Octava real
La octava real és una famosa estrofa, pròpia del Renaixença, de huit verss endecasílabos (onze sílabes) en rima consonant i el següent esquema de rimes: 11A 11B 11A 11B 11A 11B 11C 11C.
El primer registre que es té d'esta estrofa és d'una obra de Giovanni Boccaccio i, encara que al principi es va utilisar en fins lírics, en eixe mateix sigle ya es va constituir en vehícul ideal i exclusiu per a llarcs poemes narratius d'èpica culta des de que els grans escritors épicos de la Renaixença italiana ho utilisaren en les seues obres (Matteo Maria Boiardo en la seua Orlando Innamorato, Ludovico Ariosto en Orlando Furiós i Torquato Tasso en Jerusalem lliberada).[1] Este us seria imitat en espanyol per Alonso de Ercilla en L'Araucana.
Eixemples
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Octava real» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.