Huancavelica
Huancavelica (del quechua clàssic Wanka Willka "cerro-santuari", fundada com a Vila Rica de Oropesa el 4 d'agost de 1571, és una ciutat peruana, capital del districte, de la província i del departament homònims, en Perú. Està situada en l'alvertent oriental de la cordillera dels Vages a la vora del riu Ichu, afluent del Mantaro.
En les époques preíncas, Huancavelica va ser coneguda com la regió dels angaraes i chancas.[1] L'etimologia de la paraula Huancavelica posseïx diverses versions, pero la més citada prové de les veu quechua wanka willka, supostament 'pedra sagrada',[2] encara que esta interpretació no concorde en la gramàtica quechua. Fundada el 4 d'agost de 1572 per instruccions del virrey del Perú don Francisco Álvarez de Toledo en el nom de Vila Rica de Oropesa, denominació que feya referència a la vila d'Oropesa a on havia naixcut el virrey i també al boom econòmic sostingut pel mineraje en eixa época.[3] Encara que encara s'extrauen minerals d'afores d'esta ciutat, Huancavelica s'ubica en el centre d'una de les zones de major índex de pobrea del país. Conta en una població estimada de 47 866 habitants per a l'any 2015.[4]
Esta ciutat es caracterisa per la cultura que varen deixar incas i espanyols en la seua travessia per este lloc. Aixina per eixemple se celebren les festes costumistes religioses i tradicionals.[5] També destaca en gastronomia en plats autòctons com són el mondongo i la pachamanca.[6]
Etimologia
[editar | editar còdic]
Si be són diverses les versions que es donen sobre el verdader orige de la paraula Huancavelica, les més acceptades són:[7]
- La primera accepció prové d'un text de fra Martín de Murúa a on fa referència a un cap huanca qui va lliurar una gran batalla al costat d'un cerro o willka.
- Mariano Felipe Pau Soldán afirma que la paraula ve de huanca i vilca, que significa adoratorio del sol construït en pedres grans.
- l'escritor i històriador hispanoperuano Garcilaso de la Vega anota que a la província «Huanca» li varen afegir «Uillca» (de grandea).
- S'arreplega també la versió de huanca "pedra sagrada" en huillca "cerro sagrat".
- Una atra que prové del famós curaca chanca Huanco Huillca.
- Pero la més generalisada és la que relaciona el nom d'una dòna "huanca" cridada Isabel a la que tots coneixien per "Belica". En referir-se a ella sempre li dien la “Huanca Belica”.[2]
Escut
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Escut d'armes de Huancavelica.
l'escut d'armes era la preciosa alhaja de la Corona que va ser convertida en una ciutat baixe el nom de "La Vila de Oropesa".[8] Els reis d'Espanya li varen donar el privilegi de les armes i se li va dotar d'un escut. El mensage escrit en llatí: ME FERIAM TOTUM SIC HUANCAVELICA TUETUR significa em sacrificaré del tot per a que Huancavelica estiga segura, i en l'interior de l'escut destaca un cerro en el cim del qual es veu un globo en una creu.[9]
Història
[editar | editar còdic]Antic Perú: Primers pobladors
[editar | editar còdic]La regió a on hui es troba Huancavelica va ser antigament poblada per humans fa uns 12.000 anys a. C., en l'época del Pleistoceno tardà i a inicis del Holoceno. Fins a hui no s'han trobat restants humans en esta zona, pero és credible el seu pas per ací. Com a eixemple d'açò conta Matos Mendieta que en les coves de Pacococha i Orcococha —ubicades en les altures de la província de Castrovirreyna— existixen evidències de la cacera del cavall americà ya extinguit i demés espècies, fa uns 12.000 anys.[10] De la mateixa manera que el de Mendieta, diferents arqueòlecs com Arturo Ruiz Estrada, Rogger Ravines, Fredy Ferrúa també tenen troballes sobre la presència de grups humans en esta zona.[11][12]
Després varen passar de ser caçadors, com a conte l'eixemple de Mendieta, a recolectors horticultores, com ho mostra el seu llibre "Cronologia de Huancavelica", açò succeïa entre els anys 6.000 i 5.000 a. C.. Prova d'açò, en el districte de Vilca, apunta Chaud Gutiérrez en 1975, es varen trobar raspadors, puntes de proyectil, gavinets, microlitos, aixina com gran cantitat d'ossos d'animals en el complex Waraque Machay.[13] Esta aplegaria a ser un dels últims periodos de desenroll preagrícolas dels Vages Centrals. Fredy Ferrúa dona a conéixer que entre els anys 5.000 i 3.000 a. C. escomença el periodo del Neolític, caracterisat pel començ de l'agricultura i la domesticació d'animals.[11] En l'antiga Huancavelica estos fets varen ocórrer en les punas de la província homònima i en buits que ells mateixos excavaven i en el contorn construïen per a cobrir-los en fulls i palles. De la mà en este creiximent escomencen els primers indicis de la Pachamanca, com còure la carn en un forn baix la terra. Entre els anys 1200 i 100 a. C., escomença el periodo Horisó Primerenc o Chavín, succés que va ocórrer en gran part del Perú, incloent a Huancavelica. A 15 km de la ciutat es troba el lloc "Atalalla", que va ser la zona agroalfarera més gran en eixe temps.