Departament de Huánuco
Huánuco és un dels vintiquatre departaments que conformen la República del Perú ubicat en el centre nort del país, en capital en la seua ciutat més poblada: l'homònima Huánuco. Llimita al nort en La Llibertat i Sant Martín, al nort en Loreto, a l'est en Ucayali, al sur en Pasco, a l'oest en Áncash i al suroest en Llima.
En la major part del seu territori, comprén una porció de l'alvertent oriental cordillera dels Vages solcada pels rius Marañón i Huallaga i una part del pla amazónico a l'est en la província de Port Inca. El terç suroccidental correspon a la regió de la serra, mentres el restant del departament està cobert per la selva amazónica. Rep el seu nom en referència a la seua capital i sèu regional: la ciutat d'Huánuco va ser fundada el Plantilla:Data d'inici. Despuix de l'independència, va ser designat com a departament el 24 de giner de 1869.
Ciclometria
[editar | editar còdic]- Artícul principal → HuánucoToponímia.
El nom sembla haver vingut de *wanaku 'guanac', a on la a va passar a o per algun procés d'assimilació.
Història
[editar | editar còdic]
En les cavernes de Lauricocha, Augusto Cárdich va descobrir els restants fòssilés més antics del Perú: onze esquelets humàs, potser de 8000 a 10000 a C. El cridat Home de Lauricocha va ser recolector i caçador i ha deixat pintures rupestres en les coves de Lauricocha.
En -, a l'oest de Huánuco, es varen trobar els primers vestigis de ceràmica i arquitectura monumental: el Temple de les Mans Creuades, un dels més antics del Perú i d'Amèrica (2500 a. C.). Els yarohuilcas, d'orige desconegut, varen establir un imperi regional que va opondre tenaz resistència a l'alvanç incaico, encara que finalment varen ser assimilats al Tahuantinsuyo. Es varen construir camins com a via de pas entre el Cuzco i Cajamarca.
El 15 d'agost de 1539, els espanyols varen fundar la ciutat de Huánuco. Per la gran presència de criollos en la zona, va ser una de les primeres en impulsar l'independència i va proclamar l'emancipació el 15 de decembre de 1820. Varen destacar Juan José Crespo i Castell aixina com Gabriel Aguirre, els qui varen perdre la vida per la causa independentista, la qual no era de l'agrade de la gran majoria de peruans, especialment mestizos i indígenes, els qui varen lluitar del bando realiste tant en l'Eixèrcit Real del Perú com també conformant guerrilles.
Durant el virreinato del Perú, els territoris que formen hui el departament de Huánuco varen ser part de l'Intendencia de Tarma. Després, previ a la declaració d'independència, el 12 de febrer de 1821, per mandat del cridat "Reglament Provisorio", en Huaura es crea el Departament de Huaylas sobre la base els territoris dels colonials partits d'Huaylas, Cajatambo, Conchucos, Huamalíes i Huánuco i que a partir d'eixe moment serien denominades "províncies". Este departament va tindre una existència efímera puix en 1823 va ser fusionat, junt en el departament de Tarma per a crear el primer departament de Huánuco antecessor de l'actual. El 13 de setembre de 1825, es va canviar de nom a este departament pel de departament de Junín.
El 12 de juny de 1835, durant el govern de Felipe Santiago Salaverry es crea el nou departament de Huaylas el nom del qual seria canviat en 1839 a "Departament de Áncash" separant del departament de Junín les províncies nortenyes. El 24 de giner de 1869, durant el govern de José Balta, es crea l'actual departament de Huánuco per mig de l'escissió de les províncies de Huánuco i Huamalíes.[1]
Geografia
[editar | editar còdic]Ubicació
[editar | editar còdic]Està ubicada en el centre del Perú, en topografia accidentada i regions de serra i selva. Llimita al nort en els departaments de La Llibertat i San Martín; per l'est en Loreto, Ucayali i Pasco; pel sur, en Pasco; per l'oest en Pasco, Departament de Áncash i s'ubica al noreste de Lima. Els seus llímits pel sur i l'oest estan marcats per la jagantesca muralla que formen el Nuc de Pasco i la Cordillera Huayhuash.
