Departament de Pasco
Pasco és un dels vintiquatre departaments que conformen la República del Perú ubicat en el centre del país, la capital del qual és la ciutat de Cerro de Pasco. Comprén una part andina en la seua part oest i una part amazónica en l'est. Llimitant al nort en Huánuco, a l'est en Ucayali, al sur en Junín i a l'oest en Llima. La seua extensió és de 25320 km² i una densitat d'11,1 hab/km². Va ser creat el 27 de novembre de 1944, escindit de Junín.
La porció occidental correspon al Nuc de Pasco, zona de replanells elevats i puna, assent de mineres, mentres que la porció oriental correspon a la Selva Alta o yunga amazónica habitada per colon i indígenes de la família arahuaca.
Història
[editar | editar còdic]
El territori que forma l'actual departament de Pasco va ser, durant el Virreinato del Perú, part de l'Intendencia de Tarma. En la declaració de l'independència, la intendencia va deixar d'existir i va ser succeïda pel departament homònim que va existir fins a 1823. Eixe any, els territoris varen passar a formar part del departament de Huánuco, antecessor del actual departament homònim, el que va existir fins a 1825 donant lloc a l'actual departament de Junín. La ciutat de Cerro de Pasco va ser des del 10 de juny de 1859 la capital de departament succeint en eixe paper a la ciutat de Tarma.
El 15 de giner de 1931 segons Decrete Llei N.º 7001 expedit pel president Luis Miguel Sánchez Cerro, es va dispondre el canvi de la capital del departament de Junín per lo que Cerro de Pasco va deixar de tindre eixa calitat, la mateixa que va passar a la ciutat d'Huancayo.[1] Conforme ho senyala la norma llegal, el motiu d'este canvi era que les condicions geogràfiques de Cerro de Pasco impedien que els funcionaris pogueren eixercir cabalment les seues funcions per l'altura de la mateixa lo que impedia que s'establiren centres d'educació superior ademés que era perjudicial per als chiquets.
En 1944, per mig de Llei N.º 10030, es va crear el departament de Pasco escindint la partix nort del departament conformada per la província de Cerro de Pasco aixina com els territoris que conformarien les províncies de Daniel A. Carrión i Oxapampa que varen ser creades per mig d'eixa mateixa llei.[2]
Ubicació
[editar | editar còdic]Està ubicat en la part central del país, a l'est de la cordillera Occidental, en zona central del Perú andinas i de selva alta i mija del riu Pachitea. La seua capital, la ciutat de Cerro de Pasco, en una altitut de casi 4338 m s. n. m., és la més alta del país i considerada per molts "La ciutat més alta del món". Llimita al nort en Huánuco; al sur en Junín; l'est, en Ucayali; i a l'oest en Lima.
- Superfície: 25319 km².
- Latitut sur: 9° 34´ 23.00".
- Llongitut oest: entre meridianos 74°36´32" i 76°43´18".
- Densitat demogràfica: 10 habitants/km² aproximadament.
- Població:Total: 280449 habitants (Hòmens: 124718, Dònes: 122020).
- Capital del Departament: Cerro de Pasco
- Altura de la capital: 4 380 m s. n. m.
- Número de províncies: 3
- Número de districtes: 28
- Clima: A més de 4 380 m s. n. m., el clima és fret, en 15 °C de dia i menys de 0 °C de nit. Hi ha pluges de novembre a març, i en les punas vents despuix del migdia. La ciutat de Cerro de Pasco té una mija anual de 4 °C, en una temperatura màxima de 10 °C i una mínima de -11 °C. En la província de Oxapampa el clima és tropical; en la ciutat del mateix nom, la mija anual és de 18 °C, sent la màxima de 28 °C i la mínima de 6 °C.
Geografia
[editar | editar còdic]- Rius més importants: Palcazu, Pachitea i Huallaga.
- Òbrigues: Anamaray (a 4 900 m s. n. m.) i Jarapa (a. 4 800 m s. n. m.) en Daniel A. Carrión; Sant Antonio (a. 4 800 m s. n. m.) en Pasco.
- Estanys: Acucocha, Pum Rum, Alcacocha, Shegue i Huaroncocha.