[10][11] Després passaria a l'época de Desenrolls Regionals com senyala Chaud.[14] Aixina mateix es reconeix a Naixca en la costa del sur o a Moche en la costa del nort, en Huancavelica varen ser els Caixes - nomene batejat per Mendieta -, que es varen expandir en la serra central.[10] Segons Mendieta este periodo Caixa es desenrolla com l'influència inicial de Chavín i final de Paracas. Ya entre els anys 600 i 1.000 d. C. intervé la presència de Wari, també coneguda com el "Primer Imperi Andino". Este imperi comprén tota la regió huancavelicana i gran part del territori peruà.[10] Durant l'época incaica Huancavelica va ser objecte de disputes en els chancas. Segons Garcilaso de la Vega, va ser dividida en tres parts a les que varen denominar Jauja, Marcavilca i Llacsapallanca; esta última es cridaria Huancavelica durant l'arribada dels espanyols.[15]
Virreinato: mines de Santa Bàrbara
[editar | editar còdic]
A inicis del Virreinato del Perú, els depòsits de mercuri de Huancavelica varen ser descoberts per Enrique Garcés en 1559.[16] No obstant, els depòsits de cinabre (del com s'extrau el mercuri) havien segut explotats des de molt temps abans de la conquista espanyola per a ser usat com a pigment —d'acort en estudis realisats, varen ser explotats des de el XIV (corresponent al Horisó Primerenc) fins a el XV. (al voltant de 1460 durant el Horisó Tardà);[17][18][19][20] per la qual cosa es referix que, d'acort als relats, els espanyols varen saber del jaciment del mont Chacllacatana per mig de pobladors locals.
Don Amador Cabrera, encomendero de Acoria i Huando, va ser avisat dels depòsits de mercuri en Huancavelica al voltant de 1563.[21] Vàries versions coincidixen que varen ser els pobladors natius els qui li varen donar la notícia, si ben alguns relats identifiquen a Gonzalo de Ñahuincopa, curaca de Acoria, com la persona qui li va expondre la presència de les mines en la regió. Comprovat açò, Cabrera va registrar la mina en el nom de La Descobridora l'1 de giner de 1564 davant don López de Barrientos, alcalde ordinari de la ciutat d'Huamanga, en la jurisdicció de la qual quedava emplaçada la mina. Posteriorment, el corregidor Diego Pachecho, Alcalde Major de Mines, va concedir els drets de propietat a Cabrera, obtenint este últim els permissos per a l'explotació del mineral per a l'amalgama d'or i argent. Per la gran importància que va tindre esta regió minera, el virrey Francisco de Toledo en 1573 va expropiar a favor de la corona les mines a Cabrera i a atres miners espanyols que també havien assentat denuncios en el jaciment, fundant-se l'Estanc del Azogue. Més vesprada, la mina La Descobridora va ser denominada Tots els Sants i finalment en el XVIII rebatejada com a mina Santa Bàrbara.[21][22]
Santa Bàrbara va ser l'única mina important de mercuri en tot el continent americà fins a l'aparició de les mines de Califòrnia a mitan de el XIX, sent el mercuri l'únic insumo indispensable per a la refinación de l'or i l'argent, els quals constituïen els elements principals de l'economia de les colónies hispanoamericanes entre els sigles XVI i XVII. D'esta manera, va atendre la demanda de les mines d'argent de Potosí i Oruro (Alt Perú, actual Bolívia), Sant Luis de Potosí (Mèxic), Cerro de Pasco (conegut llavors com el Cerro Mineral de Yauricocha), etc., i inclús va aportar mercuri a Nova Espanya quan Almadén —localitat espanyola en mines de cinabre— no era capaç de fer-ho.[22][23][24] No obstant, el seu esplendor va ser decaent cap a el XVIII quan es varen produir solsides en dit jaciment, paralisacions del treball per les difícils condicions de producció i constants reclams per les exigències en el compliment d'algunes clàusules del contracte pactat per part dels asentistas d'esta ciutat.[24][3]
Fundació
[editar | editar còdic]
Despuix del descobriment de les mines de Santa Bàrbara, en el cerro Wanka Willca, el poblat de la vall de Secclla va tindre un creiximent ràpit, lo suficient per a que el virrey Francisco Álvarez de Toledo li donara l'encàrrec a Francisco d'Angulo, de fundar la Vila Rica de Oropesa.[25]
La fundació de Huancavelica va ser tardana a comparació d'atres ciutats ya fundades pels espanyols, degut a que estaven interessats pels descobriments de les mines d'azogue. En la zona ya vivien espanyols abans de la fundació, que treballaven en les mines, en la planura de Seccha en la vora de la qual fluïx el riu Siquisichca, hi havia construccions rústiques en forma de cobertizos, a on anaven a descansar els miners despuix de sus labores. El virrey es va mostrar atret per les mines descobertes i va ordenar la fundació oficial el 4 d'agost de 1571.