Les seues coordenades són 8°21′47″ de latitut sur i entre 76°18′56″ i 77°18′52,5″ de llongitut oest; mentres que la seua altitut oscila entre els 250 i 6.632 metros d'altitut, sent els pobles de menor altitut Tournavista i Yuyapichis (capitals del districte del mateix nom, en la província de Port Inca), mentres que el poble de Yarumayo (capital del districte de Yarumayo, província de Huánuco), està ubicat a 4.100 metros d'altitut.
Per la seua especial ubicació en el Centre Oriental peruà, conta en nevats, cordilleres, càlides valls i selves amazónicas, que atrauen turistes i andinistas com són els nevats de Yerupajá d'una altitut de 6.617 metros, el Siulá en 6.356 metros, el Nenashanca de 5.637 metros, el Rondoy en 5.870 metros; en les faldes dels nevats existixen molts estanys que naixen dels desgels. També es pot dir que el Yerupajá està considerat com el segon pico més alt del Perú, i té gran fama mundial per les numeroses expedicions que es realisen des del costat huanuqueño, que oferixen reptes als andinistas.
Relleu
[editar | editar còdic]Cap al suroest del departament, es presenta el sistema montanyós conegut com la cordillera Huayhuash, en la que es destaca majestuosa la cresta del Yerupajá denominat una successió de colossos junt al Siulá, el Sarapo i el Rondoy. Pel nort, noreste i est, el territori canvia d'estructura i apariència: les altures cedixen la seua presència al paisage de la regió Rupa-Rupa o Selva Alta i més a l'orient, la Omagua o Selva Baixa.
- Nevats: Yerupajá (6.617 m s. n. m.), Siula Gran (6.344 m s. n. m.) i Jirishanca (6.094 m s. n. m.).
- Òbrigues: Raura (a 4.900 m s. n. m.) en Sant Miguel de Cauri Lauricocha; i Concush (a 4.660 m s. n. m.) en Bolognesi.
Hidrografia
[editar | editar còdic]Huánuco pertany a 3 conques formats pels estos tres rius principals: Marañón a l'oest, Huallaga al centre i el Pachitea a l'est.
El riu Marañón que corre de sur a nort, té els seus naixents en el nevat del Yerupajá en la cridada cordillera de Raura. S'origina en estanys de formació recent, que colectan les aigües de fusió que descendixen del nevat de Yerupajá. En el seu orige, localisat en la província de Lauricocha, es diu riu Gaucho, nom en el qual penetra en els estanys de Santa Ana i Lauricocha, eixint d'esta última en el nom de riu Marañón.
El riu Huallaga, en naiximent en el departament de Pasco, al sur de l'anomenada Cordillera de Rauna, en l'estany de Huascacocha, en els seus orígens es diu riu Ranracancha i després es diu successivament riu Blanco i riu Chaupihuaranga, fins a unir-se en el riu Huariaca, lloc a partir del com pren la denominació de riu Huallaga. En Huánuco forma una important vall interandino entre Ambo - Huánuco i Santa María del Valle, després de creuar el relleu de Carpish ya en la Selva Alta, forma la vall de Tingo María. El Huallaga és afluent del Marañón, al que aboca les seues aigües per la marge dreta i en territori del Departament de Loreto, després de recórrer aproximadament 1300 km.
A l'est, el riu Pachitea, de la conca del riu Ucayali, pren la seua denominació des de l'unió dels rius Palcazu i Pichis. És un dels majors afluents del riu Ucayali, al que dona les seues aigües per la marge esquerra.
Atres rius importants són el Pozuzo, afluent del riu Palcazu, formador del Pachitea; els rius Monsó, Magdalena i Marta, afluents del Huallaga pel seu marge esquerre; Tulumayo i Aucayacu, que aboquen les seues aigües al Huallaga per la marge dreta. Estos cinc rius estan en la zona de Tingo María.
El Departament de Huánuco conta en estanys i aigües termals; les quals poden aplegar a ser medicinals. Estes són:
Estany de Carpa, ubicat en la província de Huamalies, districte de Tantamayo. Estany de Carhuacocha, ubicat en el districte de Llata, província de Huamalies. Estany de Susucocha, ubicat en la mateixa província i districte anterior. Estany de Lauricocha, Chuspicocha, Tinquicocha, Taulicocha, Niñococha, Caballococha; ubicats en la província del mateix nom del primer, districte de Sant Miguel de Cauri. Estany de Pichgacocha, ubicat en els districtes de Conchamarca, Amarilis
Estos estanys estan assentats en els diferents nivells de manera irregular, de 3500 a 4.100 d'altitut i estan considerades com a atractiu turístic. Ademés Huánuco conta en aigües termals ubicades en el districte de Ripán, província de Dos de Maig; en el districte de Banys, i atres ubicats en la província de Lauricocha i en el districte de Huácar, província de Ambo.
