Arc volcànic del Perú
El Arc volcànic del Perú —també cridat Arc volcànic peruà, Cadena volcànica del sur del Perú o Arc volcànic del sur del Perú— és una cadena de volcans localisada en la cordillera Occidental dels Vages peruans, que forma part de la Zona Volcànica Central dels Vages (ZVC). L'arc volcànic s'estén a lo llarc d'uns 500 km en direcció noroest-surest, entre els 15°00’ i els 17°30’ de Latitut Sur,[1] travessant els departaments d'Ayacucho, Apurímac, Arequipa, Cusco, Moquegua, Puno, i Tacna.
En l'arc volcànic peruà s'han identificat i inventariat més de 400 volcans entre actius, fumarólicos, latents, dormits i inactius;[1] dels quals els aparats volcànics més antics ya han segut destruïts per l'erosió. No obstant, uns atres encara mostren les seues traces volcàniques.[2] Entre ells, 15 volcans actius i potencialment actius com són el Sabancaya, el Misti, l'Ubinas, el Coropuna, el Tutupaca, el Huaynaputina, el Ticsani, el Chachani, el Yucamane, el Sara Sara, l'Ampato, el Casiri, el Purupuruni, el Auquihuato i el Valle dels Volcans en Andahua i Huambo.[3][4][2]
Generalitats
[editar | editar còdic]En el Perú, el vulcanisme està relacionat en la geometria del procés d'subducción de la placa de Naixca baix la Suramericana;[5] no obstant, encara que este procés es desenrolla a lo llarc de la costa de Perú, els volcans estan concentrats únicament en la regió sur del país. En les regions nort i centre, la placa de Naixca subduciría en un àngul de 25° fins a una profunditat de 100 km aproximadament i a partir de la qual es fa pràcticament horisontal fins a una distància de 700-750 km des de la fosar.[5] En estes regions està absent el vulcanisme actiu degut provablement al modo particular en el procés d'subducción; no obstant, l'activitat volcànica hauria segut important en el passat i va disminuir i/o va desaparéixer fa 8 millons d'anys quedant com a vestigis estructures plutónicas com la Cordillera Blanca en el departament de Ancash.
En la regió sur, a on es localisa l'arc volcànic peruà, a diferència de les regions nort i centre, la placa de Naixca subduce en un àngul d'aproximadament 30° d'inclinament fins a alcançar una profunditat de 300-350 km i una distància de 550 km des de la fossa.[5] Este modo d'subducción permet establir l'existència d'una estreta relació entre este procés i la presència de l'arc volcànic en la regió sur del Perú.[5]
Volcans actius en l'arc volcànic
[editar | editar còdic]
En l'Arc volcànic del Perú s'han identificat més de 400 estructures volcàniques, dels quals 16 han segut catalogats com a actius i potencialment actius, i des de 1550, huit d'ells (Huaynaputina, Ubinas, Misti, Sabancaya, Tutupaca, Ticsani, Yucamane i volcans de Andagua) han presentat un total de 45 erupció explosiva, lo que fa un promig d'una erupció cada 13 anys.[4] Un clar eixemple de la força catastròfica d'estos volcans, és la violent erupció del volcà Huaynaputina (Moquegua) en l'any 1600 que va generar una incessant andanada d'explosions i emissió de material magmático generant la mort de més de 1500 persones, la destrucció total de més de 16 poblats i va tindre efectes devastadors en tot el sur peruà.[4]
A continuació es realisa una breu descripció de les característiques geològiques i de l'història eruptiva dels principals volcans actius i potencialment actius de l'arc volcànic peruà.
