Departament de Lima
El departament de Lima és un dels vintiquatre departaments que, junt en la província constitucional del Callao, conformen la República del Perú. Està ubicat en la costa central del país, i és estrictament una divisió política, puix la seua administració està dividida en dos circumscripcions de nivell regional: la Municipalitat Metropolitana de Lima, que administra la província de Lima, i el Govern Regional de Lima, que administra les nou províncies restants i té com a sèu la ciutat d'Huacho.
Llimita pel Nort en el departament de Áncash, pel noreste en el departament de Huánuco i el departament de Pasco, per l'est en el departament de Junín, pel surest en el departament de Huancavelica, pel sur en el departament de Ica i per l'oest en la província constitucional del Callao i l'oceà Pacífic.[1] És el departament més poblat del país.[2] El departament es va crear el 4 de novembre de 1823. Actualment, en el departament de Lima viuen dos pobles indígenes o originaris: els pobles quechua i jaqaru, distribuïts en onze comunitats llauradores.[3]
Història
[editar | editar còdic]En la costa nort de la regió va sorgir la primera civilisació coneguda d'Amèrica, Caral, cap a el IV mileni a. C., en algunes característiques que varen mantindre les posteriors cultures del Antic Perú: l'us del quipu, el comerç regional i l'arquitectura religiosa monumental. En esta regió estaria també situat l'orige de les famílies llingüístiques aimara i quechua. Va ser un dels primers territoris lliures de la Corona espanyola en l'independència.
En el departament de Lima es varen assentar diferents civilisacions durant l'época preínca, tals com la Cultura Llima que va durar entre els anys entre els anys 100 i els 650 de l'era cristiana, durant el periodo Intermig Primerenc i inicis del Horisó Mig. És coetánea en les cultures Moche, Nasca, Recuay i Huarpa. Es coneix a la cultura llima per la seua colorida i escultòrica ceràmica en representacions de sers serpentiformes entrellaçats i peixos. També pels seus edificis fets en menuts atobons fets a mà i aixina com la seua fina i policroma ceràmica decorada en motius geomètrics. Esta cultura llima es va desenrollar fonamentalment en els valls dels rius Chillón, Rímac i Lurín, situats en la costa central del Perú. Estes tres valls (incloent la vall seca d'Ancón) tenen caràcters comuns que els conferixen unitat geogràfica i la Cultura Yschma que va durar entre els anys 1100 d. C. fins a al voltant de 1469, quan varen ser absorbits pel Imperi Inca. El Regne ichma estava ubicat al sur de Lima, Perú, en la vall del riu Lurín; després es va estendre cap al nort en la vall del riu Rímac.
A pesar d'ocupar un desert, els habitants de Yschma tenien un alt nivell de vida, gràcies a la seua experiència en idear múltiples canals de rec fins a a on alcançaven les aigües del riu, per a donar vida a un extens hort i boscs. En l'actualitat, es poden apreciar un gran número de vestigis arqueològics (geoglifos, centres poblats, piràmides) a lo largo y ancho de la seua geografia i entre elles es troben els llocs arqueològics de Caral i Bandurria que, d'acort a investigacions recents, són considerats els centres poblats més antics de tota Amèrica.
