Regió de Arica i Parinacota

La regió de Arica i Parinacota^[1] és una de setze regions en que es dividix la República de Chile. Es troba en l'extrem nort del país, llimitant al nort en el departament de Tacna (Perú), a l'est en els departaments de La Pau i Oruro (Bolívia), al sur en la regió de Tarapacá i a l'oest en l'oceà Pacífic.

Segons els resultats del Cens 2024, la regió conta en 244 569 habitants, lo que la convertix en la tercera menys poblada del país, superant solament a les regions de Magallanes i Aysén. En una superfície de 16 873 km², és la quinta menys extensa, per davant de les regions de Valparaíso, O'Higgins, Metropolitana de Santiago i Ñuble.

La regió està conformada per les províncies d'Arica i Parinacota. Va ser creada el 8 d'octubre de 2007, despuix de l'entrada en vigència de la Llei 20.175, que va establir la seua separació de la regió de Tarapacá.^[1]

Història

La seua fundació és incerta, ya que no hi ha consens en la data de la seua fundació ademés de la falta de documents històrics que ho acrediten. El seu desenroll va ser precari fins a 1545, data en que l'indígena Diego Huallpa descobrix en Potosí les més enormes i riques mines d'argent del Nou Món, sent Arica el port natural de Potosí per a l'eixida de l'argent mostrant-se en el seu escut d'armes. Gràcies als embarques d'argent, se li otorga el títul de ciutat, passant a cridar-se "La molt ilustre i Real Ciutat Sant Marcs de Arica", en eixa época. A eixa data la ciutat es convertix en assent d'un dels 77 corregimientos del Virreinato del Perú, i la seua població alcança els 30 000 habitants.^{cita requerida}

En la creació del sistema d'intendencias, Arica pansa a dependre directament de l'Intendencia de Arequipa. En 1823, es va crear la província de Arica com a part del departament de Arequipa, dins de la República del Perú. En 1828, es canvia la capital de la província de Arica des d'Arica a Tacna. En 1837, la província va passar a formar junt en la província de Tarapacá, el creat departament Llitoral, en capital Tacna.^{cita requerida}

En 1855, el tarapaqueño Ramón Castella, dins del departament Llitoral, dividix la província de Tacna en dos províncies: Tacna i Arica. En 1857, es crea el departament de Moquegua en les províncies de Arica, Tacna, Moquegua i Tarapacá. La capital va ser la ciutat de Tacna. En 1868 es crea la província Llitoral de Tarapacá separada del departament de Moquegua. En 1875, es crea la província Llitoral de Moquegua, en capital en la ciutat de Moquegua. El Departament de Moquegua, pansa a denominar-se departament de Tacna. La província Llitoral de Tarapacá es convertix en departament de Tarapacá en 1878, en les províncies de Tarapacá i Iquique.

En el Tractat de Ancón, després de la guerra del Pacífic, es va incorporar el departament peruà de Tarapacá, com a part de Chile en 1883. Després es crea la província de Tarapacá, en el departament de Tarapacá i el departament de Pisagua. Per un atre costat, Chile, pansa a administrar Tacna, Árica i posteriorment Tarata, a través de la província de Tacna i el departament de Tacna i el departament de Arica. En 1925, Tarata va ser tornada a Perú.

En 1929, despuix de la firma del Tractat de Lima, el departament de Arica de la província de Tacna és definitivament chilena.^{[n 1]}Posteriorment, Chile va decidir incorporar el departament de Arica a la província de Tarapacá.

La regionalización realisada en 1976 per la CONARA va dividir el país en tretze regions, creant l'I regió de Tarapacá en base en l'antiga província homònima, composta pels departaments d'Arica, Pisagua i Iquique. Iquique va ser nomenada capital d'esta nova regió, a pesar de que Arica era una ciutat més activa comercialment i més poblada, lo que va motivar des d'aquella época la lluita política per la reforma a la regionalización actual.

Durant els anys 1990, esta pressió va aumentar i, durant la campanya presidencial de Ricardo Lagos, est va prometre la creació de la nova Regió de Arica i Parinacota i la Regió dels Rius. Recent en 2004 va ser modificat l'artícul de la Constitució de 1980 que indica un número fix de regions, primer pas per a la creació de Arica i Parinacota. Finalment, el 16 de setembre de 2005, el poder eixecutiu va anunciar l'enviament del proyecte de llei que pretén crear abdós regions. El proyecte va ser firmat pel president Lagos el 21 d'octubre, i ingressat al Congrés Nacional el 13 de decembre del mateix any.

Creació de la nova regió

El proyecte de llei presentat en dita oportunitat constava de tres principals reformes:

Creació de la nova regió de Arica i Parinacota, comprenent les províncies d'Arica i Parinacota pertanyents a la regió de Tarapacá.
Creació d'una nova circumscripció senatorial que comprén a la nova regió. L'actual districte 1 es mantindria intacte, creant-se per a este efecte la circumscripció senatorial número 20.
La regió de Tarapacá passaria a estar composta solament per territori de l'actual província de Iquique. No obstant, esta es fragmentaria en dos províncies: la de Iquique estaria composta per la comuna homònima i la d'Alt Hospici, mentres la nova província del Tamarugal estaria composta per les comunas restants, sent Pou Almonte la seua capital provincial.