Sabancaya
[editar | editar còdic]El volcà Sabancaya és un estratovolcán actiu en el departament de Arequipa pertanyent al complex volcànic Ampato-Sabancaya-Hualca Hualca, que s'eleva a 5976 metros sobre el nivell mar. Està ubicat a 75 km al noroest de la ciutat de Arequipa i molt prop de la vall del riu Colca. El Sabancaya és considerat, despuix del volcà Ubinas, el segon volcà més actiu en Perú.[4] L'activitat eruptiva del Sabancaya ocorreguda durant els últims 400 anys va consistir en erupció explosives lleus a moderades, caracterisats per una intensa activitat fumarólica i emissions de cendra. Durant este periodo va presentar dos erupció històriques importants en 1750 i 1784-1785. Despuix de 200 anys, va presentar una tercera erupció entre 1990-1998. Després de 15 anys de tranquilitat, a partir del 22 de febrer de 2013, el volcà ha mostrat importants signes d'intranquilitat, traduït en una intensa activitat sísmica i fumarólica.[6] Des del dia 6 de novembre de 2016 ve presentant un procés eruptivo caracterisat per recurrents explosions en presència de gasos i cendra.[7]
Misti
[editar | editar còdic]El volcà Misti és un estratovolcán actiu que s'eleva a 5822 m s. n. m., llimitant pel surest en l'extint Pichu Pichu, pel noroest en el complex volcànic Chachani, cap a l'est en l'altiplà puna i per l'oest en la conca tectónica de Arequipa, a on es troba la ciutat del mateix nom.[8] El Misti és considerat el volcà de major risc en el Perú,[4] degut a que té en les seues faldes a la ciutat de Arequipa, en prop d'un milló d'habitants, aixina com una molt important infraestructura en les seues rodalies (represas, hidroelèctriques, aeroports, centres miners, etc). La ciutat s'ubica a sol 17 km del cràter (Plaça d'Armes de Arequipa). No obstant, com a conseqüència de la desordenada expansió urbana de la ciutat, ya existixen poblacions que s'ubiquen a sol 9 km del cràter d'este massiç,[7] estant molt expostes a distints riscs volcànics. El volcà misti ha tingut per lo manco una erupció explosiva important i prop de dèu crisis fumarólicas i/o freàtiques en els últims 600 anys i actualment des del seu cràter s'emet fumarolas permanentment.
Ubinas
[editar | editar còdic]El volcà Ubinas s'ubica en el departament de Moquegua, a 70 km a l'est de la ciutat de Arequipa. S'eleva a 5672 metros sobre el nivell mar. El Ubinas és considerat com el volcà més actiu del Perú pels seus 25 erupció de baixa a moderada magnitut, des de l'any 1550.[6] La freqüència en les seues erupció és de 2 a 6 per sigle.[7] Estos events volcànics corresponen a intenses emissions de gasos i cendra, a voltes precedits de fortes explosions instantànees. Els últims processos eruptivos d'este sigle varen ocórrer entre el 2006 al 2009 i entre el 2013 al 2016, els quals varen generar columnes eruptivas de fins a 6 km d'altura sobre el cràter i grans volums de cendra emesa,[4] provocant —una volta més— sossobra en els aproximadament 5000 habitants de la vall de Ubinas i els poblats ubicats dins del radi d'influència del volcà, entre ells Querapi, Ubinas, Tonohaya, Sacuaya, Sant Miguel, Huatahua, Anascapa, Huarina i Escacha.
Coropuna
[editar | editar còdic]El volcà Coropuna en els seus 6425 m s. n. m. és el més elevat dels volcans potencialment actius del Perú i la tercera major elevació del país, despuix del Huascarán de 6768 m s. n. m. i el Yerupajá de 6634 m s. n. m. Es troba situat en el departament de Arequipa a 150 km al noroest de la ciutat de Arequipa. El Coropuna és un estratovolcán format per sis cons volcànics i domo d'edat neógena.[7] Gran part del cim està coberta per una conya glaciar permanent en vàries decenes de llengües glaciars que descendixen per les seues ales, de forma radial fins als 5400 m. No es coneix d'activitat eruptiva històrica d'este volcà. No obstant, considerant que es tracta del més gran i elevat dels volcans potencialment actius i aquell que té la major massa glaciar que li recobrix, el volcà Coropuna presenta un elevat potencial de perill. És molt provable que les erupció recents d'este volcà hagen estat associades a fluix de lava i acompanyades de lahares.[7]
Tutupaca
[editar | editar còdic]El volcà Tutupaca està ubicat al nort del departament de Tacna, a 28 km al noroest de la ciutat de Candarave. S'eleva a 5790 metros sobre el nivell de l'mar. És considerat un estratovolcán actiu, havent-se registrat des de la conquista espanyola quatre events volcànics en els anys 1780, 1802, 1862 i 1902.[8] En els últims anys s'ha observat freqüents emissions de fumarolas de coloració blanquecina en les zones del cim sur del Tutupaca.[7] També, en els voltants d'este complex volcànic es pot observar fins a 49 fonts termals, sent les més notòries aquelles que s'emplacen en les quebrades de Sofre Gran, Sofre Chic Tacalaya, Callazas i Pampes de Turun Turun.[7]
Huaynaputina
[editar | editar còdic]El volcà Huaynaputina està localisat a 75 km al surest de la ciutat de Arequipa a una altitut de 4850 m s. n. m., en el departament de Moquegua. És un volcà la morfologia del qual no presenta la típica forma de estratovolcán. En el lloc, solament s'observa un extens altiplà que presenta tres obertures o cràters confrontants en les vores d'una profunda vall. El Huaynaputina va ser responsable de la major erupció ocorreguda en Amèrica i que més devastación va provocar en el territori peruà.[9] En febrer de 1600, este estratovolcán erupcionó en tanta fúria que lliteralment va desaparéixer a poblats sancers en Moquegua. Tal va ser el volum de cendres i aerosols que va llançar a l'atmòsfera, i que varen viajar a grans distàncies, que els seus efectes es varen estendre en tot lo món: sequies i friajes es varen presentar en varis països de l'hemisferi nort,[9] i va poder ser la causa provable de la hambruna que va assotar Rússia entre 1601 i 1603.