Per a l'época inca tot el territori del departament de Lima va ser inclós en la província o wamani de Pachacámac. Esta província inca va estar dividida entre tres a quatre hunus (Maranga, Carabayllo, Sulco i Pachacámac-Ychsma), cuales varen estar dividits en distints curacazgos cada u. Els yschma controlaven les valls costeres dels rius Rimac i Lurín en l'actual Llima, des de la desembocadura de la mar dels rius fins a la vall mija o "Chaupi Yunga" (altitut mija de Yunga, entre 500 i 1200 metros d'altura),El territori Isma aplegava fins al santuari de Mama ubicat en Rimac (actual Ricardo Palma) i els llocs de Chontay i Sisicaya en Lurín a 1000 metros sobre el nivell de la mar, els yschma es varen dividir en dos divisions administratives de la mitat o saya, estes eren Anan (superior) Yschma saya i Lurin (inferior) Yschma saya. En la costa, a diferència del altiplano andino, la fracció més important a sovint era la de Lurin perque estava vinculada a la mar ademés, cada saya es va dividir a la seua volta en subdivisions unu o waranqa, que a la seua volta també es varen dividir en les mitats Anan i Lurin, Els dominis de Yschma de Lati, Regata (Sulco), Guatca, Rimac (Llima) i Maranga (Malanca) es varen ubicar en la vall del Rimac, mentres que els dominis de Pachacamac (Yschma), Manchay, Quilcay (Quilcayuna) i Caringa es varen ubicar en la vall de Lurin, La ciutat de Pachacamac, anteriorment coneguda com Yschma abans de la conquista Inca, va ser la capital del regne de Yschma i sèu dels seus governants. S'han descobert moltes ruïnes de Ishma a lo llarc de la costa de Lima, no obstant, a banda de Pachacamac i alguns atres llocs, no hi ha consens sobre si la gran majoria dels llocs podrien correspondre a cada domini, ni es coneix la seua distribució física. S'ha propost que el lloc arqueològic de Pampa de Flores podria ser la capçalera del domini de Manchay i la residència del aillu de Manchay (una subdivisió de la waranka)
Els seus principals centres varen ser:
- En la vall de Lurín: Pachacámac, principal centre ceremonial. Atres poblats: Maracuyá, Pampa de Flores, Jacinto Gran, Mal Pas, Molle, Manchay Alt, Huaycán, Chontay i Avillay.
- En la vall del Rímac: Armatambo; Maranga (en el sector anomenat la ciutadella de tàpia, a on destaquen les huacas de Tres Pals, Creu Blanca, Sant Miguel, La Creu, La Palma); Mateo Salat; Mangomarca; Fortalea de Campoy; Huaca Huantille; Huaca Sant Borja, Huaca Huantinamarca, Huaca Casa Rosada, entre uns atres.
L'antecedent colonial immediat del departament de Lima és l'antiga Intendencia de Lima, que ocupava ademés de l'actual departament exceptuant Cajatambo i Oyón, els territoris del departament de Ica i la costa de l'actual Áncash.
José de Sant Martín el 12 de febrer de 1821 va dictar un Reglament Provisorio, dividint tot el territori lliure de la dominació espanyola, en quatre departaments, el de Trujillo, el de Tarma, el d'Huaylas i el de La Costa.[4]
Després, segons decret del 4 d'agost de 1821, es va crear el Departament de la Capital que comprenia els partits de la Tancada de la Capital, Yauyos, Cañete, Ica, i el Govern d'Huarochirí.
Posteriorment, un decret del 4 de novembre de 1823 va agregar al Departament de la Capital el Departament de la Costa, creant-se aixina el departament de Lima
Els 8 departaments originals del Perú es varen dividir en 55 províncies. La distribució per departament era la següent: Llima 9 províncies, Trujillo 7, Arequipa 8, Tarma 3, Huamanga 7, Cuzco 11, Huaylas 5 i Puno 4.[5]
El Baix Perú seria dividit en dos regions: Nort i Sur, corresponents a les audiències de Lima i Cuzco respectivament (molt similar a l'organisació de la confederació de Santa Creu), per a impedir que es tornara el poder dominant en la seua somiada federació. El prefecte d'Arequipa, Antonio Gutiérrez de la Font, quedaria a càrrec de realisar este proyecte. Eixa última ciutat era la capital del proyectat estat peruà meridional, per eixa autonomia de Lima, beneficis comercials, l'evitar la separació de Charcas i conseguir el domini sobre el seu departament homònim, Puno i Cuzco, Bolívar esperava contar en el respal arequipeño en el seu proyecte. Pero eixe forcall solament va generar rebuig en els peruans.
- Artícul principal → Departament de Lima (Confederació Perú-Boliviana).
