Comprén en les dos terceres parts del seu espai una de les porcions més àrides del desert coster solcats per estrets rius; i el terç restant correspon a la puna andina, una porció elevada de l'agresta cordillera dels Vages al sur de la replanell del Collao.
Va ser poblada per caçadors-recolectors a inicis del Holoceno i la seua cultura es va vore influïda pels pobles altiplánicos. Durant la colónia, la seua població va estar immersa dins del procés de mestiçage. En el XIX, en esta regió varen succeir varis alçament secessionistes previs a l'Independència del Perú. Despuix de la guerra del Pacífic, va ser administrada en la seua major part per Chile —la Tarata fins a l'1 de setembre de 1925 i el restant fins al 28 d'agost de 1929 pel Tractat de Lima—. L'actual província de Jorge Basadre i Candarave, al nort del riu Sama va seguir sent administrat per Perú despuix de la guerra del Pacífic.
Més de les sèt octaves parts de la població tacneña residix en la capital regional. La cultura tradicional té un important substrat cultural aimara, especialment en les zones altoandinas, i criolla. La resistència a la chilenización en la posguerra ha segut part important de l'identitat de la regió.
El primer conquistador per estes terres va ser Diego d'Almagro que va retornar derrotat del seu recorregut del Regne de Chile. Acompanyaven a Diego d'Almagro de tornada al Cuzco dos evangelizadores cridats fra Antonio Rendón Sarmiento i fra Francisco Ruiz Castellà els qui en el seu recorregut varen ser batejant els poblats fundats en la primera missa otorgant-los el nom del santoral de la data, aixina: Pica va ser el dia de Sant Andrés, a Tarapacá el dia de Sant Lorenzo, Arica el dia de Sant Marcos, Azapa el dia de Sant Miguel, Tacna el dia de Sant Pedro, Tarata el dia de Sant Benito. El segon conquistador va ser Pedro de Valdivia qui va organisar campaments en Arequipa, Tacna i Tarapacá abans d'iniciar el seu recorregut cap al sur del continent.
En 1565 el virrey Lope García de Castro va crear el Corregimiento de Sant Marcs de Arica i del com el poble de Sant Pedro de Takana formava part, sent l'autoritat principal el tinent corregidor.
Va ser Pedro Pizarro qui va sofocar la rebelió de Manco II en 1536 en les regions de Chucuito, Moquegua, Tacna i Taparacá. Després, se li entregarien al mateix Pedro Pizarro les encomanes de Tacna i Arica mentres que l'encomana de Tarapacá a Lucas Martínez Vegazo. Per un atre costat, en 1573 devem mencionar que el virrey Toledo encarrega al llicenciat Juan Maldonado de Buendía establir una Reducció d'Indígenes en el poble de Takana - Perú.
En 1607 es té coneiximent que el tinent de corregidor és Don Juan de Fredes. Entre 1607 i 1612, es denomina al poble de la vall del Caplina com a Sant Pedro de Takana o Tacana, sent el cacic principal de poble Pedro Quea. Els conquistadors varen modificar el nom primitiu de Takana per Tacna. Tacna era un caseriu de natius i mitimaes.
El papa Paulo V, a demanat del rei d'Espanya, per mig de la bula del 20 de juliol de 1609, autorisa la creació del bisbat de Arequipa, segregant-ho del bisbat del Cuzco.
El virrey Juan de Mendoza i Lluna, marqués de Montesclaros, per auto del 17 d'octubre de 1613 i encàrrec del papa Paulo V i el rei Felipe III, va fer la divisió eclesiàstica i política de Arequipa. Allí s'establix que la demarcació de la nova diòcesis, integrada per 7 corregimientos: Arequipa, Collaguas, Condesuyos, Camaná, Vitor, Carumas-Ubinas i Valle de Moquegua i Arica en la província de Tarapacá. Dins del corregimiento de Sant Marcs de Arica, va quedar inclós la parròquia de Sant Pedro de Tacna, a càrrec d'una cura i atres parròquies com Tarata, Sama, Ilabaya, Putina i Locumba.
L'auto del virrey Juan de Mendoza i Lluna, de data 17 d'octubre de 1613, establix la creació de Sant Pedro de Tacna com a parròquia, va intervindre en l'eixecució del mandat del virrey, el Deán de l'iglésia de Arequipa, don Pedro Ordaz de León.[3] [4] El primer retor va ser Pedro Téllez, qui va fer alçar el primer temple. Seguixen com a retors: Pedro Manrique, Luis Arias i Diego Armenta. El quint retor, Melchor Méndez, va fer alçar un nou el temple dedicat a Sant Pedro apòstol en 1679.
Cap a 1777 el corregimiento de Arica estava integrat per Ilo, Tacna, Arica, Iquique, Pica, Ilabaya, Tarata, Codpa.
Bandera de Tacna arborada per l'almirant Guillermo Miller en 1821.
Pla de la ciutat de Tacna en 1861En novembre de 1780, la rebelió de Túpac Amaru II es va estendre per tot el sur del Perú incloent la regió andina de Tacna, baixe el mando de l'indígena de Calacoto Juan Buitrón i el seu grup de insurrectos varen recórrer Tarata, Candarave, Codpa i Tarapacá.
