Tir en arc
El tir en arc és un deport olímpic en el qual s'utilisa un arc per a disparar fleches. Consistix en encertar lo més prop del centre de la diana per a obtindre el màxim número de punts.
El tir en arc és un dels deports en més història en l'era moderna que encara es practiquen, i està totalment unit a l'evolució de la civilisació. L'orige prové de l'ús d'esta arma com a instrument de caça i com a instrument bèlic. En l'aparició de les armes de fòc va quedar obsolet com a instrument professional d'ús general. Com a deport, té una història que es comença fa mils d'anys. Com a alvanç cultural, va ser comparable al descobriment del fòc i a l'invenció de la roda.[1]
Fins al moment existixen sèt modalitats en el tir en arc, les quals són:
- Tir en arc sobre diana a l'aire lliure
- Tir en arc en sala
- Tire de camp
- Tire en arc de llarga distancia
- Carrera arc
- Esquí arc
- Recorregut de bosc
Història
És impossible situar els inicis de la arquería en una data precisa. Tal data, encara de conéixer-se, solament podria valdre per a una zona geogràfica en concret. No obstant, s'acorda que la pràctica es remonta a l'invenció dels seus dos elements principals: el arc i la flecha. Les puntes de flecha més antigues, descobertes en la cova de Sibudu en Suràfrica, daten de fa aproximadament 64 000 anys,[2] encara que estes fleches primitives podrien no haver segut propulsadas per arcs sino pel átlatl. Per la seua banda, la primera prova segura d'arcs en Europa, provinent de pintures rupestres en les coves de Valltorta i Morella en Espanya, data del paleolític tardà, al voltant de fa 40 000 anys. No obstant, no es té constància segura de cóm ni quàn es va inventar l'arc.[3] L'aparició del tir en arc va revolucionar en un principi la caça durant la prehistòria.
Ya en l'era antiga, les primeres civilisacions li varen donar a l'arc un propòsit bèlic.
En la civilisació clàssica, en especial entre els perses, macedonios, nubios, grecs, parts, indis, japonesos, chinencs i coreans, es recorria a un gran número de arqueros en els seus eixèrcits. Les fleches eren especialment destructives contra formacio nes tancades, i l'ús de fleches era, moltes voltes, decisiu.
Durant la Edat Mija, el tir en arc en la guerra no va ser tan decisiu i dominant en Europa Occidental. Els arqueros eren els soldats pijor pagats en l'eixèrcit o eren reclutats de l'campesinado. Açò era degut a que l'arc i la flecha eren molt més barats que l'equip d'un home d'armes en una bona armadura i una espasa. Els arqueros professionals requerien un llarc entrenament i cars arcs per a ser efectius, aixina que era prou rar vore'ls en Europa (vejau arc llarc anglés).
No obstant, el tir en arc va tindre un desenroll important en Àsia i el món islàmic. Els arqueros a cavall varen ser una de les principals forces militars de l'eixèrcit de Genghis Khan. En els temps moderns encara se seguix practicant en alguns països asiàtics, pero no a nivell de competició internacional. Certs pobles d'Àsia Central varen ser especialment habilidosos en el tir en arc a cavall sent deport nacional en el regne de Bhutan, Corea del Sur i Mongòlia.
L'arribada de les armes de fòc va deixar als arcs desfasados en la guerra. Les primeres armes de fòc tenien molt poc alcanç, velocitat i poder de penetració respecte a un bon arc, pero, en canvi, era molt més fàcil entrenar a la tropa en el seu us. D'esta manera, els eixèrcits equipats en mosquetes oferien un poder de fòc molt major per pura força dels números i, finalment els arqueros especialisats varen quedar obsolets. Aixina i tot, hi ha registre de l'utilisació de l'arc en el camp de batalla en les últimes décades.
Equipage
Tipos d'arc
- Artícul principal → Arco (arma).