En 1835, el president Salaverry va escindir la província de Santa per a crear el departament de Huaylas. Dit acte va ser continuat per Andrés de Santa Creu a l'any següent, i despuix de la Guerra de la Confederació per Agustín Gamarra, denominant-ho com Áncash. També en 1836 va ser creada la província llitoral del Callao, en avant separat del departament limeño.
Lima va enviar diputats a l'Assamblea de Huaura d'agost de 1836, en a on va ser redactada la Constitució de l'Estat Nor Peruà en la tutela del llavors president rebel Luis José de Orbegoso i Moncada en plena guerra civil peruana des de 1835. La constitució va proclamar l'Estat Nor-Peruà i l'aliança en les forces bolivianes d'ocupació per a la creació de la Confederació Perú-Boliviana.
En la victòria de Orbegoso, la Llei Fonamental de 1837 en Tacna, en aprovació del autoproclamado suprem protector Andrés de Santa Creu, va reconéixer a Lima com un departament fundador de la Confederació.
Llima també tenia diputats en el Congrés de la Confederació com a part del grup parlamentari nor-peruà.
En 1855, el llavors president Ramón Castella va escindir la província de Ica i la va convertir en una província llitoral. Onze anys més vesprada, Mariano Ignacio Prat la convertix en l'actual departament de Ica.
La Vila de Huacho, va ser elevada a la categoria de ciutat, per llei del 10 de novembre de 1874 considerant-se com a capital de província. Esta llei va ser iniciativa dels diputats, per Tombes i Paita, José Dumenge Coloma i Juan Barreto, respectivament sent promulgada pel president Manuel Pardo i sent ministre de Govern don Ricardo Espinoza i hui en actualitat la Província de Huaura.
L'11 de juny de 1880, pocs dies despuix de la derrota en la batalla de Tacna, baixe els mandats de Nicolás de Piérola i Narciso Campero, abdós governs varen firmar en Llima un protocol sobre les bases preliminars de l'unió federal, que preveen:
[...] per a afiançar l'independència i l'inviolabilitat, pau interior i seguritat exterior dels Estats compresos, aixina com per a promoure la seua prosperitat (punt I). Els departaments de cada una de les dos repúbliques s'erigirien en Estats autònoms, en institucions i lleis pròpies. Es juntarien Tacna i Oruro, i Potosí i Tarapacá (punt II); i les regions del Chaco i del Beni i de la montanya peruana formarien districtes federals. Els Estats serien iguals en drets i tindrien una ciutadania comuna (punt V); hi hauria un govern nacional conformat pels tres poders clàssics; i la conducció de la política exterior de l'Unió correspondria al Poder Eixecutiu Federal. El President de l'Unió seria elegit en votació directa pels ciutadans dels Estats
En 1916, la província de Cajatambo, que llavors incloïa a l'actual província de Oyón, va ser transferida al departament de Lima.
La Província de Oyón es crea per mig de Llei N.º 24330 del 5 de novembre de 1985, en el govern del President Alan García, separant-se de la Província de Cajatambo, dividida en sis districtes: Pachangara, Andajes, Naván, Cochamarca, Caujul i Oyón, sent esta última la capital de la província. sent el seu primer Alcalde Provincial de transició de Districte a Província el Sr. Laureano Baldeón Urreta.
En 1988, la Província de Chancay va ser dividida.
Lima va estar durant l'era del terrorisme baix govern de la República Popular de Nova Democràcia.
Per eixe llavors, l'autoritat governamental de tot el departament recaïa en el Prefecto de Lima, posteriorment les autoritats per al desenroll varen ser otorgades als Consells Transitori d'Administració Regional de Lima (CTAR - LIMA) i després a la Corporació de Desenroll per a Lima i Callao (CORDELICA).
En l'any 2002, en implementar-se un sistema regional, la província de Lima va passar a tindre un règim especial, un caràcter que compartix en la província constitucional del Callao. Dins del departament, les funcions varen ser dividides en dos: les funcions de la província varen ser delegades a la Municipalitat Metropolitana de Lima, en competències de governe local i regional, mentres que el restant del departament va passar a ser administrat pel Govern Regional de Lima.[6]
Geografia
[editar | editar còdic]La regió de Lima representa prop del 3% del territori peruà pel seu territori de 35,892.49 km². Està ubicada en la costa central del país. Llimita en el Departament de Áncash pel nort, en el Departament de Huánuco pel noreste, en el Departament de Ica pel sur, en els de Junín i Pasco per l'est, en el Departament de Huancavelica pel surest i en la Província Constitucional del Callao per l'oest.
