Departament de Ucayali
Ucayali és un dels vintiquatre departaments que conformen la República del Perú en capital en la ciutat de Pucallpa, ubicat en la zona centre oriental del país, en la regió amazónica.
Llimita pel nort en Loreto, per l'est en el Brasil, pel sur en Mare de Deu i Cusco, pel suroest en Junín i per l'oest en Pasco i Huánuco.
En 102 199.28 km² és el segon departament més extens —per darrere de Loreto— i, en 4,2 habs./km², és el tercer menys densament poblat, per davant de Loreto i Mare de Deu. Va ser creat el 18 de juny de 1980 i és el departament més recent del país.
Dins del seu territori discorren sinuosamente extensos rius drenados des de la cordillera dels Vages que provoquen inundacions estacionals. En esta regió, s'unixen els rius Vilcanota i el Tambo, i naix el curs principal del riu Ucayali.
Està conformat per les províncies de Coronel Portillo, Atalaya, Pare Abad i Purús.
Ucayali tenia una població, segons l'INEI, de 621 084 habitants en 2023, els quals pertanyen a diverses ètnia indígenes dels grups pano, com el shipibo, i arahuaco.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom del departament de Ucayali deriva del riu Ucayali, el seu principal corrent d'aigua. La paraula "Ucayali" és d'orige quechua, i es creu que significa "terra del riu alt", ademés, en l'idioma Idioma shipibo significa "Ocaya-desocupació". El departament de Ucayali va ser creat en 1980, i el seu nom va ser elegit per a reconéixer l'importància del riu en l'economia, la cultura i l'identitat de la regió. El riu Ucayali és el principal afluent de la conca alta del ric Amazones, i travessa gran part del departament de sur a nort.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de Ucayali.
Va ser part de l'Intendencia de Trujillo, que va aplegar a tindre nou partits que varen ser Trujillo, Lambayeque, Piura, Cajamarca, Huamachuco, Chota, Moyobamba, Chachapoyas, Jaén i Maynas. Este últim partit anteriorment conformava els departaments de lo que hui es coneix com departament de Sant Martín, Ucayali i Loreto, sent l'Intendencia de Trujillo la més gran del virreinato del Perú. El seu primer intendent va ser Fernando Saavedra, de 1784 a 1791.[1] Despuix d'est, li seguirien Vicente Gil de Taboada (1791-1805 i 1810-1820), Felice del Risc i Torres (provisional, 1805-1810) i el marqués de Torre Tagle (1820), qui va dirigir l'independència de la Intendencia.[2]
Durant la Colónia, el territori del Ucayali va permanéixer majorment desconegut a les autoritats virreinales. Va ser part de iure de la Comandància General de Maynas que va ser una divisió territorial del Imperi espanyol en el Virreinato del Perú, creada per mig d'una real cèdula del 15 de juliol de 1802. Comprenia els actuals departaments peruans d'Amazones, San Martín, La Llibertat i Loreto.
En 1822 el Govern de Colòmbia va enviar al Perú a Joaquín Mosquera a solicitar la restitució de Maynas. El 25 de juliol de 1824 el Congrés de la Gran Colòmbia va dictar una llei de divisió territorial pretenent incloure en la Província de Pichincha del Departament de Quito al Cantón de Quijos, segons els llímits que tenia al temps de creació del Virreinato de Nova Granada. Pretenia incorporar també al Departament del Azuay la província de Jaén de Bracamoros i Maynas. La negativa peruana a cedir els territoris va desencadenar una guerra entre abdós països: la guerra grancolombo-peruana.[3]
A partir de la llei del 21 de novembre de 1832 Maynas va ser integrada al territori del nou departament peruà d'Amazones, del com es va separar en 1853, quan es crea un govern polític en Loreto.[4]
Anteriorment el territori de l'actual departament de Ucayali era part del departament de Loreto en el nom de la província de Coronel Portillo. Es va escindir i va ser creat per decisió del poble ucayalino i els Pucallpazos, en contra de les autoritats del departament de Loreto i del front patriòtic de Loreto, el 18 de juny de 1980. La seua capital és la ciutat de Pucallpa. Actualment comprén quatre províncies. Aixina també que en l'actualitat té molt bones relacions en les regions d'Huánuco, Ancash i departaments que varen ser part de l'Intendencia de Trujillo com San Martín, Loreto i La Llibertat[5]
Símbols
[editar | editar còdic]El creador de l'escut i bandera va ser Víctor Hugo Ullauri Runsiman i l'autor de l'himne Neder Bernardino Vissag Villanueva els qui varen resultar guanyadors del concurs "Creació de l'himne, Escut i Bandera Regional".