Ticsani
[editar | editar còdic]El volcà Ticsani és un estratovolcán que s'eleva a 5408 m s. n. m. i està situat a 60 km al noreste de la ciutat de Moquegua. El Ticsani està constituït per tres grans promontoris rocosos petrificados o “domo” de lava, cada u d'uns 2 km de diàmetro i una caldera de destrucció.[6] El domo de lava més recent correspon a una erupció freato-magmática que va succeir fa menys de 400 anys i encara que no s'han trobat registres històrics de tal erupció, una eventual erupció del volcà constituïx un risc potencial per als poblats aledaño com Calacoa (8 km del cràter), Carumas (11 km), i uns atres com Quebaya, Cuchumbaya, Soquezane i numerosos caserius, localisats a l'oest i surest dins d'un radi de 12 km al voltant del volcà, a on habiten més de 5000 persones.[8] Estes zones i poblats serien afectats principalment per caigudes de tefras, lahares, etc. i finalment per fluix piroclásticos i colades de lava.
Chachani
[editar | editar còdic]El volcà Chachani és un complex volcànic en el departament de Arequipa, que s'eleva a 6075 metros sobre el nivell de l'mar. Este complex colindar, en el seu sector suroest en el districte de Cerro Colorat de la ciutat de Arequipa. Presenta ales molt erosionades a causa de la neu i els forts vents. No es coneix d'activitat eruptiva històrica d'este volcà; no obstant, considerant que es tracta d'un volcà situat al costat de la ciutat de Arequipa en prop d'un milló d'habitants, i està a proximitat d'importants obres d'infraestructura com són l'hidroelèctrica de Charcani, les represas de Aguada Blanca i El Frayle, aixina com a una distància mínima del aeroport internacional Rodríguez Ballón de Arequipa, el volcà Chachani representa un important risc. Els principals perills volcànics en cas d'erupció d'este volcà serien els fluix de lava, caiguda de tefras (cendra, bombes, etc.) aixina com lahares; finalment, si l'erupció és de magnitut major, poden ocórrer fluix piroclásticos.[8]
Yucamane
[editar | editar còdic]El volcà Yucamane es troba al noreste del departament de Tacna, a sol 11 km de la ciutat de Candarave. S'eleva a 5500 metros sobre el nivell de l'mar. El Yucamane és el estratovolcán més recent d'un conjunt de volcans erosionats que conformen el complex volcànic Yucamane Chic-Calents-Yucamane.[8] Este volcà presenta amenaces volcàniques tals com a fluix piroclásticos, caigudes de tefras, fluix de lava i lahares que poden afectar els poblats de Candarave, Cairani, Camilaca, Huanuara, Susapaya i Ticaco, dedicats principalment a l'agricultura i ganaderia.