Les seues coordenades són 10°16′18″ de latitut sur i s'estén entre els meridianos 76° 54' 16" i 77°53′2″ de llongitut oest. Alberga 10 províncies i 171 districtes.[7]
Topografia
[editar | editar còdic]Lima ostenta la geografia més andina de la costa, en un desnivell violent entre les seues plages i les seues més alts cims; mentres atres departaments costeños estan formades per planicies o per una série d'alts replanells escalonats. En Lima, els Vages apleguen fins a la vora de la mar, a on formen grans penya-segats. Per eixemple, el cerro de Pasamayo alcança casi els 1000 m s. n. m., en forma casi vertical sobre l'oceà Pacífic; els Vages s'alcen jagantescs a menys de 20 o 30 km de la mar, i les seues valls (en forma de plans inclinats triangulars), en el cim incrustat en la cadena montanyosa andina, a penes s'estenen 40 km en molt contats llocs.
Valls
[editar | editar còdic]En el departament s'ubiquen o existixen unes sis valls els quals són els següents: les valls de Fortalea, Pativilca i Vaig saber en la província de Barranca, la vall de Huaura en la província de Huaura, la vall de Chancay en la Província de Huaral i en vall de Cañete en la Província de Cañete.
Zona andina
[editar | editar còdic]Llima té en la seua zona andina una gran varietat de mineralés. Les mines des de Casapalca a Sant Mateo —entre unes atres— contenen argent i coure, mentres la zona carbonífera de la conca central aplega fins a Oyón a 100 km de distància de l'mar. Entre els minerals no metàlics destaquen el calcio i l'ix.
Clima
[editar | editar còdic]El clima del departament de Lima és subtropical, desértico i humit; un microclima en temperatures que fluctuen entre templades i càlides. La temperatura promig és de 18 °C. La costa presenta cels nuvolats de juny a novembre, en esporàdiques aparicions del sol en eixos mesos, encara que les zones i llocs alluntats de la mar de la regió climàtica cridada yunga, sobre els 500 m s. n. m. i a on s'assenten Chosica, Cieneguilla, La Molina i Vora Gran en Sant Joan de Lurigancho (Llímit en la província de Lima), tenen vesprades solejades i majors temperatures promig (sobretot si nos trobem sobre els 1310 m.s.n.m). En la costa llitoral la massa de núvols es deu a les aigües fredes de la Corrent de Humboldt que recorren l'oceà Pacífic sur, que reduïx la temperatura ambiente entre 6 i 9 °C, i per tant l'evaporament de la mar és menor. La garúa o purneig és la típica pluja de la regió. El grau d'humitat té un promig permanent de 80%. La temperatura promig anual usual és de 14 °C durant l'hivern i de 25,5 °C durant tots els estius.
Hidrografia
[editar | editar còdic]Entre les altures andinas de la regió deuen obrir-se pas, en senderes estretes, els torrentosos rius serrans per a baixar fins als valls. El riu Pativilca en un recorregut d'una miqueta més de 120 km, baixen per estrets caixers i solament en la seua desembocadura oferixen, com en fonts aluvials, la possibilitat de terres planes per a l'agricultura. El riu Huaura, un dels de major cabal, naix en els nevats de la província de Cajatambo i desemboca en Huacho; prop dels seus naixents es troba el pas d'Oyón i en la seua vall mija les aigües termomedicinales de Churín. El riu Chancay naix en els Vages Occidentals, en el nevat de Raura, al noroest de la província de Canta, en els estanys de Verdococha, Acoscocha, Lichicocha, localisades al peu del glaciar Alcoy. La conca del riu Cañete forma part de les províncies de Cañete i Yauyos, naix en l'estany Ticllacocha, ubicada al peu de les cordilleres de Ticlla i Pichahuarco, en la divisòria de conques en el riu Mala.
