Divisòria continental

Una divisòria o divisió continental és una divisòria d'aigües —llínea geogràfica que marca la frontera entre dos alvertents hidrogràfics— a escala continental, de modo que les aigües que cauen en un costat de la llínea viagen a un oceà o cos d'aigua, i les aigües de l'atre costat, apleguen a un atre, generalment en la part oposta del continent. No obstant, la frontera exacta entre els cossos d'aigua no és sempre fàcil de definir, per lo que les divisòries continentals no són clares en tots els continents. La publicació de l'Organisació Hidrogràfica Internacional «Limits of Oceans and Sigues» (Llímits d'oceans i mars) definix els llímits dels oceans, si be certes àrees poden ser arreicas (carint llavors de cursos fluvials definits), i unes atres presentar rius que no desemboquen en la mar, bolcant les seues aigües en sistemes de drenage intern o perdent-se en zones desérticas.

Eixemples

Les principals divisòries continentals són les següents:

• Amèrica del Nort. Poden considerar-se quatre o cinc divisòries continentals, en funció de cóm es classifiquen les conques hidrogràfiques:

• La Divisòria continental de les Américas o Gran Divisòria, que separa les conques que aboquen a l'oceà Pacífic de les que ho fan als oceans Atlàntic i Àrtic. Discorre des de la península de Seward, en Alaska, a través de l'oest de Canadà a lo llarc de la cresta de les Montanyes Rocoses fins a Nou Mèxic. A partir d'ahí, seguix la cresta de la Serra Mare Occidental de Mèxic i s'estén fins a la punta d'Amèrica del Sur. És travessada pel canal de Panamà.

• La divisòria Laurentiana o Nort, separa la conca de l'oceà Atlàntic de la conca de la baïa de Hudson. La part occidental de la mateixa corre des de les Montanyes Rocoses fins a la conca dels Grans Lagos i va marcar el llímit nort de la Compra de Luisiana i la frontera entre Estats Units i la Norteamérica britànica, fins que va ser reemplaçada pel paralel 49° en el Tractat de 1818. En Canadà, històricament va marcar el llímit meridional de la zona de comerç de pells monopoli de la Companyia de la Baïa de Hudson, i la part més oriental encara marca la frontera entre Quebec i Labrador.

• La divisòria de Sant Lorenzo separa la conca dels Grans Lagos del restant de l'alvertent de l'oceà Atlàntic. Dos canals creuen la llínea divisòria: el canal de Chicago (Chicago Drainage Canal), que creua el Chicago Portage i conecta el llac Míchigan en la conca del riu Mississipi; i el canal Erie conecta el llac Erie i la conca del riu Hudson.

• La divisòria Oriental separa la conca del golf de Mèxic de l'oceà Atlàntic. Corre des de de els Twin Tiers de Nova York i Pennsilvània cap a avall pels monts Apalaches fins a la punta de la Florida, dividint l'Atlàntic del golf de Mèxic. La ciutat d'Atlanta es troba sobre esta divisòria.

• Canadà es pot considerar que té una atra divisòria continental, la que separa la conca de l'oceà Àrtic de la baïa de Hudson, ya que la baïa de Hudson es considera a sovint una massa d'aigua distinta de l'oceà Àrtic. Esta divisòria, que a voltes es denomina divisòria de l'Àrtic, va ser una barrera per al transport fins que el portaje Methye va ser descobert en 1778, lo que va obrir els rius de l'Àrtic als comerciants de pell i es va convertir en part d'una ruta comercial transcontinental de l'Atlàntic al Pacífic. És d'importància en l'història de Canadà, ya que marca el llímit nort de la Terra de Rupert, el monopoli comercial de la zona de la Companyia de la Baïa de Hudson.

• Amèrica del Sur. La divisòria continental de les Américas es troba a lo llarc dels cordillera dels Vages, pero la divisió no sempre passa a lo llarc dels picos més alts del sistema montanyós. En la Patagonia molts assuts morreicas varen ser usades per a drenar cap a l'Atlàntic, en lloc del Pacífic, abans de les glaciacions del Pleistoceno.

• Austràlia. Austràlia té menys fronteres entre oceans i poques cordilleres prominents, per lo que és difícil definir una única divisió. Gran part de l'interior del continent desagua en la conca endorreica del llac Eyre.

• Eurasia té vàries divisions, en funció de la definició de «mar» (per eixemple, la mar Mediterrànea i els seus diferents lòbuls, l'oceà Atlàntic, la mar del Nort, la mar Bàltica, l'oceà Àrtic i la mar Negra). Algunes de les divisòries són les següents:

• Àsia:

• Replanell tibetà (Himalayas): separa les aigües que aboquen a l'oceà Índic i les que apleguen a l'oceà Pacífic;
• Himachal Pradesh (Indus-Ganges): separa el mar d'Aràbia del golf de Bengala;
• Lago Baikal (Yenisei, Lena): separa el mar de Kara del mar de Láptev;
• Krai de Perm / Urales (Volga-Pechora/Ob): separa el mar Caspio de l'oceà Àrtic;

• Europa-Àsia:

• Volga-Don: separa el mar Negra de la mar Caspio;

• Europa:

• Pas Lunghin, en els Alps (rius Rin-Danubio-Po): separa la triple conca del mar del Nort, el mar Negra i el mar Adriático;

• Àfrica. La més important divisòria continental en Àfrica és la que està entre les conques de l'Nilo i el Congo, passant per la zona dels Grans Lagos d'Àfrica. Entre el Congo i el Sàhara hi ha un vast territori que desagua en la conca endorreicas del llac Chad, de modo que perfora la divisòria Atlàntic-Mediterràneu. La divisòria mar Mediterrànea-oceà Índic està punchada en l'Àfrica occidental pels sistemes llacustres endorreicos del Gran Valle del Rift; en el sur del continent, la divisòria entre els oceans Atlàntic i Índic serpentea entre les conques dels rius Congo, Zambeze, Limpopo i riu Orange, en la terminació del riu Okavango en el desert de Kalahari.

• Antàrtida. L'interior de l'Antàrtida rep molt poca precipitació, i és en forma de neu, i el continent està completament rodejada pel oceà Austral. Per lo tant, en l'Antàrtida no es considera en general que hi haja una divisòria continental. Les montanyes Transantárticas dividixen el drenage de les rieres de gèl en dos: la plataforma de gèl Ronne, en l'Antàrtida Occidental, que aboca cap al Pacífic; i la barrera de gèl de Ross, els que drenan l'Antàrtida Oriental, cap als oceans Atlàntic i Índic.