Arica

Arica

Sant Marcs d'Arica, coneguda simplement com Arica, és una ciutat, comuna i port del Nort Gran de Chile, capital de la província d'Arica i de la Regió d'Arica i Parinacota. S'ubica en l'extrem nort del país, a uns 18 quilómetros al sur de la frontera en Perú, en un sector de la costa del oceà Pacífic denominat la Curva d'Arica, considerada un punt d'inflexió geogràfic en el Con Sur. Esta localisació li otorga un paper estratègic com a enclavament fronteriç i com a punt de conexió entre Chile, Perú i Bolívia.

La ciutat posseïx una economia diversificada entorn al comerç internacional, l'activitat portuària, el turisme i els servicis, ademés de funcionar com a centre administratiu regional. El seu port, conegut com a Port d'Arica, constituïx una de les principals instalacions marítimes del nort de Chile i és utilisat també per Bolívia en virtut d'acorts internacionals.

Arica és un port de rellevància estratègica per al comerç internacional, especialment per a Bolívia, ya que funciona com port lliure per a eixe país i gestiona una part significativa del seu comerç exterior. La posició estratègica de la ciutat es veu reforçada per estar conectada per la carretera Panamericana, que l'unix en el restant de Chile al sur i en Tacna, Perú al nort. Ademés, conta en els ferrocarrils internacionals d'Arica-Tacna i Arica-La Pau que conecta en La Pau en Bolívia i, també, està servida pel Aeroport Internacional Chacalluta. Coneguda com la «Ciutat de l'Eterna Primavera» pel seu clima agradable, Arica també és cridada la «Porta Nort» de Chile per la seua proximitat a la frontera en Perú. Arica es caracterisa per la seua diversitat cultural, folòrica i ètnica, aixina com per la seua riquea històrica, destacant-se les mòmies Chinchorro, considerades entre les més antigues del món.

El 8 d'octubre de 2007, la ciutat es va convertir en la capital de la Regió d'Arica i Parinacota.

Història

Artícul principal → Història d'Arica.

Periodo precolombí

El territori a on actualment es troba Arica ha estat poblat des de fa més de 11 500 anys. Va ser ocupat per diversos pobles precolombís, entre els que destaquen els camanchacos i els chinchorro, un dels primers pobles en comunitat aldeana, que varen realisar rituals mortuorios a tots els seus membres, efectuant per a això la momificació. Entre els sigles IV i IX, la regió va ser dominada per la cultura tiahuanaco, els qui varen formar un caseriu al que varen cridar Ariacca, Ariaka o Ariqui —topònims aimaras provinents de les veus ari ('cerro, peñón') i acca ('veí') «Lloc junt al Morro» segons Carlos Auza Arce, ari ('tall') i aka ('punta') «Punta tallant» segons Manuel A. Quiroga, i ari ('cerro, peñón') i iqui ('lloc de dormir') «Peñón dormidero [d'aus]» segons Rómulo Cúneo Vidal—. Despuix del colapse de Tiahuanaco, les valls i costes d'Arica varen ser habitades per grups socials i cultures interdependents que, en conjunt, se'ls ha denominat com "Cultura Arica". Estos grups tornen a establir una forta economia agro-marítima i expandixen el seu control territorial cap a les valls cordilleranos. Viuen un florecimiento cultural, que es manifesta en l'iconografia carregada de figures geomètriques, com a volutes i círculs concèntrics i figures d'animals (flames, mones, aus marines, còndor, etc.), desplegada en la textilería i ceràmica.

En paral als desenrolls de la costa i valls, diversos señoríos aimaras varen ser expandint-se des de l'altiplà andino fins a colonisar les capçaleres de les valls ariqueños, accedint d'esta manera a diversos pisos ecològics, estratègia denominada "archipèlec vertical o escalonat". Aixina, complementaven els recursos obtinguts de la ganaderia (carn, llana, i transport) en els obtinguts de l'agricultura i en la caça, peixca i recolecció marítima dellitoral.

Posteriorment, la zona va ser dominada pel Tawantinsuyo, també cridat imperi inca.

Periodo del Virreinato del Perú (1536-1820)

Artícul principal → Intendencia d'Arequipa.

Rada d'Arica vista per Louis Feuillée en 1709

Per molt temps va existir una romàntica creència que imaginava la ciutat de Sant Marcs d'Arica com si haguera segut fundada el 25 d'abril de 1541, dia del evangeliste Sant Marcos (actual sant patró de la ciutat), i s'usava com a sustentació una suposta Acta de fundació d'àmplia circulació.

En diversos documents també es menciona una suposta fundació i concessió real del títul de ciutat l'any 1570 pero ningú ha citat un document històric que certifique tal afirmació com no ho va fer tampoc Vicente Dagnino qui fora el primer que va fer tal afirmació sense citar font precisa. Arica en realitat va nàixer com un humil villorrio en les màrgens del riu Sant Josep i va anar provablement fundada com a ciutat l'any 1584. Es té l'evidència d'açò gràcies al treball històric del pare Fernando Montesinos, retor de Potosí i visitador eclesiàstic en Arica en 1634. En els seus Anals del Perú, compilado en els registres oficials del Virreinato, Montesinos registra tal fundació en 1584: "Va aplegar a Lima el Virrey Don Fernando de Torres i Portugal, Comte del Villar; va ser recebido en molt aplaudiment... dende enguany es va passar el tragin de l'açogue al poble de Chincha, i dende Chincha á Arica; despuix li va donar a aquell port el Rei títul de ciutat, que es diu Sant Marcs d'Arica, á cuia fundació va donar principi un fidalc extremeny cridat Francisco Hernández Naçarino, fent moltes cases i cellers, i entaulant les requas del tragín de l'açogue."

El seu desenroll va ser precari fins a 1545, data en que l'indígena Diego Huallpa descobrix en Potosí, actualment Bolívia, les més enormes i riques mines d'argent del Nou Món, lo que va transformar eixa lluntana localitat del Alt Perú en la ciutat més poblada del continent. Arica llentament va ser creixent i el gran bot es va produir dos décades més tarde quan es va habilitar el port per a rebre els carregaments d'azogue d'Huancavelica i gran part de la producció argentífera de Potosí. Per molts anys posteriorment les incursions de pirates anglesos i holandesos varen impedir eixos carregaments i solament es va exportar l'argent per Arica en modo esporàdic. No s'ha pogut trobar encara l'escut d'armes concedit a la ciutat i solament es conserva en modo precari un protocol virreinal en un croquis casi infantil provablement copiat de l'eixemplar autèntic de l'escut que, com el d'atres ciutats chilenes (Villarica, Valdivia, Concepció, Santiago, La Serena, etc.) també té que haver segut una chicoteta obra d'art a colors. En 1612, es varen publicar en Holanda cent mapes de la Terra, mostrant-se a Arica en un d'ells, com el poble meridional més conegut en Europa. Arica era el principal centre d'exportació d'argent boliviana que provenia de Potosí, que posseïa la mina d'argent més gran del món. Per lo tant, Arica va eixercitar un paper crucial com un dels principals ports de l'Imperi espanyol. Estes riquees envejables varen convertir a Arica en l'objectiu de pirates com Francis Drake, Thomas Cavendish, Richard Hawkins, Joris van Spilbergen, Bartolomé Sharp, William Dampier, i John Clipperton.

Periodo de la República del Perú (1820-1880)

Artícul principal → Província d'Arica (Perú).

Pla d'Arica en 1824.

Gravat de la costa d'Arica cap a 1860.

Erro al crear miniatura:

Arica despuix del terremot de 1868.

