Gradient tèrmic
En física, es denomina gradient tèrmic o gradient de temperatura a la variació de temperatura per unitat de distància. L'unitat del gradient tèrmic en el sistema internacional és el Kelvin/metro.[1] Típicament, l'existència d'un gradient tèrmic provoca una transferència de calor des del cos més calent cap al cos més fret.
Gradient tèrmic atmosfèric
[editar | editar còdic]En la atmòsfera terrestre existix un gradient tèrmic variable en funció de la altitut respecte del nivell de la mar. La Atmòsfera Estàndar Internacional definix un conjunt estandardisat de gradient tèrmics per a les diferents capes de l'atmòsfera, basats en valors promig, que s'utilisa principalment per a la navegació aérea.
En la capa més inferior, la troposfera (fins als 12.000 m d'altitut), el gradient tèrmic estàndart és de -6,5 °C per quilómetro. Dit valor equival a un descens de temperatura d'un grau per cada 154m d'altura. Este gradient tèrmic determina l'estructura i concepte dels pisos tèrmics.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
En la pràctica el gradient tèrmic varia localment segons la zona geotèrmica i segons siga l'orientació de les ales o vertents (vertents de solà o d'umbría, per eixemple). Existix ademés un gradient tèrmic depenent de la latitut. L'existència d'estos gradient és un dels factors determinants de la circulació atmosfèrica a gran escala, junt en el efecte Coriolis.[2]
Zona intertropical
[editar | editar còdic]En la zona intertropical, sobretot en les àrees pròximes al equador, la temperatura disminuïx un grau per cada 180m d'altitut, com va establir Antonio Goldbrunner. Este menor gradient es deu a la major gruixa en la zona equatorial, tant de la atmòsfera en general com de la troposfera en particular, per la força centrífuga del moviment de rotació de la Terra. En atres paraules, com la zona equatorial és la zona de convergència intertropical, els alisios de el NE i els alisios de el SE convergixen i s'eleven, produint una faixa latitudinal de baixes pressions junt al círcul equatorial la gruixa del qual exagera encara més les dimensions del abultamiento equatorial terrestre. En suma, en ser una zona de baixes pressions, l'aire calent s'eleva a gran altura, lo que dona orige també a les grans dimensions dels cumulonimbos (núvols de desenroll vertical) que apleguen a tindre el doble d'altura que en les zones templades.
Zona templada
[editar | editar còdic]El gradient tèrmic en les zones templades és major que en la zona intertropical, la qual cosa es deu, per una part, a la menor gruixa de la atmòsfera en les zones templades, i per l'atra, a la menor insolación que rep. Per una atra part, les variacions en la insolación per l'orientació del relleu són molt forts en les zones templades, com es pot vore en l'ubicació de pobles i caserius en els Alps, molt més numerosos i elevats en les vertents de solà, per eixemple en l'alta vall del Ródano.
Gradient geotèrmic
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Gradient geotèrmic.
En l'interior de la Terra la temperatura també varia en la profunditat, encara que no de forma llineal. El gradient és més elevat en la capa més externa -la corfa- i és menor en el mant i el núcleu. La branca de la geofísica que estudia els canvis de temperatura és la geotermia.
El valor promig del gradient de temperatura en la corfa és aproximadament de 30°/km. A majors profunditats la temperatura no aumenta al mateix ritme, s'estima que en el núcleu extern es troba a uns 4.800K.[3]
El calor existent en el subsol pot ser utilisat com una font d'energia, en aplicacions pràctiques en l'àmbit de la generació d'electricitat, la desalinización de l'aigua o simplement para calefacció.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Isaac Eduardo Dubón Mejía. «Estudie paramètric de lloses d'enllaç en ponts presforzados, en enfocament en número de trams.».
- ↑ Sendiña Nadal, 2006, p. 112.
- ↑ Alva Valdivia, 1996, pp. 25-26.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gradiente térmico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.