Terremot del Perú de 2007
El terremot de Pisco de 2007 va ser un terremot registrat el dimecres 15 d'agost de 2007 a les 18:40:57 PET (23:40:57 UTC) en una duració aproximada de tres minuts i trenta segons. El seu epicentre es va localisar en les costes del centre de Perú a 40 km a l'oest de Pisco i a 150 km al suroest de Llima, i el seu hipocentro es va ubicar a 39 km de profunditat. Va ser un dels terremots més violents ocorreguts en Perú en els últims anys, sent superat pel terremot de Arequipa de l'any 2001. Pero no va ser el més catastròfic des d'eixe punt de vista; el Terremot de Áncash de 1970 va produir mils de morts.[1]
El sisme va tindre una magnitut de 8.0 en l'escala de magnitut de moment i una intensitat màxima de Plantilla:MMI en l'escala de Mercalli. Va deixar 595 morts, 2291 ferits, 76 000 vivendes totalment destruïdes i inhabitables, i 450 000 persones varen resultar damnificades.[2][3] La reconstrucció es va estimar en 461 millons de dolares.[4] Les zones més afectades varen ser les províncies de Pisco, Ica, Chincha i Cañete, afectant també a les províncies de Yauyos, Huaytará, Castrovirreyna, i a la capital de Perú, Lima. La magnitut destructiva del terremot també va causar grans danys a l'infraestructura que proporciona els servicis bàsics a la població, tals com a aigua i sanejament, educació, salut i comunicacions.
Sismologia
[editar | editar còdic]- ↑ «Magnitude 8.0 - NEAR THE COAST OF CENTRAL PERU». Servici Geològic d'Estats Units. Archivat des d'el original, el 2009-12-18.
- ↑ «Pisco 2007: 13 anys d'un sisme devastador». Institut Geofísico del Perú. Consultat el 2022-07-25.
- ↑ «ser-sacsat-per-un-terremot-de-79-graus Hui, fa sis anys, Pisco va ser sacsat per un terremot de 7.9 graus.». La República. Archivat des d'el ser-sacsat-per-un-terremot-de-79-graus original, el 2 de giner de 2017. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ Revista Mèdica Herediana.20(2)
- 177–184.ISSN 1018-130X.Consultat el 2026-07-03.
El sisme de Pisco de 2007 es cataloga com el sisme més fort que haja sacsat aquella regió des del sisme de 1746. La font d'orige del sisme va ser el procés continu d'subducción de la placa tectónica oceànica de Naixca, que es desplaça baix la placa tectónica continental suramericana, procés del com s'ha format la cordillera dels Vages.
El sisme va presentar una ruptura molt complexa, presentant dos picos de màxima intensitat, separats per cinquanta segons, donant l'impressió de que varen ser dos sismes. L'informació de que dos terremots, de 7.5 el primer i 7.7 el segon (donada pel llavors president, Alan García), és completament errònea. L'informació proporcionada pel IGP, en els primers 10 min d'ocorregut el sisme, va anar d'una magnitut 7.0 en l'escala de Richter. No obstant, l'informació provinent del Servici Geològic dels Estats Units (USGS) indicava preliminarmente un sisme de Mw = 7.7, després va pujar la sifra a 7.9 per a finalment, després de més estudis, fixar en 8.0 en l'escala de magnitut de moment (Mw) a la magnitut del sisme, estimació també acceptada per el IGP. En anys posteriors, estudis publicats per el USGS a través de métodos més recents com la sub escala de "Mww" i el model de "finite fault" donen abdós com resultat una magnitut de 8.0 Mw.[1]
En les primeres hores del sisme principal, es varen presentar numeroses rèpliques, de les quals la major va ser de magnitut ML = 6.2, ocorreguda a les 12:16 del dia 16 d'agost. Per als especialistes, la baixa magnitut de les rèpliques indicaria que la major part de l'energia acumulada va ser lliberada durant el sisme principal, causant pànic quan es varen vore dos resplandors eixint de la mar front a eixe costat de la costa, provocats pel contacte de les plaques tectónicas.
Danys, víctimes i zones més afectades pel terremot
[editar | editar còdic]
Va deixar 595 morts, 2291 ferits, 76 000 vivendes totalment destruïdes i inhabitables i 431 000 persones varen resultar afectades.[2]
La zona de Ica i Pisco varen ser les més afectades, evaluant-se una intensitat de l'orde VIII-IX en l'escala de Mercalli Modificada (MM). Va ser percebut en Cañete i Chincha en intensitat de VII en MM, en Yauyos (Llima) i Huaytará (Huancavelica) intensitat de VI en MM; en la ciutat de Lima en intensitat de l'orde VI en MM; en Huaraz en IV en MM; Pucallpa i Cuzco en III en MM; i en Arequipa, Chiclayo, Moyobamba i Chachapoyas en II en MM (IGP).
Les zones més afectades pel sisme corresponen a les ciutats del departament de Ica i de la província de Cañete. Durant les primeres hores, les informacions donaven conte de 16 morts i més de 200 ferits,[3] pero en el pas de les hores i dies, la sifra va aplegar a un saldo de 510 morts, 1500 ferits, 17 000 vivendes destruïdes i 85 000 damnificats.[4] També varen ser afectats varis menuts poblats de la serra sur del departament de Lima aixina com de l'occident d'Huancavelica.