En el devindre de les guerres d'independència hispanoamericana, Arica es convertix en un dels principals focs dels emancipadores del Perú, sent proclamada la seua independència el 28 de juliol de 1821 i el ciutadà peruà, oriunt de la ciutat, Hipólito Unanue, President del Consell de Govern en 1827. La Constitució peruana de 1823 designa a la Província d'Arica com a part del Departament d'Arequipa. Durant la guerra Peruà-Boliviana en 1841-1842, les tropes bolivianes ocupen Arica en l'objectiu d'anexar al seu territori el port d'Arica. En això el ariqueño Juan Bautista Ramos, major de l'eixèrcit Peruà, organisa una guerrilla en els veïns d'Azapa a on s'enfronten i derroten a les forces bolivianes de Bernardo Rojas en el combat d'Arica el 25 de decembre de 1841.

baix la Província d'Arica, es trobaven Tacna i Sant Lorenzo de Tarapacá. Durant la guerra civil peruana de 1844, Arica es va declarar vivanquista a diferència de Tacna i Tarapacá que varen recolzar el constitucionalisme. El ferrocarril va aplegar a Arica en 1856, durant el govern del President Ramón Castella, natural de Tarapacá, quan en data de Nadal el primer tren unix els 62 km que separen les ciutats d'Arica i Tacna, convertint-se aixina en el tercer ferrocarril de passagers més antic del continent americà i en un dels més antics del hemisferi, actualment en operacions.

Morrison, abans citat, senyala que la Companyia Ferroviària d'Arica i Tacna era anglesa, pero la via férrea va ser construïda per l'ingenier nortamericà Walton Evans, qui també va treballar en el primer ferrocarril a vapor de Chile. El 13 d'agost de 1868, la ciutat va ser destruïda pràcticament en la seua totalitat, per un terremot de 8,5 graus de magnitut aproximadament i posterior maremoto, en ones de 7 a 10 metros. El fenomen es va repetir, esta volta en epicentre en les costes propenques a Iquique el 9 de maig de 1877. Açò no fa desmerecer la destrucció deixada en esta ciutat per la sacsada com pel tsunami, que va alcançar esta volta fins als 14 metros.

Periodo de la República de Chile (1880-actualitat)

Vore també: Tacna, Arica i Tarapacá fins a 1929

Casa de la Cultura, ex-Aduana.

En abril de 1879, Chile va declarar la guerra a Bolívia i a Perú i este port va ser escenari del combat naval d'Arica i de la batalla d'Arica, cridada també Assalt i Pren del Morro d'Arica, el 7 de juny de 1880. Despuix del Tractat d'Ancón, la ciutat va passar formalment a l'administració chilena, establint-se que despuix de dèu anys, un plebiscit definiria la seua pertinença, junt en Tacna, a Chile o a Perú. Este plebiscit no es va realisar i, finalment, es va firmar en 1929 el Tractat de Lima, que va determinar la pertinença de la província d'Arica a Chile. Per a la Guerra Civil de 1891, Arica es trobava defesa pel batalló Quillota; el restant de les forces de govern es varen movilisar fins a Zapiga al mando del coronel Eulogio Roures Pinochet. Les tropes varen fixar en Pou Almonte el seu quarter general. Es varen enfrontar a les forces congressistes en una batalla a on va morir el coronel Roures el 7 de març, i els sobreviviente, més el 5.º de Llínea (100 soldats), varen tornar a Arica. En esta acció varen ser derrotades les forces de govern, aixina les forces congressistes varen dominar el nort de Chile.

Francisco Solano Asta-Buruaga i Cienfuegos va escriure en 1899 en la seua Diccionari Geogràfic de la República de Chile sobre elloc:

Arica.-—Ciutat, capital del departament del seu nom. Està situada en els 18° 28' Lat. i 70° 20' Lon. a la vora de la baïa del Pacífic, que li forma un excelent port. Els seus carrers corren de nort á sur i d'este á oest, que contenen un regular caseriu en edificis en parts d'elegant aspecte i en una població de 3,900 habitants. Posseïx bones oficines de governació i d'aduana; unes atres de correus, telégraf i de registre civil; escoles primàries gratuïtes i particulars i també atres coleges; l'iglésia parroquial en la advocación de Sant Marcos i titular del poble, i les de Sant Francisco, Mercé i Sant Joan de Deu; establiments comercials é industrials; estació del ferrocarril, que la comunica en la ciutat de Tacna i que medix 63 quilómetros, terminat en 1854; molls d'embarque, &c. Al costat suroest es recolza la part principal de la població en unes mijanes altures que arrematen en un notable promontori, cridat El Morro, de 260 metros d'alt, tallat á pico sobre el port i fortificado en el seu cim; i pel nort ocupa terrenys baixos, que s'estenen fins a la vall d'Azapa, que la sortix de verdures, frutes, &c. Els contorns d'esta població són àrits i estèrils: tota la seua conarca carix de pluges, i és de clima calorós i alguna cosa propens á tercianas. La tradició senyala á els antics peruans com a fundadors d'este poble junt al parage cridat Alts de Juan Díaz, molt abans de l'arribada dels espanyols i que des d'este punt es habian traslladat alguns dels seus habitants a l'actual assent, que varen denominar Arica, de les paraules de l'aimará ari, cosa nova, i ca, obertura. Pero els espanyols no principiaron á establir-se ací, sino per l'any de 1556, per ser el millor port al S. del Callao i estar més immediat al ric mineral de Guantajaya, que acabava de descobrir-se en eixe temps. Sembla que este port va adquirir pronte certa importància. En febrer de 1579 fué hostilisat pel corsario anglés Francisco Drake, i va capturar en el dos bucs, en els que va trobar 40 barres d'argent de 20 lliures cada una i 200 botijas de vi, del que ya es produïa en la vall veïna. El terremot del 26 de novembre de 1605, seguit d'una eixida de mar, va deixar á la població casi en completa ruïna. Es va refer i es va millorar entre els anys 1615 i 1637, en que es varen construir un regular fort junt á la plaja i les iglésies abans mencionades. Mes, atacat el 30 de giner de 1681 per Juan Watling,[5] cap llavors de filibusteros anglesos, que saqueban les costes del Pacífic, els principals veïns es varen traslladar á Tacna. Aixina és que, quan l'ingenier francés Frezier va reconéixer este port á mediats de 1713, no era, segons la seua Relació, «més que un vilar d'unes 150 famílies, en la seua major part, de negres, mulatos é indis; pocs blancs». D'esta atrassada condició només va escomençar á eixir des de l'independència del Perú (1825) en el franc comerç d'eixes costes i en Bolívia. No obstant, encara va tornar á experimentar estralls com en 1605, en els terremots de 13 d'agost de 1868 i de 9 de maig de 1877, en que les eixides de mar en elevades ones varen contribuir juntament á derribar la major part dels edificis i varen arrastrar bucs de la baïa fins a deixar-els á 800 metros de la plaja.[6] Esta ciutat s'honra en el naiximent en 1758 d'un sabio americà, Don José Hipólito Unanue. El 8 de juny de 1880 fué ocupada per forces de Chile en prendre per assalt les fortificacions del Morro. Dista, per mar, 200 quilómetros al N. d'Iquique, 1,740 al mateix punt de Valparaíso i 1,100 al S. del Callao.

Arica es va vincular per tren en la ciutat de la Pau (Bolívia) en 1913, quan es va inaugurar el Ferrocarril Arica-La Pau. D'esta manera, va passar a ser l'única ciutat chilena en dos llínees ferroviàries internacionals. És aixina que en 1924 el geógrafo chilé, Luis Risopatrón descriu a esta ciutat en el seu llibre Diccionari Jeográfico de Chile:

