Ubinas
Ubinas és un estratovolcán situat en el districte de Ubinas, província de General Sánchez Cerro, departament de Moquegua, al sur del Perú. Culmina a 5670 m s. n. m. i cobrix una superfície de 45 km².
És el volcà més actiu del Perú, el qual és vigilat pel Comité de Monitoreo Permanent del volcà Ubinas conformat pel Observatori Vulcanológico de el INGEMMET (OVI) i l'Observatori Vulcanológico del Sur (OVS) de l'Institut Geofísico del Perú (IGP) les 24 hores del dia. El monitoreo consistix en el registre d'events sismovolcánicos, filmació i monitoreo de plomes fumarólicas, registre d'activitat geoquímica i registre de la deformació dels volcans davant una major activitat, alertes de caiguda de cendra i/o explosió i pronòstics de dispersió de cendra.
Segons el Institut Geofísico del Perú (IGP), 25 episodis de gran activitat, tant fumarólica i d'emissions de cendras, han segut registrats des de el XVI, per lo que és considerat el volcà més actiu del Perú.[1] Per la seua banda el Institut Geològic Miner i Metalúrgic va elaborar el mapa de perills del volcà Ubinas [1] archivat en Wayback Machine. sobre les zones que serien afectades en l'activitat eruptiva del volcà moqueguano; en distints escenaris, davant l'emissió de diferents productes volcànics i diferents índexs de explosividad (IEV). Per un atre costat l'entitat geocientífica més alvance va incorporar atres métodos de monitoreo o vigilància volcànica, ademés del sismovolcánico, els quals són Monitoreo Geoquímico (anàlisis de fonts termals i gasos del volcà), Monitoreo Geodèsic (descripció de la deformació milimétrica del volcà per mig de GPS d'alta precisió).
En Perú hi ha més de 400 volcans, dels quals el Ubinas i el Sabancaya, en la regió d'Arequipa, estan en procés eruptivo, mentres que atres cinc estan actius, entre ells el Misti, Huaynaputina, Ticsani, Yucamane i Tutupaca.
Descripció
[editar | editar còdic]Ubinas es troba en el suroest de Perú. Les ales superiors del volcà, estan compostes principalment pels fluix de lava andesíticos del Pleistoceno que tenen un inclinament de prop de 45 graus. La caldera del cim té parets empinades de 150 m d'alt i un radi d'1,4 km d'ample, conté un con de cendra en uns 500 m d'ample, mentres que el fumeral de ventilació en forma d'embut es troba a 200 m de profunditat. Depòsits d'enrunes i remugades del colapse del flanc SE de Ubinas s'estenen a 19 km del volcà.
El volcà és un con compost construït en un replanell format a partir del Oligoceno - Mioceno (Neógeno) ginebritas i roques intrusivas. Ubinas es compon de dos estructures geològiques que dividixen a dos periodos principals del seu comportament eruptivo. El primer és el volcà més baix de 600 m d'altura cridat Ubinas 1 (periodo eruptivo > 376 ka), que va colapsar i va formar un depòsit d'enrunes de remugada en la mida de fins a 12 km aigües avall de Riu Ubinas. Este colapse va ser seguit per una erupció de ginebritas no soldadas, que varen formar un encharcamiento d'una gruixa de 150 m per 5 km de diàmetro en el cim, que va ser coberta per un gros depòsit de cendra/pómez de 100 m de gruixa . Ubinas 1 està cobert per un con empinat més de 900 m d'altura cridat Ubinas 2 (periodo eruptivo < 376 ka ). Ubinas 2 va formar la caldera del cim, en parets de fins a 300 m d'altura, que consta dels fluix de lava d'alteració hidrotermal. Esta morfologia va ser creada per freqüents erupció en el Holoceno tardà del cràter intern més jove. El cràter interior és de menys de 200 m d'altura i mostra alteració hidrotermal penetrant i fractures abundants. Events explosius incontables han tingut lloc dins de la caldera del cim durant l'última 9.7 ky, i s'ha sugerit per Thouret que la caldera es considera gravitacionalmente inestable .