Sara Sara
[editar | editar còdic]El volcà Sara Sara està situat en el departament Ayacucho i s'eleva 5522 m s. n. m., entre l'estany Parinacochas (Ayacucho) i el riu Ocoña (Arequipa). És un volcà jove que està situat en l'extrem nort de l'arc volcànic del Perú. Presenta un cim cobert per neu i gèl en ales molt erosionades a causa de la neu i els forts vents. No es coneix de erupció històriques recents, ocorregudes en este volcà, pero hi ha alguns comentaris periodístics que indiquen que hauria segut observada una activitat fumarólica incipient en 1963. En les proximitats del volcà, s'observa algunes fonts termals, tals com en les proximitats del riu Mirmaca, prop del poblat de Pacapausa, aixina com pel riu Pararca, poblat de Chacaraya. Davant una eventual erupció del volcà Sara Sara este representaria un risc potencial para prop de 8000 habitants de poblats situats prop d'este volcà, tals com Incuyo, Pausa, Lampa, Pararca, Quilcata, Marcabamba, aixina com numerosos caserius localisats dins d'un radi de 25-30 km al voltant del volcà. Els perills volcànics principals estan principalment associats a caiguda de tefras (pluja de cendres, lapilli i bombes volcànica), fluix i onades piroclásticas, aixina com lahares.[3]
Valle dels volcans de Andahua i Huambo
[editar | editar còdic]El Valle dels Volcans d'Andahua, Orcopampa i Huambo es troba situat entre 80 i 160 km al noroest de la ciutat de Arequipa. Es tracta de fins a 60 volcans monogenéticos de diàmetros entre 300 i 1200 m, i altures que poden alcançar els 300 metros;[8] estos cons es troben distribuïts en una àmplia àrea, entre els 69° 45′ i 70° 40′ de latitut sur, i els 72° 30′ i 72° de latitut oest. En els últims anys no s'ha observat cap tipo d'activitat volcànica, encara que hi ha reportes d'una possible activitat ocorreguda el 3 de juny de 1913 en el volcà Chilcayoc Gran. Una eventual reactivació en les rodalies o en esta zona de volcans monogenéticos, representaria un potencial risc per als numerosos poblats situats en les zones de Andahua, Ayo, Orcopampa, Chachas, etc.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Fídel Smoll, Lionel; Morche, {{{nom2}}} (1997). Institut Geològic, Miner i Metalúrgic del Perú (INGEMMET) (ed.). Inventarie de volcans del Perú (PDFPDF) (en espanyol), Llima, pp. 79.
- ↑ 2,0 2,1 Macedo Franco, Luisa (2012). Institut Geològic, Miner i Metalúrgic del Perú (INGEMMET) (ed.). Preparació davant emergències d'orige volcànic: una guia per a la reducció del risc volcànic en el Perú (PDFPDF) (en espanyol), Llima, pp. 125.
- ↑ 3,0 3,1 Fídel Smoll, Lionel; Morche, {{{nom2}}} (1997). Institut Geològic, Miner i Metalúrgic del Perú (INGEMMET) (ed.). Risc volcànic en el sur del Perú (PDFPDF) (en espanyol), Llima, pp. 105.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Orlando Macedo, Edu Taipe, José Del Carpio, Javier Ticona, Dumenge Ramos, Nino Puma, Víctor Aguilar, Roger Machacca, José Torres, Kevin Cova, John Cruz, Ivonne Lazarte, Riky Centeno, Rafael Miranda, Yovana Álvarez, Pablo Masias, Javier Vilca, Fredy Apaza, Rolando Chijcheapaza, Javier Calderón, Jesús Càceres, Jesica Vés-la (2016). Observatori Vulcanológico del Sur (OVS) de l'Institut Geofísico del Perú, Observatori Vulcanológico del Ingemmet (OVI) i Observatori Geofísico de l'Universitat Nacional Sant Agustín (IG-UNSA) (ed.). Evaluació del risc volcànic en el sur del Perú, situació de la vigilància actual i requeriments de monitoreo en el futur (PDFPDF) (en espanyol), Arequipa, pp. 75.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Antayhua, Yanet; Tavera, {{{nom2}}} (2003). Institut Geofísico del Perú (IGP) (ed.). Volcans i sismicitat en la regió del volcà Sabancaya (Arequipa) (PDFPDF) (en espanyol), Llima, pp. 86.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Macedo, Orlando (2017). Observatori Vulcanológico del Sur (OVS) de l'Institut Geofísico del Perú (IGP) (ed.). Reporte tècnic especial 2016 - Investigació i Monitoreo de Volcans Actius en el Sur del Perú (PDFPDF) (en espanyol), Arequipa, pp. 37.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Observatori Vulcanológico del Sur (OVS) de l'Institut Geofísico del Perú (ed.): «Volcans actius en Perú» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2018. Consultat el 29 de decembre de 2017.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Observatori Vulcanológico del Ingemmet (OVI) (ed.): «Volcans del Perú» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 4 de juliol de 2020. Consultat el 29 de decembre de 2017.
- ↑ 9,0 9,1 Macedo, Orlando (2014). Institut Geofísico del Perú (IGP) (ed.). Investigació sobre Volcans Actius en el Sur del Perú (PDFPDF) (en espanyol), Arequipa, pp. 40.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arco volcánico del Perú» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.