Arica (Ciutat) 18° 28' 70° 20'. Neta, alegre i pintoresca, composta d'unes 70 pomes, en carrers que corren de N a S i d'I a W, estendida en el seu major llarc cap al NW i en el seu ample des de la Chimba fins al Morro; té un regular caseriu i estaciones de ferrocarril, una que la comunica en Tacna, des de 1854 i atra en La Pau, en Bolívia, des de 1913. Es troba en la costa SE d'el port del mateix nom, en'mig de contorns àrits i estèrils, al S de la desembocadura de la vall d'Azapa, que la sortix de verdures i frutes; és de clima calorós, havent-se rejistrado, en 12 anys d'observacions, 34,2° C per a la temperatura, màxima, 9,2° C per a la mínima, en un promig anual de 19° C i una oscilació . diària de 8,3° C, 74% per a la humitat relativa, 5,5 per a la nebulositat' (0-10) i 0 mm per a l'aigua caida, habién- dose medit 10 mm en un dia de pluja en 1918. La tradició diu que fué conquistada pel inca Yahuer Huacca en 1250 i senyala als antics peruans, com a fundadors d'este poble, junt al parage cridat de Juan Diaz, molt abans de l'arribada dels espanyols; alguns dels seus habitants es varen traslladar poc despuix a l'actual assent, a on governava el cacic Ariacca. Es principiaron a establir els espanyols ací en 1556, per lo que va adquirir després certa importància, de suerte que Felipe II li va conferir el títul de ciutat en 1570. El terremot del 26 de novembre de 1605, seguit d'una eixida de mar, va deixar a la població casi en completa ruïna, pero es va refer i va millorar entre els anys de 1615 i 1637; els seus principals veïns es varen traslladar a Tacna, despuix de l'atac del filibustero Watling, el 30 de giner de 1681 i no va escomençar a eixir d'esta atrassada condició, sino despuix de 1825, en el franc comerç en Bolívia. Va tornar a esperimentar els estralls dels terremots de 13 d'agost de 1868 i de 9 de maig de 1877, en que les eixides de mar, varen contribuir a derribar la major part dels edificis i varen arrastrar alguns bucs del port, fins a deixar-els a 800 m de la plaja.

En 1953, baix el govern del president Carlos Ibáñez del Camp, es promulga el Decret en Força de Llei N.º 303 que va instaurar el règim de Port Lliure en Arica, eximint d'imposts d'importació i taxes de desembarque als productes que ingressaren al país a través d'ell. Açò va produir l'expansió d'Arica, que de 15 000 va aumentar a més de 70 000 en cinc anys, predominant àmpliament les vendes al por mayor, les fires i servicis. En 1958, el govern va derogar el decret de Port Lliure, per no complir en les expectatives de crear un pol industrial, pero per mig de la Llei N.º 13.039, introduïx un pla basat en la manufactura d'automòvils i en les plantes procesadoras de farina de peix, i la creació de la Junta de Bestreta d'Arica. Els resultats d'este periodo encara es poden vore en la ciutat, en distintes obres d'ingenieria i planificació. La sumatoria d'abdós fets va provocar un ràpit increment de la població de la ciutat, que abans es llimitava a les explotacions agrícoles de les valls desérticos d'Azapa i Lluta, i ellimitat moviment comercial, portuari i ferroviari cap a i des de l'occident de Bolívia. En l'arribada de la dictadura militar en 1973, l'economia de la ciutat languideció. La dictadura es retira del Pacte Andino als països del qual s'enviaven gran cantitat de productes, sobretot electrònics i automòvils, deixa de subsidiar als industrials, decreta llibertat de comerç i crea una zona franca en Iquique. Tot açò va significar la ruïna per a Arica. L'economia local es va basar pràcticament en servicis terciarios, com el transport públic i el comerç detalliste. El 21 d'octubre de 2006, el president Ricardo Lagos Escobar, en un acte a les afores del terminal aéreu de la ciutat, va firmar el proyecte de llei que crearia la Regió d'Arica i Parinacota, en Arica com a capital regional. Finalment, el 23 de març de 2007, en el parc Rebuig Vicuña Mackenna de la ciutat, la presidenta Michelle Bachelet va firmar el decret promulgatorio de la llei que va crear la Regió d'Arica i Parinacota.

Vore també: Província de Tacna (Chile), Departament d'Arica, i Província de Tarapacá (Chile)

Geografia

Vista panoràmica del port d'Arica.

Geomorfología

La comuna d'Arica es troba emplaçada en les unitats geomorfològiques de Farellón coster, Planicie marina o fluviomarina, Cordillera de la costa, Plans de sedimentació fluvial o aluvional, Pediplanos, glacis i piedemont, Precordillera riu Lauca i Pampitas.

A diferència d'atres ciutats del nort de Chile, pero en forma similar a moltes ciutats costeres del sur del Perú, Arica s'estén sobre una extensa planicie costera o llitoral que, per l'inexistència de la cordillera de la Costa i la presència de valls a l'interior, permeten l'extensió urbana de la ciutat. La ciutat és travessada pel riu Sant Josep, que solament aplega a la mar en estiu de forma irregular, pero en anys molt plujosos en el altiplano produïx grans baixades d'aigua que colorean la mar de café pel gran arrastre de sediment que du. Desagua les aigües del Valle d'Azapa, la zona agrícola més fèrtil de la comuna d'Arica. La principal traça geogràfica de la ciutat és la roca sedimentaria ubicada al sur del centre històric de la ciutat, denominat Morro d'Arica. Al voltant del Morro d'Arica, es troben 13 barris i poblacions (Tarapacá Orient, Els Industrials (II i III), Població Sant Josep, Ignacio Serrano, Nort Gran, José Manuel Balmaceda, Alborada, Riu Sant Josep, Cerro La Creu, Miramar, Centenari, Jorge Inostroza, Porta Nort).

Hidrologia

La comuna es troba entre les conques hidrogràfiques de Costeres del Riu Sant Josep i Riu Camarones, Quebrada de la Concòrdia, Riu Lluta i Riu Codpa. Ademés, la comuna posseïx diversos cossos d'aigua, entre els que es destaquen el Riu Sant Josep d'Azapa i el Riu Lluta.

Clima

Arica conta en un clima subtropical i desértico. A diferència de moltes atres ciutats en climes àrits, Arica, rara volta té temperatures extremes durant tot el transcurs de l'any. És també coneguda per ser un dels llocs habitats més àrits de la Terra, a lo manco segons lo medit en pluja: la precipitació mija anual és de 2,3 mm. A pesar de la seua falta de precipitacions, la humitat i els núvols són elevats. En els nivells d'humitat similars a les dels climes equatorials, l'intensitat solar és similar a les regions del desert del Sahara en el hemisferi nort (com les illes de Cap Vert). Segons el sistema de classificació climàtica de Köppen, Arica posseïx un clima subtropical Àrit (BWhn) en els mapes climaticos.

Mig ambient

Ecosistemes

Traçat simplificat dels ecosistemes i cossos d'aigua presents en la comuna d'Arica.

Chapull del riu Lluta.

Sector de "Cerro Sagrat" del Valle d'Azapa.

Picaflor d'Arica macho.

Dins del territori de la comuna es poden trobar els següents ecosistemes:

• Bosc espinós tropical andino a on predominen Browningia candelaris i Corryocactus brevistylus (Preocupació menor)
• Bosc espinós tropical interior a on predominen Geoffroea decorticans i Prosopis alba (Preocupació menor)
• Desert tropical interior en vegetació escassa (Preocupació menor)
• Dunes tropicals costeres a on predominen Tillandsia landbeckii i Tillandsia marconae (Sense informació)
• Xara baixa desértico tropical andino a on predominen Aloysia deserticola i Atriplex imbricata (Preocupació menor)
• Xara baixa tropical andino a on predominen Fabiana ramulosa i Diplostephium meyenii (Vulnerable)
• Xara baixa tropical andino a on predominen Parastrephia lepidophylla i Parastrephia quadrangularis (Vulnerable)
• Xara desértico tropical coster a on predominen Nolana sedifolia i Eulychnia iquiquensis (Preocupació menor)
• Xara desértico tropical interior a on predominen Malesherbia auristipulata i Tarasa operculata (Vulnerable)

Flora

En la flora de la vora costera d'Arica es destaquen espècies d'herba com la Cobertor, la Grama o pastura salada, la Coa de rabosot, el Dedito Suculent, la Verdolaga, i la Totora. Arbustos com el Chingoyo o chilca, la Alquitrà o sorona i plantes com la Coa d'escorpión i el Junquillo.

