de Urcos, província de Quispicanchi, departament de Cusco	Poble de Urcos.	Solsides de les ales dels cerros.
17 d'octubre de 1966	8,1 Mw	Terremot de Lima i Callao de 1966	Oceà Pacífic, front a les costes d'Huacho i Barranca, (departament de Lima)	Costa central del Perú.	Acompanyat d'un maremoto moderat. 220 morts; 1800 ferits; 258 000 damnificats. Les zones més afectades de Lima varen ser La Molina, Pont Pedra, les zones antigues del Rímac i de la Tancada, les zones adjacents als cerros i una banda a lo llarc del riu Rímac fins al Callao.
19 de juny de 1968	6,9 Mw		Moyobamba, departament de Sant Martín.	Dpto. de Sant Martín, selva nort del Perú.	Sisme ocasionat en el sistema de falles Campanaquiz-Cahuapanas-Angaiza-Chazuta; l'epicentre es va ubicar en les rodalies de Santa María de Cahuapanas, va generar numerosos danys materials en Sant Martín, Cajamarca, Amazones, La Llibertat i Loreto. Intensitat màxima IX en Angaiza i Cahuapanas, es va reportar VII en Moyobamba i Yantaló; VI-VII Rioja, Llepes, Chachapoyas; VI Cajamarca, Juanjui, Celendín. Sentit fort en Guayaquil (IV), Iquitos i Trujillo (IV), va alcançar Llima i Huancayo (III). No es va poder evidenciar la ruptura de la falla per la densitat boscosa de la regió, no obstant es va observar esmonyides massives des de l'aire sobretot en les conques del ric Maig i del riu Paranapura; va ocasionar desplaçament lateral de sol prop de Moyobamba i en l'àrea de Yarina-Huimbayoc. Es varen reportar 46 fallits (12 fallits en Moyobamba, 02 en Tabalosos, 01 en Llepes, 5 en Chachapoyas entre uns atres). Pese a elevada magnitut i superficialitat del sisme la majoria de danys es varen deure a falles de construcció i antiguetat de les construccions.
1 d'octubre de 1969	6,2 Mb		Huaytapallana, districte de Pariahuanca (Huancayo), departament de Junín	Huaytapallana	1300 morts. Es produïx una falla o desplaçament vertical del terreny en les faldes del nevat Huaytapallana.
14 de febrer de 1970	6,2 Mb		Panao, Província de Pachitea, Departament de Huánuco	Panao.	10 + morts; numerosos ferits. Els pobles més afectats varen ser Chaglla, Quero, Ayllamarca, La Lindo i uns atres a on varen quedar destruïdes totes les vivendes rurals.
31 de maig de 1970	7,9 Mw	Terremot de Áncash de 1970	Oceà Pacífic, front a les costes del departament de Áncash	Nort del Perú.	El més catastròfic ocorregut en el Perú, per la cantitat de víctimes. 100 000 morts (25 000 desapareguts); 358 000 ferits (157 245 hospitalisats); 3 000 000 damnificats. La ciutat de Yungay desapareix coberta per una jagantesca torrentada. Destrucció de Huaraz i atres ciutats. Sentit des de Tombes fins a Ica i des de la costa fins a Iquitos.
9 de decembre de 1970	7,1 Mb		Prop de Piura	Dptos. de Tombes i Piura.	1167 + morts (48 desapareguts); 2500 ferits; Casi 300 000 damnificats.
5 de maig de 1971	6,2 Mb		Sant Miguel, província de Sihuas, departament de Áncash.	Dpto. de Áncash.	En el caseriu de Sant Miguel de Chingalpo i el poble de Quiches es produïxen víctimes per esmonyides i desplomes: 5 morts; 30 ferits. Va tindre el seu orige en el mateix foc del terremot de 1946.
14 d'octubre de 1971	6,5 Mw		Província de Aymaraes, departament de Apurímac.	Prov. de Aymaraes.	144 morts. Es calcula que el 10 % de les vivendes varen ser destruïdes i un 40 % varen resultar prou danyades. Els pobles més afectats varen ser: Copaya, Mosecca, Sañayca i Toraya.
20 de març de 1972	6,6 Mw		Juanjuí, província de Mariscal Càceres, departament de Sant Martín	Nororiente del Perú.	40 morts. 500 vivendes derrocades o semidestruidas. Licuación d'arenes en Juanjuí i assentaments en la carretera marginal. Solsida de cerros en Saposoa. Sentit fins a Lambayeque.
3 d'octubre de 1974	8,1 Mw	Terremot de Lima de 1974	A l'Oest de la Regió Central, en la costa sur del departament de Lima.	Dptos. de Lima i Ica.	Duració de prop de 2 minuts. 252 morts; 3600 ferits; 300 000 damnificats. Són afectades Llima, Mala, Cañete, Chincha i Pisco. En Lima varen sofrir danys edificis públics, iglésies, monuments històrics. El Tsunami va inundar vàries fàbriques en El Callao.
16 de febrer de 1979	7,1 Mw		Prop de la ciutat d'Arequipa	Dpto. de Arequipa.	Danys materials.
10 de novembre de 1980	6,2 Mb		Prop d'Ayacucho	Departament de Ayacucho.
18 d'abril de 1981	6,2 Mb		Paccha-Opancca-Ticllas, departament de Ayacucho.		106 morts.