Podríem fer una classificació senzilla dels diferents tipos d'arc en:
Un arc llarc és un tipo d'arc similar o major a l'altura de l'arquero, no és recurvado, i té unes #pala relativament primes que són de secció circular o en forma de "D". L'arc tradicional anglés està fet de manera la gruixa de la qual és a lo manco ⅝ del seu esgambi. Si la seua gruixa és menor que ⅝ del seu esgambi, se li considera un flatbow (arc pla) en lloc d'un longbow (arc llarc). Típicament un arc llarc és més ample en la empuñadura. Els arcs llarcs han segut usats en la caça i en la guerra, per moltes cultures del món, especialment els anglesos, durant l'Edat Mija.
Un arc curt o recurvado és un tipo d'arc més curt, en #pala recurvadas (dos curves per pala) i més amples. Té com a orige Àsia central, i és més manejable. Té molt major rendiment i precisió que l'arc recte, per #lo que en una menor potència s'obtenen millors resultats. Per lo tant no necessita tanta intensitat d'entrenament com l'arc llarc. No va ser utilisat en freqüència en Europa, per #lo que el seu us és més desconegut.
El arc recurvo, també cridat clàssic, és l'únic tipo d'arc que s'utilisa en els Jocs Olímpics. El seu funcionament és similar a l'arc tradicional. La seua principal traça és que les #pala tenen una doble curva, en forma de "S" (d'ahí el seu nom), #lo que incrementa la força de l'arc i suavisa el dispar. Se li permet afegir diversos aditamentos per a incrementar la seua estabilitat i precisió, aixina com la colocació de visors (elements per a apuntar), i clickers (indicadors de correcta obertura).
El arc de poleas està dissenyat per a reduir la força que el arquero deu eixercir mentres apunta, una volta tensat l'arc en la seua esquena (escàpula). La major potència l'alcança aproximadament en la mitat del recorregut de l'obertura. En aplegar al final de l'obertura (al descans), pel sistema de poleas excèntriques, la resistència es reduïx entre un 60 % i 80 %, segons el model de polea, #lo que permet mantindre el tensat i apuntar durant més temps en molt menor esforç. Esta característica p ermite utilisar arcs de gran potència, #lo que els ha convertit en molt populars per a la caça. Contràriament als atres tipos d'arc, en els quals quant major és l'obertura major és la potència de l'arc, el de poleas sempre alcança la mateixa potència màxima i, ademés, esta pot regular-se en més o en menys en un ampli ranc. Degut a que el sistema de poleas impon un top a l'obertura, esta es regula per mig de distints sistemes per a poder adaptar-la a l'anatomia de l'arquero (al llarc dels seus braços i ample de muscles). Els demés arcs tenen un ampli ranc d'obertura, sent l'única variació que es produïx l'aument o disminució de la potència final, proporcional a la major o menor obertura. Algunes marques d'arcs de poleas actuals són Hoyt, PSE, Mathews, Martin Archery i Bowtech.
Una ballesta és una variació del disseny general d'un arc. En lloc de que les #pala estiguen en vertical, es monten horisontalment en l'extrem anterior del cos central, la disposició del qual és més pareguda a la d'un rifle. El disseny de la pala pot també ser compost o recurvo pero el concepte de tir és el mateix. La corda és tirada cap a arrere manualment o en un algun dispositiu que reduïxca la força a aplicar fins a bloquejar-se. La corda permaneix en esta posició subjecta per l'anou, mantinguda solament per mijos mecànics mentres que l'energia almagasenada per les #pala es llibera per un mecanisme de gatell, disparant el proyectil.
El proyectil de ballesta no es denomina flecha, sino virote, i és molt més curt i pesat. La seua funció principal és la d'obtindre un gran poder de penetració.
Si ben arc i ballesta poden resultar semblats als ulls inexpertos, la tècnica de tir és diametralment distinta, ya que, una volta carregada la ballesta, el tirador solament realisa un esforç per a mantindre-la en posició i apretar el gatell, mentres que el arquero deu permanéixer apuntant mentres sosté la corda i per lo tant "reté" la potència de l'arc.
Degut a que un arquero requeria un entrenament molt llarc i un ballestero podia formar-se ràpidament, en les guerres europees, les ballestes varen desplaçar ràpidament als arcs, máxime tenint en conte que podien crear-se ballestes en potències enormes (un gran poder de penetració), encara que la seua precisió i candencia de tir anaren molt inferiors a les de l'arc.