En 1787, Per real cèdula de Carlos III, varen ser suprimits els corregimientos en el Virreinato del Perú en la finalitat d'evitar els abusos que els corregidores cometien en els natius. El corregimiento de Arica havia durat 222 anys. El primer corregidor va ser Francisco Rodríguez Almeida, i l'últim, Fernando Inclán i Valdez.
En la nova demarcació política i sobre la base dels bisbat, es varen crear les intendencias, que es subdividieron en partits. Dins de la Intendencia de Arequipa es va considerar el partit de Arica, sent la primera autoritat el subdelegat. Tacna i pobles aledaño varen quedar inclosos en el partit de Arica, la capital del qual era la ciutat de Sant Marcs de Arica.
En motiu de les incursions de pirates, de maremotos, de febres palúdicas en el port de Arica, les Caixes Reals i el subdelegat de Arica es varen traslladar al poble de Tacna. Les autoritats virreinales preferien traslladar-se a cavall, de Tacna a Arica, recorrent per camí de ferradura les dèu llegües de distància aproximadament, entre abdós llocs.
El 20 de juny de 1811, Francisco Antonio de Zela, es va alçar en armes contra l'administració espanyola i va prendre els quarters virreinales de Tacna autonombrándose Comandant Militar de l'Unió Americana, designant al curaca Toribio Llaura, cap de la divisió de cavalleria. La rebelió va ser desmantellada després de conéixer-se la derrota dels argentins dirigits per Castelli en la batalla de Guaqui prop al llac Titicaca, sent pres pres Zela i desterrat a Panamà.
En la constitució aprovada i jurada per les Corts de Càdis en 1812, es va dispondre l'elecció d'ajuntament en Amèrica.
El 4 de juliol de 1813, s'elegixen a la junta electoral integrada per 17 persones en la casa parroquial de Tacna. El dumenge 11 de juliol de 1813, reunits en la casa del governador tinent coronel Antonio de Rivero la junta va elegir al primer ajuntament de Tacna i varen anar: Manuel Calderón de la Barca (alcalde primer), Nicolas Buteler (alcalde segon), Manuel Vicente Belaunde, Pedro Alejandrino Barris, Cipriano de Castro, Allunte Bustios, Mariano Coronel Zegarra, Bonifacio Quelopana, Sebastian Romero (Regidors), Toribio Llaura (Cacic i governador de naturals), José Barris i Hurtado (Síndico Primer), Juan Flores (Síndico Segon).
El 3 d'octubre de 1813 el tacneño Juan Pallardelli va ser emissari de Manuel Belgrano coordinant l'alçament d'Enrique Pallardelli en Tacna i d'Enrique Peñaranda en Tarapacá. Seria en la batalla de Camiara a on el realiste José Gabriel de Santiago derrotaria als independentistes que varen fugir a l'Alt Perú. En el moviment de Pallardelli participa l'alcalde Calderón de la Barca i José Gómez.
En 1814 les huestes indepentistas de Mateo Pumacahua apleguen fins a les proximitats de Tacna. El subdelegat virreinal Moscoso, es retira cap al port de Ilo.
En 1821 va desembarcar en Arica part de l'eixèrcit independentiste al mando de Guillermo Miller, organisant una força militar composta per patriotes de Moquegua, Tacna i Arica. El 14 de maig de 1821 va ingressar a Tacna a on dos regiments realistes se'ls varen unir denominant-se la força "Els independents de Tacna".
El 28 de juliol de 1821 José de Sant Martín va declarar l'independència del Perú.
El 17 de juny de 1823 varen desembarcar en Arica les forces patriotes al mando dels generals Agustín Gamarra i Andrés de Santa Creu.
Durant la guerra del Pacífic els tacneños i ariqueños varen participar en el front de batalla. Despuix de la Batalla de Tacna en l'Alt de l'Aliança en 1880, la regió va ser administrada per Chile durant 45 anys, sent objecte, junt en Arica i Tarapacá, de la cridada chilenización. Durant el temps que va dominar la regió, Chile va crear en 1884 la província de Tacna, que incloïa els departaments de Tacna i d'Arica.
Estant la capital Tacna ocupada per Chile, es crea el Departament de Moquegua incorporant la zona al nort del riu Sama del Departament de Tacna, aixina els districtes de Locumba i Ilabaya i la província de Tarata integren Moquegua[4] fins que en 1886 es reconstituye el Departament de Tacna[5] en capital Locumba fins a la devolució de Tacna per Chile.
El terremot del dissabte 23 de juny de 2001, va tindre un fort impacte en la ciutat comercial, gran part dels edificis nous de múltiples pisos en els districtes de Ciutat Nova i Alt de l'Aliança es desmoronaron, les rets d'aigua i atres servicis de la ciutat varen quedar molt danyats. Gran part de les cases comercials que rodegen al quadro històric de la plaça d'Armes també es varen derrocar, deixant sense treball i llar a moltes persones. Va haver molts morts, i centenars de ferits, ademés que la llínea ferroviària Tacna-Arica també va ser afectada, s'agregava el dany a les carreteres, per lo que l'ajuda va desesperar a molta població i els saquejos no es varen fer esperar.
Com a part de la Història de Tacna i Tarapacá, en el Departament de Tacna es varen efectuar els següents enfrontaments. En esta llista s'inclou els events ocorreguts en el Departament de Tarapacá
La regió Tacna s'ubica en l'extrem sur de la República del Perú, la seua geografia comprén, d'oest a est, des del mar de Grau elevant-se cap als cims de la cordillera occidental dels Vages peruans, comprenent inclús partix de la replanell del Collao.
