Departament de Ucayali
Ucayali és un dels vintiquatre departaments que conformen la República del Perú en capital en la ciutat de Pucallpa, ubicat en la zona centre oriental del país, en la regió amazónica.
Llimita pel nort en Loreto, per l'est en el Brasil, pel sur en Mare de Deu i Cusco, pel suroest en Junín i per l'oest en Pasco i Huánuco.
En 102 199.28 km² és el segon departament més extens —per darrere de Loreto— i, en 4,2 habs./km², és el tercer menys densament poblat, per davant de Loreto i Mare de Deu. Va ser creat el 18 de juny de 1980 i és el departament més recent del país.
Dins del seu territori discorren sinuosamente extensos rius drenados des de la cordillera dels Andes que provoquen inundacions estacionals. En esta regió, s'unixen els rius Vilcanota i el Tambo, i naix el curs principal del riu Ucayali.
Està conformat per les províncies de Coronel Portillo, Atalaya, Pare Abad i Purús.
Ucayali tenia una població, segons l'INEI, de 621 084 habitants en 2023, els quals pertanyen a diverses ètnia indígenes dels grups pano, com el shipibo, i arahuaco.
Etimologia
El nom del departament de Ucayali deriva del riu Ucayali, el seu principal corrent d'aigua. La paraula "Ucayali" és d'orige quechua, i es creu que significa "terra del riu alt", ademés, en l'idioma Idioma shipibo significa "Ocaya-desocupació". El departament de Ucayali va ser creat en 1980, i el seu nom va ser elegit per a reconéixer l'importància del riu en l'economia, la cultura i l'identitat de la regió. El riu Ucayali és el principal afluent de la conca alta del ric Amazones, i travessa gran part del departament de sur a nort.
Història
- Artícul principal → Història de Ucayali.
Va ser part de l'Intendencia de Trujillo, que va aplegar a tindre nou partits que varen ser Trujillo, Lambayeque, Piura, Cajamarca, Huamachuco, Chota, Moyobamba, Chachapoyas, Jaén i Maynas. Este últim partit anteriorment conformava els departaments de lo que hui es coneix com departament de Sant Martín, Ucayali i Loreto, sent l'Intendencia de Trujillo la més gran del virreinato del Perú. El seu primer intendent va ser Fernando Saavedra, de 1784 a 1791.[1] Despuix d'est, li seguirien Vicente Gil de Taboada (1791-1805 i 1810-1820), Felice del Risc i Torres (provisional, 1805-1810) i el marqués de Torre Tagle (1820), qui va dirigir l'independència de la Intendencia.[2]
Durant la Colónia, el territori del Ucayali va permanéixer majorment desconegut a les autoritats virreinales. Va ser part de iure de la Comandància General de Maynas que va ser una divisió territorial del Imperi espanyol en el Virreinato del Perú, creada per mig d'una real cèdula del 15 de juliol de 1802. Comprenia els actuals departaments peruans d'Amazones, San Martín, La Llibertat i Loreto.
En 1822 el Govern de Colòmbia va enviar al Perú a Joaquín Mosquera a solicitar la restitució de Maynas. El 25 de juliol de 1824 el Congrés de la Gran Colòmbia va dictar una llei de divisió territorial pretenent incloure en la Província de Pichincha del Departament de Quito al Cantó de Quijos, segons els llímits que tenia al temps de creació del Virreinato de Nova Granada. Pretenia incorporar també al Departament del Azuay la província de Jaén de Bracamoros i Maynas. La negativa peruana a cedir els territoris va desencadenar una guerra entre abdós països: la guerra grancolombo-peruana.[3]
A partir de la llei del 21 de novembre de 1832 Maynas va ser integrada al territori del nou departament peruà d'Amazones, del com es va separar en 1853, quan es crea un govern polític en Loreto.[4]
Anteriorment el territori de l'actual departament de Ucayali era part del departament de Loreto en el nom de la província de Coronel Portillo. Es va escindir i va ser creat per decisió del poble ucayalino i els Pucallpazos, en contra de les autoritats del departament de Loreto i del front patriòtic de Loreto, el 18 de juny de 1980. La seua capital és la ciutat de Pucallpa. Actualment comprén quatre províncies. Aixina també que en l'actualitat té molt bones relacions en les regions d'Huánuco, Ancash i departaments que varen ser part de l'Intendencia de Trujillo com San Martín, Loreto i La Llibertat[5]
Símbols
El creador de l'escut i bandera va ser Víctor Hugo Ullauri Runsiman i l'autor de l'himne Neder Bernardino Vissag Villanueva els qui varen resultar guanyadors del concurs "Creació de l'himne, Escut i Bandera Regional".