Despuix de dèu anys, el corregidor d'Huamanga, que també governava a la ciutat de Huancavelica, es vea llimitat a governar estes dos jurisdiccions i davant les numeroses solicituts i peticions dels pobladors d'un únic governador, com a conte Guillermo Lohmann, Açò degut a que Huancavelica feya mèrit de la seua importància en una iglésia en construcció molt alvançada, un hospital sostingut en gran part pel mineraje i en el caixco urbà ya existia al voltant de 170 vivendes.
República
[editar | editar còdic]En el periodo de la lluita de l'independència, El sargent major Marí Castanyer, va anar el líder que va moure als huancavelicanos durant l'emancipació, des de 1814 fins a 1824, recolzant a Mateo Pumacahua,[23] líder indígena que es va sublevar repetides ocasions contra els espanyols.[3] Va ser reconeguda com a ciutat el 21 de juny de 1825.[3]
Aplegada l'época republicana, un dels acontenyiments més importants dels quals existixen registres, és l'inauguració del ferrocarril que unix la ciutat de Huancavelica en Huancayo, inaugurat el 24 d'octubre de 1926. La construcció va ser iniciada en l'any 1908 en l'intenció del tram Huancayo - Izcuchaca i després cap a Ayacucho; no obstant, el ministre de Foment don Celestino Manchec Muñoz, va conseguir desviar les intencions majoritàries i va dur la construcció de ferrocarril cap a Huancavelica, en l'intenció d'aplegar fins a Pisco.[23]
A finals de el XX, en el periodo del règim aprista, el diputat Dr. Moisés Tambini del Valle va presentar un proyecte de creació d'una universitat en Huancavelica, que després va ser aprovat per la Llei N.º 25265, la mateixa que es va promulgar i es va publicar el 20 de juny de 1990, creant l'Universitat Nacional de Huancavelica.[23] El càrrec de Coordinador General d'esta universitat ho va iniciar el periodiste colegiat don Héctor Segòvia Alguiar. El 28 d'abril es coloca la primera pedra de l'actual ciutat universitària en la seua ubicació actual Paturpampa. El 4 d'abril de 1992, en 860 jóvens, es va donar inici a les activitats acadèmiques tant en Huancavelica com en les subsedes descentralisades d'Acobamba, Angaraes i Tayacaja.[23] Després de varis anys de funcionament, l'universitat es posa en protesta per la seua institucionalidad, en marches multitudinàries, d'esta manera l'Assamblea Nacional de Rectors dona l'autonomia universitària a esta institució d'ensenyança major en l'any 2000. Actualment l'universitat goja de plena autonomia acadèmica, normativa, gobernativa, administrativa i econòmica.[23]
Districtes
[editar | editar còdic]La ciutat de Huancavelica està dividida en 2 districtes i té una població de 61 623 habitants a l'any 2020, segons l'INEI.[26]
| Pos | Districte | Població 2020 |
|---|---|---|
| 1 | Huancavelica | 42 858 |
| 2 | Ascensió | 18 765 |
| Total | 61 623 | |
Geografia
[editar | editar còdic]Ubicació
[editar | editar còdic]La ciutat de Huancavelica està ubicada en la part central del departament homònim, al que pertany. La capital distrital es localisa a 12° 47′ 06″ de latitut sur, 74° 58′ 17″ de llongitut oest i a 3.676 m s. n. m.[27]
Està en una vall rodejada de montanyes rocoses i és creuat pel riu Ichu.[28] Forma part de la Cadena occidental andina, coneguda com "Cordillera de Chonta", formada per una série de cerros dins dels que destaquen Citaq (5328m), Huamanrazo (5298m) i Altar (5268m).[29]
Clima
[editar | editar còdic]
Referent al clima, predomina la fredor soportable, en àmplia oscilació entre el dia i la nit, entre el sol i l'ombra. Generalment l'estació humida inclou els mesos de novembre a abril i la millor temporada per a visitar Huancavelica és la seca que comprén de maig a octubre. Sobre la seua temperatura mija horària és de 9 a 11 °C en variacions a lo llarc de l'any, sent la temperatura màxima de 20 °C i la temperatura mínima de 6 °C.
El relleu del territori huancavelicano eixercix una marcada influència sobre la dinàmica del clima, modificant-la de distintes maneres. A major altitut el clima es torna més fret, molt sec, en fortes variacions de temperatura entre el dia i la nit, freqüència de gelades i presència de gèl, neu i graniç.