Fauna

La vora coster d'Arica (a pesar de ser part del ecosistema de desert), presenta elements molt particulars tals com desembocaduras, plages d'arena, zones rocoses i el naiximent superficial de la cordillera de la costa en massiços rocosos que cauen directament a la mar en grans penya-segats que poden aplegar als 1000 metros d'altura. En este context la biodiversitat de la vora costera d'Arica és molt cridanera, destacant aus, reptils i invertebrats, tals com la lagartija Corredor d'Arica, els crustacis com el carranc fantasma i el nape. També la aranya multicolor present en la vegetació del chapull. De nort a sur està el riu Lluta que es destaca per ser un dels pocs rius que manté un caixer suficient per a aplegar a la mar durant tot l'any, i el chapull de la desembocadura. La plaja Les Machas a on és comuna vore grans agrupacions de gavines, la plaja Chinchorro que és menys diversa en aus producte de l'intensa activitat per part de la població durant tot l'any. La desembocadura del riu Sant Josep en a on es registra la població de tortugues verdes que, en época d'estiu, alcancen números superiors als 300 eixemplars. El port de la ciutat, a pesar de ser un àrea de moviment incansable, presenta en la seua vora costera als llops marins comuns i a una gran diversitat d'aus, com els gaviotines monja, el Yeco i el le. La ex illa del Alacrán és un dels punts més atractius de la zona per a observar espècies migratòries i residents, com a gavines, zarapitos i playeros gran. El restant de la vora costera fins a les coves d'Anzota correspon a zones de plages irregulars i plages de roques. Allí es troben les colónies de pingüins d'Humboldt, alguns chungungos i moltes espècies d'aus guaneras. Este sector no posseïx accés per terra. El Picaflor d'Arica és l'au de menor tamany i provablement l'au més amenaçada de Chile, en una alta provabilitat d'extinguir-se durant la pròxima década, per la pèrdua del seu hàbitat natural i a que la seua distribució està restringida, solament a les valls de la zona d'Arica. Originalment la distribució d'esta espècie incloïa les valls del sur del Perú i del nort de Chile. No obstant gran part de la població migra cap a zones més altes, segons pareix per a aprofitar els recursos florals produïts per les pluges d'estiu. Una de les flors més importants dins de l'alimentació del picaflor seria el Chañar. Atres espècies dins de la dieta del picaflor serien el Chingoyo o chilca, el Algarrobo, el Tamarugo, la Trixis, la Malva, entre unes atres.

Mides de protecció ambiental i conflictes socioambientals

Fins a 2022, la comuna d'Arica conta en les següents zones que conten en algun nivell de protecció ambiental:

Demografia

Plantilla:Població històrica Les senyes del Cens 2024 indiquen que la població de la comuna és de 241 653 habitants, a on 118 844 són hòmens i 122 809 són dònes. És la comuna en més habitants de la regió. Segons les senyes recolectades en el cens de població de l'any 2002 realisat pel Institut Nacional d'Estadístiques, la comuna posseïx una superfície de 4799,4 km² i una població de 185 268 habitants, dels quals 93 526 són dònes i 91 742 són hòmens. La comuna d'Arica acull al 97,7 % de la població total de la regió, de la qual un 5,30 % correspon a població rural i un 94,70 % a població urbana.

Relleu topogràfic i toponímia de la Regió d'Arica i Parinacota.

El Morro d'Arica, un dels principals atractius turístics de la ciutat.

Exposició del Museu Arqueològic Sant Miguel d'Azapa.

Com en el reste del país, la major part de la població és d'orige caucásico i mestizo, no obstant existix una important descendència i mixtura en els pobles indígenes que habitaven la zona abans de l'arribada dels europeus (principalment aimaras). També hi ha un chicotet pero significatiu número d'afrodescendientes, especialment en les valls de Lluta i Azapa per la esclavisació durant l'época colonial, aixina com de descendents d'asiàtics.

El espai urbà d'Arica té 175 441 habitants, en un àrea de 41,89 km². En el 2007 Arica tenia més de 185 000 habitants (sense contar els habitants de les valls d'Azapa i Lluta; en això aplegarien casi als 194 000 habitants). Degut a que Arica és l'única ciutat de la Regió, en la comuna s'alcança la més alta densitat poblacional regional (38,6 hab./km²).

Els llogarets que conformen la comuna són Vila Frontera i Sant Miguel d'Azapa. Alguns caserius són Poconchile, Molins, Chapisca, Sora, Les Maitas, Alt de Ramírez i Caleta Vítor.

Evolució demogràfica d'Arica a nivell de comuna
INE 1992	INE 2002
169 456 hab.	185 268 hab.

Evolució demogràfica d'Arica a nivell de ciutat
INE 1992	INE 2002
161 333 hab.	175 441 hab.

La comuna d'Arica es dividix en els següents districtes segons el cens de 2002:

Districte censal	Població (2002)	Superfície (km²)
Port	2 744	1,2
Regiment	3 880	0,7
Chinchorro	12 816	13,3
Sant Josep	13 216	1,2
Població Chile	9 086	17,3
Azapa	14 991	1 937,8
José Manuel Balmaceda	11 984	2,7
Carlos Dittborn	10 525	2,1
Parc Lauca	4 934	0,4
José Miguel Carrera	5 836	0,6
Condell	6 358	0,5
Forta Ciutadella	28 209	215,9
Chaca	223	794,0
El Morro	3 286	0,9
Chacalluta	1 684	419,3
Molins	649	1 376,0
Pedro Blanquier	25 131	7,3
Cancha Rayada	17 530	5,3
Les Torres	11 878	2,9
Ressagats	308	-

Política

Artícul principal → Anexe:Alcaldes d'Arica.

Crist de la Pau en el Morro d'Arica.

Administració comunal

L'Ilustre Municipalitat d'Arica té d'alcalde a Orlando Vargas Pizarro (Ind.), mentres que el concejo municipal està conformat per:

• Max Schauer Fernández (UDI)
• Carolina Medalla Alcayaga (RN)
• Susan Vega Piñones (Ind./DEM)
• Daniel Manriquez Zúñiga (PDG)
• Victor Sepúlveda Ilabaca (REP)
• Jacqueline Boero Carvajal (REP)
• Dolors Captiu Fumada (PCCh)
• Maxilimiano Manríquez Pérez (Ind./PL)
• Mario Mamani Fernández (PS)
• Cristián Rodriguez Sanhueza (PH)

Representació parlamentària

Arica pertany al Districte Electoral N.º 1 i a la I Circumscripció Senatorial (Arica i Parinacota). És representada en la Cámara del Congrés Nacional pels diputats Luis Malla (PL), Jorge Díaz (DC) i Stephanie Jéldrez (PRep). A la seua volta, és representada en el Senat pels senadors Enrique Lee (Ind-Demócrates) i Vlado Mirosevic (PL).

Economia

Vista panoràmica del Port d'Arica.

Prop d'Arica s'estén el vall d'Azapa, un oasis en el desert a on es cultiven hortaliças, oliveras i cítrics. La ciutat va viure un relatiu auge durant el cicle del salitre. En finalisar el mateix, el govern chilé va impulsar el desenroll urbà en la creació d'una zona franca industrial i comercial en 1953, destacant-se per la seua indústria automotriz.

Port o Terminal Portuari d'Arica, en 2006.

Ademés, és un interessant centre arqueològic i antropològic a on es troben les mòmias més antigues del món; posseïx petroglifos, geoglifos i una vasta mostra d'artesania i objectes culturals en més de 10 000 anys d'història pertanyents a cultures pre-incaicas andinas i marítimes. Arica és ademés un balneari, en cassino de joc, zones de plaja i un port que és freqüentat per travessies. La seua latitut tropical, sumat al seu clima àrit i solejat, la convertixen en un lloc atractiu per al turisme. Es tracta aixina mateix d'un centre de comunicacions ferroviàries i carreteres en Bolívia i Perú, disponent del Aeroport Internacional Chacalluta per a les comunicacions aérees, en el sur del Perú, l'occident de Bolívia i el restant de Chile.

Indústria

El Parc Industrial d'Arica o Porta d'Amèrica, proyectat en el seu inici a la vora de la Ruta 5 Panamericana Arica-La Serena, al nort de la ciutat, es troba actualment immers pràcticament en la zona urbana. Caracterisat per la seua gran extensió, posseïx bones vies de comunicació, com la ruta 5 Panamericana o la nova ampliació de l'avinguda Capità Ávalos (circumvalació), que conecta directament en les carreteres internacionals a Perú i Bolívia (corredor bioceánico), aixina com en aquella que es dirigix al sur de Chile. Un atre parc industrial, pròxim del Aeroport Internacional Chacalluta, a la frontera en Perú i els controls aduanero fronteriços, és el Parc Industrial Chacalluta, administrat per l'empresa Zona Franca d'Iquique (ZOFRI).