L'himne, va ser entonat per primera volta pel Cor Polifònic Mixt de Ucayali, en el Teatre Municipal.
Divisió administrativa
El Departament de Ucayali, va ser creat per mig de Llei n.º 23099 del 18 de juny de 1980, sobre les bases de les províncies de Ucayali i Coronel Portillo; i per Llei n.º 23416 del 1 de juny de 1982 va quedar conformat definitivament en quatre províncies:
| Províncies del departament de Ucayali | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Ubigeo | Província | Capital | Districtes | Superfície km² |
Població 2016 |
Altitut m s. n. m. |
| 2501 | Coronel Portillo | Pucallpa | 7 | 36 236,75 | 382 057 | 157 |
| 2502 | Atalaya | Atalaya | 4 | 38 924,29 | 53 890 | 228 |
| 2503 | Pare Abad | Aguaytía | 7 | 8 592,48 | 60 055 | 300 |
| 2504 | Purús | Port Esperanza | 1 | 17 847,76 | 4 541 | 231 |
El departament té una superfície total de 102 199.28 km² i una població de 500 543 habitants[6]
Geografia
Ubicació
Este departament es troba en la Selva Central, a l'Orient del país. Llimita al nort en el departament de Loreto; al sur en els departaments de Mare de Deu, Cusco i Junín; al est en Brasil; i al oest en els departaments d'Huánuco, Pasco i Junín.
- Rius: Ucayali, Purús i Aguaytía.
- Lagos i estanys: Estany de Yarinacocha, estany del Imiría, estany de Cashibo Cocha.
Clima
Principalment el clima és el pertanyent al bosc humit tropical (càlit), generalment a lo llarc de l'any les temperatures es mantenen al voltant dels 30 °C , no obstant en la planura amazónica a partir dels últims dies d'agost es comencen a registrar temperatures propenques als 38 °C i en algunes ocasions d'ones de calor poden alcançar els 40 °C , existix molt poca variació entre les temperatures del dia i la nit, les pluges són abundants pero no com en la Selva Alta.
En els cims i flancs de la Cordillera del Sira i la Cordillera Blava, la temperatura durant el dia és alta i en les nits són baixes, donant aixina la sensació de fret. També existix molta nuvolositat en els cims d'estos relleus montanyosos.
Existix un fenomen cridat "Fredor de Sant Joan", en el qual la temperatura baixa bruscament prop dels 10 °C durant uns 4 dies. Açò degut a que masses d'aire del Front Antàrtic es desprenen i penetren al Continent suramericà per la depressió del Riu de l'Argent, continua per la depressió del Paraná i ingressen a Perú per Mare de Deu i continua cap al nort en direcció a la zona de baixa pressió equatorial.
| Cicle plujós | : febrer, març, abril i maig. |
| Cicle semi sec | : juny, juliol i agost. |
| Cicle sec | : setembre, octubre i novembre. |
| Cicle semi plujós | : decembre i giner. |
Demografia
En esta taula es pot observar la trayectòria de les poblacions departamentals i locals des de 1900:[7]
| Gràfic de l'evolució de la població de Ucayali i Pucallpa entre 1900 i 2015 | ||
| ||
| ||
| Llegenda de Gràfica: Blau: Tot del departament, Rojo:Capital de departament (no s'inclouen comunitats natives fins a 1970). | ||
| equivalència proporcional basada per les fonts:[8][9] | ||
Economia
Recursos principals
És el cacao orgànic que ve en creiximent en mires d'exportació a EE. UU. i EUROPA. En l'actualitat en tota la regió tenim més de 90 mil has de cacao i el 80% de la producció de la regió esta en el districte de irazola i curimana
- Producció agropecuaria: escassa, encara que abunda la yuca, l'arròs, banana, papayas, tabac.
- Producció forestal: fonamentalment a pur de la fusta. Hi ha aserraderos que utilisen la caoba, el cedre, la moena, el ishpingo i moltes més.
- Producció ganadera: fonamentalment és el ganado Cebú.
Moltes dònes de l'ètnia shipibo es dediquen a la textilería manual i a l'artesania de collars i braçalets, elles venen els seus productes pels carrers de Pucallpa.
Producció
En este Departament s'ha implantat la criança del paiche (Arapaima gigues), peix selvático, destinat al consum intern i en exportacions inicialment compromeses a Alemània, Espanya i Suïssa.
La seua criança es realisa en huit gàbies flotants PROSERV de fabricació peruana instalades en 100 mil ha d'aigua del estany de Imiria, en la província de Coronel Portillo.
Ucayali cultiva palma setrill, en un proyecte d'ampliar a 10 000 ha, té 2 plantes d'extracció d'oli cru de palma d'oli, la més antiga és Olamsa i la nova és de Aspash.