28 de març de 1982	6,0 Mb		Suroest de la ciutat de Lima, departament de Lima.	Departament de Lima	Fort moviment sísmic en epicentre a 135 Km. al suroest de la ciutat capital, entre Cañete, Chincha i Pisco, en duració de 35 segons. En la ciutat de Lima varen fallir una dòna i un chiquet i en Huancayo dos persones. En Chosica una séquia es va eixir fòra del seu caixer, derribant un mur de contenció.
29 de maig de 1990	6,4 Mw		En els llímits dels dptos. de San Martín i Amazones	Noreste amazónico del Perú	Important i complex event, que supon un dels sismes superficials més notables de la regió nort-oriental. Event de 48 segons de duració i 03 ruptures, epicentre en la Falla Shitari en els llímits Sant Martín en Amazones, al suroest de Rioja. El sisme va trencar un segment de falla que supon l'energia acumulada per aproximadament 500 anys. Este sisme va presentar numeroses rèpliques moltes d'elles suficientment fortes per a sentir-se en Iquitos a 500 km de distància, liqüefacció de sols, solsides, i esmonyides en un gran àrea. Intensitat VIII Soritor, Omia, Sant Marcos i El Pervindre, VII-VIII Rioja, Mendoza VII Moyobamba, Nova Cajamarca, Tabalosos VI -VII Llepes, Tarapoto, Juanjui, Chachapoyas VI Bagua, Jaén, Celendín, Yurimaguas. Va causar pànic i agrietamiento d'algunes vivendes en Trujillo, Piura, Chiclayo, Chepén i Pacasmayo. Sentit moderat a fort (IV) en Chimbote i Iquitos. Més de 200 morts, 4,000 ferits i 285,000 damnificats.
4 d'abril de 1991	6,1 Mw	Terremot del Nororiente del Perú de 1991	En la Amazonía, event premonitor;departament de Sant Martín.	Noreste del Perú	Event premonitor en el sistema de falles Rioja-Moyobamba. Va ocasionar alguns danys i 10 ferits en l'àrea de Nova Cajamarca-Moyobamba-Tarapoto. Intensitat VI en Moyobamba i Tarapoto; V Chachapoyas, Yurimaguas; IV Chiclayo, Cajamarca; III Tombes, Iquitos, Tingo María, Trujillo. Va ser seguit de 03 events de 4,6 Mw, 5,1 Mw i 4,4 Mw que varen alertar a la població abans del sisme principal.
5 d'abril de 1991	6,9 Mb		Event principal	Noreste del Perú.	Es considera l'event principal de l'eixam sísmic iniciat en el segment Rioja-Moyobamba part del sistema de falles Campanaquiz-Cahuapanas-Angaiza-Chazuta. Es creu que el sistema va ser reactivat tardíamente pel sisme del 29 de maig de 1990 que va ocórrer en un sistema de falles propenc (Pucatambo-Shitari-Saposoa). Event complex ocasionat en falla normal ocasió 100 morts, més de 500 ferits i 185,000 damnificats. VIII en Angaiza VII en Moyobamba, Nova Cajamarca, Soritor, Rioja, Rodríguez de Mendoza, Tabalosos VI Tarapoto, Chachapoyas, Yurimaguas, Juanjuí, Jaén, Bolívar V Chiclayo, Cajamarca, Andoas, Tingo María IV Iquitos, Pucallpa, Trujillo, Guayaquil III Quito, Lima, Huancayo. Va produir danys en alguns llocs del sur d'Equador. Es va evidenciar importants efectes de liqüefacció en la zona de l'Alt Maig, sobretot en les afores de Nova Cajamarca i Moyobamba, aixina mateix desplaçament lateral de sols i liqüefacció en Sant Antonio de Cumbaza, Shapaja, prop de Juanjui, en Celendín, Bagua, i Balsapuerto. Unes 135 escoles varen ser destruïdes.
18 d'abril de 1993	6,3 Mw		Centre del departament de Lima		Sisme intermig en epicentre en la Cordillera, prop de Yangas (província de Canta). Va ocasionar moltes esmonyides de que varen interrompre vies de comunicació i que varen provocar danys materials i humans. Intensitat VII en Sant Josep del Palle VI en Canta, Santa Rosa de Quives, Santa Eualia V-VI Llima, Callao, Matucana V Huacho, Huaral, Oyón IV Cañete, Huaraz, Pasco III Huancayo, Ica, Cajamarca, Trujillo. Va ocasionar 08 morts (05 en Canta i Huarochirí; 03 en Lima), 83 ferits i 2,000 damnificats.
21 de febrer de 1996	7,5 Mw		180 km a l'oest de Chimbote, Ancash. Llunt de la costa nort-centre	Dptos. de Lambayeque, La Llibertat i Áncash	Terremot submarí de ruptura llenta. Va produir intensitat de IV-V en Chimbote; IV Huaraz, Trujillo, Huacho III Chiclayo, Cajamarca, Lima, Pisco II Talara, Piura, Ica. Va ocasionar un tsunami rar, posterior a l'hora de produït el terremot. Les ones (la major de 3 metros d'altura) varen destruir numeroses vivendes i embarcacions entre Port Salaverry i Port Casma. En l'àrea de Guadalupito, Santa, Coishco i prop de Samanco l'inundació va ingressar més de 200 m terra adins ocasionant la mort de 14 persones.