Clima
[editar | editar còdic]Templat i sec en la part andina i càlit en la zona selvática. La temperatura promig és de 19 °C en les seues valls.
Demografia
[editar | editar còdic]Segons l'INEI, al 30 de juny de 2014, Huánuco va contar en 854.234 habitants. Segons el cens de 2007, la seua població ascendix a 762.223 habitants, dels quals 50,4% són hòmens i 49,6% dònes. A la seua volta, la població es dividix en 41% rural i 59% urbana.[2]
Ciutats més poblades
[editar | editar còdic]A continuació una taula en les principals ciutats del departament de Huánuco:
| Principals ciutats del departament de Huánuco | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Ciutat | Província | Població | Ciutat | Província | Població | |||||
| 1 | Huánuco | Huánuco | 203,809 | 6 | L'Unió | Dos de Maig | 5,410 | |||
| 2 | Tingo María | Leoncio Prat | 67,163 | 7 | Yanag | Huánuco | 5,290 | |||
| 3 | Aucayacu | Leoncio Prat | 17,637 | 8 | Panao | Pachitea | 4,965 | |||
| 4 | Ambo | Ambo | 7,611 | 9 | Huacrachuco | Marañón | 4,148 | |||
| 5 | Llata | Huamalies | 6,163 | 10 | Naranjillo | Leoncio Prat | 3,951 | |||
| Font: INEI (2017)[3] | ||||||||||
Divisió administrativa
[editar | editar còdic]
El Departament de Huánuco comprén onze províncies, dividides en ochenta y cuatro (84) districtes.
| Ubigeo | Província | Capital | Districtes | Superfície km² |
Població 2016 |
Altitut m s. n. m. |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1001 | Huánuco | Huánuco | 13 | 3 591.59 | 310 464 | 1 898 |
| 1002 | Ambo | Ambo | 8 | 1 575.18 | 57 006 | 2 076 |
| 1003 | Dos de Maig | L'Unió | 9 | 1 468.07 | 53 728 | 3 210 |
| 1004 | Huacaybamba | Huacaybamba | 4 | 1 743.95 | 22 977 | 3 191 |
| 1005 | Huamalíes | Llata | 11 | 3 144.50 | 76 093 | 3 436 |
| 1006 | Leoncio Prat | Tingo María | 10 | 4 942.89 | 134 547 | 648 |
| 1007 | Marañón | Huacrachuco | 5 | 4 801.26 | 32 621 | 2 893 |
| 1008 | Pachitea | Panao | 4 | 3 069.02 | 76 227 | 2 772 |
| 1009 | Port Inca | Port Inca | 5 | 10 341.35 | 31 729 | 210 |
| 1010 | Lauricocha | Jesús | 7 | 1 860.49 | 38 780 | 3 485 |
| 1011 | Yarowilca | Chavinillo | 8 | 727.47 | 33 055 | 3 254 |
Economia
[editar | editar còdic]Té un gran potencial agrícola per la seua varietat climàtica i diversos pisos ecològics. Existixen grans àrees productores de café, té i fustas fines. Ademés, els agricultors cultiven papa, dacsa amiláceo, dacsa groga, banana, taronja, yuca i blat. Té abundants àrees de pastures naturals. Els seus boscs, en la regió de la selva baixa, constituïxen una gran reserva forestal d'espècies maderables, flora i fauna.
S'crío guanyat porcí i oví en cantitats importants. La coca és un cultiu estés en les valls tropicals d'esta regió. La mineria es basa en l'extracció d'argent, zinc, plom i coure. Conta en la central tèrmica de Tingo María, en una capacitat de generació de 140 Megawatts.
Transporte
[editar | editar còdic]- Aeroports: En Huánuco, Tingo María i Port Inca.
- Terrestre: Via la carretera Central des de Llima (8 hores aproximadament).
- Port fluvial: Port Inca.
