Clima de montanya
El clima de montanya és propi de les zones en a on l'altitut genera una diferència en el clima de terres baixes, en una disminució de la temperatura i pressió proporcional a l'altitut, i freqüentment una diferència en la dinàmica de les precipitacions. La temperatura disminuïx aproximadament de 0,6 a 1 °C cada 100 metros; ademés, a major altitut hi haurà major oscilació tèrmica diària per la menor densitat de l'aire i al poc efecte hivernàcul.[1]
De la mateixa manera en que existix gran varietat de climes de terres baixes, el clima de montanya és prou complex; i mentres menor siga la latitut, major serà el número de pisos altitudinals. Ademés, dins d'una mateixa altitut, hi ha factors que poden determinar varis climes, com l'orientació d'ala respecte al sol (solà i umbría) o respecte al vent (sotavent i barlovent).
Les montanyes tendixen a tindre condicions climàtiques diferents del clima zonal a on es troben, per un descens de la temperatura en l'altura siga de la latitut que siga. El gradient tèrmic negatiu de 0,5-1 °C cada 100 m supon un descens de la humitat relativa de l'aire i la presència de pluges orogràfiques abundants en l'alvertent de barlovent; i menors en l'alvertent de sotavent. L'orientació sobre els vents dominants i el sol és de transcendència vital (vore efecte foehn).
També reben una major insolació i un règim de vents específic, creant un tipoclima diferenciat. No obstant, els centres d'acció, les masses d'aire i els front que li afecten són els mateixos que en el clima zonal.
Alguns llocs que presenten estes característiques poden ser englobats dins d'atres categories, generalment en climes templats com l'oceànic, com en la classificació climàtica de Köppen, degut a que el clima de montanya supon una modificació de les condicions climàtiques com la temperatura per l'altitut, tant en zones templades com en tropicals.
En la península ibèrica és propi dels Pirineus, sistema Central, les cordilleres bètiques, la cordillera Cantàbrica i els monts de León. En Amèrica en els Vages i les serras mexicanes.
Altitut
[editar | editar còdic]No hi ha uniformitat de criteris per a determinar un clima de montanya degut a que a diferents altures es perceben determinades característiques. Pot considerar-se a partir de 1500 metros d'altura,[2] no obstant, d'acort en la formació de zones ecològiques, es considera aproximadament a partir de 1000 metros per als sistemes tropicals de montanya, 800 m per als templats i 600 m per als boreales.[3]
Refredat en l'altitut
[editar | editar còdic]El clima de montanya es caracterisa per una menor temperatura conforme aumenta l'altitut; esta característica es deu a la taxa adiabàtica de l'aire, que tendix a expandir-se i disminuir la seua temperatura a altituts elevades. Esta taxa de refredat es desglossa en:
- Artícul principal → Procés adiabàtic.
- La relació ambiente de l'atmòsfera, que és el proporció a la que l'aire es gela a mida que es guanya altitut.
- La taxa seca adiabàtica, és d'uns -10° per cada 1000 metros de pujada.
- La taxa humida adiabàtica, és d'uns -6° per cada 1000 metros de pujada.
La primera relació s'usa per a descriure la temperatura de l'aire circumdant a través del com està passant l'aire ascendent. La segona i tercera proporció són les referències per a una massa d'aire que està ascendint en l'atmòsfera. La taxa seca adiabàtica s'aplica a aire que està per baix del punt de rocío, per eixemple si no està saturat de vapor d'aigua, mentres que la taxa humida adiabàtica s'aplica a aire que ha alcançat el seu punt de rocío. El refredat adiabàtic és una causa comuna de la formació de núvols.
Clima de montanya en zones templades
[editar | editar còdic]
Es caracterisa per uns hiverns frets i llarcs en temperatures negatives, i estius frescs i curts. Té una oscilació tèrmica de 10,5 °C. Les precipitacions són molt escasses, en forma de pluja en primavera i estiu, de neu en hivern i autumne en zones templades. És una variant del clima fret semblança a la tundra, encara que més suau.
Cliserie
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cliserie.
L'efecte que estes diferències de temperatura i humitat té en la distribució altitudinal de la vegetació és transcendental. En la cliserie se solen diferenciar quatre pisos: basal, montano, subalpino i alpí, situats a diferents altures i en diferents gruixa segons les distintes montanyes i orientacions. En realitat la cliserie és la substitució d'una comunitat de plantes per una atra per un canvi en les condicions del clima. Es pot produir en un mateix lloc a lo llarc del temps, o pels canvis que introduïx en el clima l'altitut d'una montanya. Antigament es dia climaserie. La temperatura és de 10 a 25 °C.
El clima de montanya té una especial importància en Europa. Encara que no té montanyes molt altes, sí són montanyes molt humanisades i de gran importància econòmica i ecològica. En una montanya mediterrànea, per eixemple, podem trobar en la cliserie: bosc mediterràneu, en el pis basal; roureda, en el pis montano; bosc de frondoses en el pis subalpino; i coníferas i praderia alpina en el pis alpí.
Este fet va fer creure a molts geógrafos i naturalistes que el clima observable en altura, en una montanya qualsevol, era reflex local de la varietat climàtica latitutinal. No obstant, açò no és cert. Cal tindre en conte que els processos morfogenètics d'uns pisos interferixen en els atres, sobretot en els inferiors, podent borrar les chafades d'esta gradació. Lo que sí sembla observar-se és que el descens de temperatura i l'aument de la humitat en l'altura, provoca una cliserie en la que estan representades progressivament les espècies menys termófilas i en majors exigències d'aigua que permet la biocenosis zonal en la que es troba enclavada la montanya. Pero també les espècies adaptades als pijors sols, ya que la pendent genera fenomens de migració dels coloides, empobrint els sols en altura.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ignacio Zúñiga i Emilia Crespo 2010, Meteorologia i climatologia. Editorial UNED
- ↑ Francisco Bellot Rodríguez 1978, El tapís vegetal de la Península Ibèrica. Ed. Madrit: Blume
- ↑ GLOBAL ECOLOGICAL ZONING FOR THE GLOBAL FOREST RESOURCES ASSESSMENT 2000, FAO 3.3 FAO Global Ecological Zone classification system
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clima de montaña» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.