12 de novembre de 1996	7,7 Mw	Terremot de Nasca de 1996	Al Suroest de la Regió Central-Sur, llímits dels dptos. d'Ica i Arequipa.		Important event sísmic; epicentre a 135 km a el SO de Nasca, en l'mar. En ocórrer prop del temps de recessió laboral (11:59 a. m.) es va evitar una major mortandad. Va produir casi 20 morts; 2,000 ferits; 99,874 damnificats en Ica, Huancavelica, Ayacucho i Arequipa. Va produir liqüefacció de sols en les Valls de Palpa, Nasca, Acarí i Yauca. Va destruir casi per complet el Port de Lomas, i el poble de Atiquipa. Danys en relaves miners, especialment en Otapara varen contaminar i represaron el riu Acari. Intensitat VIII en Nasca, Acarí i Palpa VII en Pampa Galeras i Chala VI en Ica, Caravelì, Puquio; V Camaná, Cañete IV-V Arequipa, Mala, Mollendo IV Llima, Huancavelica, Huamanga, Andahuaylas, Ilo III-IV Huancayo III Cusco, Arica, Tacna, Huánuco II Trujillo, Pucallpa, Port Maldonado. Sentit en edificis de gran altura en Guayaquil i La Pau (Bolívia). Va produir un lleu tsunami que va afectar l'àrea de Sant Joan de Marcona-Sant Nicolás. Alguns miners varen quedar atrapats en les mines Huanilo.
3 d'abril de 1999	6,8 Mw		Suroest del Perú.	Costes del departament de Arequipa.	Event complex de 36 segon de duració. Danys importants en l'àrea de Camaná-Caravelí-Cotahuasi-Chuquibamba-Aplao. Es va produir 01 mort; 95 ferits; més de 400 famílies damnificades. Intensitat VI-VII Camaná, Caravelí VI Chuquibamba, Cotahuasi V-VI Arequipa V Naixca, Ilo IV-V Moquegua IV Cusco, Moquegua, Tacna, Pisco, Ica, Andahuaylas III Puno, Arica, Huancavelica II La Pau, Lima.

XXI

Data	Magnitut	Nom	Epicentre	Zones afectades	Víctimes i danys materials
23 de juny de 2001	8,4 Mw	Terremot del sur del Perú de 2001	En la mar, front a les costes del departament de Arequipa, Perú	Arequipa	És el sisme de major magnitut que va ocórrer en el Perú, del com es tinga registre instrumental. El terremot va deixar un número de morts de 102 persones, incloent 26 que varen morir com a conseqüència del posterior tsunami, que també va causar la desaparició de 70 persones. El baix número de morts va ser a lo manco parcialment, degut a que el tsunami va afectar la majoria de ciutats turístiques fora de temporada, ademés el maremoto va colpejar durant la marea baixa. Aproximadament 320 000 persones varen ser afectades pel terremot, 17 500 cases varen ser destruïdes i 35 550 danyades directament en les afores de les ciutats de Arequipa, Camaná, Moquegua i Tacna. El sisme va aplegar a sentir-se en gran part del Perú. Percebut de grau VIII MM des d'Àtic fins a Ilo (Moquegua); sentit des de Huaral, Lima, La Oroya, Huancayo de grau II MM; III en Cusco; IV en Ica; V en Nasca; VI-VII en Arequipa; VIII en Tacna, Moquegua, Locumba, Caravelí. El terremot també es va sentir en gran intensitat en el nort de Chile a on va causar 3 morts; les escales alcançades en Chile varen ser: Arica VII, Iquique VI, Calama IV-V i Tocopilla II-III. En Bolívia, La Pau III i Oruro En Bolívia, va ocasionar pànic en La Pau i L'Alt, ademés danys en vivendes de numeroses localitats en les províncies de La Pau i Oruro.
23 de juny de 2001	6,1 Mw		En la mar, front a les costes del departament de Arequipa, Perú	Arequipa	Replica suscitada despuix de l'event principal del mateix any. Magnitut (V).
26 de juny de 2001	6,7 Mw		En la mar, front a les costes del departament de Arequipa, Perú	Arequipa	Va ser la segona replica més forta suscitada despuix de l'event principal del mateix any. Magnitut (VI).
5 de juliol de 2001	6,6 Mw		En la mar, front a les costes del departament de Arequipa, Perú	Arequipa	Replica suscitada despuix de l'event principal del mateix any. Magnitut (VII).
7 de juliol de 2001	7,6 Mw		Front a les costes dels dptos. d'Arequipa i Moquegua.	Arequipa	Va ser la replica més fort del sisme principal ocorregut el 23 de juny del mateix any, en una profunditat de 33 km, va deixar un saldo de 3 morts.
28 de decembre de 2001	6,0 Mw		En el nort d'Ucayali, Perú.	Centre nort del Perú	Va ser un sisme ocorregut a les 09:28 (UTC) a una profunditat de 160 km.
25 de setembre de 2005	7,5 Mw	Terremot del nort del Perú de 2005	90 km a el NE de Moyobamba, departament de Sant Martín	Nort i part del Centre del Perú.	10 morts; 164 ferits; 12 600 damnificats. Danys més severs en Llepes, en el departament de Sant Martín, llimitant en el departament de Loreto.
20 d'octubre de 2006	6,7 Mw		Oest de Chincha, departament de Ica		Ferits lleus.