Relacions internacionals

Complex Fronteriç Chacalluta.

Ruta del Ferrocarril Arica-La Pau.

Arica alberga diverses institucions de relacions internacionals. Entre elles, destaca l'Unitat Regional d'Assunts Internacionals (URAI) del Govern Regional d'Arica i Parinacota, encarregada de l'anàlisis i la gestió de les relacions bilaterals i multilaterals de la regió en Perú i Bolívia, Amèrica Llatina i el restant del món. També la Comissió de Relacions Internacionals del Consell Regional d'Arica i Parinacota, junt en entitats governamentals com l'oficina regional del Servici Nacional de Migracions, l'oficina regional de la Direcció general de Promoció d'Exportacions (ProChile) i la Prefectura de Migracions i Policia Internacional Arica i Parinacota de la Policia d'Investigacions. Ademés, l'Oficina de Migrants de la Municipalitat d'Arica brida respal a la població migrant de la ciutat.

En l'àmbit de l'internacionalisació en educació superior, la principal institució d'Arica és la Direcció de Relacions Interinstitucionals i Internacionals de la Universitat de Tarapacá, encarregada de la cooperació acadèmica i la movilitat estudiantil a nivell global.

Consulats

Alemanya (Consulat Honorari) Austria (Consulat Honorari) Bélgica (Consulat Honorari)  Bolivia (Consulat General) Dinamarca (Consulat Honorari)  Equador (Consulat Honorari)

Espanya (Consulat Honorari) HUN (Consulat Honorari) ITA (Viceconsulado Honorari) Perú Perú (Consulat General) Reino UnidoErro al crear miniatura: (Consulat Honorari)

Transport

Partix de la vista costera d'Arica.

Moll al servici del Perú en Arica.

Aeroport Internacional d'Arica

Artícul principal → Aeroport Internacional Chacalluta.

El Aeroport Internacional Chacalluta servix tant destins nacionals com a internacionals. Per la seua rodalia a Perú i Bolívia, este terminal aéreu és utilisat normalment tant per ariqueños, com a peruans i bolivians, en les seues conexions aérees cap al sur de Chile, especialment a Antofagasta i Santiago.

Terminal Rodoviario Nacional i Internacional

Ubicat en avinguda Santa María en carrer Diego Portals. És el punt d'arribada i eixida dels busos nacionals i internacionals. En eixides diàries al restant del país i també cap a Perú, Bolívia, Argentina principalment en el Terminal Rodoviario Internacional, que queda ubicat exactament al costat del Terminal Nacional.

Port d'Arica (Empresa Portuària Arica)

El Terminal Portuari d'Arica (TPA) és utilisat tant per a atraque i desatraque de barcos mercants, com de travessies internacionals. El port d'Arica, en l'any 2008, es va convertir en el principal terminal d'exportació i importació boliviana. Est consta de cinc molos d'atraque i 270 048 m² de bodegaje i atres dependències. Té capacitat per a traslladar 3,9 millons de tonellades de càrrega a l'any. Des de 2004 és administrat per l'Empresa Portuària d'Arica (EPA), grup liderat per l'empresa Ultramar i un consorci peruà. No obstant el seu tamany mig, Arica constituïx un dels sis ports més actius de Chile, junt en Iquique, Lirquén, Sant Antonio, Sant Vicente i Valparaíso. Associat al port està el nou Parc Industrial Porta Amèrica, en més de 240 000 m² de superfície, el qual està associat al Ferrocarril Arica-La Pau. També relacionat en dita país és el oleoducte Tarija-Oruro-Arica.

Ferrocarrils

Ferrocarril Arica-La Pau, FCALP, tren turístic d'Arica a Central, estació Chinchorro (Arica).

L'antic servici de trens de passagers i de càrrega d'Arica - La Pau en Bolívia i l'històrica llínea férrea d'Arica - Tacna en Perú, ha vixcut auge i decadència, degut el mejoramiento de les vies terrestres i la millora en els controls fronteriços integrats, que han dinamisat el trànsit internacional de persones, tant com de càrrega. El seu aporte a l'història de la ciutat és molt important, sobretot al començament del XX. Per part del Ferrocarril Arica-La Pau, servici inaugurat en 1913, queda com a testimoni d'este auge una estació de trens instalada en ple centre cívic d'Arica i que és Monument Nacional. En el cas de l'estació del ferrocarril Tacna-Arica, l'edifici està ubicat en el km 60 de la via férrea que unix Perú en Chile. L'estació es compon d'un moll de servicis i carix dels atractius propis d'una estació de trens, com si els posseïx el seu contrapart ubicada en Tacna.

Ferrocarril Tacna-Arica

Artícul principal → Ferrocarril Tacna-Arica.

Tren del Ferrocarril Tacna-Arica en la estació Arica.

Ubicat junt al Moll al servici del Perú en Arica, en l'avinguda Màxim Lira, per l'estació d'Arica passa el Ferrocarril Tacna-Arica, un ferrocarril operat pel Perú i que brinda el servici entre Arica i la ciutat de Tacna. Té 62 km de llongitut i una trocha d'1.435. Va ser construït en 1856 per l'empresa anglesa The Arica & Tacna Railway Co. Actualment és l'única via ferroviària internacional que posseïx el Perú i és el ferrocarril més antic de dit país que encara està en servici, ya que va ser el segon en construir-se, durant el govern de Ramón Castella. El servici de trens es va iniciar en 1856 i va ser donat en concessió per 99 anys. En ocupar els chilens Tacna i Arica, durant la guerra del Pacífic, el ferrocarril estava en mans de l'empresa anglesa Arica & Tacna Railway Co i no va ser objecte d'expropiació. Despuix del Tractat de Lima de 1929, Tacna va tornar a la sobirania peruana i tota la llínea del ferrocarril en territori chilé, va quedar com propietat peruana. En 1955, en nacionalisar-se el ferrocarril va quedar baix l'absoluta propietat de l'Estat Peruà. En el 2005, junt al moll al servici del Perú en Arica, la Casa Bolognesi i la Casa Yanulaque, va passar a propietat del Govern Regional de Tacna.

Ferrocarril Arica-La Pau

Artícul principal → Ferrocarril Arica-La Pau.

Antiga estació de passagers del Ferrocarril Arica-La Pau.

Actualment el servici de càrrega es troba suspés, sense que el recomençament de la seua via férrea tinga data de conclusió. El servici de passagers va prestar servicis fins a 1997, any en el que es varen inaugurar les renovacions camineras en la Ruta 11-CH que unix Bolívia en Chile. Els servicis de càrrega varen ser interromputs en el 2001, luego que inundacions i solsides provocades per les pluges estiuenques d'eixe any destruïren les vies i els ponts ferroviaris, fent impossible el compliment dels contractes d'obres. Al moment hi ha viages esporàdics a Arica-Tacna, Tacna-Arica avisat en antelació i solament de passagers.

Guarnició

Branca	Unitat Militar
Plantilla:Eixèrcit	1.ª Brigada Acorazar Regiment Reforçat n.º 4 «Rancagua» Centre d'Entrenament Tàctic d'Aviació d'Eixèrcit
Plantilla:Naval	Governació Marítima d'Arica Capitania del Port d'Arica

Mijos de comunicació

L'únic diari en paper local és L'Estrela d'Arica, propietat del grup El Mercuri S. A. P.

Entre 1976 i 2001, va funcionar en la ciutat una estació de televisió oberta pròpia, que estava integrada a la ret nortina Telenorte (a través del canal 11). Actualment conta en un canal de televisió municipal cridat Arica TV a través del canal 13 de la cableoperadora VTR. L'any 2015, es va llançar el canal Morrovisión HD (en senyal digital HD 27.1) i UTA TV HD en la senyal digital HD 36.1. A inicis de 2018, naix un atre canal de televisió digital cridat "Porta Nort HD" en la senyal 43.1. En 2006 es va fundar el diari digital El Morrocotudo, i en 2014 es va fundar el diari digital El Concòrdia.