Educació
[editar | editar còdic]
El Departament de Huánuco conta en un total de 2.209 coleges públics privats: 416 d'educació inicial, 1.543 d'educació primària i 250 d'educació secundària. Ademés, alberga tres universitats: Universitat Nacional Hermilio Valdizán, Universitat de Huánuco i Universitat Nacional Agrària de la Selva.
Entre 2004 i 2013, les taxes d'assistència de Huánuco per als tres nivells d'educació bàsica regular han aumentat. En primària, la taxa d'assistència va passar de 91.7% en 2004 a 96.3% en 2013, sent este últim valor major al nacional. L'accés a educació inicial va aumentar en el periodo, passant de 30.0% en 2004 a 71.7% en 2013. En el nivell secundària, la taxa d'assistència va passar de 60.3% en 2004 a 72.2% en 2013. Huánuco presenta majors taxes de desaprovació, retart i retir sobre tot el país, tant en primària com en secundària. El percentage de desaprovats en primària en les províncies de Huánuco fluctua des de 4.8% en Lauricocha fins a 14.2% en Marañón, mentres que en secundària oscila entre 7.5% en Lauricocha i 14.9% en Huacaybamba. En abdós casos, la majoria de districtes té menys del 10% d'estudiants en retart escolar, encara que en secundària la cantitat de districtes en més del 20% de retart és major. Sobre el percentage de retirats en 2013, la majoria de districtes en primària i secundària s'ubiquen baix de 8.0%. No obstant, en secundària hi ha una cantitat significativa de districtes en més de 8% de retir.
Zones turístiques
[editar | editar còdic]
Té atractius típics de la serra i de la selva, ademés la seua ciutat capital es troba en una acollidora vall interandino. En Huánuco, destaca la seua Plaça d'Armes, la catedral i les iglésies de Sant Francisco, Crist Rei i Sant Sebastià, que conserva l'única escultura del món a on este màrtir apareix en taques de pigota en el cos.
Un atre centre en monuments arqueològics gran interés és el lloc Arqueològic de Huanucopampa o Huánuco Vell, centre o capital del Chinchaysuyo, en L'Unió. En Tingo María es divisa el curiós massiç cridat «La Bella Durmiente» perque té la forma d'una dòna gitada. El parc nacional que du el nom de dita ciutat té un atre atractiu, que és la Cova de les Lechuzas.
Un poble pintoresc és Tomayquichua, breçol de La Perricholi i a on es troba la casa de l'insigne escritor Enrique López Albújar, a cinc quilómetros de Ambo. I Kótosh, a sol quatre quilómetros de la ciutat de Huánuco, és el vestigi d'una civilisació anterior a la cultura Chavin. Els banys termals de Cónoc i Turipampa estan en L'Unió. En el Pas de Carpish trobem falagueres i orquídees wiñaywayna ("sempre jove" en quechua) entre atres espècies tropicals.
El nou centre de circuit turístic de la Regió Huánuco està ubicat en la província de Lauricocha que comença a 4 km de la ciutat de Huánuco en les mans creuades de Kotosh, seguit pels paisages de Yacus, Yarumayo i la terra colorada de Margos. D'allí, a 35 minuts per carretera afirmada s'aplega a la ciutat de Jesús, la capital de la província de Lauiricocha, en el vall de Ñucon.
En Kotosh s'ha obert un centre turístic en ponts colgantes i zones de càmping i recreació ademés d'un "centre magnètic" curiós lloc en que un es posa de peu i parla escoltant el seu propi eco sense que ningú ho escolte al seu entorn
No obstant el turisme en Huánuco és encara incipient i es pot desenrollar molt més. En el llibre A Mochila en Perú del Professor Daniel López M. es descriuen com a potencials atractius la zona arqueològica de Quillarumi, l'estany Vinya del Riu, el lloc arqueològic de Shillacoto en el districte de Huánuco, aixina com el cerro de Marabamba i Pillco-Mosso: image natural de pedra que segons llegendes és un etern gurdián petrificado. En el districte de Chaglla menciona l'estany de Cochaglla, la Cova de Lechuza-Machay i la Cascada de Yanano. També la Piscigranja de Molins que és un centre productor de alevinos i truchas en Pachitea.