15 d'agost de 2007	8,0 Mw	Terremot de Pisco de 2007	Oceà Pacífic, a 40 km a l'oest de Chincha Alta, departament de Ica.	Província de Pisco, Chincha, Ica i Cañete	El terremot més mortífero en Perú des de 1970, va generar aprox 1,000 fallits; (600 fallits i 400 desapareguts), 2891 ferits hospitalisats, 76 000 vivendes destruïdes i inhabitables i 431 000  persones afectades. Va ocasionar un tsunami local que va ofegar a 03 persones en Lagunillas (Pisco) i va inundar Paracas. Va afectar als departaments de Lima, Callao, Ica, Ayacucho, Huancavelica i Junín; es va reportar danys lleus en Andahuaylas (V). Es va observar desplaçament lateral del terreny i liqüefacció massiva entre Jaguay (Chincha Alta) i plaja Carhuas. Intensitat IX en Pisco i Tambo de Mora; VIII-IX en Chincha Alta; VIII en Ica; VII-VIII Cañete; VII Castrovirreyna, Yauyos; VI Huancavelica, Nasca V-VI Llima V Huancayo, Huamanga IV Cusco, Pucallpa, Chimbote III-IV Trujillo III Arequipa, Cajamarca, Chachapoyas II-III Chiclayo II Iquitos, Arica, La Pau, Guayaquil.
16 de novembre de 2007	6,8 Mw		La frontera entre Perú i Brasil; llímits dels dptos. d'Ucayali i Loreto, Perú.		Ferits lleus.
8 de juliol de 2008	6,2 Mw		Prop d'Aplao, Arequipa.	Província de Castella, Arequipa.	El moviment registrat a les 09:13:07 UTC va provocar danys estructurals en vivendes i ponts i va deixar a lo manco una persona morta, víctima pel colapse d'una paret en Arequipa, ademés de ferits i agrietamientos en varis edificis.
26 d'agost de 2008	6,4 Mw		66 km al noroest de Pucallpa	Selva Central del Perú, amazonía de Brasil	Danys materials.
9 de febrer de 2009	6,1 Mw		Frontera dels dptos. d'Arequipa i Ica	Sur del Perú	Danys materials menors.
23 de març de 2010	6,0 Mw		40 km al surest de Naixca, a 40 km de profunditat	Centre i sur coster del Perú	Pànic general, caiguda d'alguns rebancs. Sentit fort en Naixca, Palpa i Puquio (V), intensitat IV en Caravelí, i Ica III en Arequipa, Huamanga, Huancavelica, Cañete.
5 de maig de 2010	6,2 Mw		A l'Oest de Tacna, en la mar, Perú	Sur del Perú, Nort de Chile i Bolívia	17 ferits registrats, danys materials, solsides i postes caiguts en Tacna, es varen danyar algunes vivendes en Moquegua, causant 02 ferits. Intensitat V en Tacna IV-V Ilo IV Moquegua III Arequipa, Chucuito II Puno, Camaná.
18 de maig de 2010	6,0 Mw		46 km a l'este-noreste de Bagua Gran, Amazones	Sur d'Equador, nororiente del Perú	Es va reportar 01 ferit en Bagua. Danys materials en vivendes i infraestructura vial, en presentar-se el fenomen de liqüefacció que va destruir 2 km de la Carretera Belaúnde Terry entre Pedro Ruiz i Jamalca. Cort de decorregut elèctric i hídric. Varen colapsar algunes canonades de captació d'aigua potable en Bagua i Utcubamba. Caiguda d'alguns sostres i murs en Luya i Chachapoyas. Sentit V en Bagua IV-V Chachapoyas, Jaén IV Moyobamba, Tarapoto, Cajamarca, Juanjui, Olmos, Huancabamba III Chiclayo, Piura, Trujillo. Sentit II en Iquitos.
23 de maig de 2010	6,1 Mw		28 km al suroest d'Huancasancos, Ayacucho	Centre i Sur del Perú	Danys menors en vivendes precàries de les províncies de Huanca Sancos, Cangallo, Lucanas i Sucre en Ayacucho. Va causar algunes esmonyides que varen afectar vies de comunicació. Es va reportar 16 ferits en la regió Ica, la majoria per atacs de pànic i persones que varen botar des de les finestres de les seues vivendes, aixina mateix 04 ferits per contusions en Ayacucho. Sentit V en Sancos IV-V Puquio, Cangallo, Querobamba IV Huamanga, Ica, Naixca, Andahuaylas, Huancavelica, Huanta III-IV Huancayo III Abancay, Cusco, Llima II-III Arequipa, Junín, La Mercé II Moquegua, Huacho, Barranca.
24 de maig de 2010	6,5 Mw		319 km a l'est de Pucallpa, en l'estat brasileño d'Acre.	Selva centre-oriental del Perú	No es varen registrar danys. Sentit IV en Purús III en Pucallpa i Atalaya.
6 de març de 2011	6,2 Mw		93 km al surest de Tacna	Sur del Perú	Talle temporal del decorregut elèctric i de les comunicacions, sentit fort IV en Tacna.
20 de juny de 2011	6,6 Mw		Regió de Antofagasta, Chile	Sur del Perú	Talle temporal de decorregut elèctric, sentit prolongat IV en Tacna.