Canals de televisió oberta

Propietari	Canal Virtual	Nom del canal	Freqüència real	Senyal nacionalocal
Megamedia	3.1	Mega HD	32 UHF	Nacional
	3.2	Mega 2
	3.31	Mega one seg
Televisió Nacional de Chile	5.1	TVN HD	31 UHF
	5.2	NTV
	5.31	TVN One Seg
Grup Luksic	8.1	Canal 13 HD	24 UHF
	8.2	T13 En Viu
	8.31	Canal 13 Movil
Vytal Group /Universitat de Chile	9.1	Chilevision HD	36 UHF
	9.2	UCHILETV
	9.31	CHV MOVIL
Albavisión	13.1	La Ret	28 UHF
	13.2	La Ret 2
	13.31	La Ret One Seg
Universitat de Tarapacá	41.1	UTA TV	41 UHF	Local
Orlando Vargas Pizarro	43.1	Porta Nort HD	43 UHF
	43.2	Notícies Porta Nort
	43.3	Porta Nort
TV Comunitària	47.1	Challa TV	47 UHF

Cable

• 13 - Arica TV (VTR)
• 24 - Més TV (Overcom Chile)

Radioemisoras

FM

• 88.1 MHz Ràdio Concerte
• 88.5 MHz Ràdio Neura Arica
• 89.1 MHz FM Més
• 89.7 MHz Radioactiva
• 90.3 MHz Ràdio Carolina
• 90.9 MHz Ràdio Estació
• 91.5 MHz Radi Pudahuel
• 92.1 MHz Ràdio Porta Nort
• 92.7 MHz Ràdio Bío-Bío
• 93.1 MHz Ràdio Montecarmelo
• 93.5 MHz Ràdio Primavera
• 94.1 MHz Ràdio Disney
• 94.5 MHz Estacion Llatina
• 94.9 MHz Freqüència Tropical
• 95.3 MHz Ràdio ADN
• 95.9 MHz Ràdio Universitat de Tarapacá
• 96.5 MHz Ràdio Proclamació
• 97.1 MHz Regió XV Ràdio
• 97.7 MHz Ràdio Imagina
• 98.1 MHz Vilas Ràdio
• 98.5 MHz Els 40
• 98.9 MHz Presencia FM
• 99.5 MHz Radi Futur
• 100.1 MHz Ràdio Andina
• 100.7 MHz FM Dos
• 101.3 MHz El Conquistador FM (Ret Nort)
• 101.9 MHz Nou Temps Chile
• 102.5 MHz Ràdio Amor
• 103.1 MHz freqüència venuda a nova ràdio local
• 103.7 MHz FM Okey
• 104.1 MHz Digital FM
• 104.5 MHz Ràdio Harmonia
• 104.9 MHz Cappíssima Multimedial
• 105.3 MHz Cor FM
• 105.7 MHz Estacion 106
• 106.3 MHz Ariqueña
• 106.7 MHz El Conquistador FM
• 107.5 MHz Ràdio Perfecció
• 107.9 MHz Ràdio Ales d'Àguila

Ademés, poden escoltar-se en nitidea, en gran part d'Arica, les senyals peruanes de Radiomar 90.1 FM, Nacional 99.9 FM, Moda 100.5 FM, Panamericana 101.1 FM i Nova Q 105.9 FM, totes les repetidores de radis de la ciutat de Lima, en repetidores en Tacna, també destaca la Ràdio Cultural 89.9 FM des de Toquepala.

AM

En la ciutat, no hi ha transmissions de radioemisoras en l'Amplitut Modulada (AM), No obstant les transmissions AM des de Tacna apleguen en una excelent cobertura en tota la regió.

Atractius Turístics

Plaja La Lisera.

Plaça Colón en el centre, al fondo la Catedral Sant Marcs d'Arica.

Vista nocturna d'Arica.

La Puntilla és una plaja d'arena ubicada en la desembocadura del riu Sant Josep, actualment és un santuari natural a on viuen les tortugues marines verdes.

Parc Vicuña Mackenna i Morro d'Arica.

Presències tutelares.

Entre els atractius turístics de la ciutat, el principal és el Morro d'Arica. El centre històric de la ciutat es troba format per angosts carrers, com és típic de l'arquitectura colonial espanyola. Dites carrers es troben rodejades d'arbres, algunes convertides en passejades peatonals, com la passejada peatonal "21 de Maig" i la passejada "Bolognesi". La "Plaça Fundacional" que correspon al centre cívic de la ciutat i que, actualment, conta en piletas i àrees verdes. També es recomana recórrer les valls de Lluta i Azapa per a observar els geoglifos i petroglifos, ademés d'atres punts arqueològics com el Pucará de Sant Lorenzo i el Museu Arqueològic de Sant Miguel, abdós en Azapa. També es deu visitar els llogarets i pobles que s'ubiquen en les rutes senyalisades, les quals oferixen servicis i restaurants en gastronomia típica de la zona. Un atre atractiu turístic d'Arica és el Chapull del Riu Lluta, a on es poden observar diverses espècies d'aus locals i migratòries que s'alberguen allí durant certes époques de l'any. Per últim, el "Santuari del Picaflor", ubicat en el quilómetro 14 del Valle d'Azapa, en el qual es pot observar l'hàbitat d'esta au i els seus nius en els arbres. La vora costera de la ciutat es caracterisa per tindre un ampli palmito d'activitats recreatives i deportives, especialment en el sector de Plaja Chinchorro, a on existixen chicotetes àrees de menjar, restaurants, jocs i una passejada peatonal. Ademés, la Plaja Chichorro es caracterisa per posseir l'atractiu visual de les calderes del buc nortamericà Wateree, que va ser arrastrat en el XIX a causa del maremoto de 1868, i que va terminar varat a més de 800 metros terra adins. El sector cèntric de la ciutat carix d'una costanera turística, ya que en este lloc es troba el port, les drassanes del qual en barcos en estat d'abandó i residus de minerals pesats, contrasta enormement en la potencialitat turística de la ciutat. No obstant s'han anunciat proyectes que permetrien a la ciutat oferir un entorn més amigable per als turistes i recurrents travessies que utilisen el port com a lloc d'abastiment.

Poma Eiffel

Un atre lloc turístic per a visitar és la cridada "Poma Eiffel" que correspon als carrers a on es troben les obres de l'ingenier i arquitecte francés Gustave Eiffel en la ciutat.

• Catedral Sant Marcs d'Arica: Segons l'història, esta iglésia no estava destinada a la ciutat d'Arica, sino al balneari d'Ancón en Perú. Posseïx un estil neogótico i va ser declarada Monument Nacional en 1984. La seua campana va ser declarada Monument Històric en l'any 2002.
• Ex Casa de la Governació: Va ser edificada en els tallers de Gustave Eiffel en 1876. La seua estructura és molt diversa, ya que es varen ocupar una gran cantitat de materials per a la seua construcció, incloent rajola, fusta, taulls, etc. Va ser declarada com Immoble de conservació històrica en el 2009.
• Casa de la Cultura d'Arica: Coneguda també com la "Ex-Aduana", correspon a una de les obres de reconstrucció posteriors al terremot de 1868. Va ser una de les primeres construccions metàliques prefabricar i posseïx un estil neoclàssic. Va ser declarada Monument Nacional en 1977. Actualment conta en un amfiteatre a l'aire lliure, a on la comunitat pot apreciar de manera gratuïta diverses manifestacions artístiques.

Atres Monuments

Mapa dels túnels subterràneus en el Mercat Central d'Arica.

