Serra del Perú

Archiu:Map of Peru Demis.png

Mapa topogràfic dels Vages peruans.

En el Perú, la regió de la Serra, també cridada Regió Alt andina o Serranía és la regió montanyosa i d'altiplans del país constituïda per les terres miges i altes de la cordillera dels Vages. S'estén a lo llarc del país de nort a sur i dins de la geografia del Perú constituïx una regió geogràfica tradicional. Llimita a l'oest en la regió de la Costa i a l'est en la Selva. Al nort té continuïtat en la Regió Interandina de l'Equador i al sur en la Regió Andina de Bolívia i de Chile.

La regió andina és un concepte orogràfic, biogeográfico i cultural. Orográficamente és producte d'elevació i plegament rocós que va originar durant el Cretáceo, quan la corfa terrestre de la placa de Naixca va iniciar la subducción baix la placa suramericana, donant lloc a un elevamiento que aplega fins als 6768 m s. n. m. en el nevat Huascarán i a la formació d'una cordillera volcànica al sur del Perú. Biogeográficamente és una regió que presenta una vegetació en una densitat intermija entre la costa desértica i la selva tropical, i en clima de montanya que va de templat a fredor segons l'altitut. Culturalment està relacionat en la cultura alt andina del Perú, que ètnicament és quechua i aimara en la seua majoria.

Clima

Archiu:Regiones geográficas del Perú.png

Mapa de la Serra en color marró.

El clima dels Vages està relacionat en l'altitut, i la rodalia a la costa desértica o a la selva humida. En general es considera que el clima serrà característic va de templat a fredor, en aire molt sec i té dos fases estacionals, una plujosa entre novembre i març, i una seca d'abril a octubre. El pis nival de congelació permanent comença als 4800 m s. n. m. com a promig, per lo que hi ha numeroses montanyes i cordilleres nevades. No obstant, el calfament global està variant estes condicions, per lo que el gèl per damunt dels 5000 m s. n. m. està en reculada.

Cordilleres

Artícul principal → Anex:Cordilleres del Perú.

Es considera que hi ha unes 20 cordilleres nevades, les quals s'agrupen en tres sectors de nort a sur:

• Els Vages del nort: Des de la frontera en Equador fins al nuc de Pasco. Destaca per la seua altitut la cordillera Blanca en Ancash.
• Els Vages centrals: Del nuc de Pasco al nuc de Vilcanota.
• Els Vages del Sur: Des del nuc de Vilcanota fins a les fronteres en Bolívia i Chile, envolent tot l'Altiplano peruà.

Per un atre costat es poden dividir també d'oest a est en les següents tres cordilleres:

• La Cordillera Occidental: Té la major altitut contínua, per lo que constituïx la divisòria continental entre la conca del Pacífic i les conques a l'interior del continent.
• La Cordillera Central: En el sector nort dividix les valls interandinos del Marañón i del Huallaga, i en el sector centre és discontínua.
• La Cordillera Oriental: En la seua major part és una cordillera de selva de poca altitut, salve al sur que és divisòria entre la conca del Titicaca i la conca amazónica.