Anar al contingut

Pisos tèrmics

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Hoehenstufen der anden.en.PNG
Pisos tèrmics dels Vages basat en les teories de A. von Humboldt.
Archiu:Helechos arborescentes 10m.jpg
Falagueres arborescentes d'uns 10 m d'altura en la Cordillera de la Costa, a uns 2000 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar), prop de la Colónia Tovar, Veneçola.

El relleu constituïx el factor modificador del clima de major importància, sobretot en la zona intertropical, per lo que els distints tipos climàtics estan relacionats principalment en l'altitut relativa determinada per eixe relleu. Sorgix aixina el concepte de pisos tèrmics, també cridats pisos climàtics, pisos biòtics, pisos ecològics o pisos altitudinals, depenent dels criteris que es prenguen en conte.

Denominacions

[editar | editar còdic]

Existixen vàries raons que podrien fonamentar l'ocupació d'una de dites denominacions en lloc de les atres. Per eixemple, no només varia la temperatura atmosfèrica en l'altura relativa sino també atres elements del clima com són la humitat, les precipitacions, els efectes dels vents (sobretot, a escala local) i, per supost, la pressió atmosfèrica. Aixina, la denominació de pisos climàtics podria preferir-se si anem a estudiar detalladament la forma com l'altitut en la zona intertropical modifica tots i cada u dels elements climàtics. Lo mateix podem dir sobre la denominació de pisos biòtics ya que pot tindre molta importància estudiar l'adaptació dels sers vius a les diferències d'altitut.

Altitut i temperatura

[editar | editar còdic]

La progressió de l'altitut relativa en la zona intertropical dona orige a una disminució considerable de la temperatura, aproximadament, 1 °C per cada 180 m d'altura (a açò es denomina gradient tèrmic). Esta disminució de la temperatura en l'altitut determina lo que es coneix com a pisos tèrmics, i alguns autors es referixen també a l'existència de faixes o bandes d'acort a l'altura relativa del relleu, en lloc de pisos. Sorgix aixina lo que alguns autors han denominat la Geografia «altitudinal» en els països intertropicales. S'han definit 4 o 5 pisos (segons diversos autors), en els quals, les temperatures miges, les precipitacions i la insolació poden variar lo suficient com per a parlar de climes distints segons l'altitut. Aixina que, com en la zona intertropical les temperatures miges varien poc a lo llarc de l'any (els climes intertropicales són climes isoterms), l'altitut es convertix en el factor climàtic de major importància, com ya s'ha dit. El concepte de pisos climàtics ve aixina a definir en major precisió els climes de montanya en la zona intertropical.

La monumental obra de Maurice Herzog La Montanya, que constituïx una verdadera enciclopèdia d'este tema, fa referència al escalonamiento de les temperatures,[1] a l'influència del relleu sobre les pluges[2] i, en general, a la modificació del clima pel relleu.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Herzog, Maurice: La Montanya. Barcelona: Editorial Llabor, 1967, pp. 282-284.
  2. Herzog, Maurice: La Montanya. Barcelona: Editorial Llabor, 1967, pp. 284-286.
  3. Herzog, Maurice: La Montanya. Barcelona: Editorial Llabor, 1967, pp. 286-303.