24 d'agost de 2011	7,0 Mw	Terremot del Perú de 2011	37 km al surest de Contamana, Loreto	Centre del Perú. Percebut en Equador, Colòmbia, Brasil i Bolívia.	3 morts, un per accident en Pucallpa, una dòna per impacte de roca en la via terrestre entre Pucallpa i Aguaytía i un home per infart en Ica, es varen contabilisar 70 ferits, d'ells 28 en la ciutat de Tarma, a on vàries estudiants es varen accidentar en evacuar el seu centre educatiu. Es varen reportar esmonyides i solsides de cerros en Junín, Pasco, i Huánuco, sent els més importants els que varen afectar el poble de Monobamba en Junín i la carretera Aguaytía-Pucallpa, es varen observar solsides menors en La Mercé i Pichanaki, tall prolongat d'energia elèctrica i telecomunicacions, es va evidenciar liqüefacció de sols en Contamana (Loreto) i agrietamiento del sol en parts de Pucallpa. Sentit fort V-VI en Pucallpa i Contamana V en Aguaytía, Port Inca i Orellana. IV en Iquitos, Huánuco, Tingo María, Cerro de Pasco, Satipo, Tarapoto III-IV Moyobamba, Huaraz, Huancayo, Quillabamba, Bagua III Cajamarca, Trujillo, Chimbote, Ica, Huarmey, Huancavelica, Huamanga, Port Maldonado, Ica II-III Llima.
28 d'octubre de 2011	6,9 Mw		117 km al suroest d'Ica	Centre i sur del Perú	1 mort en Cerro Blau (Cañete, Llima), 103 ferits, 134 cases destruïdes, 600 inhabitables i casi 1000 damnificats. Cort temporal de les comunicacions i decorregut elèctric. Aixina mateix, la catedral de Ica (patrimoni cultural) i 2 iglésies més varen colapsar, es varen observar moltes solsides en camins de Huaytara. En la ciutat de Huancavelica 02 vivendes i 01 colege varen resultar parcialment destruïts. Sentit fort VI en Ica i Palpa V Naixca, Chincha Alta IV Cañete, Camaná, Caravelí III-IV Huancayo, Huamanga III Arequipa, Moquegua, Tacna, Huaral, Llima II-III Abancay II Cerro de Pasco, Huánuco, Puno.
30 de giner de 2012	6,3 Mw		47 km al suroest d'Ica	Centre i sur del Perú	224 ferits, 150 cases destruïdes, 425 inhabitables i al voltant de 1800 damnificats. Va causar pànic en hores de la matinada, cort de decorregut elèctric i de les telecomunicacions en la regió Ica, colapse de canonades d'aigües servides en la ciutat de Ica. Sentit VI en Ica, V en Naixca, Pisco, Chincha Alta IV Mala, Cañete, Huancavelica, Puquio, III-IV Cangallo III Llima, Huancayo, Huamanga, Arequipa, Camaná II Moquegua, Tacna, Huacho, Junín.
14 de maig de 2012	6,3 Mw		31 km al suroest de Tarata	Sur del Perú	Cort de decorregut elèctric. Sentit fort (V) en Tacna, IV en Moquegua III en Arequipa II en Puno, i Chucuito. Es va evidenciar assentament de sols en la zona de Pocollay. Varen resultar afectades 106 vivendes, i 11 ferits.
7 de juny de 2012	6,1 Mw		19 km al suroest de Chuquibamba, Arequipa	Sur del Perú	Danye en les llínees telefòniques, es va observar caiguda d'alguns murs de vivendes antigues i esmonyides sobre camins i carreteres. Sentit molt fort en Chuquibamba, Caraveli i Aplao (V), Arequipa, Puquio i Naixca (IV), sentit III en Moquegua, Ica, intensitat II en Tacna.
2 d'agost de 2012	6,2 ML		47 km al suroest de Pucallpa, Ucayali	Centre i orient del Perú	Danys lleus en algunes vivendes, cort de decorregut elèctric. Epicentre junt al poble de Masisea a on l'intensitat va aplegar a V. Sentit en fort en Pucallpa (IV), sentit III en Huanuco, Huancayo, Cerro de Pasco, Huaraz II-III Cajamarca II Llima, Trujillo, Chimbote.
16 de juliol de 2013	6,0 Mw		9 km a l'est de Huambo, Arequipa	Sur del Perú. Sentit en Bolívia i nort de Chile.	38 ferits i 111 vivendes colapsades. Numeroses vivendes afectades. No es descarta que tinga relació en l'activitat del volcà Sabancaya. Intensitat V en Maca, Huambo i Cabanaconde IV en Chivay, Arequipa, Caraveli III en Moquegua i Sicuani II-III Juliaca II Abancay, Cusco. Este event es relaciona en l'inici d'un eixam sísmic. El potencial sísmic d'esta zona és molt actiu, presentant-se events que varen causar danys materials en 1992 i 1998, en falles que creuen tota la Vall del Colca i relacionada en l'activitat del volcà Sabancaya des de 1986. cal destacar que en esta zona es va presentar un sisme de Mg 6.2 el 23 de juliol de 1991, causant 97 morts, i danys en la Vall del Colca, ademés de forçar la reubicación del poble de Maca, destrossat al 100%.