.jpg)
En el mapa de productes exportables, figura l'exportació d'oli de palma; es ve desenrollant un proyecte per a incrementar el cultiu de palma setrill, per a produir oli de palma, per a exportar-ho en fins de producció de biodiésel per a Europa.
En el més d'abril de 2007 el Govern Regional de Ucayali va aprovar desenrollar el Cultiu de Stevia Rebaudiana Bertoni, una yerba dolça els orígens de la qual són de la República de Paraguay.
D'esta herba, els fulls de la qual són 20 a 30 voltes més dolça que el sucre, en zero calories, s'extrau l'esteviósido i el rebaudiósido A, que és 200 a 300 voltes més dolça que el sucre.
En el més de maig de 2007, la Transnacional Coca Coa i Cargill Inc, varen acordar utilisar els productes del full de Stevia rebaudiana bertoni, com endulzantes, reemplaçant als endulzantes químics que són perjudicials per a la Salut.
D'esta manera, el cultiu de Stevia Rebaudiana Bertoni, beneficiara als Agricultors conseguint millors ingressos i en la recuperació de sols.
L'Associació Agropecuaria Nou Tiwinsa, ve cultivant i promovent este cultiu en coordinació en les autoritats del Ministeri d'Agricultura, la gerència de Recursos Naturals del Govern Regional de Ucayali, la Gerència de la Subregión de Pare Abad.
Evolució històrica
| Tamany de l'Economia del Departament de Ucayali (PIB) i Riquea promig per cada habitant (PIB per càpita) | ||
|---|---|---|
| Any | PIB (en Dólars) |
PIB per Cápita de el Departament (en Dólars) |
| 2007 | US$ 979 millons | ▬ US$ 2 265 dólars |
| 2008 | US$ 1 166 millons | ▲ US$ 2 658 dólars |
| 2009 | US$ 1 134 millons | ▼ US$ 2 549 dólars |
| 2010 | US$ 1 298 millons | ▲ US$ 2 877 dólars |
| 2011 | US$ 1 484 millons | ▲ US$ 3 243 dólars |
| 2012 | US$ 1 774 millons | ▲ US$ 3 821 dólars |
| 2013 | US$ 1 739 millons | ▼ US$ 3 695 dólars |
| 2014 | US$ 1 765 millons | ▲ US$ 3 700 dólars |
| 2015 | US$ 1 690 millons | ▼ US$ 3 496 dólars |
| 2016 | US$ 1 683 millons | ▼ US$ 3 435 dólars |
| 2017 | US$ 1 807 millons | ▲ US$ 3 640 dólars |
Transporte
- Vies terrestres: PE-5SA Pto Ocopa - Atalaya; PE18C Pucallpa - Brasil, SM-676, UC-591 i UC-630.
- Vies Fluvials o Hidrovías: Pucallpa i Atalaya.
- Aeroports: Internacional de Pucallpa i locals d'Atalaya, Port Esperanza i Breu.
Atractius turístics
Culturals
- Museu regional de Pucallpa Districte de Calleria, ubicat en el parc natural de 42 ha, ubicat en la carretera Federico Basadre quilómetro 4.2 va ser creat en 1976. El museu conta en 4 sales d'exhibició: Arqueologia, ceràmiques, escultures i pells.
- Shahuaya Districte de Tahuania, ubicat en la zona del Shawaya, en la comunitat Nou Pasaiso a 40 km (12 hores en deslizador) de Pucallpa. Format per murs de pedra rectangular de fins a 2 m d'altura per 3 m de llarc, ocupant un àrea de 2000 m² Va ser descobert pel Ing Oscar Bernabé Vásquez Alva el 25 de octubre de 2009
Naturals
- Boqueró Pare Abad Districte de Pare Abad, ubicada al sur de el PN cordillera blava, és un obertura natural de 4 km de llarc per a on passa el riu Yaracyacu, afluent del Aguaytia, que du el nom del seu descobridor el pare Francisco Alonso d'Abad en l'any 1757. Hui és usat per la carretera Federico Basadre (Tingo Maria - Pucallpa) km 183. En la zona hi ha 30 caigudes d'aigües en altures de fins a 100 m, els de major cabal són: el "Vel de la nóvia" i la "ducha del diable". En la part central hi ha un túnel de 300 m.[10]
- Catarates d'Alt Shambillo Districte de Boqueró, ubicades en el caseriu Alt Shambillo, és una caiguda d'aigua de tres nivells, sumant una altura de 100m aproximadament.
