Província de Ica
La província de Ica és una de les cinc províncies que conformen el departament de Ica en el Perú. Està ubicada en la costa central, en la part central del departament. Llimita pel nort en la província de Pisco, per l'est en el departament de Huancavelica i en la província de Palpa, pel sur en la província de Nasca i a l'oest en l'oceà Pacífic.
Història
[editar | editar còdic]Época inca
[editar | editar còdic]La província de Ica va ser part de les cultures prechavín, paracas, wari i naixca, i per un temps va formar part del Chinchaysuyo, el qual va quedar dividit en Hanan Ika i Hurin Ika, sent part del primer despuix de l'arribada del inca Pachacútec. L'agricultura es va consolidar gràcies a la achirana que va ser feta en honor a una bella.
Despuix de l'arribada espanyola, es va tindre que unificar Hanan i Hurin per a fundar-la com a Vila de Valverde del Valle de Ica, des de 1640.
Época republicana
[editar | editar còdic]La província de Ica es va crear per decret el 4 d'agost de 1821, quan el Perú organisava el seu territori en regions, departaments i districtes, després de permanéixer en la jurisdicció de Llima fins a 1855, quan Ramón Castella la va separar pel seu creiximent creant esta província junt a Sant Joan Batista, Yauca del Rosario, Humay i Chunchanga. I naixent el departament de Ica en les llavors valls de Pisco, Palpa i Nasca. En el pas del temps, el creiximent va dur a elevar al ranc de ciutat a Pisco, Palpa i Nasca.
L'etapa republicana de la província va ser marcada tant pel desenroll econòmic i desastres naturals. El primer va ser sustentat gràcies a l'agricultura vitivinícola, sent reconegut el bon vi i el pisco, i el segon, tant per terremots i inundacions que va sofrir junt a les demés províncies.
Actualitat
[editar | editar còdic]En el pas del temps es varen ser formant nous districtes, actualment té catorze districtes: Ica, La Tinguiña, Els Aquijes, Ocucaje, Pachacútec, Parcona, Poble Nou, Sales, Sant Josep dels Molins, Sant Joan Batiste, Santiago, Subtanjalla, Tate, Yauca del Rosario, formant l'actual província de Ica.
Geografia
[editar | editar còdic]Ica és la província de major extensió del departament de Ica. És zona d'extenses àrees desérticas i llitoral poc aprofitat. El seu principal curs d'aigua, el riu Ica, té una llongitut de 220 km i naix en les altures de la departament de Huancavelica. És poc usual que este riu desemboque en la mar per l'us que se li dona a les seues aigües per a l'agricultura de les àrides terres iqueñas. Gràcies a açò, la seua vall és un dels més importants i productius del Perú.
Política
[editar | editar còdic]La Municipalitat provincial de Ica és l'orgue que complix al mateix temps les funcions de municipalitat i de Governe regional en la província.
Divisió administrativa
[editar | editar còdic]La província de Ica està conformada 850 765 habitants i constituïda per 14 districtes: Plantilla:Mapa de la província de Ica rotulat
| Ubigeo | Districtes (14) | Creació | |
|---|---|---|---|
| Norma | Publicació | ||
| 110101 | Ica | Decret | 25-06-1855 |
| 110102 | La Tinguiña | Llei n.º 13791 | 28-12-1961 |
| 110103 | Els Aquijes | Llei n.º 5566 | 29-11-1926 |
| 110104 | Ocucaje | Llei n.º 23833 | 18-05-1984 |
| 110105 | Pachacútec | Llei n.º 15114 | 24-07-1964 |
| 110106 | Parcona | Llei n.º 14046 | 17-03-1962 |
| 110107 | Poble Nou | Llei s/n | 30-01-1871 |
| 110108 | Sales | Llei n.º 5030 | 11-02-1925 |
| 110109 | Sant Josep dels Molins | Llei s/n | 14-11-1876 |
| 110110 | Sant Joan Batiste | Decrete s/n | 24-01-1964 |
| 110111 | Santiago | Llei s/n | 31-10-1870 |
| 110112 | Subtanjalla | Llei n.º 13174 | 10-02-1959 |
| 110113 | Tate | Llei n.º 14843 | 24-01-1964 |
| 110114 | Yauca del Rosario | Decrete s/n | 25-06-1855 |
Autoritats
[editar | editar còdic]Regionals
[editar | editar còdic]- Governador regional
- 2019-2022
- Ing. Javier Gallecs Barrientos (Obres per la Modernitat)
- 2019-2022
- Consellers regionals
- 2019-2022[1]
- César Martín Magallanes Dagnino (Força Popular)
- Edgard Núñez Cárcamo (Moviment Regional Obres per la Modernitat)
- Leslie Marielly Felices Vizarreta (Alvança País - Partit d'Integració Social)
Municipals
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Alcaldes de Ica.
- 2019-2022[1]
- Alcalde: Emma Luisa Mejía Venegas, del Moviment Regional Obres per la Modernitat.