Divisió administrativa
[editar | editar còdic]
El Departament té una extensió de 25 025.84 km² en una població 306 576 habitants[3] i es dividix en tres províncies:
| Províncies del departament de Pasco | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Ubigeo | Província | Capital | Districtes | Superfície km² |
Població 2016 |
Altitut m s. n. m. |
| 1901 | Pasco | Cerro de Pasco | 13 | 5 373.88 | 157603 | 4 342 |
| 1902 | Daniel A. Carrión | Yanahuanca | 8 | 1 884.81 | 54273 | 3 199 |
| 1903 | Oxapampa | Oxapampa | 8 | 17 767.15 | 94700 | 1 806 |
Districtes
[editar | editar còdic]- Província de Pasco
- Chaupimarca
- Huachón
- Huariaca
- Huayllay
- Ninacaca
- Pallanchacra
- Paucartambo
- Sant Francisco d'Assís de Yarusyacán (capital: Yarusyacán)
- Simón Bolívar (capital: Sant Antonio de Rancas)
- Ticlacayán
- Tinyahuarco
- Vicco
- Yanacancha
- Província de Daniel Alcides Carrión
- Província de Oxapampa
Economia
[editar | editar còdic]Està sustentada en la mineria, principalment en l'extracció del coure i atres minerals, a tajo obert, en raó de l'abundància de minerals de baixa llei. En les valls de Oxapampa i Pichis- Palcazú es cultiva arròs, dacsa groga dura, frijol, yuca, banana, taronja, papaya, cacao. Vila Rica és la Capital del café en el Perú. En esta zona s'ha desenrollat molt ben la ganaderia vacuna i l'apicultura. Hi ha chicotetes empreses productores de formages i mel.
Conta en les centrals hidroelèctriques de Yaupi i Paucartambo, les que aprofiten les aiguas del riu Paucartambo, i la mini central de Oxapampa, que usa les aigües del riu Choro bamba, totes les quals atenen la demanda d'energia de les ciutats de Oxapampa, Vila Rica i Pasco. En l'actualitat la central hidroelèctrica de Yuncán té una capacitat de generació de 130 MW, utilisant les aigües dels rius Paucartambo i Huachón. Yes
Educació
[editar | editar còdic]- Coleges públics i privats:. Total: 999.
- Educació inicial: 208.
- Educació primària: 628.
- Educació secundària: 163.
- Universitats: Universitat Nacional Daniel Alcides Carrión
Transport i comunicacions
[editar | editar còdic]- Carreteres:
- Aeroport: Aeròdrom de Vicco.
- Ferrocarril: Callao - Llima - La Oroya - Junín - Cerro de Pasco.
Atractius turístics
[editar | editar còdic]
La configuració geogràfica del Departament és d'una singularitat extraordinària, per estar ubicat en el Nuc de Pasco, una elevació dels Vages que distribuïx en distints sentits els cabals dels rius Marañón, Huallaga i Mantaro, que formen el núcleu hidrogràfic més important del territori peruà. A l'est de la Cordillera Central es troba la segona conca d'esta regió, formada pels rius Huancabamba, Palcazú i Ucayali, que desemboquen en el riu Pachitea, els caixers del qual formen la rica província de Oxapampa. Aixina mateix, existixen una série de monuments arqueològics, com les ruïnes de Huitrín en Yanahuanca, les de Yarusyacan, en l'altura de Huariaca i les de Punta Marca, a 8 km de Pasco.
Potser la regió de major atracció turística és la vall de Oxapampa, Pozuzo és un poble que sembla extret d'Europa (va ser construït per renanos (Alemània) i tiroleses (Àustria), que els seus descendents viuen ahí). Per un atre costat, Punta marca Ruïnes és una ciutat pre inca, açò és, un conjunt de construccions protegides per una muralla que, segons pareix, tenia l'objecte de defendre l'ingrés a la zona. I després pot visitar-se l'estrany i bell Bosc de Pedras de Huayllay, que és un contrafort de roques multiformas i enormes, llaurades per les pluges i el vent en un elevat i solitari parage.
El Bosc de Pedres de Huayllay està ubicat en el Districte de Huayllay, Província i Departament de Pasco, Perú. Està protegit per l'establiment del Santuari nacional de Huayllay. Constituïx una maravella natural andina, a 4310 metros sobre el nivell de l'mar...
És un atractiu turístic perque reunix més de 4000 formacions rocoses que semejan jagantescs perfils humans, com el caminante o pensador, i animals, com la tortuga, la cobra, el perrito, el dragó, la vicuña, la alpaca, el còndor, l'elefant, etc. En l'actualitat està considerada com una de les Sèt Maravelles Turístiques del Perú.
Ciutadella sagrada de Goñicutac en Yanahuanca
[editar | editar còdic]El conjunt arqueològic constituït per unitats habitacionales simples, complexos de 3 pisos en un mirador, plazuela, carrers, sepelis funeraris, almagasens, sistemes de camins, sistemes d'aigua i en recints religiosos, presenta una organisació i domini de l'espai impost per dos condicions essencials:
Se supon que esta ciutadella sagrada per als antics habitants del centre de Perú va ser construïda cap al 1200 de nostra era pels "Yaros" un poble de guerrers influenciats per la cultura Wari (sigles VIII a XII).