L'himne, va ser entonat per primera volta pel Cor Polifònic Mixt de Ucayali, en el Teatre Municipal.
Divisió administrativa
[editar | editar còdic]El Departament de Ucayali, va ser creat per mig de Llei n.º 23099 de el 18 de juny de 1980, sobre les bases de les províncies de Ucayali i Coronel Portillo; i per Llei n.º 23416 de el 1 de juny de 1982 va quedar conformat definitivament en quatre províncies:
| Províncies del departament de Ucayali | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Ubigeo | Província | Capital | Districtes | Superfície km² |
Població 2016 |
Altitut m s. n. m. |
| 2501 | Coronel Portillo | Pucallpa | 7 | 36 236,75 | 382 057 | 157 |
| 2502 | Atalaya | Atalaya | 4 | 38 924,29 | 53 890 | 228 |
| 2503 | Pare Abad | Aguaytía | 7 | 8 592,48 | 60 055 | 300 |
| 2504 | Purús | Port Esperanza | 1 | 17 847,76 | 4 541 | 231 |
El departament té una superfície total de 102 199.28 km² i una població de 500 543 habitants[6]
Geografia
[editar | editar còdic]Ubicació
[editar | editar còdic]Este departament es troba en la Selva Central, a l'Orient del país. Llimita al nort en el departament de Loreto; al sur en els departaments de Mare de Deu, Cusco i Junín; al est en Brasil; i al oest en els departaments d'Huánuco, Pasco i Junín.
- Rius: Ucayali, Purús i Aguaytía.
- Lagos i estanys: Estany de Yarinacocha, estany del Imiría, estany de Cashibo Cocha.
Clima
[editar | editar còdic]Principalment el clima és el pertanyent al bosc humit tropical (càlit), generalment a lo llarc de l'any les temperatures es mantenen al voltant dels 30 °C , no obstant en la planura amazónica a partir dels últims dies d'agost es comencen a registrar temperatures propenques als 38 °C i en algunes ocasions d'ones de calor poden alcançar els 40 °C , existix molt poca variació entre les temperatures del dia i la nit, les pluges són abundants pero no com en la Selva Alta.
En els cims i flancs de la Cordillera del Sira i la Cordillera Blava, la temperatura durant el dia és alta i en les nits són baixes, donant aixina la sensació de fret. També existix molta nuvolositat en els cims d'estos relleus montanyosos.
Existix un fenomen cridat "Fredor de Sant Joan", en el qual la temperatura baixa bruscament prop dels 10 °C durant uns 4 dies. Açò degut a que masses d'aire del Front Antàrtic es desprenen i penetren al Continent suramericà per la depressió del Riu de l'Argent, continua per la depressió del Paraná i ingressen a Perú per Mare de Deu i continua cap al nort en direcció a la zona de baixa pressió equatorial.