- Regidors:
- Jorge Luis Quispe Saavedra (Moviment Regional Obres per la Modernitat)
- Álvaro Jesús Huamaní Matta (Moviment Regional Obres per la Modernitat)
- Clyde Maribel Hidalgo Díaz (Moviment Regional Obres per la Modernitat)
- Luis Alberto Zapata Grimaldo (Moviment Regional Obres per la Modernitat)
- Jacinto Roberto Roque Hernández (Moviment Regional Obres per la Modernitat)
- Emma Gabriela Ceccarelli Vilca (Moviment Regional Obres per la Modernitat)
- Emilda Totocayo Ventura de Manchec (Moviment Regional Obres per la Modernitat)
- Raquel Graciela Espinoza Tarque (Moviment Regional Obres per la Modernitat)
- César Augusto Salazar Carpio (Alvança País - Partit d'Integració Social)
- Carmen Rosa Guiliana Elizabeth Elías Gonzales (Alvança País - Partit d'Integració Social)
- Juan de Deu Puza Buleje (Alvança País - Partit d'Integració Social)
- Rómulo Fernando Triveño García (Units per la Regió)
- Luis Alberto Castro Makabe (Força Popular)
Economia
[editar | editar còdic]Agricultura
[editar | editar còdic]Descollen els cultius d'espárrago, páprika, pimentón i raïm destinats principalment per a la agroindustria i l'exportació. Cultius tradicionals com cotó, frutales, productes de panllevar, etc.
Indústria vitivinícola
[editar | editar còdic]Indústria tradicional i emblema de la província i el departament de Ica; fabricació i elaboració de vins i piscos en totes les seues varietats, afamados en el mercat nacional i internacional, adquirint un notable prestigi.
Turisme
[editar | editar còdic]- Estany de Huacachina: Ubicada a 5 km de la ciutat de Ica, la Huacachina és un lloc de descans i relaixe per als iqueños i visitants, bell oasis en mig del desert rodejat de palmeres i huarangos.
- Catedral de Ica: Va ser part de la Companyia de Jesús, la construcció data de 1700. L'iglésia té dos estils; en l'exterior neoclàssic i en l'interior barroc.
- Santuari del Senyor de Luren: Considerat el patró de la ciutat de Ica, d'estil neoclàssic, el temple presenta tres portals i una torre puntaguda a on hi ha un rellonge. Cada any mils de devots es reunixen per a acompanyar-ho en processó en Semana Santa i la tercera semana d'octubre.
- Casa de Bolívar: Casona del marqués de Torre Hermoza, un dels pocs eixemples d'arquitectura virreinal que han sobrevixcut als moviments sísmics i al creiximent urbà. Destaca el seu portada rococó llaurada en pedra. És coneguda com la Casa Bolívar, puix va estajar al Libertador en el seu pas per la ciutat.
- Cellers vitivinícolas: Destaquen els cellers i facendes Vista Alegre, Tacama i Ocucaje, entre unes atres; a on s'elaboren vins i piscos de reconeguda calitat. Moltes d'estos cellers conserven procediments i instrumentals de l'época colonial per al destilat de la vinya.
- Poble de Cachiche: A 4 km al sur de la ciutat, afamado per les seues bruixes que curaven tota classe de mals i danys, prop del poblat s'ha montat sobre un tronc de huarango una image alusiva a una bruixa.
- Plaja de Barlovent: Plaja llarga d'arena i mar ordenada, ideal per al campismo, la peixca i el ecoturismo. Prop d'allí, es troba la plaja de Carhuas, es pot aplegar des de Ica creuant el desert en vehícul 4 × 4.
- Canó dels perduts
Transport
[editar | editar còdic]La carretera Panamericana és la principal via utilisada en la província —la ciutat de Ica esta en el km 303—. Hi ha un tràfic decorregut de càrrega i passagers, principalment cap a la ciutat de Llima i les províncies propenques del departament (Chincha, Pisco, Palpa, Nasca i Marcona). Carretera afirmada cap als districtes i anexos alluntats de la província i dels departaments d'Huancavelica i Ayacucho.
Senyes demogràfiques
[editar | editar còdic]Població
[editar | editar còdic]D'acort en els resultats del cens nacional de 2017, la població de la província de Ica és de 391 519 habitants, cantitat que representa el 46 % de la població total a nivell departamental.[2] En una taxa de creiximent promig anual de 2,0 %, la província de Ica agrupa la major població de l'àrea urbana (47,1 %) i rural (33 %) del departament.[3]
El 69,89 % de la població es autoidentifica com mestizo, mentres que el 16,70 % de la població es autoidentifica com quechua. Un 5,50 % es autopercibe com blanc i un 4,10 % es considera afroperuano o afrodescendiente.[4]
Educació
[editar | editar còdic]La província de Ica presenta la taxa més baixa d'analfabetisme del departament.[5]
Cultura
[editar | editar còdic]Festivitats
[editar | editar còdic]Mijos de comunicació
[editar | editar còdic]| Principals mijos de comunicació | ||
|---|---|---|
| Ràdio | Cadena de televisió | Diaris |
| Radi Sistema | Cadena Sur TV | L'Opinió |
| Radi Paraís 92.5 FM | Canal35 ICATV | La Veu de Ica |
| Amauta Radi 91.9 FM | Eco TV | - |
| Huacachina 88.3 FM | Cable Visió Ica | |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «JNE - Plataforma Electoral». Consultat el 30 d'abril de 2019.
- ↑ Institut Nacional d'Estadística i Informàtica, 2018, p. 24.
- ↑ Institut Nacional d'Estadística i Informàtica, 2018, p. 25.
- ↑ Institut Nacional d'Estadística i Informàtica, 2018, p. 38.
- ↑ Institut Nacional d'Estadística i Informàtica, 2018, p. 35.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Institut Nacional d'Estadística i Informàtica (2018). Resultats definitius dels censos nacionals 2017. Departament de Ica. Tom I.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Ica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.