25 de setembre de 2013	7,1 Mw	Terremot de Acari 2013	64 quilómetros al sur de la localitat de Lomas, en la regió Arequipa	Arequipa	Es varen reportar 48 ferits en Arequipa i Ayacucho. Event va deixar 1763 damnificats, en les províncies de Caravelí (Arequipa), Parinacochas i Paucar del Sara Sara (Ayacucho), algunes vivendes danyades en Naixca. Es va reportar esmonyida lateral de sols en Chala, Atiquipa i Acarí, solsides varen obstaculisar el trànsit en la Panamericana Sur entre Chala i Camaná i entre Puquio i Cora Cora. Sentit molt fort VI en Acari i afores V en Cora Cora, Naixca i Puquio IV Arequipa, Ica, Pisco, Cañete, Huancavelica III-IV Moquegua, Huamanga, Mala III Huancayo, Abancay, Cusco, Tacna, Lima, Jauja, Tacna II Puno, Huacho, Cerro de Pasco. Este event es va presentar a 84 km al sur de l'event de novembre de 1996, i en l'àrea de ruptura d'un sisme en 1913, aparentment sense lliberar tota l'energia acumulada en una zona ubicada entre Port de Lomas i Chala.
15 de març de 2014	6,2 Mw		45 quilómetros al sur de Pisco, en la regió Ica	Centre-sur del Perú.	Vivendes precàries danyades. Sentit V en Pisco IV Ica III en Lima i Huancayo.
15 de març de 2014	6,3 Mw		38 quilómetros a l'oest de Sechura, en la regió Piura	Nort del Perú i sur d'Equador.	Danys de consideració en construccions colonials de Sechura, Colán i Piura. Danys en autopistes locals i solsides en cerros balnearis. Cort de decorregut elèctric i de comunicacions. A lo manco 150 cases varen reportar danys. Liqüefacció de sols en pobles costers. Sentit en intensitat V-VI en Sechura V en Talara, Piura, Paita i Sullana IV en Tombes, Olmos i Chiclayo. Es va percebre en intensitat III en Cajamarca, Jaén, Trujillo i Chimbote, II en Chachapoyas.
24 d'agost de 2014	6,8 Mw		60 quilómetros a l'est de la localitat de Tambo, Ayacucho	Sur del Perú.	El sisme va sacsar la vesprada del dumenge (18h 21m Hora local) la zona centre-sur de Perú, moviment que va conseguir ser percebut també en regions del nort de Chile. Segons varen reportar alguns diaris peruans, com el Comerç, els pobladors de Huamanga, capital de Ayacucho, o de Cusco varen eixir de les seues vivendes i varen córrer a la plaça d'armes per a posar-se fòra de perill. Es reporten falles en la telefonia celular i el servici d'electricitat. Va haver danys llaugers en estructures en Puquio i Cora Cora (V-VI), ademés de solsides en carreteres. Sentit fort V en Naixca IV Ica, Chincha Alta, Huamanga, Andahuaylas, Huancavelica III-IV Abancay, Huancayo III Llima, Arequipa, Moquegua, Cusco II-III Juliaca II Cerro de Pasco, Tacna.cita requerida
25 de novembre de 2015, 17:45 i 17:50	7,6 Mw 7,6 Mw		83 i 99 quilómetros al sur d'Esperanza, Ucayali	Sur i centre del Perú, oest de Brasil i nort de Bolívia.	Varen ser 2 sismes un darrere l'atre segons el IGP. Percebut en intensitat màxima V en Port Esperanza IV en Cusco, Pucallpa, Port Maldonado, Puno, Arequipa i La Pau III en Huamanga, Huancayo, Moyobamba, Tacna, Tarapoto, Port Inca, Tingo María, Oxapampa, Chachapoyas, sentit llaugerament (II) en Lima, Cajamarca i Trujillo. Sentit en Equador, Colòmbia, i des de l'occident i al sur de Veneçola, ciutats com Manaus, Rio Branco i Porte Velho en Brasil, Bolívia i el nort de Chile. Per la gran profunditat dels sismes (636 i 635 km. respectivament), no varen causar danys significatius.cita requerida
14 d'agost de 2016, 10:00	5,3 Mw	Terremot de Caylloma de 2016	10 km de Chivay	Província de Caylloma	Quatre morts i 55 ferits, molts edificis en vall del Colca varen colapsar.
17 de juliol de 2017, 21:05	6,4 Mw		45 quilómetros al suroest d'Atico, Arequipa	Sur del Perú.	De prou intensitat en la ciutat de Arequipa. En la zona de Atico (nort del departament de Arequipa) va haver solsides front a la Panamericana Sur, ocasionant bloquejos en la carretera. Passagers de ómnibus interprovinciales varen quedar varats casi un dia despuix de quedar aïllats per les solsides. Un conductor de camió ferit per una solsida en el sector de la Planchada.
10 d'octubre de 2017, 01:32	6,3 ML (6,3 Mw)		108 quilómetros al suroest de Tacna, Tacna	Sur del Perú.	Es va sentir també en similar intensitat en els departaments de Moquegua i Arequipa
14 de giner de 2018, 04:18	7,1 Mw	Terremot del sur del Perú de 2018	40 quilómetros al sur de Lomas, Arequipa	Arequipa	Es va sentir al nort del departament de Arequipa, en zones limítrofes en els departaments de Ica i Ayacucho i en regular intensitat en la ciutat de Arequipa. També es va sentir en el departament de Lima i el nort de Chile. Va deixar un saldo de dos morts i 103 ferits.