| Cicle plujós | : febrer, març, abril i maig. |
| Cicle semi sec | : juny, juliol i agost. |
| Cicle sec | : setembre, octubre i novembre. |
| Cicle semi plujós | : decembre i giner. |
Demografia
[editar | editar còdic]En esta taula es pot observar la trayectòria de les poblacions departamentals i locals des de 1900:[7]
| Gràfic de l'evolució de la població de Ucayali i Pucallpa entre 1900 i 2015 | |
|
<timeline> Colors= aneu:a value:gray(0.9) aneu:b value:gray(0.7) aneu:c value:rgb(1,1,1) aneu:d value:rgb(0.6,0.7,1) ImageSize = width:520 height:225 PlotArea = left:50 bottom:30 top:30 right:30 DateFormat = x.i Period = from:0 till:500000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:b increment:50000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:a increment:20000 start:0 BackgroundColors = canvas:c BarData= bar:1900 text:1900 bar:1926 text:1926 bar:1940 text:1940 bar:1950 text:1950 bar:1955 text:1955 bar:1960 text:1960 bar:1972 text:1972 bar:1980 text:1980 bar:1990 text:1990 bar:1995 text:1995 bar:2000 text:2000 bar:2005 text:2005 bar:2010 text:2010 bar:2015 text:2015 PlotData= color:d width:20 align:left bar:1900 from:0 till: 170 bar:1926 from:0 till: 380 bar:1940 from:0 till: 3200 bar:1950 from:0 till: 9549 bar:1955 from:0 till: 16611 bar:1960 from:0 till: 22920 bar:1972 from:0 till: 59800 bar:1980 from:0 till: 86500 bar:1990 from:0 till: 145800 bar:1995 from:0 till: 207000 bar:2000 from:0 till: 274300 bar:2005 from:0 till: 342286 bar:2010 from:0 till: 475730 bar:2015 from:0 till: 495522 PlotData= bar:1900 at: 170 fontsize:s text: 170 shift:(-10,5) bar:1926 at: 380 fontsize:s text: 380 shift:(-10,5) bar:1940 at: 3200 fontsize:s text: 3.200 shift:(-10,5) bar:1950 at: 9549 fontsize:s text: 9.549 shift:(-10,5) bar:1955 at: 16611 fontsize:s text: 16.611 shift:(-10,5) bar:1960 at: 22920 fontsize:s text: 22.920 shift:(-10,5) bar:1972 at: 59800 fontsize:s text: 59.800 shift:(-10,5) bar:1980 at: 86500 fontsize:s text: 86.500 shift:(-10,5) bar:1990 at: 145800 fontsize:s text: 145.800 shift:(-10,5) bar:1995 at: 207000 fontsize:s text: 207.000 shift:(-10,5) bar:2000 at: 274300 fontsize:s text: 274.300 shift:(-10,5) bar:2005 at: 342286 fontsize:s text: 342.286 shift:(-10,5) bar:2010 at: 475730 fontsize:s text: 475.730 shift:(-10,5) bar:2015 at: 495522 fontsize:s text: 495.522 shift:(-10,5) </timeline> | |
|
<timeline> Colors= aneu:a value:gray(0.9) aneu:b value:gray(0.7) aneu:c value:rgb(1,1,1) aneu:d value:rgb(1,0.1,0.1) aneu:FondoBarra value:rgb(1,1,1) ImageSize = width:520 height:225 PlotArea = left:50 bottom:30 top:30 right:30 DateFormat = x.i Period = from:0 till:300000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:b increment:30000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:a increment:5000 start:0 BackgroundColors = canvas:c BarData= bar:1900 text:1900 bar:1925 text:1925 bar:1942 text:1942 bar:1952 text:1952 bar:1962 text:1962 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1993 text:1993 bar:1996 text:1996 bar:2007 text:2007 bar:2010 text:2010 PlotData= color:d width:20 align:left bar:1900 from:0 till: 100 bar:1925 from:0 till: 250 bar:1942 from:0 till: 2970 bar:1952 from:0 till: 9256 bar:1962 from:0 till: 28344 bar:1971 from:0 till: 53888 bar:1981 from:0 till: 90653 bar:1993 from:0 till: 172286 bar:1996 from:0 till: 196000 bar:2007 from:0 till: 270820 bar:2010 from:0 till: 283292 PlotData= bar:1900 at: 