Província de Huarochirí

Archiu:Caps block 0 caps block 1 caps block 2 Infiernillo Viaduct.jpg

Viaducte Infiernillo en San Mateo.

Huarochirí és una província peruana en capital en Matucana, situada en la part centre oriental del departament de Lima, és una de les dèu províncies que conformen este departament. Llimita al nort, en la província de Canta; a l'est, en el departament de Junín; al sur, en les províncies de Yauyos i Cañete; i a l'oest, en la província de Lima.

Dins de la divisió eclesiàstica de l'Iglésia catòlica del Perú, pertany a la prelatura de Yauyos.^[1]

Toponímia

El nom d'esta província ha sofrit especulació sobre el seu significat. Cerrón Palomino ha propost que el topònim prové d'una paraula d'orige aimara que seria *waĉo-či-ri en el significat de 'el que construïx molls'.^[2]Explica que la raó d'este epítet per al lloc vindria en alusió a Huari, deu o héroe que era considerat com «l'artífex dels imponents molls i aqüeductes que varen facilitar el desenroll de l'agricultura dels pobles andinos» particularment per aquells en l'àrea de la serra limeño, a on es troba la localitat hui.^[2]

Especula que *waĉo- 'moll' provindria del aimara —paraula que hui sobreviu en Puno com watu en el significat de 'regata, sembrat en doble fila'— i que hauria evolucionat en la zona de la serra central en un canvi de la retrofleja ĉ > r (un canvi conegut com «derretroflexión», prou regular en el aimara, com també es pot vore en *pʰoĉaka > puraka 'ventre'). Els dos atres elements són sufixos. El primer, *-chi (també escrit *-či per a millor representació fonètica), vindria a representar un tematizado verbal, és dir, convertix sustantius en verps de la classe 'fer X': aixina waĉo-či seria 'fer molls'. Deu notar-se que el sufix original és -ča, el qual canvia a -či per a acomodar la vocal del següent sufix. L'últim sufix -ri representa un sufix de participi actiu, donant-li un significat agentivo al topònim, tenint el significat llavors de 'el que fa X cosa'. Tots estos elements junts resulten aixina en el significat de 'el que construïx molls'.

Història

Els dos llocs arqueològics més importants de la província de Huarochirí són el replanell de Marcahuasi, en les tres ciutadelles que, segons l'arqueòlec Juliol Cessar Tello, pertanyien a la cultura huanca, i la ciutat de Chuya, ubicada en Chaclla. Durant la colónia, la major part del seu territori comprenia la jurisdicció del corregimiento de Huarochirí. Entre els seus principals corregidorés, es troben:

Diego de Carvajal Vargas i Marroquín Diego d'Ayala i Contreras (1612) Antonio Barreto de Castro Francisco Álvarez Gat (1699) Martín Zamudio de les Infantes

La província de Huarochirí va ser creada per decret del 5 d'agost de 1821, durant el protectorat del libertador José de Sant Martín. Estava formada per onze districtes: Santa María de Jesús de Huarochirí, Sant Joan de Matucana, Sant Mateo de Huanchor, Santa Eulalia, L'assent mineral de Yauli, Sant Pedro de Casta, Carampoma, Sant Lorenzo de Quinti, Sant Damián, Sant Josep de Chorrillos i Sant Dumenge dels Olleros. La llei de 13 d'agost de 1834 va senyalar al poble de Matucana com a capital provincial, este poble va ser elevat a la categoria de ciutat per Llei n.º 1810,^[3] de 5 de setembre de 1913.

Geografia

Està ubicada en la zona centre del Perú, situada en la part central i oriental del departament de Lima. Comprén una superfície de 5657,93 km².

Població

La província té una població de 72 845 habitants, dels quals 49 334 (67,8 %) viuen en àrea urbana i 23 511 (32,2 %) en àrea rural. Sobre la distribució per sexe, 38 437 (52.8 %) són varons i 34 408 (47,2 %) dònes.

Capital

La capital d'esta província és la ciutat de Matucana. Aixina mateix, és cridada la Ciutat de l'Etern Sol Radiant. Encara que la província du el mateix nom del poble de Huarochirí, el qual té una llarga història des del incanato, la conquista i la colónia. La seua capital, Matucana, està situada de manera més cèntrica geogràficament, i és d'accés més fàcil per a la majoria de la població d'esta província. Matucana s'ubica en la vall del riu Rímac, accessible per la carretera Central i la via férrea de Lima a Junín.

Divisió administrativa

La província està dividida en treinta y dos districtes:

Educació

Institucions educatives

I. E. Juliol C. Tello
I. E. Sant Joan Batiste
I. E. Sant Antonio de Jicamarca
I. E. Veritatis Splendor
I. E. Antenor Orrego
I. E. Santa Creu de Huarochirí
I. E. 20955-19 Vall Bella
I. E. 2O955-29 Els Jazmines

Turisme

Entre les zones turístiques, ademés de Marcahuasi, podem mencionar els estanys de Tupicocha en la Ruta de Tutayquiri, les cascades de Songos, La cascada i campiña de Matucana, el Camí Inca de Neu Neve a Sisicaya, el pont del Infiernillo, descrits en l'inventari turístic el llibre A mochila en Perú, del mestre Daniel López. També se citen el Túnel de Rat penat, el pont Challape, la cascada de Huariquiña, entre unes atres.