24 d'agost de 2018, 04:04	7,1 Mw		250 Quilómetros al noroest de Port Maldonado.	Oriente Del Perú.	El moviment telúric va ocórrer al promediar les 04:04 (UTC 09:04) hores del dia divendres 24 d'agost de 2018, i el seu epicentre es va localisar a 123 quilómetros al sur de la ciutat d'Esperanza, en una profunditat de 616 quilómetros. Les autoritats de Defensa Civil no varen reportar danys personals ni materials.
1 de març de 2019, 03:50	7,0 Mw	Terremot de Azángaro de 2019	En epicentre a 8 km al noroest de Puno, Puno	Sur del Perú	Es va sentir en regular intensitat en els departaments de: Arequipa, Moquegua, Tacna i el nort de Chile
26 de maig de 2019, 02:41	8,0 Mw	Terremot de Loreto de 2019	70 km a el SE d'Alt Amazones, Loreto, al Noreste del Perú	Colòmbia, Equador, Perú i oest de Brasil.	Va deixar un saldo de 2 persones fallides, danys materials i falles elèctriques en les localitats de Yurimaguas, Tarapoto, Estanys i Iquitos, es va sentir en la major part del territori nacional incloent ciutats com Lima, Tombes, Trujillo i Cusco; en les ciutats equatorianes de Quito i Guayaquil,i en les ciutats colombianes de Bogotà, Cali, Ibagué i Pastura, en Brasil es va reportar tremolació en la ciutat de Manaus sense ocasionar danys. És el terremot més potent en 12 anys en Perú des del Terremot del Perú de 2007 de magnitut 8.0 que va ocórrer el 15 d'agost de 2007.
27 de decembre de 2020, 07:11	6,0 ML		36 km al sursudoeste de Chala, Departament de Arequipa.	Departament de Arequipa	De 41 km de profunditat, percebut en intensitat VI en Chala, Yauca. Huit vivendes en el districte de Yauca, en la província de Caravelí varen quedar danyades.
22 de juny de 2021,21:54	5,9 Mw	Sisme de Mala de 2021	33 km a el SO de Mala, Cañete-Lima	Departament de Lima	Danys menors. 1 mort. Es va sentir principalment en la ciutat de Lima. . Es varen registrar danys de moderats a majors, principalment en Mala.
30 de juliol de 2021, 12:10	6,2 Mw	Sisme de Sullana de 2021	18 km a l'oest-noroest de Sullana, Sullana-Piura	Departament de Piura	De 32 km de profunditat, el sisme va deixar a més de 50 persones ferides, va provocar solsides en vàries vivendes i edificis, entre ells la frontera de la catedral de la ciutat de Piura, aixina com en zones costeres. La forta intensitat del sisme va generar alarma en la població que va eixir als carrers en busca de lloc segur pel temor a rèpliques.
28 de novembre de 2021, 05:52:12 a. m.	7,5 Mw	Terremot de Loreto de 2021	Barranca (Datem del Marañón)	Departaments d'Amazones i Loreto	De sol 131 km de profunditat, el sisme es va conseguir sentir en tot el país i en Colòmbia, Equador, Brasil i en vàries zones de Veneçola. s'han registrat 126 ferits, 2 fallits i varis danys materials, també es varen registrar danys materials en Equador, 2.202 persones es varen quedar sense llar, 220 vivendes varen resultar danyades i 75 totalment destruïdes, 7 iglésies derrocades, 13 escoles dels departaments de Loreto, Piura i Amazones (Perú) varen resultar danyades.
3 de febrer de 2022, 10:58:56 a. m.	6,5 Mw	Terremot de Loreto 2022	104 km a l'est de Santa María de Neva, Condorcanqui, Amazones	Departament d'Amazones	Rèplica del sisme de novembre de 2021. Es va sentir fortament en tot el nort del Perú, aixina com també en Equador, Colòmbia i Brasil. Segons Indeci, vàries vivendes en Amazones varen quedar severament danyades. No va deixar ni ferits ni fallits.
12 de maig de 2022, 4:55:48 p. m.	5,5 Mw	Terremot de Cañete de 2022	30 km a l'oest de Chilca, Cañete, Lima.	Departament de Lima	Fort moviment sísmic, es va sentir fort en Llima i Callao, danys menors, solsides de vivendes i esmonyides en la Costa Verda. Es varen reportar 7 ferits i 2 fallits: una menor d'edat que va caure des d'un tercer pis, va fallir 2 dies despuix, i una dòna de 84 anys. 4 cases varen colapsar i 17 varen resultar afectades.
26 de maig de 2022, 07:02:18	7,2 Mw	Terremot de Azángaro de 2022	10 km a l'oest de Azángaro, Puno.	Puno	Fort moviment sísmic, es va sentir en prou intensitat en els departaments de Arequipa, Cusco, Moquegua i Tacna. Es varen reportar varis danys i una carretera bloquejada per una solsida de roques. Va ser percebut en Chile i Bolívia.
12 de juliol de 2022, 18:36:12	5,5 Mw	Terremot de la Capella de 2022	3 km al surest de la Capella, Perú	Departament de Moquegua	8 ferits lleus, 1813 afectats i 85 damnificats. Es va sentir en els departaments de Moquegua, Tacna i parts de Puno, Arica i Arequipa en una miqueta d'intensitat.
