Dansa de les tijeras

Dansa de les tijeras

La dansa de les tijeras o dansa de gala és una dansa originària de la regió chanka en el Perú, el marc musical del qual és proveït per violí i arpa, i que posteriorment va ser difosa a les regions d'Huancavelica, Ayacucho i Apurímac. En Apurímac la dansa és denominada Saqras, en Ayacucho es diu danzaq, mentres que en Huancavelica al danzante de tijeras se li denomina Gala.

Els llauradors els cridaven «Supaypa Wasin Tusuq» (el danzante en la casa del diable en quechua). S'atribuïx a José María Arguedas la generalisació del terme «danzante de tijeras» per les tijeras que els danzantes duen en la mà dreta i que les entrechocan mentres ballen. Segons els sacerdots de la colónia, el seu costat màgic obedix a un supòsit pacte en el diable, per les sorprenents pastes o proves que eixecuten en la dansa. Estes proves es denominen Atipanakuy. L'instrument central de la dansa són les tijeras elaborades en dos plaques independents de metal d'aproximadament 25cm de llarc i que juntes tenen la forma d'un parell de tijeras de punta roma. Actualment les regions de major difusió d'esta dansa són: Ayacucho, Huancavelica, Arequipa, Apurímac i Lima.^{cita requerida}

l'Institut Nacional de Cultura del Perú la va reconéixer com Patrimoni Cultural de la Nació en l'any 1995.

El 16 de novembre de 2010 va ser reconeguda per l'Unesco com Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat junt a l'Huaconada per la seua antiguetat i valor simbòlic.

Història

Danzantes de tijeras en un ball regional.

Els danzantes de tijeras descendixen dels "tusuq laykas" que eren sacerdots, adivinos, bruixos i curanderos prehispànics, els qui durant l'época colonial varen ser perseguits; és ahí a on comencen a fer-se coneguts com "supaypa wawan" (fill del diable en quechua) i es refugien en les zones més altes. En el pas del temps, els colonizadores varen acceptar que tornaren, pero condicionant-los a dansar als sants i al Deu catòlic. Aixina, s'iniciaria, supostament, la tradició d'eixecutar la dansa de les tijeras en les festes patronals. Durant la colónia la dansa està influenciada pels moviments de la jota, contradanza i menuets espanyols, ademés de ser influïda pels trages de llums espanyols. Existixen evidències documentals de que en l'any 1600 la dansa de les tijeras ya era practicada extensament.

Danzantes de tijera femenines

Actualment els distints pobles i ètnia del Perú es troben fortament cristianizados (per catòlics o protestants). Si be és possible apreciar en la dansa de les tijeras rezagos d'un ritual màgic-religiós, hui per hui resulten molt escasses (per no dir inexistents) les manifestacions de la dansa fòra del sincretisme en les creències religioses cristianes.

L'escritor peruà José María Arguedas (1911-1969) va immortalisar al danzante de tijeras en vàries noveles; inclús en el conte L'agonia de Rasu Ñiti de 1962 apareix com el protagoniste principal.

El «danzaq»

Danzaq o danzante de tijeras.

El «danzaq» és el danzante de tijeras. En les tradicions orals de la zona chanca es considera al «danzaq» com un ser mític diabòlic per recitar "taytachay juanikillo" que significa diable, pare meu. El danzaq du en les seues mans, durant la dansa, dos tijeras nomenades "femella" i "macho", que vénen de temps en que els danzantes eren explotats en l'activitat minera pels colonizadores espanyols. Sobre estes tijeras, en la regió ayacuchana existixen llegendes que diuen que les tijeras del danzante varen ser fetes pels auquis i el seu sò prové de l'estany Yauruviri. L'ensenyança del danzaq es transmet de generació en generació, i per lo general s'inicia durant l'infància, equiparant la vocació del danzaq en la vocació d'un sacerdot.

Tipos de ball

La dansa de tijeras pot ser de distints tipos, per eixemple, la dansa major o de competència, la dansa menor o «Qolla alva» que es balla per les nits; i zapateos, eixecutats en les festivitats nadalenques. En la dansa de competència, dos ballarins (també cridats «danzaq») dansen per tandes reptant-se l'u a l'atre a superar el risc dels passos que realisen. A esta competència es coneix com «atipanakuy», «hapinakuy», «tupanakuy», entre uns atres. Archiu:Scissor Dance, Peru.webm En la serra, es balla entre abril i decembre, en totes les festes agrícoles i religioses importants. Cada melodia correspon a uns passos : Passacarrer, per a marchar en els carrers; Wallpa wajay, quan són les tres del matí i canta el gall. Durant el dia, es toca en to major, de nit, en to menor. El primer dia (Bestreta), apleguen al poble els músics i danzantes. A les 12 de la nit, en secret, fan el pagament en la plaça, l'ofrena al Huamani. El segon dia (Vespra), desfilen pels carrers i ballen en contrapunt des de les 6 del matí fins a les 8 de la nit. El tercer dia (Dia Central), es fan les proves: fan números de màgia, es traspassen en agulles i espines, pugen a les torres de l'iglésia (torre baixa) a on realisen demostracions d'equilibri i acrobàcia. El quart dia (Cabildo), ballen una atra volta fins a les 8 de la nit i el quint dia (Despaig), retornen al seu lloc d'orige.

Seqüència de la dansa

La dansa de les tijeras seguix una seqüència, segons la qual varia la música i s'incrementa progressivament el risc dels passos de ball.

1. «Marcha»: A on el danzante camina de puntes saludant al seu públic i al Patró de la festa.
2. «Ensage»: Escomença el contrapunteo
3. «Pukllas»: la sonada de les tijeras
4. «Tuku Menor » o «Contra Dansa»: En esta etapa s'eixecuten passos de ball sobre la punta dels peus pero no és de forma seqüencial.
5. «Tuku Major»: a on es realisa una miqueta d'acrobàcia (bots, eixercicis de força, etc.)
6. «Wañuy Unccuy»: es lleven el capell

1. «Colps»: el danzante demostra la seua tècnica i la seua agilitat
2. «Aigua i neu»: el danzante repta al seu contrincant
3. «Seqüència de choladas»: els danzantes demostren els seus millors passos fins que un dels dos es rendixca
4. «Prova de valor»: els danzantes realisen actes violents en els seus cossos
5. «Prova de sanc»: els danzantes realisen actes sanguinosos en els seus cossos.

Vore també

• Patrimoni cultural immaterial del Perú
• Seguixc sent (Kachkaniraqmi)
• Sarita Colónia
• Qori Sisicha

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dansa de les tijeras.

• Artícul sobre C. Carcaria, famós Danzante de Tijera, en: arepublica.com