Les variacions sobre les precipitacions, ocorre no solament en l'any, sino entre els anys, ya que poden presentar-se anys en condicions seques, intermiges i plujoses.[31]
Patrimoni
[editar | editar còdic]
La ciutat de Huancavelica i afores posseïxen diversos atractius turístics històrics, iglésies, complexos arqueològics, boscs, etc. Entre els seus més destacats atractius turístics trobem al voltant de 8 iglésies en estils de construcció pertanyents al boom econòmic huancavelicano, en el descobriment de les seues mines. També a les puyas de Raimondi, la floració de les quals ocorre una sola volta cada cent anys.
Arquitectònic
[editar | editar còdic]Plaça Major
[editar | editar còdic]Esta plaça va ser base de la creació de la ciutat de Huancavelica. És d'estil arquitectònic colonial, i al centre lluïx una pila construïda, en 1862, íntegrament de pedra granítica. En el seu perímetro es troba la catedral i un cabildo de dos pisos. Aixina mateix poden vore's la capella de la Verge dels Dolors i, en la part central, una pileta de pedra.[32]
Iglésies
[editar | editar còdic]Huancavelica posseïx al voltant de 8 iglésies, una breu descripció d'estes a continuació:
- Catedral de Sant Antonio de Huancavelica.- Està ubicada en la Plaça d'Armes, el frontón d'esta iglésia pertany a l'estil barroc, que va ser construït en pedra roja duta des de la localitat de Puka Rumi. Té un mural huancavelicano de el XVII ademés d'un altar tallat en fusta i recobert en pa d'or, també es poden vore làmines d'argent i llenços de l'escola Cusqueña i Huamanguina.[33]
- Iglésia de Sant Sebastià.- Va ser construïda l'any 1662 i es troba ubicada en la mateixa plaça a on està ubicada l'iglésia de Sant Francisco. La seua portada pertany al clàssic estil renaixentiste en altars tallats.[32] En l'altar menor es localisa el Senyor del Prendimiento, image principal i que convoca a mils de fidels en la Semana Santa.[34]
- Iglésia de Sant Francisco.- Ubicada en la plaça Bolognesi, va ser construïda en l'any 1777, conservant-se casi intacta pese als moviments sísmics que ha soportat. El convent de Sant Francisco de Huancavelica es relaciona a llegendes populars i a recorts de guerra:
-En les "Tradicions Peruanes" de Ricardo Palma, se li vincula en la llegenda de el "Pare sense cap" segons la qual, un pare franciscano que es va aforcar en una de les celes del convent, ix a caminar per les nits i toca les campanes de l'iglésia.
-També es diu que, durant la Guerra del Pacífic, en el XIX, el convent va acabar convertit en quarter general de l'eixèrcit comandado per Andrés Avelino Càceres i la resistència peruana.[32] Conta una història, que Càceres va vendre els instruments musicals del temple, en l'intenció de conseguir fondos per a sostindre a la tropa peruana durant la seua estadía.[35] Actualment, en la plataforma davantera de l'iglésia, se celebra el concurs de Danzantes d'Tijeras els dies 24 i 25 de decembre. Igualment, el 6 de giner de cada any s'escenifica l'Adoració dels Reis Macs.[32]
- Iglésia de Sant Dumenge.- Està ubicada en una chicoteta placeta ubicada a uns passos de la plaça d'Armes. Construïda en el XVII. En la part interior resalta la colecció de llenços atribuïts a pintors indígenes, de les escoles Cusqueña i Huamanguina.[32][36]
Arqueològic
[editar | editar còdic]Complexos arqueològics i museus
[editar | editar còdic]Destaca el complex arqueològic d'Uchkus Inkañan ubicat en la comunitat de Uchkus Alt en el districte de Yauli. L'arquitectura d'este complex sugerix que va ser un centre ceremonial i observatori astronòmic; inclús en un dels seus sectors contava en terrats (molls) empleades per al cultiu agrícola.
La Sala d'exposició d'arqueologia i antropologia Juliol Ruíz Pimentel està ubicada en la Plaça Sant Joan de Deu. Este museu té una colecció variada de fòssils de l'era terciaria, cuaternaria, restants de moluscs i diverses espècies marines petrificadas. També es pot apreciar restants de l'época preincaica, aixina com relíquies de la colónia i independència, també obres de pintors peruans com Daniel Hernández, Fernando de Szyszlo, Hilmer Cajahuaringa entre uns atres.[37]
Natural
[editar | editar còdic]Banys termals de Sant Cristóbal
[editar | editar còdic]Les aigües termals de Sant Cristóbal, estan ubicades en el barri del mateix nom, consistix d'una piscina i quartos privats que són proveïts d'aigües termals provinents del cerro aledaño. Es diu que tenen propietats medicinals. El lloc també conta en un chicotet restaurant.