Ubicat sobre una montanya que domina la quebrada de Chaupihuaranga i el centre poblat de Rocco, per a aplegar fins al lloc cal descendir tres hores, a partir de Pasco, per un territori de contrasts geogràfics i climàtics.
Es passa des dels 4600 fins als 3600 metros sobre el nivell de la mar, sobre carreteres rurals en profunts abismes i paisages de bellea marejant. Goñicutac forma part dels grups que es varen assentar en la quebrada de Chaupihuaranga a fins de l'era Wari i inicis del resorgiment dels grups regionals (XI fins a 1490 de nostra era), segons s'ha establit a partir dels fragments de ceràmica trobats.
El lloc va ser elegit pel seu clima templat i la seua posició estratègica, que permetia el contacte en diferents regions. En l'actualitat estaja construccions en molt bon estat, com el Temple de la Lluna, un supost lloc sagrat a on es realisaven sacrificis en honor a eixa deidad celestial.
Les construccions estan fetes en pedres unides en fanc i reblixes de chicotetes lajas dispostes en hiladas horisontals, ademés de pedres allargades i planes reblixes en argamasa d'argila en els sostres.
Aixina mateix , el lloc conta en canals de irrigación, alimentats per mig de conductes subterràneus, i infraestructures tant civils com a religioses. Goñicutac també dispon d'un sistema de camins en grades de pedra que conduïxen a una portada d'ingrés, plazuela, carrers, passera, "chullpas" (mausoleus) funeraris per a sepelis colectius i individuals, sistemes de molls en terrats i almagasens.
També existixen construccions de forma circular que varen poder ser usats com a corrals per a cuidar a les flames que varen servir com a animals de càrrega, de sacrifici i per a consum. El 2002 el lloc va ser declarat "patrimoni cultural arqueològic de Pasco", lo que li va conferir la condició de zona intangible.[5]
Danses
[editar | editar còdic]Les danses registrades segons el Ministeri de Comerç Exterior i Turisme per al departament de Pasco, són:
- Danses Tradicionals Oxapampinas[6]
- Dansa del Café[7]
- La Chunguinada Cerreña[8]
- La Negrería de Huayllay[9]
- El Charicamay[10]
Autoritats
[editar | editar còdic]Regionals
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Governadors regionals de Pasco.
- 2019-2022[11]
- Governador Regional: Pedro Ubaldo Polinar, d'Aliança per al Progrés.
- Vicegovernador Regional: Wilder Roures Rivera, d'Aliança per al Progrés.
- Consellers:
- Pasco:
- Jacinto Chamorro Cabell (Aliança per al Progrés)
- Marque Antonio Martínez Hurtado (Pasco Vert)
- Roberto Chale Suárez Chuquimantari (Partit Democràtic Som Perú)
- Ronald Rivera Engrunse (Podem pel Progrés del Perú)
- Daniel Alcides Carrión: Manzueto Carbajal Requis (Partit Democràtic Som Perú)
- Oxapampa:
- Bismark Alfonso Ricaldi Nano (Pasco Vert)
- Bledhy Cristian Moale Tossal (Aliança per al Progrés)
- Eusebio Luis Contreras Zamudio (Aliança per al Progrés)
- Grècia Yoseli Witting Köhel (Aliança per al Progrés)
Religioses
[editar | editar còdic]Monsenyor Richard Daniel Alarcón Urrutia.[12]
Monsenyor Luis Alberto Barrera Pacheco
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Decrete Llei N.º 7001 - Traslladant la capital del Departament de. Junín, de la ciutat del Cerro de Pasco a la ciutat de Huancayo.».
- ↑ «seus%20tres%20províncies.pdf Llei 10030 - Llei de Creació del Departament de Pasco i les Províncies de Pasco, Daniel Carrión i Oxapampa».
- ↑ Proyeccion INEI 2016
- ↑ Llei N.º 29541 del 15-JUN-2010
- ↑ «Ciutadella sagrada de Goñicutac en Yanahuanca». www.deperu.com. Consultat el 21 de juny de 2017.
- ↑ «Danses Tradicionals Oxapampinas». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-28.
- ↑ «Dansa Del Café - Vila Rica». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-28.
- ↑ «La Chunguinada Cerreña». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-28.
- ↑ «Dansa Negrería De Huayllay». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-28.
- ↑ «El Charicamay». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-28.
- ↑ «JNE - Plataforma Electoral». Consultat el 15 d'abril de 2019.
- ↑ Diòcesis de Tarma i Pasco.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Departamento de Pasco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.