Anar al contingut

Coropuna

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Coropuna Volcano.jpg
Coropuna

El Coropuna és un complex estratovolcánico d'aproximadament 1000 km² de la cordillera Ampato dels Vages, al sur de Perú, localisat en el districte de Viraco, província de Castella i en el districte de Salamanca (Condesuyos), província de Condesuyos del departament de Arequipa. En una altitut de 6425 m s. n. m., és el volcà més alt de Perú i la tercera major elevació del país, despuix del Huascarán de 6768 m s. n. m. i el Yerupajá de 6634 m s. n. m.

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom Coropuna significa «reflex en el replanell» en quechua.

Una atra versió diu que el seu nom significa «montanya dorada».[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Està format per un edifici volcànic de sis cons i tres colades de lava d'época Holocena.[2] En l'actualitat, els seus cims estan coberts per un sistema glaciar de 50 km² en vàries decenes de llengües glaciars que descendixen per les seues ales, de forma radial.[3]

Està sustentat per una estructura del Plioceno Inferior, parcialment desmantellada, de forma troncocónica, compresa entre els 4200 i els 5000 metros d'altitut. Sobre esta estructura basal, a lo llarc del Plioceno Superior i el Pleistoceno, les successives erupció volcàniques han anat superponent materials fins a formar un conjunt de sis edificis coalescentes les culminació dels quals superen, en molts casos, els 6000 metros d'altitut.[4][5]

Va ser un dels centres rituals del Tawantinsuyu, que cridant-ho huaca, ho «adoraven» (ofrenes andinas de reciprocitat) per la seua eminència i hermosura, és mencionat per Garcilaso de la Vega i atres cronistes com una de les huacas més importants del Condesuyo; inclús se sap d'un santuari en restants de ceràmica i un cos en el cim que va ser dinamitado per uns saquejadors, i que provablement es va tractar del ritual Capacocha.[6]

Durant molt temps pel seu volum i proximitat a la mar, els navegants lo avizoraban i creïen que era la montanya més alta del continent. Per a comprovar eixa creència i pels restants arqueològics existents en les seues afores Hiram Bingham (difusor mundial de Machu Picchu), ho va explorar en l'any 1911.[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Nevat Coropuna». Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2018. Consultat el 2 de juliol de 2017.
  2. Úbeda, J. (2011): L'impacte del canvi climàtic en els glaciars del complex volcànic Nevat Coropuna (Cordillera Occidental dels Vages Centrals). Universitat Complutense de Madrit.
  3. García Gutiérrez, Eduardo Evolució Glaciar del quadrant noroest del Nevat Coropuna. Treball final de Màster Master en Tecnologies de l'Informació Geogràfica Universitat Complutense de Madrit Juny, 2013, Pág. 11
  4. Úbeda, 2011
  5. García Gutiérrez, Eduardo, Ibíd.
  6. Garcilaso de la Vega Inca, Comentaris Reals, Editorial Mercurio, Primer Tom, Primera Edició, Lima. Pág. 139
  7. Diari Evolució dirigit per Felipe S. Roses, de Pampacolca, des de 1916, archiu de la Municipalitat Distrital de Pampacolca, Castella, Arequipa