El seu relleu és irregular, travessat per les estribaciones de la cordillera dels Vages, que deixen algunes zones de menor pendent propenques a la costa anomenades pampes, que en alguns casos estan dedicades a l'agricultura.
El segment de la cordillera dels Vages que travessa la regió Tacna és denominat localment "Cordillera del Barroso"[6] i forma part d'un eix volcànic que recorre des del nort de Chile fins a la Regió Arequipa en Perú. En les zones altes existixen algunes zones pantanosas en les naixents dels rius, denominades "bofedales".
Cap a l'est de la regió Tacna, travessant la cordillera occidental dels Vages (limítrofa en la Regió Puno i la República de Bolívia), es troba el replanell del Collao. En esta zona de Tacna s'ubica l'estany Vilacota, naixent del riu Maure (principal afluent del riu Desaguadero) i la represa de Paucarani propenca a la fita tripartita/tripartida entre Perú, Bolívia i Chile.
En la costa de la regió poden notar-se dos condicions. La costa limítrofa en Chile presenta un relleu de baixa pendent, a esta zona se li coneix com a Pampa de la Yarada, esta condició es manté fins a casi alcançar la desembocadura del riu Sama. La pampa de la Yarada és una zona de cultius extensius que es mantenen per pous que extrauen l'aigua de la napa freàtica En la costa pròxima al riu Sama, cap al nort s'inicia un sistema de montanyes propenques a la costa que inclús penetren fins a formar penya-segats com el del Morro Sama (750 m s. n. m.). Estes estribaciones de tipo penya-segat són constants en la costa nort de la regió.
La regió Tacna, per la seua ubicació front a la mar, forma part de la vertent del Pacífic, pero ademés en la zona del altiplano forma part del Sistema endorreico Titicaca-Desaguadero-Poopó-Salar de Coipasa. Per ser una regió àrida, existixen a la seua volta un gran número de caixers o quebrades que permaneixen secs durant gran part de l'any (rius estacionals), o en alguns casos per varis anys fins que es dona una condició de pluges inusuals que originen huaycos o llaus.
Els principals rius de la regió Tacna són:
Riu Locumba: El riu Locumba és un riu que recorre d'est a oest el nort de la regió Tacna. Té una llongitut de 170 km, en una conca que comprén 5900 km2[7] i compromet 2 províncies (Candarave i Jorge Basadre Grohmann). Naix en els desgels de la cordillera dels Vages i desemboca en l'oceà Pacífic originant una zona pantanosa cridada "Pantans de Ite".
Riu Sama: Naix en els desgels del nevat Barroso en la província de Tarata, rep als seus afluents Tarucachi, Salat, Chacavira i Ticalaco. En la zona de Chipispaya es encajona fins a ingressar a la província de Tacna pel districte de Inclàn, fins a la seua desembocadura en la mar en el districte de Sama.
Riu Caplina: Les seues dimensions promig són 100 km de llarc i 25 m d'ample; els costats que seguixen el seu sentit llongitudinal corresponen a una llínea de cims descendents que la separen de les conques del riu Sama pel Nort i la Quebrada d'Escrits pel Sur. Naix en els desgels del nevat Barroso i no desemboca en la mar, sino que es pert en el desert propenc a la ciutat de Tacna.
Riu Uchusuma: Naix en els estanys del nevat Condorpico que es represan en Paucarani.[8] Este riu originalment desembocava en el riu Maure i formava part del sistema TDPS. En 1867, el riu va ser aprofitat per l'empresa Hughes, construint un canal que duya 3000 peus cúbics per minut per a plantacions en Tacna. Després de la guerra del pacífic el territori es dividiria, aixina la naixent del Uchusuma quedaria en poder de Perú, una part intermija en poder de Chile, i la conca inferior novament en el costat peruà. Este riu no desemboca en l'mar.
Riu Maure: És un riu binacional que naix en les aigües de l'estany Vilacota, en la província de Candarave. El seu caixer és de baixa pendent en gran concentració de bofedales. Recorre paralel a la cordillera del Barroso fins a la seua eixida de territori peruà cap a la república de Bolívia. Este riu és el principal afluent del riu Desaguadero, que finalment desemboca en el Llac Poopó.[6]
A la seua volta, la regió Tacna conta en 3 estanys d'importància que són Suchez, Aricota i Vilacota.
l'estany de Suches s'ubica en l'extrem nort de la regió, antigament les seues aigües rebalsaban cap al caixer del riu Callazas, afluent de l'estany de Aricota. Un gran periodo de sequies en la regió, aixina com l'utilisació miner-industrial de l'estany han minvat les seues aigües al punt de desconectar-la del riu Callazas.
L'estany de Aricota està situada en la província de Candarave, és important en la regió puix en este estany s'ubica la central hidroelèctrica de Aricota. Que abastix de llum elèctrica a les ciutats de Tacna, Moquegua i Ilo. El nivell de l'estany de Aricota, també ha anat descendint en les últimes décades pel carpiment dels seus afluents (riu Callazas i riu Salat).
L'estany de Vilacota s'ubica en la naixent del riu Maure (replanell del Collao), i actualment és una zona protegida dins de la regió.