100 fontsize:s text: 100 shift:(-10,5) bar:1925 at: 250 fontsize:s text: 250 shift:(-10,5) bar:1942 at: 2970 fontsize:s text: 2970 shift:(-10,5) bar:1952 at: 9256 fontsize:s text: 9.256 shift:(-10,5) bar:1962 at: 28344 fontsize:s text: 28.344 shift:(-10,5) bar:1971 at: 53888 fontsize:s text: 53.888 shift:(-10,5) bar:1981 at: 90653 fontsize:s text: 90.653 shift:(-10,5) bar:1993 at: 172286 fontsize:s text: 172.286 shift:(-10,5) bar:1996 at: 196000 fontsize:s text: 196.000 shift:(-10,5) bar:2007 at: 270820 fontsize:s text: 270.820 shift:(-10,5) bar:2010 at: 283292 fontsize:s text: 283.292 shift:(-10,5) </timeline> | |
| Llegenda de Gràfica: Blau: Tot del departament, Rojo:Capital de departament (no s'inclouen comunitats natives fins a 1970). | |
| equivalència proporcional basada per les fonts:[8][9] | |
Economia
[editar | editar còdic]Recursos principals
[editar | editar còdic]És el cacao orgànic que ve en creiximent en mires d'exportació a EE. UU. i EUROPA. En l'actualitat en tota la regió tenim més de 90 mil has de cacao i el 80% de la producció de la regió esta en el districte de irazola i curimana
- Producció agropecuaria: escassa, encara que abunda la yuca, l'arròs, banana, papayas, tabac.
- Producció forestal: fonamentalment a pur de la fusta. Hi ha aserraderos que utilisen la caoba, el cedre, la moena, el ishpingo i moltes més.
- Producció ganadera: fonamentalment és el ganado Cebú.
Moltes dònes de l'ètnia shipibo es dediquen a la textilería manual i a l'artesania de collars i braçalets, elles venen els seus productes pels carrers de Pucallpa.
Producció
[editar | editar còdic]
En este Departament s'ha implantat la criança del paiche (Arapaima gigues), peix selvático, destinat al consum intern i en exportacions inicialment compromeses a Alemània, Espanya i Suïssa.
La seua criança es realisa en huit gàbies flotants PROSERV de fabricació peruana instalades en 100 mil ha d'aigua del estany de Imiria, en la província de Coronel Portillo.
Ucayali cultiva palma setrill, en un proyecte d'ampliar a 10 000 ha, té 2 plantes d'extracció d'oli cru de palma d'oli, la més antiga és Olamsa i la nova és de Aspash.
.jpg){kind=link}
En el mapa de productes exportables, figura l'exportació d'oli de palma; es ve desenrollant un proyecte per a incrementar el cultiu de palma setrill, per a produir oli de palma, per a exportar-ho en fins de producció de biodiésel per a Europa.
En el més d'abril de 2007 el Govern Regional de Ucayali va aprovar desenrollar el Cultiu de Stevia Rebaudiana Bertoni, una yerba dolça els orígens de la qual són de la República de Paraguay.
D'esta herba, els fulls de la qual són 20 a 30 voltes més dolça que el sucre, en zero calories, s'extrau l'esteviósido i el rebaudiósido A, que és 200 a 300 voltes més dolça que el sucre.
En el més de maig de 2007, la Transnacional Coca Coa i Cargill Inc, varen acordar utilisar els productes del full de Stevia rebaudiana bertoni, com endulzantes, reemplaçant als endulzantes químics que són perjudicials per a la Salut.
D'esta manera, el cultiu de Stevia Rebaudiana Bertoni, beneficiara als Agricultors conseguint millors ingressos i en la recuperació de sols.
L'Associació Agropecuaria Nou Tiwinsa, ve cultivant i promovent este cultiu en coordinació en les autoritats del Ministeri d'Agricultura, la gerència de Recursos Naturals del Govern Regional de Ucayali, la Gerència de la Subregión de Pare Abad.