Després de l'ingrés del proyecte de llei al Congrés Nacional, est va començar a ser tramitat en la Cámara, sent aprovat en general i particular en dita cambra, en primer tràmit constitucional, el dia 19 d'abril de 2006, per 90 vots a favor i 11 abstencions. No obstant, va ser rebujada la creació d'una nova circumscripció electoral baixe el supòsit d'una reforma completa al sistema electoral en el futur. Despuix d'això, el proyecte va ser remés al Senat, per al seu segon tràmit constitucional. El proyecte va ser aprovat en particular en modificacions el 6 de decembre de 2006, per lo que va deure ser enviat a la cambra d'orige (la Cámara) per a que es pronunciara sobre les modificacions que es varen introduir al proyecte, el qual seria aprovat per esta en tercer tràmit constitucional, el 19 de decembre de 2006.

Archiu:Bandera Regionalista de Arica y Parinacota.svg

Proposta de bandera per a la regió de Arica i Parinacota

Despuix de l'aprovació per part d'abdós cambres, el proyecte va ser remés el 23 de giner de 2007 al Tribunal Constitucional, el qual va aprovar l'esmena tres dies despuix. No obstant, la sentencia rol 719 del tribunal va declarar que l'incís segon de l'artícul 1.º del proyecte era inconstitucional, "por cuanto el seu contingut no té relació directa en les idees matrius o fonamentals del proyecte original de l'Eixecutiu sobre la matèria, violant-se d'esta forma l'artícul 69, incís primer, de la carta fonamental", i per tant, va deure ser eliminat del seu text. Dit incís es referia als llímits proyectats per a esta nova regió, i que va tindre orige en una indicació presentada per la presidenta Michelle Bachelet, durant el segon tràmit constitucional del proyecte, en decembre de 2006, havia generat una observació per part del Perú, en el marc de la controvèrsia sobre els llímits marítims entre abdós països, en considerar "el paralel de la Fita Nº 1 en el Mar Chilena" com a inici de la frontera nort. En eliminar l'incís, es varen considerar com els llímits de la regió aquells designats per a les províncies de Arica i Parinacota, en el Decret en Força de Llei N.º 2-18.175 del Ministeri de l'Interior de 1989, que senyala com a llímit nort de dites províncies "el llímit en Perú, des de la Mar Chilena fins al paralel astronòmic del trigonométrico Huaylas" i "el llímit en el Perú, des del cerro Quiñuta fins al llímit en Bolívia", respectivament, i com a llímit oest de la província de Arica "la Mar Chilena, des de punta Camarones fins al llímit en el Perú".

Una volta realisat tots els procediments llegislatius, la presidenta Michelle Bachelet va firmar el decret promulgatorio de la llei Nº20 175 que creava la Regió de Arica i Parinacota, començant a regir el 8 d'octubre de 2007.^[1]

Govern i administració

Divisió polític-administrativa

La regió de Arica i Parinacota, que té per capital a la ciutat d'Arica, per a efectes del govern i administració interior, es dividix en 2 províncies.

Província de Arica, la capital de la qual és Arica.
Província de Parinacota, la capital de la qual és Putre.

Mentres que estes dos províncies es subdividen en quatre comunas ―Arica, Camarones, Putre i General Lagos―.

Província	Capital	Comuna
Arica	Arica	Arica
Arica	Arica	Camarones
Parinacota	Putre	General Lagos
		Putre

Plantilla:Wikiproyecto:Chile/Mapes/Arica i Parinacota

Autoritats

L'administració de la regió del poder eixecutiu radica en el Govern Regional de Arica i Parinacota, constituït pel Governador de Arica i Parinacota i pel Consell Regional, ademés de contar en la presència del Delegat Presidencial Regional de Arica i el Delegat presidencial Provincial de Parinacota, representants del govern central del país.

Per als efectes de l'administració local, les províncies estan dividides a la seua volta en quatre comunas ―Arica, Camarones, Putre i General Lagos― en total regides per la seua respectiva municipalitat.

El poder llegislatiu es troba representat i dividit territorialmente a través de la 1.º circumscripció senatorial del Senat de Chile constituït per dos senadors i el 1.º districte electoral de la Cámara compost per tres diputats, els quals representen a les comunas de Arica, Camarones, Putre i General Lagos.

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Secretaries regionals ministerials

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Geografia i clima

Archiu:Parinacota.jpg

Vista del llac Chungará en el volcà Parinacota al fondo, en el Parc Nacional Lauca.

Archiu:Chile putre berg.jpg

Comuna de Putre.