Boscs de puyas de Raimondi
[editar | editar còdic]El bosc de Puyas de Raimondi (Puya raimondii) d'esta part de la regió, es troba ubicat en la comunitat de Callqui denominat Ccallanapucro a 14 km del centre de Huancavelica, a on existixen més de 1500 plantones d'esta espècie. La Puya de Raimondi és una de les plantes més rares del planeta. La seua vida mija és de 40 a 50 anys alcançant inclús els 100 anys. La floració ocorre una sola volta, en eixa etapa sobrepassen els 10 metros d'alt.[32]
Cultura
[editar | editar còdic]Festivitats folklòriques
[editar | editar còdic]
La majoria de les festivitats en esta ciutat es relacionen en lo religiós i al seu tradició. Sobre les festes religioses tenim la Festa del chiquet Callaocarpino i Jacobo illanes que es realisa tots els 1 de giner. Esta celebració s'estén per quatre dies i inclou vores i balls diversos en la millor colla de danzantes de negritos. Una atra festa és la festa del Chiquet Perdut que es realisa cada 14 de giner. El tema principal d'esta festa és la de recordar la busca del chiquet Jesús pels seus pares en el temple, quan este discutia en els doctors de la Llei, segons la Bíblia (Bíblia Regna-Valera Lucas 2:41-51). Esta celebració s'estén per quatre dies i inclou vores i balls diversos com la competència de "danzantes de negritos". Entre març i abril se celebra la Semana Santa que s'inicia un dumenge en un acte llitúrgic, cridat Dumenge de Ramos i després es continua en processons nocturnes. En maig, en cada barri de la ciutat, es realisa la festa de les Creus, festivitat realisada baix el símbol de la creu que té el seu orige en la Pasqua de Pentecostés. Les cerimònies comencen en la cridada baixada de creus, iniciant-se la cerimònia que inclou la correguda de bous; Waqrapucos; Jarawis i finalisa en la vora dels Pututus, durant en total un promig d'una semana. En el districte homònim a esta ciutat, cada 29 de setembre escomença la Semana Turística de Huancavelica. Esta semana està reservada per a la realisació d'activitats recreatives, socials i culturals que inclouen danses folklòriques i degustació de plats típics de la regió.[38] Sobre lo tradicional, trobem la famosa dansa de les tijeras o gales (atipanacuy) que es realisa cada 24 de decembre.[39][40]
Calendari turístic
[editar | editar còdic]També se celebren diverses activitats festives, de les que es destaquen les següents:[32]
| Giner | Juliol | Agost | Setembre | |||
|---|---|---|---|---|---|---|
| 01 | 06 | 14 | 16 | 04 | 16 | 29 |
| Festa en honor al Chiquet Callaocarpino i Jacobo Illanes 1 de giner | Adoració Reis Macs i els Pastors | Festa del Chiquet Perdut | Verge del Carmen, festa patronal de Lircay, Angaraes i Acobamba | Aniversari de la fundació de Huancavelica | Sant Roque, patró de Castrovirreyna (confraria danses i correguda de bous) | Festa de Sant Miguel de Moya (confraria, danses i correguda de bous) |
Gastronomia
[editar | editar còdic]Els natius huancavelicanos són considerats els creadors de dos potajes que, per tradició, són els que es mengen abans i durant les seues festes i que en l'actualitat s'han fet famosos en el Perú, estos són: el mondongo i la pachamanca, pero ademés també posseïxen una varietat de plats típics, combinacions de dos raïls culinàries: l'andina peruana i l'espanyola.[5] El "mondongo" es prepara a la vespra de la majoria de festes, és preparat en dacsa blanca o malnom, carn de res, moltó, cansalada, carn seca o charqui, patitas, cap i panza de moltó.
La "pachamanca" és preparada per a ocasions especials com a batejos, matrimonis i festes costumistes. Esta és preparada baix la terra, du moltó, cabrit, chancho, cuyes i res aixina com choclos, papes, faves, quesillos, formage i humitas i es cuina en la calor de les pedres que varen ser calfades en anterioritat sent cobertes en fulls de marmaquilla.[6]
També destaquen:
- L'olla preparada entre els mesos de giner a març en verdures fresques, carns de alpaca, moltó, menestras fresques com a cigró, frijoles i frutes.
- Chuño pasi en kuchi kanka preparat en papa deshidratada (chuño), regirat en ou i formage, acompanyat en lechón torrat.
- Trucha, peixcat de riu preparat en diverses formes.
- Moltó al pal preparat en prou adrece travessat en un pal, per a després cuinar-ho a la brasa en carbó, s'acompanya este plat en papes, faves i verdures.
- El patachi és un plat típic preparat en diverses carns i blat pelat, cuit durant tota la nit.
- El tiqi és un plat típic de les zones càlides de Huancavelica, preparat en abundant quesillo, papes sancochadas picades, llet, mesclat en yerbas aromàtiques de la zona i ají. Pero ademés tenen atres rics potajes preparats en carn de alpaca considerada en el món com una de les carns en menys grassa i colesterol.