Bosc de Zarate (districte de Sant Bartolomé): Ubicat en la frontera occidental dels Vages en la conca del riu Sec, tributària del riu Rímac, a 2800-3100 m s. n. m. Pertanyen a la comunitat llauradora de Sant Bartolomé. Habiten espècies endèmiques com Zaratornis stresemanni, Poospiza rubecula, Leptasthenura pileata, Setí pudibunda i Atlapetes nationi.

Cascada de Antakallo (districte de Matucana): Ubicada en la quebrada del riu Chucumayo a 2389 m s. n. m. en un bot de 20 m.

Cascada Huacrahualla (districte de Sant Bartolomé): Té una caiguda de 20 m en la quebrada del mateix nom.

Cascada de Arampampa (districte de Sant Bartolomé): Ubicada en la bocatoma d'aigua del mateix nom. Té 20 m en tres bots.

Cascada de Pala Kala (districte de Regata): Ubicada en la quebrada de Matala, a 5 km (3.5 h) de Sant Jerónimo de Regata a 2600 m s. n. m.

Cascada de Tumbapaccha (districte de Regata): Ubicada en la quebrada de Matala, a 1 km (20 min) de Sant Jerónimo de Regata.

Marcahuasi en (districte de Sant Pedro de Casta): És un replanell d'orige volcànic a 4000 m s. n. m., en curioses figures pétreas, descoberta per l'arqueòlec peruà Juliol C. Tello, qui publicaria en 1923, els seus estudis sobre ella en la revista Inca. La principal figura del lloc és la denominada Monument a la humanitat o Peca Gasha, paraula quechua que significa 'bruix', 'centinela' o 'guardià' —jagantesca pedra d'uns 40 m d'altura—, en varis perfils, depenent de l'àngul en que se li mire i l'hores del dia. Atres figures són el lleó africà, la tortuga, el camello, la flama, el còndor, el felino sagrat, la vall de les foques, la dòna en chiquet en braços, el druida, el profeta, l'alquimiste, els amants, el caixco germà, el fongo, etc.

Lloc arqueològic Chucuncuya (districte de Sant Bartolomé): Fortalea de la cultura huarochiri ubica en la part alta d'una chicoteta montanya des d'a on es pot divisar tota l'àrea de Sant Bartolomé i part baixa de la conca del riu Sec.

Túnel dels rat penat (districte de Sant Bartolomé): Es tracta d'un túnel ferroviari abandonat de 4.60 m d'alt per 2.80 m d'ample i un llarc de 100 m, que va ser construït durant el govern de José Balta. Es va deixar d'usar per una esmonyida de terra.

Festivitats

Les festes de les creues són conegudes en tota la província i escomencen en maig, festes patronals que poden durar cada una fins a tres dies o més, i inclús superpondre's fent que es formen semanes completes de celebracions diferents.

Autoritats

Regionals

Conseller regional
- 2023-2026: Luis Antonio Nuñez López, Moviment Regional (La Cholita)

Municipals

Artícul principal → Anex:Alcaldes de Huarochirí.

2023-2026
- Alcalde: Hugo Fredy González Carhuavilca, Moviment Regional (La Família)
- Regidors:
1. María del Carmen Molinari Àngels, Moviment Regional (La Família)
2. Luis Eduardo Racó Franco, Moviment Regional (La Família)
3. Fiorella Julia Pomalía Álvaro, Moviment Regional (La Família)
4. Cristian Brayan Sánchez Sánchez, Moviment Regional (La Família)
7. Nelba Grimaldina Mateo Ocaris, Moviment Regional (La Família)
8. Edwan Juan Chuquiyuri Macavilca, Moviment Regional (La Família)
9. Yadhira Nicole Aldave Vásquez, Moviment Regional (La Cholita)
10. Jimmy Jeacson Vicharra Arteaga, Moviment Regional (La Cholita)
11. Juliol Antonio Sants Flores, Moviment Regional (Pàtria Jove)

Policials

Comissaria de Matucana
- Comissari: Cmdt. PNP

Vore també

Referències

↑ «Conferència Episcopal Peruana - Jurisdiccions eclesiàstiques». Archivat des d'el original, el 2 de novembre de 2008. Consultat el 27 d'agost de 2016.
↑ ^2,0 ^2,1 Cerrón Palomino, Rodolfo (2008). «La naturalea provatòria del canvi llingüístic: a propòsit de l'interpretació toponímica andina», Veus del Vaja: ensajos sobre onomàstica andina, Pontifícia Universitat Catòlica del Perú. Fondo Editorial, pp. 169–175. doi:10.18800/9789972428562. ISBN 978-9972-42-856-2.
↑ Llei N° 1810

Bibliografia

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Província de Huarochirí.
Tour Huarochirí

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Huarochirí» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «Conferència Episcopal Peruana - Jurisdiccions eclesiàstiques». Archivat des d'el original, el 2 de novembre de 2008. Consultat el 27 d'agost de 2016.

[:0-2] 2,0 ^2,1 Cerrón Palomino, Rodolfo (2008). «La naturalea provatòria del canvi llingüístic: a propòsit de l'interpretació toponímica andina», Veus del Vaja: ensajos sobre onomàstica andina, Pontifícia Universitat Catòlica del Perú. Fondo Editorial, pp. 169–175. doi:10.18800/9789972428562. ISBN 978-9972-42-856-2.

[llei-1810-3] Llei N° 1810

[1]

[2]

[3]