En el Perú, se sol dividir la geografia peruana en 8 regions naturals propostes pel geógrafo Javier Polze Vidal, dins d'esta divisió travessera o altitudinal a la regió Tacna li correspondrien 6 regions naturals:
La mar: Tacna és una regió en eixida a l'mar. La mar en esta zona té una temperatura menor que en el restant del Perú. El promig de temperatura superficial de la mar (TSM) en Tacna durant decembre de 2009 va ser de 17.4 °C.[9]
Costa o Chala: Ubicada entre els 0 i els 500 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar).[10] En la regió Tacna es caracterisa per la carència de pluges regulars i humitat condensada que forma núvols estrats que influïx en la disminució de la temperatura. Durant els mesos d'hivern (hivern austral), cauen precipitacions molt fines conegudes com garúas i es formen abundants boires terreres anomenades localment camanchacas, esta humitat hivernal contribuïx a la formació de vegetació estacional en algunes zones que són conegudes com lomas i es poden apreciar en el districte de Sama. La vegetació de les lomas pot ser herbácea, arbustiva o arbòrea.[10] Aixina en les lomas de Morro Sama i Tacahuay s'aprecien arbres de Tara, cactáceas, arbustos i pasturages. En canvi en les lomas de la pampa de Sama predominen els pasturages que s'aprofiten finalment en la ganaderia. En la zona de Ite, existix una zona de chapulls coneguts localment com "Pantans de Ite", en a on abunden la totora (Scirpus californicus) i la coa de cavall (Equisetaceae).
Yunga marítima: El geógrafo peruà Javier Polze Vidal va delimitar esta regió entre els 500 i 2300 m s. n. m. El seu clima sec li presta una vegetació rala. Les yungas de Tacna estan incloses en la ecorregió de la serranía esteparia del treball del ecólogo peruà Antonio Brack Egg. La vegetació en esta zona es reduïx als rodales de tillandsias conegudes localment com "sempre vixca" i al mont ribereño, en a on creixen els carrizos, la tara i el molle. En esta altura es troben els poblats de Locumba, Ilabaya, Inclán, Pachía i Calana.
Quechua (del Quechua Qhichwa, "zona templada"): S'ubica entre els 2300 m s. n. m. fins als 3500 m s. n. m. en els Vages centrals. És un ecosistema d'ambient semiárido en precipitacions fluvials estiuenques que aumenten en l'altura, la que determina la disminució de la temperatura. El relleu és abrupte i les valls molt estretes, pero es modifica des de temps remots per les chacras i els molls. Els rius i rieres són torrentosos, en aument del seu cabal en estiu. La vegetació herbácea sol ser abundant en époques de pluges, destacant el berro, el aliso, la tola i abundants cactáceas. En esta zona s'ubiquen els poblats de Tarata, Candarave, Palca, entre uns atres.
Suni: La regió Suni (del Quechua, "ample, ampli") és, segons Javier Polze Vidal, una regió dels Vages que s'ubica entre els 3500 m s. n. m. i els 4000 m s. n. m. En esta zona l'índex de pluvialidad és molt alt, les temperatures són més rigoroses, en grans oscilacions tèrmiques entre el dia i la nit. La vegetació arbustiva és densa a costa de les pluges d'estiu. Conformen pastures naturals que servixen para sustente de la ganaderia ovina i caprino. Esta zona és el llímit superior per a l'activitat agrícola[10] i es cultiva en èxit papa, faves i des de finals del sigle XX el orégano per a exportació.
Puna o Alt Andino: Entre els 4000 m s. n. m. i els 5200 m s. n. m. De les 3 classes de punas existents en els Vages, Tacna pertany al tipo Puna semihúmeda. La vegetació d'esta regió ho compon una densa vegetació raquítica adherida al pis i són comuns la yareta i la pallagua. Una atra característica d'esta zona és l'abundància del ichu que sosté la ganaderia de auquénidos suramericans en el altiplano de la conca del riu Maure. Entre els arbres característics d'esta zona destaquen el queñual. A esta altura es troben les comunitats alpaqueras d'Alt Perú, Mamuta, Queñuavichinca, entre unes atres.
Janca o Cordillera (neus perpètues): Janca (del aimara janq'o, ‘blanc’) és la denominació que li dona el geógrafo Javier Polze Vidal a la regió més alta dels Vages, sobre els 4800 m s. n. m. A esta altura només poden sobreviure alguns líquenes, verdets i la yareta.
La regió Tacna posseïx un clima de naturalea majorment àrida. Segons la classificació climàtica de Köpenn per temperatura i precipitacions, a Tacna li correspondrien 4 tipos de climes:
BWh - Desértico càlit: Este tipo de clima es troba en la zona costera pròpiament dita. La temperatura mija anual està per damunt dels 15 °C. i correspon a les zones d'Ite, Port Grau, Els Pals.
BWk - Desértico fret: S'ubica en zones alluntades de l'mar. La temperatura mija anual està per baix dels 18 °C.
BSk - Estepario fret: En la zona andina pròpiament dita. La temperatura mija anual està per baix dels 18 °C. A este clima corresponen els pobles de Candarave, Palca i Tarata.
Eh - Alta montanya: Són climes condicionats per l'altura.
