Terremot de Trujillo de 1619

El terremot de Trujillo de 1619 va ser un sisme registrat el 14 de febrer de 1619 en una magnitut 8.7en potència de magnitut de moment, que va causar la destrucció total de la ciutat de Trujillo (Perú) i es va sentir en prop de 2000 km de costa de nort a sur, i en 330 km d'est a oest. Atres poblacions afectades greument varen ser Piura, Saña i Santa. Per haver ocorregut el dia 14 de febrer, este succés va donar orige a una singular devoció per Sant Valentí, baix la protecció del qual es va posar des de llavors la ciutat. Governava llavors en el Perú el Virrey Francisco de Borja i Aragó, Príncip de Esquilache.

El terremot

El terremot va sacsar bona part de la costa del Perú. En Lima es va sentir en prou intensitat, obligant als seus habitants a eixir als carrers. Pero a on va causar una catàstrofe total va ser en la ciutat de Trujillo. Fra Diego de Còrdova Salines, en la Vida de Sant Francisco Solano (Llibre 1, Cap. XXIX) conta aixina el fet:

«Va ser la tremolació i terremot de Trujillo tan terrible i espantós quant jamai s'ha vist un atre igual en aquell regne. No va quedar en peu edifici ni casa alguna que des dels seus fonaments no es desfera: els seus temples (la grandea dels quals, adorn i suntuositat era de molt preu i estimació) tots varen caure per terra, sense quedar pedra sobre pedra, deixant baix de les seues ruïnes sepultats gran multitut d'hòmens i dònes».

Encara que el relat del croniste franciscano semble exagerat, no hi ha dubte que el cataclisme va ser de consideració i tots els anals d'eixa época aixina ho confirmen. Diu Fernando de Montesinos que el terremot va ser al migdia, circumstància fortuïta que va possibilitar que les persones es posaren a ampara, evitant que les víctimes anaren numeroses. Miguel Feijoo de Moixa, en la seua Relació Descriptiva de la Ciutat i Província del Perú (Madrit, 1763) confirma lo anterior i afig que les tremolació es varen succeir de manera intermitent els següents quinze dies. Els morts, segons este autor, varen anar 350, número creixcut si es té en conte la població de llavors.

El relat original pertany al pare Antonio de la Calancha que en la seua Crònica moralizada (Lima, 1653, tom segon) diu que «en un breu credo que va durar la tremolació va arruïnar des dels temples més enfortits fins als edificis més llaugers no valent la fortalea per a fer-li resistència, ni la calicanto per a opondre's a un bufe del vent». Diu també que el sisme va badar la terra en vàries parts de les quals va sorgir un fanc negruzco que va inundar la zona. A lo que es va sumar una plaga de grills i de ratas bermejas. Calancha va contabilisar les víctimes en 350, de les quals 130 varen quedar sepultades en les ruïnes. Calancha va ser testic del succés, en la seua calitat de prior del convent agustino de Trujillo, i el seu relat de la calamitat és molt permenorisat.

Víctimes

Pràcticament la totalitat de la ciutat de Trujillo, i les poblacions ubicades entre les valls d'Saña i Santa varen quedar en ruïnes. Dins de la amurallada ciutat de Trujillo es varen contabilisar més de 350 morts i centenars de ferits. Funestos també varen ser els efectes en la ciutat de Piura, a on més de 200 persones varen perdre la vida. La destrucció en atres poblacions costeres com Lambayeque i andinas com Cajamarca també varen ser greus i les víctimes entre decenes i centenars en numerosos pobles entre un àrea medida en l'actualitat entre Tombes i l'actual port de Chimbote, i per l'est fins a la ciutat de Jaén (en l'actual departament de Cajamarca). Les rèpliques, plagues i epidèmies posteriors varen cobrar més número de víctimes en el transcurs dels dies. L'intensitat en Lima va ser de V en l'escala de Mercalli, reportant-se danys llaugers, pànic i alguns ferits, mes no destrucció grans.