Anar al contingut

Sabancaya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sabancaya

El Sabancaya, és un volcà actiu del tipo estratovolcán, de 5975 m s. n. m.,[1] ubicat a l'oest de la cordillera Occidental dels Vages, al sur de Perú, en les parts altes de la marge esquerra de la vall del riu Colca, departament de Arequipa. El Sabancaya és part d'un complex volcànic que inclou atres dos volcans: l'Ampato i el Hualca Hualca. El nom Sabancaya quechua. Este massiç és monitoreado actualment les 24 hores del dia pel Observatori vulcanológico de el INGEMMET (OVI) [1] archivat en Wayback Machine. i Observatori Vulcanológico del Sur (OVS) de l'Institut Geofísico del Perú (IGP).

Geografia

[editar | editar còdic]

El Sabancaya és un volcà catalogat com estratovolcán, està conformat per roques del Mesozoico i Cenozoico.[2] El Mesozóico està representat per roques sedimentàries marines que ocupen una extensa superfície situada al costat del massiç volcànic. El Cenozóico correspon a un periodo de volcanismo intens. Del Eoceno al Cuaternario, l'activitat volcànica va ser casi contínua, llevat un lapsus d'inactivitat durant l'Oligoceno inferior.

Durant el Holoceno el Sabancaya ha presentat una activitat que ha consistit en erupció pliniana caracterisada per l'emissió de fluix de lavas andesíticas i dacíticas, i domo de lava, intercalado en alguns depòsits piroclásticos.[3] Once colades de lava reconegudes sobre els flancs formen la base del Sabancaya, la més llarga s'estén fins a 9 km cap a l'Est, fins als poblats de Cajamarcana i Huacachiguero.

Procés eruptivo actual (2016-present)

[editar | editar còdic]

El 22 de febrer de 2013, es varen produir 3 sismes vulcanotectónicos (associats al fracturamiento de material rígit) de magnituts 4.9, 5.3 i 5.2 Mb en les afores del volcà els quals varen ser seguits per decenes de rèpliques. Despuix d'este episodi sísmic, les autoritats varen considerar que el volcà Sabancaya havia entrat en una etapa pre-eruptiva i varen elevar el nivell d'alerta tècnica a groga ya que l'activitat fumarólica també havia presentat un increment de manera que es podien observar columnes compostes de vapor d'aigua i atres gasos volcànics a més de 800 metros sobre el nivell del cràter. En els mesos següents, la sismicidad es va mantindre en nivells alts; en algunes ocasions el número de sismes aplegava als 500 en tan sol un dia. Forts sismes es deixaven sentir en la Vall del Colcá aixina com l'ocorregut en la nit del 16 de juliol de 2013 (magnitut 6.0 Mw) a escassos quilómetros de la ciutat de Cabanaconde el qual va deixar un saldo major a 40 persones lesionades i decenes de vivendes destruïdes.

En agost de 2014 i juliol de 2015, l'Institut Geofísico del Perú va reportar l'ocurrència d'explosions freàtiques de menor tamany i emissions importants de gas magmático (diòxit de sofre).


La nit del 14 d'agost de 2016, un fort sisme de magnitut 5.6 Mw remeció novament el Valle del Colca deixant un saldo de 9 persones fallides, 68 lesionades i més de 600 vivendes destruïdes. Este event i els seus centenars de rèpliques varen ser precursors d'una explosió freàtica de menor tamany ocorreguda el 27 de setembre del mateix any. El 2 de novembre, MIROVA va registrar per primera volta una anomalia tèrmica corresponent a 2 MW en el nort del cràter principal i el 6 de novembre, poc despuix de les 20:00 hores, va ocórrer una explosió moderada seguida d'emissió constant de cendres. En decembre de 2016, les autoritats varen elevar el nivell d'alerta tècnica de groga a taronja, considerant que l'activitat eruptiva havia incrementat (puix es va informar que el promig d'explosions al dia era una miqueta superior a 90), per lo tant varen fixar un radi d'exclusió de 12 quilómetros entorn al volcà.

En 2017, les explosions varen disminuir en número (de 90 a 30 explosions per dia). En la nit del 4 de juliol, es varen produir 3 fortes explosions les quals varen tirar cendres a més de 5500 metros d'altura sobre el cràter. El 9 de juliol, novament el volcà va produir una forta explosió la qual va tirar cendres a casi 7000 metros d'altura sobre el cràter.

En el present, l'activitat eruptiva continua en valors moderats. Les explosions es mantenen en un promig de 30 voltes per dia i les columnes eruptivas superen ocasionalment els 5000 metros d'altura sobre el nivell del cràter.

La cendra tirada a lo llarc del procés eruptivo va caure sobre els poblats de Huambo, Cabanaconde, Tapay, Pinchollo, Maca, Achoma, Coporaque, Yanque, Ichupampa, Chivay, Tuti, Siballo, Huanca i Lluta; afectant a la salut de la gent i del ganado.

Atres senyes:

  • Les explosions que ve presentant el volcà Sabancaya en el seu actual procés eruptivo són de tipo vulcaniano.
  • S'ha reportat caiguda de cendres en ràdio major a 80 quilómetros.
  • El 23 d'abril de 2018, dos vols comercials que partien de Lima a Arequipa varen tindre que cancelar-se despuix de la suspensió de cendra volcànica en l'aire. Un escenari similar es va donar el 24 de juliol de 2017.
  • En hores de la nit és possible apreciar incandescència en el cim.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Institut Geogràfic Nacional del Perú (IGN). Carta Nacional 1:100000. Full 32-s (2539). Série J631. Edició 2-IGN.
  2. Huamán D. (1995). Métodos i aplicacions de les imàgens de satèlit en la cartografia geològica: cas del seguiment i evolució de l'amenaça volcànica del Sabancaya (Regió del Colca, Arequipa, Perú), (en espanyol), p. 134.
  3. MC Gerbe, JC Thouret nom= (2004). Geomorphological and geological survey, and espot remote sensing of the current activity of Nevat Sabancaya satratovolcano (south Peru), (en anglés), p. 515-535.