Anar al contingut

Home de Lauricocha

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El home de Lauricocha va existir aproximadament cap a 10000 a. C., en la serra central del Perú. Els seus restants varen ser descoberts en les coves de Lauricocha, per Augusto Cardich, en successives campanyes arqueològiques entre 1958 i 1960.[1] Es tracta d'onze osamentas humanes, quatre adults i sèt chiquets, que es conten entre els restants humans més antics del Perú, junt en els de Paiján. També es varen descobrir puntes líticas i ferramentes d'os, aixina com pintures rupestres.

Ubicació geogràfica

[editar | editar còdic]

La zona de Lauricocha està ubicada en les capçaleres del riu Marañón - Amazones, en el districte de Sant Miguel de Cauri, província de Lauricocha, departament de Huánuco, propenc a l'estany Lauricocha. Es troba a una altura que va des dels 3900 m s. n. m. en el sector més baix de la vall i 4500 m s. n. m. en els cims.[2] Cap al 10.000 a. C., quan els glaciars es deshelaron, dita zona es va fer propícia per als assentaments humans. En eixes altures o punas és a on es troben conjunts de coves i abrics rocosos, escenari de l'home de Lauricocha.[3]

Descobriment

[editar | editar còdic]

Entre 1958 i 1999 l'arqueòlec peruà Augusto Cárdich, va descobrir en eixes coves onze esquelets humans, 4 d'adults i 7 de chiquets; els restants gose-vos es varen trobar incomplets, segons pareix mutilats intencionalment. També es va trobar raspadors i lascas líticas, ossos fosilizados de camélidos i cérvidos, raïls i tubèrculs, proyectils i utensilis d'os i pedra, dibuixos rupestres d'animals, representacions de danses ceremoniales i cacera, etc. en comprovació científica.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Top Anual dels Grans Descobriments del Perú..Ministeri de cultura del Perú.
    113-117.
  2. Cardich, 1982, p. 131.
  3. Silva Sifuentes, 2000, p. 42.
  4. Silva Sifuentes, 2000, pp. 42-43.