- La roba vella és un guis de carn en menestras, papes, arròs i col.
- La darreria típica és la mazamorra de ayrampo.[41]
Economia i aspectes socials
[editar | editar còdic]
En l'economia de la regió predomina en gran diferencia el sector primari (agricultura, ganaderia, caça i silvicultura), donant treball a 64,6 % de la població econòmicament activa.[42] Es cultiven cereals com la dacsa amiláceo i l'ordi, pero també papa o alfalfa: majorment productes que necessiten baixa intensitat de rec. El 64% de les terres són pastures naturals, el 16%, terres cultivables i el 20% monts i uns atres.[43] En infraestructura posseïx una important cabanya ganadera, ademés d'indústrias làctees, de cuiros i pellés, de farinas i aguardientes. El seu nom es vincula a les mines de cinabre, el mercuri del qual de gran llei es va extraure al mateix temps que s'explotava l'argent potosina en l'época colonial. El mercuri o azogue era el insumo principal per a refinar l'argent en la tècnica de l'amalgama i gràcies a este es va donar l'èxit de l'indústria argentífera virreinal.
Per un atre costat, en l'aspecte social, Huancavelica com a departament és el més pobre del país, la taxa del qual de pobrea alcança el 84,4% i la pobrea extrema està en 59,9%. Aixina mateix, representa la taxa de desnutrición més alta en chiquets menors de 5 anys de la zona rural del país: 53,2%. El 14% de la població carix de servici d'aigua, el 39% carix de desaiguador i el 8% no té electricitat. l'analfabetisme en les dònes alcança el 14%, sent superat pel de els chiquets de 0 a 12 anys en el 28%. Segons el programa de les Nacions Unides (PNUD), l'Índex de Desenroll Humà és de 0,5474, alcançant a ser una ciutat en desenroll humà mig.
Educació
[editar | editar còdic]
Huancavelica conta en 20 centres educatius privats i en 81 públics, dels quals 42 són d'educació inicial, 31 d'educació primària, 14 d'educació secundària i demés centres superiors.[45][44]
- Institut d'Educació Superior Pedagògica Privada Santa Rosa.
- Institut Superior Tecnològic Públic de Huancavelica.
- Institut Superior Pedagògic Públic de Huancavelica.
- Institut Superior Privat Telesup.
- Escola Tècnic Superior P.N.P Huancavelica
Durant l'any 2006, el número d'alumnes en institucions privades era d'1.670 aproximadament, mentres que en els coleges públics el número era major de 13.260 estudiants, que representaria el 88.8% de l'alumnat total que estudia en esta ciutat.[45][44]
Huancavelica és sèu principal de l'Universitat Nacional de Huancavelica localisada en Paturpampa. Conta en un Centre d'Informàtica i Sistemes, Centre d'Impressions, Centre d'Idiomes, Laboratori i una Biblioteca Central.[23]
Salut
[editar | editar còdic]Hospital I Huancavelica.
Deports
[editar | editar còdic]Sense dubte el deport més practicat pels habitants de la ciutat és el fútbol, de la mateixa manera que el restant del país, els clubs més tradicionals i populars de l'afició Huancavelicana són UDA, Diables Rojos i el Racing FBC.
El principal recint deportiu per a la pràctica del Fútbol és l'Estadi IPD de Huancavelica, a 3.676 m.s.n.m és un dels més alts del món, i conta en una capacitat per a 2,500 espectadors.
Transport i comunicacions
[editar | editar còdic]Vies d'accés
[editar | editar còdic]L'accés de les ciutats d'Huancayo, Llima i Ayacucho a la ciutat de Pampes, és per via terrestre.[46]
- Vies d'Accés
| Tram | Tipo de via | Mig d'accés | Distància | Temps aprox. Temps referencial en auto |
|---|---|---|---|---|
| Llima – Pisco – Huancavelica | Asfaltada i afirmada | Autos, Ómnibus | 499 km | 11 hores |
| Llima – Huancayo – Huancavelica | Carretera asfaltada | Autos, Ómnibus | 444 km | 11h - 11h30min* |
| Ayacucho – Huancavelica | terra afirmada | Auto, Ómnibus | 244,9 km via Rumichaca 221 km via Lircay |
5 6 hores* |
| Huancayo – Huancavelica | Rieles | Tren | 128 km | 6 hores |
Turisme
[editar | editar còdic]
Entre els seus atractius turístics estan el mateix Tren Macho i la Plaça d'Armes, en tall i prestancia colonial. En el seu perímetro es troba el cabildo, de dos pisos i onze portals, que antany servia de local a l'ajuntament municipal. S'aprecia la capella de la Verge dels Dolors i, en la part central, una pileta de pedra en forma octogonal, en dos fonts que representen rostres d'índies, de les boques de les quals recircula l'aigua, Iglésia Catedral de Sant Antonio: Construïda en el XVII, el frontis impressiona pel contrast entre les seues blanques torres prismàtiques i la frontera d'estil barroc, llaurada en pedra volcànica de color roig indi. En l'interior predomina el decorat barroc de l'altar major i destaquen el púlpit i els altars laterals en pa d'or, aixina com bells llenços de les escoles cusqueña i huamanguina, descrites pel viager D. López Mazzotti en els seus llibres aixina com, Els banys termals en la ciutat de Huancavelica: Seccsachaca Vila Carinyo i Sant Cristóbal, la gran cantitat d'iglésies virreynales en la ciutat, entre els que destaquen el temple i convent de Sant Francisco, el temple de Sant Dumenge i el temple de Sant Joan de Deu, la mina Santa Bàrbara, el poble fantasma adjacent , el poble pintoresc de Sacsamarca i el camí que unix este a la mina i a la ciutat, l'històric pont de Izcuchaca i el bosc de pedres de Sachapite.