• Casa Bolognesi: Va ser construïda en l'any 1870, i és coneguda en Perú com la "Casa de la Resposta". En l'any 2009 va ser declarada Immoble de Conservació Històrica i actualment pertany al Govern de Perú, segons el Tractat de 1929.
• Mercat Central: Va ser construït en 1875. Durant la colónia espanyola va pertànyer a Dò Gaspar d'Oviedo, qui posteriorment va cedir els terrenys a l'orde dels franciscanos. El terreny a on es troba l'actual Mercat va ser utilisat per a construir un convent en 1712. baix el seu sol existix una ret de túnels que eren usats com a refugi davant els atacs pirates i, més vesprada, com a conexions subterrànees entre els demés monasteris i iglésies. Després va ser utilisat per la cavalleria del regiment peruà fins al terremot de 1868.
• Casa Yanulaque: Va ser construïda en el XIX. És coneguda per ser elloc a on es va hostajar l'últim alcalde peruà de la ciutat, Dumenge Pescetto.
• Estació del Ferrocarril Arica-La Pau: En 1990 l'edifici va ser declarat Monument Històric i es va mantindre en servici regular fins a l'any 2001. Actualment es treballa en la reparació de les llínees férrees del costat chilé. Front al ferrocarril es troba una locomotora alemana utilisada en dits trayectes durant els anys de funcionament del complex.
• Poblat Artesanal: Es tracta d'una rèplica del poble de Parinacota en la Serra i que va ser instalat en novembre de 1979 per l'iniciativa de l'artesà José Raúl Taronger Meneses durant l'alcaldia de Manuel Castell Ibaceta.

Museus

La ciutat d'Arica conta en quatre museus importants, dels quals dos d'ells estan dedicats a la Cultura Chinchorro de la zona.

• Museu Arqueològic i Antropològic de Sant Miguel d'Azapa: En ell s'alberga a les mòmies de la cultura Chinchorro, considerades les més antigues del món.
• Museu de Lloc Colón 10: En l'any 2004, mentres es construïa un hotel en dit sector, es va descobrir un cementeri en 48 mòmies de la Cultura Chinchorro. Pel descobriment, la Universitat de Tarapacá va comprar els terrenys i va inaugurar el museu en el 2009. En ell és possible observar a les mòmies junt a atres objectes en el mateix lloc a on varen ser trobades.
• Museu de la Mar: Va ser inaugurat en 2006 per Nicolás Hrepic, un coleccioniste de closques marines. La seua colecció alberga més de 1200 espècies de closques de distintes parts de Chile i el món.
• Museu Històric i d'Armes d'Arica: Està ubicat en el cim del Morro i posseïx distints artilugios de la Guerra del Pacífic.

Plages d'Arica

Són més de 20 km de plajas, i sense que travesse la Cordillera de la Costa en el sector nort, lo que la fa particular i diferent al restant de les ciutats de Chile sobre topografia. De nort a sur s'ubiquen les plages Les Machas, Chinchorro, Plaja La Puntilla, del Alacrán, Elaucho, La Lisera, Plaja Brava, Arenillas Negres, La Capella, Cors i La Liserilla. En algunes d'estes plages és possible practicar deports com el surf, bodyboard, cayac, entre uns atres. No obstant, atres plages d'Arica no són aptes per al bany per les seues fortes corrents i als roques que estes posseïxen.

Atres llocs turístics

Llac Chungará.

• Cuevas d'Anzota: És un conjunt de coves situat a 12 km al sur de la denominada Plaja Cors en Arica, en la província de la Regió d'Arica i Parinacota, Chile. En elles es pot apreciar les cavernes, els penya-segats i la fauna de la regió. En este lloc els visitants poden escalar i realisar trekking, i d'esta forma gojar el panorama natural que els rodeja.
• Presències tutelares: Estan ubicades en la Ruta 5 Nort a 20 minuts de la ciutat d'Arica cap al sur. Són escultures ubicades en ple desert, l'ubicació del qual es caracterisa per tindre una preciosa vista del desert, l'espai i ademés d'una mística que se sent en l'aire.
• Ruta de les Missions: Es tracta d'una de les tantes rutes patrimonials de la ciutat, en la qual es pot anar en auto o en un tour especial cap a les distintes iglésies dels pobles de l'interior d'Arica, com Ticnamar, Socoroma, Pachama, etc.
• Parc Nacionalauca: Est comprén la precordillera i el altiplà andino (entre els 3200 a 6342 m s. n. m.) de l'extrem est de la Regió d'Arica i Parinacota, comuna de Putre i província de Parinacota.
• Llac Chungará: Arica és la principal via d'accés cap al llac, considerat un dels més alts del món, en una altura aproximada de 4517 m s. n. m. Este s'ubica dins del Parc Nacionalauca.
• Pucará de Copaquilla: A uns 3000 m s. n. m., data del XII, declarat Monument Nacional, ubicat en un promontori que complix la funció de defensa, posseïx un doble mur de pedra, que protegix una série d'espais interns. Des d'este punt és possible observar les quebradas i la precordillera.
• Termes de Jurasi: Es troba a uns pocs quilómetros al surest de Putre, per la Ruta 11-CH, desviant-se per un camí de terra. Són aigües d'orige subterràneu que adopten temperatures sobre els 40 °C que tenen propietats medicinals.
• Vall de Codpa: S'ubica en la comuna de Camarones, província d'Arica. Es caracterisa pel vi Pintatani i per l'Iglésia de Sant Martín de Tours, ademés de la Festa de la Verema que es realisa cada any en abril.
• Poble de Guañacagua: Està ubicat en la quebrada de Sivitaya, a 5 km a l'est de Codpa. Es caracterisa per la seua iglésia i el campanar de Guatanave, que està al costat del camí entre Codpa i Guañacagua.

Cultura

Festivitat de la Verge de les Penyes, Livilcar, Arica.

Vista panoràmica de la Península del Alacrán des del Morro d'Arica.

Gastronomia

La Regió d'Arica i Parinacota, en presentar una variada geografia i privilegiades condicions de clima, permet la producció en els seus quatre pisos ecològics: costa, vall, precordillera i altiplano, abastint a la regió en una gran diversitat de productes marins, agrícoles i ganaders. Els productes més destacats de la gastronomia ariqueña són:

• Quinua: Cereal nutritiu i ric en ferro, de textura suau i crujiente.
• Choclo Blanco: Est és produït en les valls i precordillera. Es destaca el choclo de Socoroma, pel seu sabor dolç, i la seua textura suau, tendra i lechosa.
• Papa Chuño: En la regió es produïx una gran varietat de papes: colorada, groga, blanca, chuño. Esta última és somesa a un procés de deshidratació (tècnica utilisada fa més de 2 milenis), entre els mesos de juny i agost, época d'intens fret, a on la papa s'expon a baixes temperatures i despuix a fortes insolaciones durant el dia.
• Tomata d'Azapa: Este es destaca pel seu sabor dolç, l'intens color roig, i la seua textura carnosa i fresca.
• Oliva d'Azapa: Carnosa, de sabor fort, en tons amarcs i àcit depenent del tipo d'oliva: amarga, sense amargura i verda.
• Formage Blanco: Producte derivat de la llet de cabra o vaca, produïts en les valls interiors i precordillera. Existixen preparacions de formages blancs en pimentón, orégano, i oliva.
• Frutes: Estes són produïdes en les valls i precordillera. Destaquen el maracuyá de sabor àcit i polpa acuosa, la guayaba de sabor suau, com també el mànec i el tombe, dolços i cremosos.
• Menjars:

Desdejuni ariqueño: Es tracta d'una centenària preparació consistent en un pa de marraqueta en manteca i oliva d'Azapa més un té en herba luisa.

Copa Martínez: És un batut d'ous crus en ceviche, piure i sortit de mariscs; nomenat aixina pel seu creador, amo d'una marisquería local.

Events

Carnestoltes en la Força del Sol.

Les activitats i events més destacats són:

• Giner o Febrer: Carnestoltes en la Força del Sol. Tres dies de carnestoltes en activitats artístiques, culturals i deportives.