La regió Tacna conta en 329 332 habitants segons el cens realisat en el 2017 per el INEI.[11] Es troba entre les 5 regions menys poblades del Perú, pero registra una taxa de creiximent anual de 2.0, la quarta més alta del país (només superada per Mare de Deu, Ucayali i la província constitucional del Callao).[12]
La major part de la població de la regió es concentra en la ciutat de Tacna i només un 9 % de la població en la regió viu en zones rurals,[13] sent un dels índexs més baixos a nivell nacional, només superat per Llima i Callao. Ademés de ser la regió en menys població desabastecida d'aigua potable.[13]
Des de mediats del sigle XX, la regió va registrar nivells elevats d'immigració, a tal mida que en cens del 93 es registrava que el 44,1 % de la població en Tacna havia naixcut fòra de la regió.[14] Del total d'immigrants nacionals cap a la regió Tacna el 60,2 % corresponia a immigrants de la Regió Puno, representant la majoria de residents nacionals en la Regió, seguit per Arequipa (10,7 %), Moquegua (5,8 %) i Cuzco (4,3 %).[14]
A nivell regional el cristianisme és la religió més estesa, sent el catolicisme el predominant en la regió. De la població major de 12 anys que professa alguna religió el 80,59 % és catòlic, el 15,62 % professa una atra religió i el 3.79 % va declarar no professar cap religió.[15]
Les quatre províncies que conformen el departament de Tacna tenen les següents superfícies: Tacna 8066.11 km², Tarata 2819.96 km², Jorge Basadre 2928.72 km² i Candarave 2261,10 km².[6]
Cada província és governada per un concejo municipal, presidida per un alcalde i els seus respectius regidors, elegits per un periodo de 4 anys en eleccions generals de cada província.
A la seua volta, cada província es subdivide en districtes, que són governats per un representant (alcalde) elegit en cada districte.
L'estat peruà eixercix sobirania sobre 200 milles de mar territorial, que pel sur llimiten en la mar de Chile. Existix una controvèrsia en els llímits marítims d'abdós països, i segons la versió peruana la mar de la Regió Tacna no té eixes 200 milles marítimes. El 16 de giner del 2008 el Congrés del Perú va aprovar un proyecte de llei denominat "Llei de demarcació territorial de la província de Tacna, departament de Tacna", Llei n.º 29189, en la finalitat d'indicar que, conforme al Tractat de 1929, i d'acort a l'interpretació peruana, la frontera entre el Perú i Chile s'inicia en el punt Concòrdia i no en la Fita n.º 1, eliminant per a això la referència a el "Fita n.º 01 (oceà Pacífic)" que contenia la llei demarcatoria de la Regió Tacna de 2001.[17]
L'Àrea de Conservació Regional Vilacota-Maure va ser proposta pel Govern Regional de Tacna i promulgada pel govern central el 28 d'agost del 2009, en l'objectiu de preservar els recursos naturals, culturals i la diversitat biològica de l'ecosistema andino en la zona de l'estany Vilacota i el riu Maure.
S'ubica en els àmbits geogràfics dels districtes de Palca, Susapaya, Ticaco, Tarata i Candarave i protegix una superfície de 124 313,18 ha.[18]
En esta zona es protegix a:
Els estanys permanents de Vilacota, Taccata, Ñeque, Camiri i Paucarani, ademés de l'estany temporal de Ancocota.
La conca tacneña del riu Maure fins a la seua trobada en el riu Callapuma.
La principal autoritat en la regió és el governador regional. Est és elegit per un periodo de 4 anys i pot presentar-se a reelecció quantes voltes vullga. Junt al governador regional són elegits el vicepresident regional i 7 consellers regionals. Els consellers regionals representen a les províncies de la regió, i el repartiment és la següent:
A la seua volta, a la regió Tacna li corresponen dos representants en el Congrés de la República del Perú, que són elegits per un periodo de 5 anys (coincidente en el periodo de la presidència de la república).
El PBI per càpita de la regió Tacna calculat en l'any 2004 era de 11 580 nous sols.[21] La població econòmicament activa de Tacna s'eixercita majorment de manera independent, açò és en negocis propis que alcancen al 35 % de la població, un atre grup important ho representen els empleats i els obrers en el 22.3 % i el 21 % respectivament.[21]
La regió Tacna conta en 237 524 hectàrees per a us agropecuario, de les quals 52,4 % són pastures naturals, 45,9 % dedicats a l'agricultura i un 1,7 % de superfície forestal.[22]
En la regió Tacna es produïx el 72 % del orégano de tot el Perú[23] concentrant-se esta producció en les províncies de Tarata, Candarave i les zones altes de la província de Jorge Basadre.
La ganaderia de pastures naturals es desenrolla majorment en zones altes a on predomina el ganado oví, caprino i camélidos suramericans (alpacas) per a explotació de carn i llana.[22]
En la mineria és important l'extracció de coure a tajo obert en la mina de Toquepala, que es refina en la fundició d'Ilo per a la seua exportació.[24]
La regió Tacna participa en l'11.99 % de la producció peruana del Coure, ocupant el quart lloc despuix de Áncash, Arequipa i Moquegua.[25] La mina de Toquepala conta en tres unitats d'extracció per flotació i lixiviación que són: Simarrona, Totoral i Toquepala; esta última compartix ubicació geogràfica en la Regió Moquegua.[26]
La mina de Toquepala, entre els mesos de giner i març del 2010 va produir 37.172 tmf. de coure (el seu producte principal), pero també s'extrauen atres minerals en menor mida.