Gastronomia
- Ànet a la Ucayalina: Estofat d'ànet macerado en una pasta de salsa de soya, sum de llima, sucre, all, ceba, pebre, comino, achiote, i ají panca. Se servix en arròs, yuca i banana fregits i salsa criolla.[11]
- Picadillo de Paiche: Es sancocha el paiche, després es pica en trossos i es banya en clara d'ou, per a després fregir en sagí en tomata, alls i ceba. Se servix en papa sancochada i arròs.[12]
- Tacacho en cecina: És un dels plats clàssics de tota selva peruana. Cada regió té la seua pròpia preparació. Se servix com a desdejuni i en uns atres és el plat principal. És un plat elaborat en banana verda fregida, i carn de porc per a chicharrón; usualment se servix en un tros de cecina. Les bananes deuen estar torrats al carbó. Se servix calent i ho pots acompanyar d'un refresc de camu camu o aguaje.
Autoritats
Regionals
Com tots els atres departaments del Perú i la Província Constitucional del Callao, constituïx una regió de facto en un Govern Regional propi ademés d'un districte electoral que elegix dos congressistes.
- Artícul principal → Anex:Governadors regionals de Ucayali.
- 2023 - 2026[13]
- Governador Regional: Manuel Gambini Rupay, de Moviment Independent Regional Canvi Ucayalino.
- Vicegovernador Regional: Jenny Giovana Reyna Garrido, de Moviment Independent Regional Canvi Ucayalino.
- Consellers:
- Coronel Portillo:
- Jaime Obdulio García Fernández (Moviment Independent Regional Canvi Ucayalino.)
- Pare Abad:
- Pedro Pablo Pérez Bailón (Tots Som Ucayali)
- Silverio Florencio Reis Agredixca (Aliança per al Progrés)
- Atalaya:
- Leonardo Gabriel Mallqui Diaz (Acció Popular)
- Yldo Ysrael De la Cruz Ariola (Tots Som Ucayali)
- Purús:
- Robert Pedro Tanchiana
Militars
- Eixèrcit del Perú: .
- Marina de Guerra del Perú: .
- Força Aérea del Perú:
Regió Policial de Ucayali
Religioses
De la religió catòlica:
- Monsenyor [Martín Quijano] (bisbe vicari de Pucallpa).a
Vore també
- Història de Ucayali
- Sistema d'Informació de la Diversitat Biològica i Ambiental de la Amazonía Peruana
- Amazonía Peruana
- Gastronomia del Perú
- Organisació territorial del Perú
- Turisme en el Perú
Referències
- ↑ «SERVICIOS TURÍSTICOS QUE ATIENDEN LA DEMANDA DE LOS MOCHILEROS EN LA PROVINCIA DE TRUJILLO».Universitat Nacional de Trujillo, Facultat de Ciències Socials.Consultat el 4 d'agost de 2020.
- ↑ «CONTROL, RESISTENCIA I DELITO EN LA PROVINCIA DE TRUJILLO EN EL DECLIVE DEL ANTIGUO RÉGIMEN (1784-1824)».Universitat Nacional de Trujillo, Facultat de Ciències Socials.Consultat el 4 d'agost de 2020.
- ↑ La frontera de l'antiga Colòmbia en el Perú: contribució a l'estudi de la qüestió de llímits entre l'últim i l'Equador. pp. 260. Editor: Estab. tip. "Successors de Rivadeneyra," impressors de la real casa, 1906
- ↑ Història de Moyobamba
- ↑ https://www.gob.pe/institucion/regionlalibertad/noticias/101991-govern-regional-recolzara-carretera-interoceanica-peru-brasil
- ↑ Proyeccion INEI 2016
- ↑ «Proyeccions Especials del Bolletí Demogràfic INEI». Archivat des d'el original, el 8 de setembre de 2017. Consultat el 6 de setembre de 2017.
- ↑ INADUR, 1999, p. 9
- ↑ Rius Ramos, 2009, p. 28
- ↑ DS 050-AG-2000 Crea la zona reservada Biabo - Cordillera
- ↑ Gastronomia Perú
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «JNE - Plataforma Electoral». Consultat el 15 d'abril de 2019.
Bibliografia
- (2013) «Capítul 9», Informe sobre Desenroll Humà Perú 2013. Canvi climàtic i territori: Desafius i respostes per a un futur sostenible, PNUD.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Departament de Ucayali.
Wikisource contiene una copia de el Departament de Ucayali.- Portal del Sistema d'Informació de la Diversitat Biològica i Ambiental de la Amazonía Peruana Informació científica sobre la Amazonía.
- Versió del diari espanyol ABC sobre turisme en el Perú [1] archivat en Wayback Machine.
- Pàgina oficial de la Regió Ucayali [2] archivat en Wayback Machine.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Departamento de Ucayali» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.