Evolució històrica
[editar | editar còdic]| Tamany de l'Economia del Departament de Ucayali (PIB) i Riquea promig per cada habitant (PIB per càpita) | ||
|---|---|---|
| Any | PIB (en Dólars) |
PIB per Cápita de el Departament (en Dólars) |
| 2007 | US$ 979 millons | Plantilla:Estable US$ 2 265 dólars |
| 2008 | US$ 1 166 millons | Plantilla:Creixent US$ 2 658 dólars |
| 2009 | US$ 1 134 millons | Plantilla:Decreixent US$ 2 549 dólars |
| 2010 | US$ 1 298 millons | Plantilla:Creixent US$ 2 877 dólars |
| 2011 | US$ 1 484 millons | Plantilla:Creixent US$ 3 243 dólars |
| 2012 | US$ 1 774 millons | Plantilla:Creixent US$ 3 821 dólars |
| 2013 | US$ 1 739 millons | Plantilla:Decreixent US$ 3 695 dólars |
| 2014 | US$ 1 765 millons | Plantilla:Creixent US$ 3 700 dólars |
| 2015 | US$ 1 690 millons | Plantilla:Decreixent US$ 3 496 dólars |
| 2016 | US$ 1 683 millons | Plantilla:Decreixent US$ 3 435 dólars |
| 2017 | US$ 1 807 millons | Plantilla:Creixent US$ 3 640 dólars |
Transporte
[editar | editar còdic]- Vies terrestres: PE-5SA Pto Ocopa - Atalaya; PE18C Pucallpa - Brasil, SM-676, UC-591 i UC-630.
- Vies Fluvials o Hidrovías: Pucallpa i Atalaya.
- Aeroports: Internacional de Pucallpa i locals d'Atalaya, Port Esperanza i Breu.
Atractius turístics
[editar | editar còdic]Culturals
[editar | editar còdic]- Museu regional de Pucallpa Districte de Calleria, ubicat en el parc natural de 42 ha, ubicat en la carretera Federico Basadre quilómetro 4.2 va ser creat en 1976. El museu conta en 4 sales d'exhibició: Arqueologia, ceràmiques, escultures i pells.
- Shahuaya Districte de Tahuania, ubicat en la zona del Shawaya, en la comunitat Nou Pasaiso a 40 km (12 hores en deslizador) de Pucallpa. Format per murs de pedra rectangular de fins a 2 m d'altura per 3 m de llarc, ocupant un àrea de 2000 m² Va ser descobert pel Ing Oscar Bernabé Vásquez Alva el 25 de octubre de 2009
Naturals
[editar | editar còdic]- Boqueró Pare Abad Districte de Pare Abad, ubicada al sur de el PN cordillera blava, és un obertura natural de 4 km de llarc per a on passa el riu Yaracyacu, afluent del Aguaytia, que du el nom del seu descobridor el pare Francisco Alonso d'Abad en l'any 1757. Hui és usat per la carretera Federico Basadre (Tingo Maria - Pucallpa) km 183. En la zona hi ha 30 caigudes d'aigües en altures de fins a 100 m, els de major cabal són: el "Vel de la nóvia" i la "ducha del diable". En la part central hi ha un túnel de 300 m.[10]
- Catarates d'Alt Shambillo Districte de Boqueró, ubicades en el caseriu Alt Shambillo, és una caiguda d'aigua de tres nivells, sumant una altura de 100m aproximadament.
Gastronomia
[editar | editar còdic]- Ànet a la Ucayalina: Estofat d'ànet macerado en una pasta de salsa de soya, sum de llima, sucre, all, ceba, pebre, comino, achiote, i ají panca. Se servix en arròs, yuca i banana fregits i salsa criolla.[11]
- Picadillo de Paiche: Es sancocha el paiche, després es pica en trossos i es banya en clara d'ou, per a després fregir en sagí en tomata, alls i ceba. Se servix en papa sancochada i arròs.[12]
- Tacacho en cecina: És un dels plats clàssics de tota selva peruana. Cada regió té la seua pròpia preparació. Se servix com a desdejuni i en uns atres és el plat principal. És un plat elaborat en banana verda fregida, i carn de porc per a chicharrón; usualment se servix en un tros de cecina. Les bananes deuen estar torrats al carbó. Se servix calent i ho pots acompanyar d'un refresc de camu camu o aguaje.