Mar
[editar | editar còdic]També cridada «Mar de Grau». La mar de Lima té una notable riquea ictiológica, que és diferent de la de les mars del nort i del sur. Ademés, el llitoral limeño té atres condicions interessants; els Vages definixen profunditats jagantesques, com les fosses submarines de Chancay.
Conte també la mar limeño en apreciable números d'illes, illots i secs, com les illes Chiquitina, Brava, Mazorca, Illot Pelat (entre Huacho i Chancay), Àsia, El Frontón, el grup Tarallones (front a Lurín), Pachacamac, etc.; la majoria de les quals constituïxen apreciables depòsits de guano.
Els ports marítims, són Vaig saber en la província de Barranca, Huacho i Vegueta en la província de Huaura i Chancay en la província de Huaral.
Irrigación
[editar | editar còdic]El sistema de rec en el riu Cañete va ser el més antic i un dels més econòmics realisades en el XX en el Perú; a iniciativa de les llavors Empreses Elèctriques Associades i Hidrandina (hui Edegel). Posteriorment, atres proyectes de gran rendiment, com els de les províncies del nort com: L'Esperança, Huaura i Chancay. Han completat la gran obra de rectificació de la geografia limeño en véncer el desert.
Divisió administrativa
[editar | editar còdic]
El departament de Lima es compon de les següents províncies:
| Províncies del departament de Lima | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Ubigeo | Províncies | Capitals | Districtes | Superfícies km² |
Població 2015[8] |
Altitut m s. n. m. |
| 1501 | Lima | Llima | 43 | 2 672.28 | 10 178 810 | |
| 1502 | Barranca | Barranca | 5 | 1 370.48 | 146 241 | 51 |
| 1503 | Cajatambo | Cajatambo | 5 | 1 515.21 | 7 828 | 3 382 |
| 1504 | Canta | Canta | 7 | 1 731.16 | 15 122 | 2 833 |
| 1505 | Cañete | Cañete | 16 | 4 577.16 | 233 151 | 28 |
| 1506 | Huaral | Huaral | 12 | 3 668.27 | 190 501 | 186 |
| 1507 | Huarochirí | Matucana | 32 | 5 657.93 | 81 696 | 2 380 |
| 1508 | Huaura | Huacho | 12 | 4 902.80 | 229 059 | 37 |
| 1509 | Oyón | Oyón | 6 | 1 888.87 | 22 782 | 3 619 |
| 1510 | Yauyos | Yauyos | 33 | 6 899.33 | 27 459 | 3000 |
Política
[editar | editar còdic]El departament de Lima és jurisdicció del Govern Regional de Lima, en excepció de la província de Lima que conta en un règim especial, per lo que la Municipalitat Metropolitana de Lima assumix les llabors d'un Govern Regional. El conjunt de les nou províncies que es troben baix la jurisdicció del Govern Regional, tenen com a sèu a la ciutat d'Huacho.
Autoritats regionals
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Governadors regionals de Llima.
- 2019-2022[9]
- Governador Regional: Ricardo Chavarría Oría, de Força Regional.
- Vicegovernador Regional: Francisco Rubén Ruiz Gonzáles, de Força Regional.