La zona franca de Tacna, es crea en resposta a l'impuls governamental que es va donar en Chile a la Zona Franca de Iquique i al constant contrabando que va generar l'importació de productes des del sur.[27] En un principi es va donar la llei de la "Zona de Tractament Especial Comercial de Tacna (ZOTAC)", açò va permetre la formalisació de mils de comerciants que es varen ser agrupant en associacions en un número aproximat de 5000 usuaris. Posteriorment en l'any 1996 es dona la llei CETICOS (centres d'exportació, transformació, indústria, comercialisació i servicis), més orientada a la transformació de vehículs usats com a resposta a la problemàtica del cost dels vehículs nous.[28]
Finalment en març de l'any 2002, en la llei corresponent, es permet la operatividad de la Zona Franca de Tacna, creada en l'objectiu de “contribuir al desenroll socioeconòmic sostenible del departament de Tacna, a través de la promoció de les inversions i desenroll tecnològic".
La zona franca actualment conta en un àrea de 930 hectàrees, en 120 hectàrees habilitades en fibra òptica, decorregut elèctric, aigua, drenage, pistes, vereda, estacionaments i institucions bancàries.[29] Als usuaris de la zona franca se'ls exonera de l'impost general a les vendes, impost a la renda, impost selectiu al consum i l'impost de promoció municipal.
[30]
Existix una Zona Comercial delimitada en la qual ingressen mercaderies provinents dels depòsits francs de la zona franca de Tacna pagant un aranzel únic de 6 % sobre el valor CIF.[31] Esta zona comercial es troba en els districtes de Tacna i Alt de l'Aliança.
Aixina mateix, existix una franquícia turística extensiva als visitants nacionals en la zona comercial que els permet ingressar mercaderies al restant del territori nacional fins a en 3 oportunitats en un periodo de 12 mesos, sense excedir els $1000 per viage o els $3000 en 12 mesos.[32]
Són primordials les centrals hidroelèctriques de Aricota I i Aricota II, que atenen les demandes de Moquegua, Tacna i Ilo i la central tèrmica de Calana.
Aixina mateix, la peixcaartesanal concedix abundant peix per a l'alimentació humana.[14] de edcarcacia lerner
Andenería: En la regió Tacna es poden trobar, en la zona andina, varis llocs en andenería pre-inca, entre els que destaquen els molls en les valls dels rius Ticalaco i Chacavira en la província de Tarata, o també la andenería ubicada en els districtes de Camilaca i Cairani en la província de Candarave.
Chullpas: Les chullpas o chullpares són mausoleus en forma de torres que daten de temps preincas, en la regió Tacna es poden trobar en els districtes de Camilaca, Palca i Sitajara.
Camins Incas: El camí inca o Cápac Ñan, també és visible en vàries províncies de la regió. El més propenc a la costa és el camí inca que baixa des de Quebrada de Rucs fins a la mar en el districte de Sama, pero existixen també trams en bon estat de conservació en les zones de Palca, Tarata, Camilaca i Candarave. Estos trams del Capac Ñan varen estar interconectados en el Cuzco en temps del Tahuantinsuyo.
Petroglifos: Existixen dispersos en la regió Tacna una gran cantitat de petroglifos en les diverses valls o quebrades. La zona de major concentració de petroglifos de la regió és la pampa de Sant Francisco en la zona de Miculla (districte de Pachía).[33] Els petroglifos són pedres tallades en dibuixos, que representen una mirada cap a les costums i modo de vida de la zona en l'antiguetat. Poden vore's escenes de cacera, pastoreig, cerimònies rituals, danzantes i músics en tocats, aixina com la fauna representativa de la zona plazmada en les pedres. Estes pedres varen ser tallades des de temps de l'incursió de la cultura Tiahuanaco en la zona, cap a el 500 d. C.[34]
Pintures rupestres: Tenim les pintures rupestres conservades en la quebrada de Toquepala. No obstant en el districte de Camilaca, es troben en dos zones i molt conservades, un d'ells està ubicada en l'anex de tacalaya i un atre en les adenerias pre incas de pampoco.
Archiu:Caps block 83 caps block 84 caps block 85 caps block 86 .jpgCUEVAS DE QALA QALA CENTRO TURISTICO DE TARATAEs troba en el sector Yunga del districte de Tarata, ocupa, s'hi haja a 3066 metros sobre el nivell de la mar, l'accés és pel camí prehispánico en us, que es desprén del camí inca per a dirigir-se a santa María, també es pot aplegar a ell caminant entre molls que existixen a on justament es dividix este camí secundari. El lloc consta de menuts abrics i concavidades, en la base dels quals s'eleva mampostería prehispánica, elaborada sobre la base de pedres de 10 a 15 cm de llongitut, unida en morter de fanc, la que alcança 1.8 m. d'altura. Dits abrics varen tindre caràcter funerari, puix és de tots coneguda l'història que en ells es trobaven osamentas, les que eren retirades ocasionalment per a calmar les pluges, per a després ser tornades al seu lloc original. El lloc pot pertànyer al periodo intermig tardà i és molt possible que este relacionat al cerro santa María.
En característiques particulars segons cada districte.
