Terremot de Lima i Callao de 1609
El terremot de Lima i Callao de 1609 de magnitut 8.6[1]va ocórrer el 19 d'octubre de 1609 i va causar la destrucció de Llima i del Callao, assolant ademés tota la costa central del Perú. Governava llavors en el Perú el Virrey Juan de Mendoza i Lluna, Marqués de Montesclaros.
El terremot
[editar | editar còdic]A les 7 de la nit d'eixe dia, Lima va ser remecida per una furiosa tremolació, no inferior a l'anterior terremot de 1586. Es varen vindre avall unes 500 cases i no va haver alguna que no sofrira danys en la seua estructura. La Catedral de Lima, de cinc naus, va quedar tan maltractada, que va caldre demolir-se les seues voltes de rajola i llaurar-se unes atres de crucería algunes varas més baixes. Els danys de la catedral varen ser taxats en 200.000 pesos.
Esta catàstrofe va ser en el seu moment la ruïna parcial més notable ocorreguda en el Perú, despuix de la d'Arequipa, destruïda pel terremot del 2 de juliol de 1582.
El notable juriste Don Francisco Carrasco del Saz, testic presencial del succés, diu que va haver abans nou tremolació menys fortes, i referix que llavors es va expondre el Santíssim Sacrament; que es va posar en els edificis esta llegenda: “Crist sigau en nosatres”; “Sant Deu, Sant fort, sant immortal, tingues misericòrdia de nosatres”; i que açò es va fer per consell de el P. Juan Sebastián de la Parra, sacerdot venerable de la Companyia de Jesús, que va predicar al poble en la plaça.
Els versos de Pedro de Oña
[editar | editar còdic]El célebre poeta chilé Pedro de Oña, en un informe en vers elevat al Virrey Marqués de Montesclaros, va cantar en octavas els estralls del terremot:
agut pulsa, i clapix el sol apreta,
falten els hòmens, en pavor desfets,
i el alarido mugeril no cessa,
donen vozes, tuercen mans, ferixen pits,
i encara la curada crin alguna messa,
rezclando quiza els seus cabells,
que és el present mal i castic dellos
……………………………………….
Creixent va el terrible terremot
açorasse el cavallo, el gos aulla,
i sense saber a a on, el vulgo ignoto
corre mesclat en confusió i trulla
la turbación, espante i rebombori
no dexan sanc, que en les venes bulla,
por la cuaxa, i el cabell eriza,
i envol els semblant en cendra.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Terremot de Lima 1609».
- ↑ Oña, Pedro de: “Relació de la forta tremolació de Lima en 1609”, en vers, impresa. Citat en Vents, terremots, tsunamis i atres catàstrofe naturals. Història i casos llatinoamericans, per Margarita Gascón. Buenos Aires, Editorial Biblos, 2005.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Lima y Callao de 1609» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.