- Consellers:
- Cajatambo:
- Abel Narciso Caquipoma Reis (Pàtria Jove)
- Vicente Sabino Rivera Lloar-te (Aliança per al Progrés)
- Canta: Amador Seras Reinoso (Pàtria Jove)
- Cañete:
- Alcibiades Roy Beltrán Gutiérrez (Aliança per al Progrés)
- Carlos Alberto Faustino Calderón (Pàtria Jove)
- Huaura:
- Eugenio Huaranga Cano (Concertació per al Desenroll Regional - Llima)
- Víctor Fernando Gleves Mayta (Moviment Regional Unitat Cívica Llima)
- Huarochirí: Hernando Pascual Livia Bartolo (Pàtria Jove)
- Yauyos:
- Jesús Antonio Quispe Galván (Força Popular)
- Juan Rosalino Reis Ysla (Moviment Regional Unitat Cívica Llima)
- Huaral: Jorge Hernán Arrieta Camacho (Força Regional)
- Barranca: Teófilo Garay Sánchez (Força Regional)
- Oyón: Wilder José Velarde Campos (Aliança per al Progrés)
Economia
[editar | editar còdic]És el principal centre de l'activitat econòmic-financera, de servicis i manufacturera del país. En l'agricultura destaquen els seus cultius de cotó tangüis, els seus sembríos de sucre, frutaels i productes de pa dur. En la ganaderia, la criança de ganado vacú, oví i porcí. En avicultura, existixen innumerables granges d'aus; en peixca artesanal, s'extrauen peixos i moluscs per a immediat consum humà. En la regió es concentra el 70% de les indústries del país, des d'aquelles que processen oli i farina de peix (en Chancay, Vaig saber i Huacho), fins a unes atres que refinen petròleu (en La Pampilla i Conchán) i zinc (en Cajamarquilla), o que es dediquen a la metal-mecànica, la textilería, la manufactura i el processament d'aliments. Sobre energia, es conta en les centrals hidroelèctriques de Moyopampa, Huampani, Matucana, Huinco, Sheque i Cahua. Ademés, existix la central tèrmica de Santa Rosa. Per ser la primera economia del país és la més desenrollada en rubros que atres departaments no consoliden i és la més propensa a sofrir problemes de l'exterior per l'importància en el comerç internacional per al Perú, controla el major desenroll i pel moment que passa el país pot duplicar el seu tamany en el 2014.
Llocs turístics
[editar | editar còdic]La serranía, travessada per rieres i demés afluents dels rius que la travessen els rius Rímac i Chillón, trobem els centres poblats de San Mateo, Matucana, Canta i Santa Rosa de Quives respectivament, tots ells molt visitats pels habitants de la gran ciutat de Lima especialment per la seua rodalia i clima solejat durant els nuvolats i grisos hiverns de la capital.
En el seu ampli llitoral, trobem plages des d'Huacho al nort fins a Cañete en el sur. L'antiga Facenda Huando, el castell de Chancay, la Reserva Nacional de Lachay i les ruïnes de la preincaica fortalea de Paramonga (al nort) reben molts turistes. La ciutat arqueològica de Bandurria, junt a la propenca de Caral és la més antiga del continent.
En Lunahuaná (Cañete) es practiquen deports d'aventura, com el canotaje o el parapente. És una zona que produïx frutales sobretot raïm i té una indústria vitivinícola i de pisco prou desenrollada.[10]
L'investigador limeño Daniel López Mazzotti descriu Antioquía i el camí Inca de Neu Neve a Sisicaya, Tupicocha i els seus Estanys, Huancaya i Vilca i les seues magnífiques cascades i estanys, els nevats de Raura en Oyón, Ticlla en Miraflores-Yauyos, Pariacaca en Tanta, Huayhuash (sector Limeño) en Oyón i Cajatambo, les cascades de la vall mija del Rímac (Sant Jerónimo de Regata i Matucana). En el seu Llibre «A mochila en Perú» també descriu les zones arqueològiques de Canchaje en Lahuaytambo, Cinc Cerros i Neu-Neve en Antioquía, Llacsatambo en Sant Damián, Vichama en Vegueta, Bandurria i Caral en Barranca.*
No cal oblidar els chapulls de la costa limeño, refugi d'aus selvades, com són pantans de Vila en Chorrillos, Paraís i Estany Encantat en Huacho, Mig Món i Vegueta en Vegueta, Chilca i Port Vell, entre uns atres. Aixina mateix, el replanell de Marcahuasi, bosc de pedres en zones arqueològiques i considerat un centre místic.