-
Cascada ubicada dins del Complex ecoturístico
-
Pont colgante
-
Complex ecoturístico Seccsachaca Vila Carinyo
-
Complex ecoturístico Seccsachaca Vila Carinyo
-
Complex Arqueològic de Allpas
Vore també
[editar | editar còdic]- Ciutats del Perú
- Anex:Ciutats del Perú per població
- Organisació territorial del Perú
- Pampes
- Departament de Huancavelica
- Anex:Zones Monumentals de Perú
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Purizaga Vega (1967). «I curacazgo Pocra», Els Pocras i l'Imperi Incaico, pp. 10: 1967, p. 34.
- ↑ 2,0 2,1 Municipalitat de Huancavelica. «Etimologia». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2008. Consultat el 25 d'agost de 2008.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Història de la ciutat de Huancavelica». Consultat el 25 d'agost de 08.
- ↑ Institut Nacional d'Estadística i Informàtica (ed.): «“Poblacions dels districtes de Huaura i Huacho."». Perú: Estimacions i Proyeccions de Població Total per Sexe de les Principals Ciutats, 2000-2015.
- ↑ 5,0 5,1 Huancavelica.com. «huancavelica.com cultura, gastronomia». Consultat el 26 d'agost de 2008.
- ↑ 6,0 6,1 Yachay. «Yachy.com, Ret científica peruana, gastronomia - Pachamanca». Archivat des d'el original, el 28 d'agost de 2008. Consultat el 26 d'agost de 2008.
- ↑ Municipalitat de Huancavelica. «Informació de la ciutat de Huancavelica, senyes geogràfiques». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2008. Consultat el 26 d'agost de 2008.
- ↑ Eguren, Mariana (2005). «La fundació de Huancavelica», Institut d'Estudis Peruans, IEP (ed.). Huancavelica conta temes d'història huancavelicana contats per les seues protagonistes, 1ra edició edició, Llima, Perú, p. 124. ISBN ISBN 9972-51-134-0.
- ↑ Banderaperuana.com. «Ciutat de Huancavelica». Archivat des d'el original, el 20 d'octubre de 2008. Consultat el 28 d'agost de 2008.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Carrasco Urruchi (2003). «Etapa de l'autonomia», Editorial Sant Marcos (ed.). Cronologia de Huancavelica (fets, poblacions i persones), 1 edició, Llima, p. 670.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Ferrúa Carrasco (1993). La cultura Anccaras, Huancavelica: mimeo.
- ↑ Ruiz Estrada (1977). Arqueologia de la ciutat de Huancavelica, Llima: Tall. SAGSA, p. 61.
- ↑ Chaud Gutiérrez (1978). Waraque Machay, un complex agrícola i d'art rupestre en Vilca, Huancavelica: Huancavelica, foll.
- ↑ Chaud Gutiérrez (1980). «Estudis Antropològics de Huancavelica», L'ocupació històrica de Huancavelica, Huancayo: Universitat Nacional del Centre del Perú.
- ↑ Municipalitat de Huancavelica. «Resenya Històrica». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2008. Consultat el 25 d'agost de 2008.
- ↑ (1948).Anuari d'Estudis Americans.(5)
- 439-482.
- ↑ (1965).Edicions Atles.Madrit:2
- ↑ (1977).Servicis d'Arts Gràfics S.A..Llima:
- ↑ (2002).Latin American Antiquity.Society for American Archaeology.13(2)
- 153-177.
- ↑ PNAS 2009.National Academy of Science.106(22)
- 8830 - 8834.
- ↑ 21,0 21,1 (1968).IOPPE.Llima:9
- ↑ 22,0 22,1 Diari Oficial El Peruà.Llima:
- ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 23,5 23,6 Universitat Nacional de Huancavelica. «RESEÑA HISTORICA DE LA UNIVERSIDAD NACIONAL DE HUANCAVELICA». Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2008. Consultat el 27 d'agost de 2008.