Per la seua ubicació, és una regió de característiques desérticas. La seua geografia està composta per 5 franges llongitudinals demarcadas clarament. Les planures costeres són escasísimas i casi inexistents, a excepció de Arica, per la presència de la cordillera de la Costa, que naix en el cerro Camaraca, a 30 km al sur de la Llínea de la Concòrdia. Esta cordillera no té grans altures pero cau abruptament a l'mar. La Depressió Intermija alcança uns 40 quilómetros d'ample i 500 de llongitut. Esta depressió és tallada per quebrades, els únics caixers hídrics de la regió, destacant-se Azapa, Lluta, Camarones i Vítor. Entre les quebrades es formen les denominades pampes. La cordillera dels Vages es dividix en dos braços: un d'oriental que recorre Bolívia i l'occidental que passa per Chile. Ací es troben varis volcans actius que s'eleven sobre els 6000 metros d'altitut, com el Pomerape, el Guallatiri i el Parinacota que, en 6348 metros, és el punt més alt de la regió. l'altiplano andino, que s'ubica entre les cordoneres oriental i occidental, posseïx un promig de 4000 metros d'altitut. Ací es troben varis rius i estanys endorreicas (rius Caquena, Lauca, Isluga i Cariquima, llac Chungará i els estanys Parinacota, Cotacotani i Blanca), lo que produïx l'existència de salarés com el salar de Surire, i de bofedalés. En elles existix una gran biodiversitat, destacant-se animals com les flames, guanacs, vicuñas, alpacas i flamencs, i flora com la llareta. L'altitut genera en moltes persones el cridat mal d'altura o puna, per la pressió atmosfèrica més baixa que la que estan acostumats.

El clima és notòriament diferent entre la costa, les pampes i el altiplano. En la costa, es respira un ambient templat, en abundant humitat i escasses precipitacions, mantenint-se durant tot l'any en temperatures extremes entre els 15 °C i 30 °C depenent de l'estació de l'any, açò en una mínima oscilació tèrmica diària. Hi ha també abundant nuvolositat llitoral, la qual penetra en les pampes i conforma una espessa boira coneguda en la zona com camanchaca. El altiplano presenta canvis molt bruscs de temperatura, variant des dels 35 °C de temperatura en el dia als -20 °C durant la nit. En el desert ocorre alguna cosa semblant, pero mai en temperatures tan baixes. Les precipitacions són pràcticament nules, pero les poques existents ocorren normalment en la puna andina durant l'estiu austral (febrer). Este efecte és conegut com hivern altiplánico o alta de Bolívia.

En el sector coster les temperatures són grates, en variacions diàries i estacionals poc marcades. Cap a l'interior, considerant com a desert absolut, la sequetat atmosfèrica és extrema i les oscilacions tèrmiques diàries són molt àmplies.

Demografia

Archiu:AricaViewCoast.jpg

Comuna de Arica.

Segons senyes entregades pel Cens 2024 del INE, la regió està poblada per 244 569 habitants, aplegant a una densitat de 14,49 habitants per km².

Esta regió concentra la major població aimara, provinent principalment de Bolívia i de pobles cordilleranos de la regió. El cens de 2024 va registrar a 70.270 habitants identificats en dit poble.^[2] En l'últim temps, la població quechua ha conseguit visibilizar la seua identitat, cultura, costums i llengües en Arica i Parinacota^{cita requerida}.

En la regió també existix presència de afrodescendientes i descendents asiàtics ^{cita requerida}.

Les ciutats més poblades, d'acort a l'informació del Cens 2024, són:

Arica, en 241 653 habitants
Putre, en 1 547 habitants.
Camarones, en 861, i
General Lagos en 508.

Economia

L'economia de la regió es basa principalment en l'extracció de recursos naturals, especialment miners i peixquers.^{cita requerida}

Relacions internacionals

Archiu:Caps block 13 Chacalluta 02.jpg

Complex fronteriç Chacalluta.

Archiu:Ferrocarril de Arica a La Paz.svg

Ruta del Ferrocarril Arica-La Pau.

La Regió de Arica i Parinacota alberga diverses institucions de relacions internacionals. Entre elles, destaca l'Unitat Regional d'Assunts Internacionals (URAI) del Govern Regional de Arica i Parinacota en la ciutat d'Arica, encarregada de l'anàlisis i la gestió de les relacions bilaterals i multilaterals de la regió en Perú i Bolívia, Amèrica Llatina i el restant del món. També la Comissió de Relacions Internacionals del Consell Regional de Arica i Parinacota, junt en entitats governamentals com l'oficina regional en Arica del Servici Nacional de Migracions, l'oficina regional en Arica de la Direcció general de Promoció d'Exportacions (ProChile) i la Prefectura de Migracions i Policia Internacional Arica i Parinacota de la Policia d'Investigacions.

En l'àmbit de l'internacionalisació en educació superior, la principal institució de la Regió de Arica i Parinacota és la Direcció de Relacions Interinstitucionales i Internacionals de l'Universitat de Tarapacá, encarregada de la cooperació acadèmica i la movilitat estudiantil a nivell global.^[3]