Danses
[editar | editar còdic]D'acort en el Ministeri de Comerç Exterior i Turisme, les danses registrades per al departament de Lima, són:
- Les Pallas de Lurín[11]
- Els Chanchas[12]
- Els Negritos de Pachangara[13]
- Els Negritos dels Chorrillos[14]
- Els Negritos de Huacho[15]
- Els Chunchitos de Sant Buenaventura[16]
- Els Negritos de Sant Josep[17]
- Els Viejitos de Sant Josep[18]
- Les Kurcuchas de Lahuaytambo[19]
- Ball del Camasicog[20]
- Aylli o Caballito Quinteño[21]
- Pastores[22]
- Reringa de Tanta[23]
- Huañas[24]
- Els Negritos de Fongos[25]
- Els Negritos de Chicla[26]
- Les Pallas de Lunahuaná[27]
- Els Negritos de Lunahuaná[28]
- La Coronguina de Huancaya[29]
- La Palla Larahuina[30]
- Els Negritos de Lahuaytambo[31]
- Festeig de Bujama[32]
- Les Pastores de Marachanca[33]
- Les Curcuchas de Sant Damián[34]
- El Pisaponcho de Chicla[35]
- Els Negritos de Palpes[36]
- Els Negritos de Regata[37]
Vore també
[editar | editar còdic]- Lima (ciutat)
- Província de Lima
- Llima Metropolitana
- Regionalización del Perú
- Organisació territorial del Perú
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Lima | Serperuano.com». www.serperuano.com. Consultat el 2022-03-29.
- ↑ «Institut Nacional de Estadistica i Informatica». m.inei.gob.pe. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2022. Consultat el 2022-03-29.
- ↑ «Lima. Llibreta sobre pobles indígenes o originaris». https://centroderecursos.cultura.pe/és/registrobibliografico/llima-llibreta-informativa-sobre-pobles-ind%C3%ADgenas-o-originaris. Consultat el 2022-07-02.
- ↑ Història General del Perú. Tom IV – Pag. 181- Autor Rubén Vargas Ugarte, Margarita Guerra. Publicat per C. Milla Batres, 1966
- ↑ Retazos de l'Història de Moquegua, Edició de 1982, pàgina 67, Luis E. Kuong Cabell
- ↑ Toledo, Alejandro (2002-07-17). «Llei N° 27783: Llei de Bases de la Descentralisació».
- ↑ DEPARTAMENTO DE LIMA
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 15 d'agost de 2018. Consultat el 19 de setembre de 2018.
- ↑ «JNE - Plataforma Electoral». Consultat el 15 d'abril de 2019.
- ↑ «Regió Llima - Mincetur». Archivat des d'el original, el 18 de giner de 2012. Consultat el 9 de decembre de 2011.
- ↑ «Dansa De les Pallas De Lurín». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Dansa Dels Chanchas». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Dansa Dels Negritos De la Comunitat Llauradora De Pachangara». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Dansa Dels Negritos De Sant Josep Dels Chorrillos». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Dansa Dels Negritos De la Comunitat Llauradora De Huacho». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Dansa Els Chunchitos De Sant Buenaventura». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Dansa Els Negritos De Sant Josep». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Dansa Els Viejitos De Sant Josep». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Dansa De les Kurcuchas De Lahuaytambo». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Balle Del Camasicog De la Comunitat Llauradora De Pachangara». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Dansa Del Aylli O Caballito Quinteño». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Dansa Pastores O Aylli De Tanta». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Dansa Ingas O Reringa De Tanta». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Dansa Huañas I Huaños Del Districte De Calango». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Dansa Els Negritos De Fongos». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Dansa Els Negritos De Chicla». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Dansa Les Pallas De Lunahuaná». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Dansa Els Negritos De Lunahuaná». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Dansa La Coronguina De Huancaya». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «La Palla Larahuina». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Dansa Els Negritos De Lahuaytambo». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «El Festeig De Bujama». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Dansa Les Pastores De Marachanca». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Dansa Les Curcuchas De Sant Damián». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Dansa El Pisaponcho De Chicla». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Dansa Dels Negritos De la Comunitat Llauradora De Palpes». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ «Dansa Els Negritos De Regata». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-27.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Departamento de Lima» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.