5 d'octubre de 2022, 03:26:17	6,1 Mw	Sisme de Sullana de 2022	13 km a l'oest de Sullana Piura.	Piura	Sisme de regular intensitat, en epicentre en Sullana,Piura. Es va sentir en el nort peruà. Es varen reportar danys materials menors. Sense víctimes humanes. Va tindre a lo manco unes cinc rèpliques.
20 de decembre de 2023, 07:11:20	6,2 Mw	Sisme de Aplao de 2023	31 km a l'O de Aplao, Castella - Arequipa	Arequipa	Sisme de regular intensitat en epicentre en Arequipa, ocorregut a hora local 07:11 a. m.. Es va sentir molt fort en casi tot el sur peruà. Inclús l'intensitat va alcançar fins a la ciutat de Lima. En la província de Castella va haver al voltant de 30 vivendes afectades, quedant en estat inhabitable. No va haver reporte de fallits ni ferits.
16 de juny de 2024, 09:47:30	6,0 Mw		41 km a el SO de Chala, Caraveli - Arequipa.	Arequipa	Moviment sísmic de regular intensitat, en epicentre front a les costes de Chala, Caravelí, Arequipa. Es varen reportar caigudes de vivendes en les costes i esmonyides de pedres i terra, afectant trams de la carretera Panamericana Sur.
28 de juny de 2024, 00:36:27	7,2 Mw	Terremot de Arequipa 2024	54 km a el SO de Yauca, Caraveli - Arequipa.	Arequipa	Terremot en epicentre front a les costes de Yauca, Caravelí, Arequipa. Este sisme va generar l'alerta de tsunami per part de la Direcció d'Hidrografia i Navegació (DHN) de la Marina de Guerra del Perú que posteriorment va ser cancelada. Es varen reportar 14 ferits, 5 persones afectades, 2 ponts danyats, 6 escoles afectades, trams de la Carretera Panamericana Sur bloquejats, servici elèctric afectat en Atiquipa i Lomas, Ret d'aigua potable afectada en un 20% en Jaquí.
29 de juny de 2024, 02:05:31	6,1 Mw		54 km a el SO de Chala, Caraveli - Arequipa	Arequipa	Replica més fort ocorreguda despuix del sisme principal del 28 de juny del mateix any.
17 de maig de 2025, 05:22:13	6,0 Mw		23 km al sur de Puquio - Província de Lucanas	Departament de Ayacucho	Fort moviment sísmic. Es va sentir en Ayacucho, Ica i intensament en el departament de Huancavelica. No va deixar danys personals ni materials. D'igual manera, es varen registrar persones que varen sentir el moviment telúric en Llima Metropolitana. Vàries vivendes en Sant Pedro varen sofrir rajaduras i atres danys materials.
15 de juny de 2025, 11:35:27	5,6 Mw	Terremot de Lima i Callao de 2025	30 km a el SO de Província constitucional del Callao, Callao - Lima	Departament de Lima	Fort moviment sísmic. Sentit en la capital del Perú, es va reportar esmonyides en el Circuit de plages de la Costa Verda en la zona del districte de Chorrillos. Va haver 1 mort i 17 ferits. Vàries cases varen presentar danys estructurals. És la tremolació més forta sentit en Lima des del 2007.
27 de decembre de 2025, 21:51:48	6,2 Mw	Terremot de Chimbote de 2025	67 km a l'O de Chimbote, Santa - Áncash	Departament de Áncash	Moviment sísmic de regular intensitat, sentit en Áncash, La Llibertat, Lambayeque, Cajamarca, Piura, Tombes i Llima i Callao; i també en Equador. Aixina mateix, s'haurien produït danys materials en els departaments de Ancash i La Llibertat.
1 d'abril de 2026, 06:20:26	6,0 Mw		19 km al surest de Costell, San Martín	Departament de Sant Martin	El sisme va ser suficientment profunt per a ser percebut en àrees propenques, pero la seua intensitat moderada va reduir el risc de afectació greus en les infraestructures locals.
19 de maig de 2026, 12:57:54	5.8 Mw	Terremot de Ica de 2026	23 km a l'est de Pampa de Tate, Ica	Ica (ciutat)	28 persones varen resultar ferides, ademés, en Ica, la sèu local del Banc de la Nació, la part baixa de la cúpula de l'iglésia local i locals com Mega Plaça i KFC varen sofrir danys, va haver esmonyides de terra en Huacachina, Huaytará i Huancavelica, i a lo manco 4 universitats varen sofrir danys materials.
18 de juliol de 2026, 21:24:34	5.5 Mw	Terremot de Junín de 2026	2 km a l'oest-suroest de Sicaya, Junín	Departament de Junín	Varen morir 6 persones i varen resultar ferides atres 32. En Chongos Baix, Vista Alegre i Huamancaca va haver danys materials i en les seues afores va haver tall d'energia elèctrica.

Bibliografia

• Vargas Ugarte, Rubén: Història General del Perú. Tom II. Editor: Carlos Milla Batres. Lima, Perú, 1981. ISBN 84-499-4813-4
• Varis autors: Història General dels peruans. Tom 2. Lima, 1973. Secció: “Tremolació i Terremots de Lima”.

Enllaços externs

• Sismes del Perú per la USGS
• Institut Geofísico del Perú