En el districte chinchano de Tambo de Mora, el violent sisme va destruir les cases d'atobó, mentres que les de material noble varen ser destruïdes per una aparent liqüefacció del sol, ya que es varen afonar 2,1 m sobre el nivell del sol. La Reserva nacional de Paracas va ser sériament afectada, perint numerosos llops marins i la formació rocosa coneguda com La Catedral va quedar completament demolida.
En la ciutat de Ica, part de l'iglésia del Senyor de Luren va colapsar despuix del moviment sísmic[5] de la mateixa manera que el coliseu deportiu de dita ciutat. Aixina mateix, es va desplomar les demés iglésies com la de Sant Francisco d'Assís, l'iglésia de la Catedral, l'iglésia de Sant Josep, també la Capella de l'antic Hospital del Recobre. Lo mateix va ocórrer en l'iglésia de Sant Clemente de Pisco, que es va derrocar mentres se celebrava una missa. Sent el piano principal el que va obstruir l'eixida principal en colapsar la base que ho sostenia en la part superior de la porta.
En el mateix Pisco, el moviment sísmic va destruir l'Iglésia de la Companyia, antiga iglésia jesuïta, ubicada a una quadra de la Plaça d'Armes i l'Iglésia de l'Agonia en la plazuela Belén; els equips de rescat varen conseguir trobar a dos persones en vida, pero es creu que la majoria dels feligresos va morir esclafada per les enrunes. Prop del 80 % d'eixa ciutat va ser arrasada per la catàstrofe natural i inclús imàgens de la televisió varen mostrar decenes de cadàvers en els carrers i places.[6]
A açò es varen sumar les solsides de la presó Tambo de Mora, en Chincha, que va permetre la fuga de siscents reus.[7]
En el centre poblat Hualcará de Sant Vicente de Cañete, el sisme va destruir la majoria de les cases. Aixina mateix, el sisme va devastar el temple catòlic de Sant Luis de Cañete, una de les edificacions més antigues de la vall.
El suministrament elèctric es va tallar de colp i repent en tota la zona del cridat localment Sur Chic, de la mateixa manera que en zones de part de la capital com Les Oliveres i Vila María del Triumfo.
Les rets de telefonia fixa i mòvil varen colapsar, mentres que la carretera Panamericana va sofrir el colapse dels terraplens entre la zona denominada Cap de Bou i l'entrada a Pisco pel districte de Sant Clemente, lo que va ocasionar la fractura i solsida de la carpeta asfàltica i el agrietamiento de la zona que no es va esgolar, en desnivells de fins a mig metro, quedant danyada i dificultant la movilisació de vehículs cap a la zona. El pont Huamaní, sobre el riu Pisco, va sofrir varis danys de consideració, impossibilitant l'entrada a la ciutat, obligant als vehículs i persones a creuar el riu Pisco com a mida alternativa.
Al nort de Chincha, la mateixa carretera en la zona denominada Jahuay, va sofrir també l'esmonyida dels terraplens en fractura i solsida i agrietamiento de la carpeta asfàltica, que no es desmoronó. Cas similar va ocórrer en la carretera que comunica Sant Vicente de Cañete en el districte de Lunahuaná, en la província de Cañete.
En la ciutat de Lima, alguns edificis d'entitats públiques com el Ministeri de Treball,[8] l'Edifici Alzamora Valdez (sèu de la Talle Superior de Justícia de Lima)[9][10] i el Palau Llegislatiu[11] varen sofrir danys estructurals que varen motivar estudis relatius al seu trasllat.
La regió afectada per este terremot contribuïx en el 3 % del PBI del país, donat pel creiximent del sector de la agroexportación i de la confecció de textils de tot els mants. En l'àmbit de la agroindustria, varen ser afectats principalment la producció de mànecs, páprica, espárragos i el sector vitivinícola de la zona. No obstant, la més afectada va ser l'indústria textil que va quedar completament paralisada deixant a més de cinc mil persones sense ocupació.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «M 8.0 - 41 km SW of Sant Vicente de Cañete, Peru». earthquake.usgs.gov. Consultat el 2025-08-16.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadalarep - ↑ «A lo manco 16 morts i uns 200 ferits va deixar el terremot en Ica». El Comerç. Archivat des d'el original, el 2007-09-30.
- ↑ «A lo manco 510 morts, 85.000 damnificats i casi 17.000 cases destruïdes pel terremot». El Comerç. Archivat des d'el original, el 2007-09-30.
- ↑ «Partix de l'iglésia de Luren en Ica s'hauria desplomat pel terremot». El Comerç. Archivat des d'el original, el 2007-09-30.
- ↑ «A lo manco 510 morts i 1.500 ferits en el terremot de Perú». 20 minuts. Archivat des d'el original, el 2007-08-18. Consultat el 2022-08-15.
- ↑ «Despleguen operatiu policial despuix de fuga massiva de reus en Perú». Agència Bolivariana de Notícies. Archivat des d'el original, el 2007-09-27.
- ↑ «Ministeri de Treball reiniciarà atenció al públic el pròxim dilluns 27». Ministeri de Treball i Promoció de l'Ocupació. Archivat des d'el original, el 2007-08-24.
- ↑ «Magistrats acorden donar dia de remuneració a damnificats del sur». Ràdio Programes del Perú. Archivat des d'el original, el 2007-08-26.
- ↑ «Varis edificis de l'Estat es troben en sério perill». La República. Archivat des d'el original, el 2007-10-12.
- ↑ «Evaluen trasllat». Peru.com. Archivat des d'el original, el 2007-10-12.
- ↑ «Es perden cinc mil llocs d'ocupació». La República. Archivat des d'el original, el 2007-10-12.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto del Perú de 2007» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.