Carnestoltes Camilaqueño
1 de febrer al 30 d'abril
Districte de Camilaca
Carnestoltes Camilaqueño, és una festivitat camilaqueña, a on principalment és ballada al compàs de la nostra dansa de l'Orquesta, dansa originària del districte de Camilaca. Esta festivitat inicia l'1 de febrer, donant fi el 30 d'abril. És per això que és considerada el carnestoltes més gran de la regió Tacna i del Perú. Tenint una duració de 3 mesos.
Festes de Pasqües
23 d'abril al 24 d'abril
Districte de Camilaca
La festivitat de les pasqües és ballada en la dansa de la Pasqua: Dansa prehispánica originària del districte de Camilaca. Festivitat realisada en el més d'abril pels respectius juges d'aigua; els fiscaldillos.
Creus de maig
Tot el més de maig
Tota la regió
Inicia el 3 de maig en celebracions cada fi de semana durant tot el més.
Sant Benedicto
4 de juny
Tarata
Patró de la ciutat de Tarata.
Nit de Sant Joan
23 de juny
Tota la regió
Segons la cultura popular és la nit més freda de l'any. Es realisen fogatas, pagaments a la terra per part dels yatiris.
Festa de Sant Joan
24 de juny
Palca.
Sant
Pedro | 29 de juny
Ciutat de Tacna, Tarucachi, Vila Vila i Port Grau.
Patró de la ciutat de Tacna i dels mercats de la ciutat. En Tarucachi es realisa una festa religiós-costumista. També es considera patró dels peixcadors, per lo que en els pobles del llitoral es realisen processons en embarcacions que recorren l'mar.
Verge del Carmen
16 de juliol
Districte de Cairani
Festivitat i concurs de zampoñas en el districte.
Festivitat Patronal de Camilaca; Verge del Carmen, Sant Santiago i Verge Miraculosa
22 de juliol al 26 de juliol
Districte de Camilaca
La Fastuosa Festivitat Patronal de Camilaca se celebra durant una semana en honor als seus sants, donant inici en entrada de cavalls de pas camilaqueño, crema de castells, fòcs artificials i crema de fogata. I donant inici a la Gran Parada Folklòrica i Concurs de Bandes, Zampoñas i Blocs de danzarines
Festa del Comayle
30 de juliol
Districte de Ticaco
Verge de Copacabana
5 d'agost
Districte d'Alt de l'Aliança
És celebrada per la població local i ademés per la colónia boliviana en la ciutat de Tacna.
Festa en participació de peregrins de tota la regió, ademés de les ciutats de Moquegua, Ilo i Arica.
Verge de les Mercés
24 de setembre
Candarave (Festa patronal, un dia abans de la festivitat es realisen les entrades de vàries delegacions, a on als cavalls els adornen i transporten troncs de queñua que seran incinerats, com una mostra de participació en la festivitat),Pocollay i Quilahuani
S'inicia en procesiòn i missa en la Catedral. Ademés el mercat Grau de la ciutat realisa una festa patronal en honor al Senyor dels Milacres.
Festivitat Patronal de Camilaca; Verge de Guadalupe
11 de decembre al 13 de decembre
Districte de Camilaca
La Festivitat Patronal de Camilaca se celebra durant una semana en honor als seus sants, donant inici en entrada de cavalls de pas camilaqueño, crema de castells, fòcs artificials i crema de fogata. I donant inici a la Gran Parada Folklòrica i Concurs de Bandes, Zampoñas i Blocs de danzarines
El folclore de l'àrea andina de Tacna es caracterisa per la gran influència aimara, caracterisat per l'us d'instruments ancestrals en les seues cerimònies i festes, com són la tarka i les zampoñas.
De la tarka, es genera una dansa carnavalezca denominada localment Tarkada, que diferix en ritme de les denominades "tarkeadas" pròpies de la regió del Collao i el nort de Chile. Estes s'eixecuten durant el més de febrer i són molt difoses en la zona alta de la conca del riu Locumba (Candarave, Cairani, Camilaca, Huanuara, Curibaya i Ilabaya). Més recentment l'eixecució de la tarkada s'ha intensificat en les províncies de Tacna i Tarata.
De la zampoña sorgixen ritmes propis que són coneguts regionalment com Zampoñada. Un dels principals exponents de la música i dansa de la zampoña posseïx el districte de Camilaca, reconeguts a nivell regional, nacional i internacional; a si és el cas de la Zampoña Ponchos Blancs 24 de Juliol de Camilaca, pioners i originaris de la música i dansa de la zampoña de llanda en la nostra regió. Reconeguts pel Ministeri Desconcentrada de Cultures de Tacna, Ministeri Desconcentrada de Cultures del Perú - Institut Nacional de Cultures Perú, Congrés de la República del Perú, Universitat Nacional d'Ingenieria de Lima, etc, aixina com també reconeguts en Bolívia i Chile.
Aixina mateix entre els ritmes carnavalezcos de la regió també destaquen les "anatas" (‘carnestoltes’ en aimara) i les "bijualas" originaris del districte de Camilaca; que és considerada una de les seues danses més antigues que posseïx junt a la dansa de la Pasqua. La seua dansa és ballada en el trage de Anaco, que és una indumentària típica i originària de Camilaca, declarada Patrimoni Cultural i Immaterial del Perú per l'Institut Nacional de Cultures del Perú en abril del 2009.