- ↑ 24,0 24,1 Lohmann Villena (1999). «Pròlec», Fondo Editorial 1999 (ed.). Les mines de HUANCAVELICA en els sigles XVI i XVII, 2dona edició edició, Llima, p. 511. ISBN ISBN 9972421407.
- ↑ «Huancavelica, Història». Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2008. Consultat el 12 de setembre de 08.
- ↑ «Perú: Estimacions i Proyeccions de Població per Departament Província i Districte 2020».
- ↑ FONCODES/UA-Sistemes. «Foncodes, Mapa de Pobrea». Consultat el 8 de setembre de 2008. «Referència per al mapa»
- ↑ «El riu Ichu mor per la contaminació». Archivat des d'el original, el 13 d'agost de 2008. Consultat el 26 d'agost de 08.
- ↑ «Senyes generals, Ubicació Geogràfica». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2008. Consultat el 26 d'agost de 08.
- ↑ Foreca, MSN. «Promijos meteorològics Huancavelica, PER». Consultat el 12 de setembre de 08.
- ↑ «Senyes generals, Clima». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2008. Consultat el 26 d'agost de 08.
- ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 32,5 32,6 Banc Central de la República. «Huancavelica: principals atractius turístics». Archivat des d'el original, el 9 de juny de 2007. Consultat el 26 d'agost de 2008.
- ↑ Huancavelica.com. «Iglésia Catedral de Sant Antonio». Consultat el 12 de setembre de 2008.
- ↑ Huancavelica.com. «Iglésia Sant Sebastià». Consultat el 26 d'agost de 2008.
- ↑ Huancavelica.com. «Iglésia Sant Francisco». Consultat el 26 d'agost de 2008.
- ↑ Huancavelica.com. «Iglésia Sant Dumenge». Consultat el 26 d'agost de 2008.
- ↑ Huancavelica.com. «Sales d'exposició d'arqueologia i antropologia "Juliol Ruíz Pimentel"». Consultat el 26 d'agost de 2008.
- ↑ Huancavelica.com. «Calendari turístic de la ciutat de Huancavelica». Consultat el 27 d'agost de 2008.
- ↑ Regió Huancavelica. «Calendari turístic». Archivat des d'el original, el 23 d'agost de 2008. Consultat el 27 d'agost de 2008.
- ↑ Debades Web. «Orígens de la Dansa d'Tijeras Gales i Laijas de Huancavelica». Archivat des d'el original, el 17 de setembre de 2008. Consultat el 27 d'agost de 2008.
- ↑ MINCETUR, PROMPERU. «MINCETUR REGIÓN HUANCAVELICA gastronomia». Archivat des d'el original, el 19 d'abril de 2009. Consultat el 26 d'agost de 2008.
- ↑ https://centroderecursos.cultura.pe/sites/default/files/rb/pdf/Comunitats%20llauradores%20en%20la%20region%20HUANCAVELICA.pdf
- ↑ «Dinàmica Econòmica Regional del Departament de Huancavelica». Consultat el 12 de setembre de 08.
- ↑ 44,0 44,1 44,2 «Llista de Coleges Privats». Archivat des d'el original, el 19 d'agost de 2008. Consultat el 20 d'agost de 08.
- ↑ 45,0 45,1 45,2 «Llista de Coleges Públics». Archivat des d'el original, el 20 d'agost de 2008. Consultat el 20 d'agost de 08.
- ↑ «Senyes generals, Tren macho». Consultat el 26 d'agost de 08.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Mariana Eguren; Carolina de Belaunde; Ana Luisa Burga; (2005). Huancavelica conta temes d'història huancavelicana contats pels seus protagonistes, Institut d'Estudis Peruans, IEP. ISBN ISBN 9972-51-134-0.
- Tuli José, Carrasco Urruchi (2003). Cronologia de Huancavelica (fets, poblacions i persones), Editorial Sant Marcos, Companyia de Mines Buenaventura, 2003.
- Lohmann-Villena (1999). Les mines de Huancavelica en els sigles XVI i XVII, Perú: Pontifícia Universitat Catòlica del Perú.
- López Mazzotti, Daniel (2001). A mochila en Perú - 3ra Edició, Exploradors peruans.
- Povea Moreno (2014). Mineria i reformisme borbònic en el Perú. Estat, empresa i treballadors en Huancavelica, 1784-1814, Perú: Institut d'Estudis Peruans; Banc Central de Reserva del Perú. ISBN 978-612-326-106-1.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Huancavelica.- Este video conté l'història de la terra mercuri - Huancavelica -Perú
- Resum sobre Huancavelica -Perú
- Pàgina Web del Govern Regional de Huancavelica - Perú
- Rutes d'Accés a Huancavelica des de Lima - Perú
- viage 2003 [1] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Huancavelica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.