Activitat volcànica recent
[editar | editar còdic]2006
[editar | editar còdic]
Des del 27 de març de 2006, la seua activitat va aumentar fortament (explosions, eyección de bombes i de cendres), en emissions de gasos tòxics que varen provocar pèrdues de caps de ganado (vacús, flamas i alpacas) i necessitat medides preventives d'evacuació dels habitants de la localitat de Querapi (300 habitants).
El 10 de maig, mentres que l'activitat s'havia detingut per dos 2 semanes, es varen produir novament dos explosions. La primera va proyectar cendres fins a 1 200 metros d'altitut. La segona va proyectar bombes fins a 1 km (contra 500 metros en el moment de les explosiones precedents). Les localitats de Ubinas, Tonohaya, Sacohaya i Anascapa, a on es varen refugiar els habitants de Querapi, varen estar dos dies i una nit en pluja de cendres.
Entre el 31 de maig i 3 de juny, les noves explosions varen justificar el pas a la alerta taronja. Les bombes varen ser expulsats a 200 metros, el penacho va alcançar 4 km d'altura i les cendres es varen dispersar en les direccions d'est a surest i cap a les localitats del districte de Ubinas. La composició química de la font termal situada a 6 km al surest del volcà va posar en evidència una pujada de gasos magmáticos, per l'alta la concentració en ions carbonatados. En estos indicadors, es va procedir a l'evacuació completa de les poblacions i del ganado del districte cap a les pampes de Candagua en el districte de Matalaque a 50 km del volcà.
El 19 de juliol es va produir una de les explosions més fortes censades des del 27 de març. El núvol de cendres va alcançar 800 metros d'altitut i el vent ho va desplaçar sobre el districte de Sant Joan de Tarucani després fins a la gran ciutat d'Arequipa. Després d'esta explosió el volcà va conéixer un renadío d'activitat (successió d'explosions, sismes importants i de llarga duració, emissions més massices de gas i creiximent de l'àrea de dispersió de les cendres), per a permanéixer sense activitat fins a 2014.
2014
[editar | editar còdic]El 10 d'abril de 2014, es varen registrar sismes continus durant dos dies fins que els gasos i la columna de fum s'alçaven novament, l'activitat sísmica va continuar interrumpidamente fins al 2 de maig, quan es va registrar l'explosió més forta (inclús que la del 2006) que va tirar bombes de fins a 1,5 m de diàmetro en un radi de 2 km a la redona, s'estima que la ploma de cendra va alcançar els 8.000 a 10.000 m d'altitut, per lo que el districte va ser posat en alerta taronja per a l'evacuació d'a lo manco 10 poblats.
Per l'increment de l'activitat d'este volcà, el 16 de març es va crear el Observatori Vulcanológico del Ingemmet [2] archivat en Wayback Machine.(OVI), el mateix que formalment inicia en el monitoreo del volcà Ubinas utilisant 4 métodos de monitoreo o vigilància volcànica: Sísmic (moviments, en l'interior del volcà), Visual - Tèrmic (característiques d'emissions fumarólicas, fenomens associats i la temperatura del volcà), Geoquímico (composició d'aigües i gasos) i Geodèsic (deformació física del volcà).
2015
[editar | editar còdic]L'any 2015 l'activitat eruptiva del volcà de Moquegua va continuar. L'acumulació de cendres de les emissions i explosions del volcà, més les pluges de la temporada, varen ocasionar el 31 de giner, a les 18:40 Hrs, un lahar (huayco en material volcànic i fanc) el que va descendir per la quebrada Volcánmayo, este lahar va causar danys a la carretera que unix els poblats de Querapi i Ubinas.
2019
[editar | editar còdic]L'any 2019, el volcà ha tingut una nova etapa d'activitat des del més de juny lo que ha provocat la evacuació de les afores del volcà i ha afectat inclús a països propencs.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Institut Geofísico del Perú. «Volcà Ubinas». Archivat des d'el original, el 30 de març de 2009. Consultat el 20 de febrer de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ubinas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.