En la zona costera, cap a l'época republicana, es varen fer molt populars els ritmes criollos peruans (valses i polkas), en estos ritmes es varen fer les més populars cançons de la ciutat de Tacna, com són la polka "Tacna bella" també coneguda com "La polka a Tacna", o el vals "La font" d'autoria de l'historiador tacneño Luis Cavagnaro Orellana.
La gastronomia en Tacna és senzilla, comparada en les atres grans regions gastronòmiques del Perú, i influenciada per lo andino i lo criollo. La gastronomia regional està representada pel picante a la tacneña, d'orige en la ciutat de Tacna i que mostra algunes variants en les zones altes de la regió (inclusió del chuño i malnom en les províncies de Tarata i Candarave). Este plat demostra la fusió d'ingredients autòctons com el charqui, l'ají i la papa, i ingredients foràneus com el orégano.
A la seua volta la chicha de dacsa té dos variants. En la zona de Tarata és comuna l'elaboració de chicha de dacsa a pur de dacsa germinada cridada localment "guagapo", que dona una chicha d'apariència groguenca. En la província de Candarave en canvi, a causa del tipo de dacsa i l'elaboració, la chicha és d'apariència blanquecina.
Destaquen també en la gastronomia regional la huatia, choclo en formage, pastiç de choclo, melcocha, sopaipilla, marraqueta i el macerado de damasco.
Tacna conta en productes turístics operats per agències de viages registrades davant Mincetur, estos circuits varen ser desenrollats a partir de la década de 1970.
Circuit Turístic Tarata - Ticaco: El circuit va ser desenrollat en l'any 2007, per David Rendón, cooperació Suïssa i la Municipalitat provincial de Tarata, des de llavors Tarata conta en un producte operatiu i de fàcil accés, comprén des del mirador La Apacheta, passant per l'iglésia antiga de Tarucachi, la plaça de Tarata, el museu municipal, l'iglésia, Camí Inka, Pont Chacavira, lloc arqueològic de Santa María, les Cuevas de Qala Qala, i els banys termals de Ticaco.
City Tour i Alt de l'Aliança (Anys 80 per les agències de viages):
Comprén el centre Històric de Tacna, és principalment peatonal per històriques casonas d'ilustres personages com Zela i Jorge Basadre. Es visita ademés la Pila Ornamental, en Arc Parabòlic, i l'iglésia catedral de Tacna, el Museu Ferroviari i després enrumba a l'Alt de l'Aliança a on es va desenrollar la batalla de Tacna. També es pot visitar el monument als soldats que varen combatre en la guerra del Pacífic en el museu ubicat en l'Alt de l'Aliança.
Tour llitoral o costanero: Desenrollat en els anys 90 a iniciativa de l'arqueòlec Jesús Gordillo Vegazo junt als estudiants de turisme de l'Universitat Privada de Tacna. La seua primera parada és en la quebrada de Rucs, camí Inka del llitoral, el Rellonge Solar, Punta Sant Pablo, port Grau, els chapulls de Ite i com a opcional es pot aplegar fins als petroglifos de Punta Picata.
Tour Valle vell Miculla
Tacna conta en informació turística que pot ser proporcionada per Iperú, Informació i Assistència al Turiste en el centre de la ciutat, per DIRCETUR (Direcció regional Tacna), la Cambra Regional de Turisme de Tacna o per agències de viages i turisme privades, generalment ubicades en la ciutat capital de regió (Tacna).
La Direcció Regional de Comerç Exterior i Turisme té aprovats per al servici al turiste circuits i corredors turístics[35] en la ciutat i en les zones rurals.
Aixina mateix la regió Tacna conta en una variada oferta hotelera en la ciutat i en algunes zones de l'interior. En alguns casos, municipis distritales de la serranía conten en hotels administrats per les seues respectives comunas, com és el cas de Candarave, Talabaya, Ilabaya, Estique, entre uns atres. En atres casos també es troben hostage privats, com en el cas de Tarata, Calents, Locumba, etc. L'activitat turística en els pobles alluntats de la ciutat capital solia llimitar-se a les festivitats importants de cada poble, en els últims temps açò ha variat.
Algunes agències de turisme oferixen el tour Tacna-Valle Vell-Miculla-Calents. Que inicia en la ciutat de Tacna recorrent els pobles aledaño al riu Caplina fins a aplegar als petroglifos de Miculla, i d'ahí cap als banys termals de Calents en el districte de Pachía.
Dins de la ciutat de Tacna també es poden observar els principals edificis colonials i republicans de la ciutat, reunits en el centre històric de Tacna.
El llitoral tacneño només conta en hostage en els poblats de Boca del riu i Ite. Ite conta en un sistema de chapulls, també cridats pantans, formats en la desembocadura del riu Locumba. En la zona dels Pals, existixen també un grup de cases administrades pel Municipi provincial de Tacna, que es donen en lloguer a turistes.
↑ 10,010,110,2Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit;
puix no n'hi ha una referència en text nomenada Geografia: Tercer grau d'educació secundària
↑Wikipedia, l'enciclopèdia lliure.Consultat el 15 de juliol de 2018.
↑«Copia archivada». Archivat des d'el original, el 16 de decembre de 2008. Consultat el 17 de maig de 2010.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Departament de Tacna.