Danses
[editar | editar còdic]D'acort en el Ministeri de Comerç Exterior i Turisme, les danses registrades per al departament de Huánuco són:
- Els Negritos de Huánuco[4]
- Faillia[5]
- Inca Dansa[6]
- Jija Wuanka[7]
- Mama Rayhuana[8]
- Mama Raywana - Cayran[9]
Autoritats
[editar | editar còdic]Regionals
[editar | editar còdic]Com tots els atres departaments del Perú i la Província Constitucional del Callao, constituïx una regió de facto en un Govern Regional propi ademés d'un districte electoral que elegix cinc congressistes.
- Artícul principal → Anex:Governadors regionals de Huánuco.
- 2019 - 2022[10]
- Governador Regional: Juan Alvarado Cornelio, d'Acció Popular.
- Vicegovernador Regional: Erasmo Alejandro Fernández Sixto, d'Acció Popular.
- Consellers:
- Huánuco:
- Ascanio Américo Cárdenas Quispe (Alvançada Regional Independent Units per Huanuco)
- Juan Emerson Ferrer Fabián (Acció Popular)
- Tula Zúñiga Briceño (Moviment Polític Canviem X Hco)
- Ambo: Roberto Arrieta Janampa (Alvança País - Partit d'Integració Social)
- Dos de Maig:
- Gaspar Abelio Rumi Benancio (Acció Popular)
- Valentí Salazar Horta (Aliança per al Progrés)
- Huamalíes:
- Dilmar Herbes Sales (Alvançada Regional Independent Units per Huanuco)
- Llum Rosaura Rosers Ramos (Acció Popular)
- Marañón: Johann Aguirre Caldas (Solidaritat Nacional)
- Leoncio Prat:
- Amancio De l'Àguila Rodríguez (Aliança per al Progrés)
- Rolando Flores Martín (Alvançada Regional Independent Units per Huanuco)
- Pachitea:
- Rubén Nere Loreña Crisóstomo (Aliança per al Progrés)
- Víctor Alberto Aróstegui Yalico (Acció Popular)
- Port Inca:
- Elías Falcón Príncip (Alvança País - Partit d'Integració Social)
- Jaime Oliveira Tello (Partit Democràtic Som Perú)
- Huacaybamba: Anthony Rebuig Valenzuela Hurtado (Acció Popular)
- Lauricocha: Pedro Ibán Albornoz Ortega (Alvança País - Partit d'Integració Social)
- Yarowilca:
- Jesús Manrique Vora Cipriano (Aliança per al Progrés)
- Walter Demetrio López Tucto (Alvançada Regional Independent Units per Huanuco)
Militars
[editar | editar còdic]- Eixèrcit del Perú
- Policia Nacional del Perú:
Policials
[editar | editar còdic]Els policials es dividien en Sub-bases i Eixèrcits:
Religioses
[editar | editar còdic]De la religió cristiana:
- Administrador Apostólico Mons. Neri Menor Vargas (Administrador Apostólico de Huánuco).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Llei del 24 de giner de 1869 que crea el departament fluvial de Huánuco».
- ↑ Cens peruà de 2007Resultats per al 21 d'octubre de 2007 [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «INEI - Directori Nacional de Centres Poblats.».
- ↑ «Dansa Els Negritos De Huánuco». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-25.
- ↑ «Dansa De Faillia». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-25.
- ↑ «Inca Dansa». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-25.
- ↑ «Jija Wuanka». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-25.
- ↑ «Dansa Mamarayhuana». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-25.
- ↑ «Dansa De Mama Raywana - Cayran». consultasenlinea.mincetur.gob.pe. Consultat el 2025-12-25.
- ↑ «JNE - Plataforma Electoral». Consultat el 15 d'abril de 2019.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Benavides Estrada, Juan August (1991). Nou Atles del Perú i el Món, Editorial Escola Nova S.A..
- Lopez Mazzotti, Daniel (2001). A mochila en Perú - 3ra Edició, Exploradors peruans.
- Remille Giacourt, Giulissa (1989). Perú Arc, Enygma.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Departament de Huánuco.- Govern Regional de Huánuco Pàgina oficial
- Notícies de la Regió Huánuco - Perú
- Tingo María - Huánuco Perú
- Versió del diari espanyol ABC sobre turisme en el Perú [2] archivat en Wayback Machine.
- Portal de la ciutat de Huánuco
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Departamento de Huánuco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.