Autoritats
[editar | editar còdic]Regionals
[editar | editar còdic]
Com tots els atres departaments del Perú i la Província Constitucional del Callao, constituïx una regió de facto en un Govern Regional propi ademés d'un districte electoral que elegix dos congressistes.
- Artícul principal → Anex:Governadors regionals de Ucayali.
- 2023 - 2026[13]
- Governador Regional: Manuel Gambini Rupay, de Moviment Independent Regional Canvi Ucayalino.
- Vicegovernador Regional: Jenny Giovana Reyna Garrido, de Moviment Independent Regional Canvi Ucayalino.
- Consellers:
- Coronel Portillo:
- Jaime Obdulio García Fernández (Moviment Independent Regional Canvi Ucayalino.)
- Pare Abad:
- Pedro Pablo Pérez Bailón (Tots Som Ucayali)
- Silverio Florencio Reis Agredixca (Aliança per al Progrés)
- Atalaya:
- Leonardo Gabriel Mallqui Diaz (Acció Popular)
- Yldo Ysrael De la Cruz Ariola (Tots Som Ucayali)
- Purús:
- Robert Pedro Tanchiana
Militars
[editar | editar còdic]- Eixèrcit del Perú: .
- Marina de Guerra del Perú: .
- Força Aérea del Perú:
Regió Policial de Ucayali
[editar | editar còdic]Religioses
[editar | editar còdic]De la religió catòlica:
- Monsenyor [Martín Quijano] (bisbe vicari de Pucallpa).a
Vore també
[editar | editar còdic]- Història de Ucayali
- Sistema d'Informació de la Diversitat Biològica i Ambiental de la Amazonía Peruana
- Amazonía Peruana
- Gastronomia del Perú
- Organisació territorial del Perú
- Turisme en el Perú
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Universitat Nacional de Trujillo, Facultat de Ciències Socials.Consultat el 4 d'agost de 2020.
- ↑ Universitat Nacional de Trujillo, Facultat de Ciències Socials.Consultat el 4 d'agost de 2020.
- ↑ La frontera de l'antiga Colòmbia en el Perú: contribució a l'estudi de la qüestió de llímits entre l'últim i l'Equador. pp. 260. Editor: Estab. tip. "Successors de Rivadeneyra," impressors de la real casa, 1906
- ↑ Història de Moyobamba
- ↑ https://www.gob.pe/institucion/regionlalibertad/noticias/101991-govern-regional-recolzara-carretera-interoceanica-peru-brasil
- ↑ Proyeccion INEI 2016
- ↑ «Proyeccions Especials del Bolletí Demogràfic INEI». Archivat des d'el original, el 8 de setembre de 2017. Consultat el 6 de setembre de 2017.
- ↑ INADUR, 1999, p. 9
- ↑ Rius Ramos, 2009, p. 28
- ↑ DS 050-AG-2000 Crea la zona reservada Biabo - Cordillera
- ↑ Gastronomia Perú
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «JNE - Plataforma Electoral». Consultat el 15 d'abril de 2019.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2013) «Capítul 9», Informe sobre Desenroll Humà Perú 2013. Canvi climàtic i territori: Desafius i respostes per a un futur sostenible, PNUD.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Departament de Ucayali.- 15px|link=|alt= Wikisource contiene una copia de el Departament de Ucayali.
- Portal del Sistema d'Informació de la Diversitat Biològica i Ambiental de la Amazonía Peruana Informació científica sobre la Amazonía.
- Versió del diari espanyol ABC sobre turisme en el Perú [1] archivat en Wayback Machine.
- Pàgina oficial de la Regió Ucayali [2] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Departamento de Ucayali» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.