● Grand Eslam de bodyboard “Arica Chilean Challenge”

• Juny: Semana Ariqueña, en el Campeonat Nacional de Cueca.
• 7 de juny: Batalla d'Arica, també cridat Assalt i Pren del Morro d'Arica (Feriado Regional).
• 29 de juny: Festa de San Pedro, en processons de peixcadors en la baïa.
• Juliol: Arica Pro Tour, campeonat internacional de surf, data del Circuit Mundial. Festa Chica de La Tirana en l'Iglésia Catòlica "Verge del Carmen", ubicada en l'Avinguda Tucapel.
• Agost: Festival del Choclo de Lluta
• Primer dumenge d'octubre: Festa Gran de la Verge de les Penyes, en més de 40.000 persones que peregrinan 16 km per escarpados senderes precordilleranos del Valle d'Azapa fins al Santuari La nostra Senyora del Rosari de les Penyes.
• 8 de decembre, Festa Chica de la Verge de les Penyes.

Deports

En octubre de 1901, la població peruana va formar el primer club de fútbol de la ciutat, cridat "The Arica Football Club", que va ser presidit per I. Lizardo Belaúnde i competia en uns atres de la ciutat de Tacna (Diari "El Morro d'Arica" n.º 1115). Quan Arica va ser sèu de la Copa Mundial de Fútbol de 1962, Chile va conseguir la classificació a la semifinal en el Estadi Carlos Dittborn, que en el marc de la política d'enfortiment d'Arica s'havia construït especialment, vencent al campeó d'Europa, la URSS, per 2 gols a 1, efectuats pels seleccionats Eladio Rojas i Leonel Sánchez. Ademés, en esta ciutat es va realisar el primer i únic gol olímpic de l'història dels mundials, quan -en la trobada Colòmbia-Unió Soviètica- el colombià Marcos Coll li va anotar al porter de l'URSS Lev Yashin el 3 de juny de 1962. En 1972, la Junta de Bestreta d'Arica va completar la construcció de la 'Piscina Olímpica d'Arica', que seguix en funcions fins al dia d'hui. És una de les solament 3 piscines olímpiques d'us públic que existixen en Chile (les atres 2 estan en Santiago). És una de les grans obres d'arquitectura moderna d'Arica i de l'arquitectura chilena. En l'any 2004, entre el 8 i el 13 d'agost, es va portar a terme el "Primer Mundial de Body Board “Arica Chilean Challenge” o "ACC". En setembre de 2006, el ariqueño Patricio Sáez Godoy es corona campeó mundial individual de caça submarina, realisat en Lisboa, Portugal. Entre el 20 i 28 de juny de 2007 es va desenrollar el Campeonat Mundial de Surf "Rip Curl Search Chile 2007", Activitat a on participen els millors surfistes del món. Es va coronar campeó el hawaiiano Andy Irons, i en la competència “Foster’s Surf Show Down”, es varen coronar campeons Ramón Navarro i Manuel Selman.

Ricardo Soto, qui practica tir en arc en el club Ajayu Thaya (que en idioma aimara significa «l'ànima del vent»), va tindre la possibilitat d'anar als Jocs Olímpics de Riu 2016 a l'edat de 16 anys, sent aixina el més jove entre els competidors de l'especialitat. En la competència va terminar en la posició 13.º Este fet és històric per a este deport en Chile, i ademés en certa forma va representar a la ciutat d'Arica ya que va escomençar a practicar el deport en la ciutat nortina.

Equips de Fútbol

Sant Marcs d'Arica

Sant Marcs d'Arica, fundat el 14 de febrer de 1978, ha participat en la Primera i Segona Divisió del fútbol professional en el nom de «Club de Deports Arica» (CDA) i des de 2005, en Tercera Divisió, com a «Club Deportiu Sant Marcs d'Arica».

• En 1981, es va coronar campeó del Torneig d'Obertura de la Segona Divisió. Deports Arica va tindre com a pioners del fútbol en 1978 a un arquero cridat Alfredo Penya Parra (porter en eixe llavors de Ferroviaris de Santiago), també a Juan Carlos Escanilla (volant de creació), Rivadeneira (davanter) i Luis Escanilla (defensa), tots ells varen crear en un moment el fútbol professional, i inclús es va jugar contra Universitat de Chile en un marcador d'1-0 a favor de Deports Arica. En 1981, es titula Campeó de la Copa Chile de Segona Divisió, Campeó del Torneig de Segona Divisió i obté la Copa Campeó de Campeons, guanyant a Colo-Colo per 3 gols a 2, el 31 de giner de 1982, en el Estadi Carlos Dittborn. Dits guanys, varen ser per l'aporte del recordat entrenador Alicel Belmar.
• Es corona Campeó del Torneig de Tercera Divisió Sub-23, versió 2007, sent entrenador Miguel Alegre, recuperant la categoria en el fútbol professional. Accedix al Torneig de Primera B, versió 2008.
• En novembre de 2012 es corona com a Campeó de la Primera B que és la segona categoria del fútbol chilé, en terminar busca els tornejos d'Obertura i Clausura de la temporada, liderant la taula anual i obtenint el passe directe a la Primera Divisió, despuix de 27 anys d'absència, pero solament va ser per poc temps i torna a Primera B.
• En el 2014 es produïx la seua tornada a la Primera A.

Universitat de Tarapacá

Va participar en la Tercera Divisió de Chile entre els anys 2006 i 2008.

Educació

Universitats

Ciutat en tradició universitària, en que en els anys 1960 i 1970 es trobaven les sèus de la Universitat de Chile i Universitat Catòlica del Nort; de la fusió d'estes sorgix en 1981 la Universitat de Tarapacá; actualment es troben dos universitats que pertanyen al consell de rectors, la Universitat de Tarapacá i la Universitat Arturo Prat. Les universitats privades com INACAP, Universitat de la Mar i la Universitat Sant Tomás han instalat sèus, que s'ubiquen en el caixco antic de la ciutat. En 2013, es va sumar la Universitat La República que també va obrir la seua sèu en el caixco històric d'Arica.

Himne d'Arica

Va ser compost per Pedro Ariel Olea, poeta naixcut en Curarrehue, Pucón. Transcorregut el temps a començos per la década dels anys cinquanta, ya havia compost l'himne d'Iquique; despuix per petició del president del “Centre Fills d'Arica”, senyor, Lautaro Ostornol i per mig dels senyors, Javier Rengifo i Enrique Soro li varen propondre que fera l'himne d'Arica, sense ferir als països veïns. L'estrena de l'himne va ser presentat oficialment a la ciutadania en la gran retreta militar, pels efectius del “Regiment Rancagua” d'Arica, la presentació del qual es va fer en els faldeos del “Morro”, la nit del 7 de juny de 1955.

Ciutats Germanes

Artícul principal → Agermanament de ciutats.

Arica manté un agermanament de ciutats en:

• [[Image:|border|20px|Perú]] Arequipa, Perú.
• Artigas, Uruguay.
• [[Image:|border|20px|França]] Bressuire, Nova Aquitània, França.
• [[Image:|border|20px|Perú]] Ciutat d'Iquitos, Departament de Loreto, Perú.
• Cochabamba, Bolívia.
• Cuiabá, Mate Grosso, Brasil.
• Eilat, Israel.
• La Pau, Bolívia.
• Montevideo, Uruguay.
• [[Image:|border|20px|Perú]] Moquegua, Perú.
• Rondonia, Brasil.
• Santa Creu de la Serra, Bolívia.
• [[Image:|border|20px|Perú]] Tacna, Perú.
• Erro al crear miniatura: Taiohae, Illes Marqueses, Polinèsia Francesa.
• Tulcán, Carchi, Equador.
• [[Image:|border|20px|Perú]] Puno, Perú. Arica pertany a la ret de Mercociudades, firmada per 180 urbs dels països membres del Mercosur.

Llocs Homònims

• Port Arica, Colòmbia
• [[Image:|border|20px|Perú]] Port Arica, Perú

Vore també

• Ruta interoceánica Brasil-Bolívia-Chile-Perú
• Ciutats de Chile

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Arica.
• Arica en Wikivoyage
• Wikisource contiene obras originales de o sobre Arica.
• Wikisource contiene obras originales de o sobre Arica.
• cl Ilustre Municipalitat d'Arica
• Indicadors comunals d'Arica en la Biblioteca del Congrés Nacional de Chile
• sbs Fundacion Palometes de Miraflores
• Universitat deliderage de Govern