Fleches
- Artícul principal → Flecha.
Una flecha normal consistix d'un astil en una punta al final, plomes i un encoque en l'atre costat. Els refillols solen ser de fusta, fibra de vidre, alumini, fibra de carbono, o fibra de carbono i alumini. Les fleches de fusta són propenses a trencar-se i les de fibra de vidre són trencadices, encara que són més fàcils de produir i més homogénees. Els refillols d'alumini varen ser una introducció nova i molt popular a finals de el XX per la gran millora que proporcionaven: major velocitat i menor paràbola. Les fleches de fibra de carbono es varen convertir molt populars en els anys 1990 per ser molt llaugeres, més ràpides i de vol més horisontal que les d'alumini. Les fleches de més alta gama actualment combinen carbono i alumini.
La punta de la flecha determina l'ús que se li vaja a donar. Algunes fleches simplement usen la punta esmolada de la mateixa flecha, pero és més comuna usar puntes de flecha separades, generalment de metal, asta (banya), os o un atre material dur, com a pedres de sílex i obsidiana en el Neolític. Les classes més usades són les puntes per a diana, de camp i de caça, encara que també hi ha atres tipos com de penetració, romas i judo (puntes romas en ganchos de frenat per a caça menor).
Plomas s'usen les tradicionals plomas de au, encara que també de plàstic sòlit cridades vanes. Es coloquen prop del encoque, al final de la flecha, en pegament o, tradicionalment, nervis i tendons. El emplumado es repartix equitativamente al voltant del refillol, colocant cada ploma en la seua perpendicular i, respecte a la corda de l'arc, colocant una ploma cap a l'exterior de l'arc, i les atres dos, una cap a dalt i una atra cap a avall. L'exterior es diu ploma “gall” o índex, por lo regular esta és d'un color diferent a les atres dos de color igual entre elles per a evitar equivocacions al moment d'insertar-la en la corda. Tres plomes són lo habitual, encara que es poden utilisar més o solament dos. A voltes, les plomes es coloquen en un àngul llauger respecte de l'astil, #lo que fa girar i estabilisar la flecha en vol. Les plomes #sobredimensionat accentuen la paràbola del vol i, per tant, llimiten l'alcanç de la flecha. Estes fleches són nomenades flu-flu, s'usen per a caçar volàtils principalment.
Elements adicionals
- Dactilera: protector (lengüeta) per als dits índex, cor i anular que són utilisats per a l'agarre de la corda.
- Protector pectoral o pechera: banda de cuiro o cestilla que protegix el pit a l'hora de soltar la corda i poder evitar rozamientos contra ella.
- Protector de braç: tros de material dur que evita rozaduras en la corda en la gobanella.
- Carcaj: tubos de plàstic units entre sí, que servixen per a mantindre les fleches a l'alcanç del arquero.
- Estabilisadors curts i estabilisador llarc: afig pes a l'arc i otorga la capacitat de reduir les vibracions i bascular despuix de la solta.
- Mira: varia segons siga la modalitat de precisió o de tir instintivo, en el cas de precisió, ho posseïxen els arcs composts o de poleas i els arcs recurvado o olímpics, poden ser en fibra òptica i/o en lent d'aument (en el cas dels composts).
Tècnica i forma
L'arc se sosté en la mà oposta a la de l'ull dominant de l'arquero, encara que uns atres defenen lo contrari, és dir, agarrar-ho en la mà de l'ull dominant. Esta mà és coneguda com a “mà de l'arc” i el seu braç com a “braç de l'arc”. La mà oposta es diu “mà de la corda”. Atres térmens com a “muscle de l'arc” o “colze de l'arc” són anàlecs. Els arqueros que tinguen com a ull dominant el dret sostenen l'arc en la seua mà esquerra, encarant-la cap a l'objectiu, veent el blanc en l'ull dret i agarrant la flecha i la corda en la mà dreta. Dibuixe sempre l'arc apuntant cap a l'objectiu, en o sense fleches. Evite el contacte físic en un arquero en la posició de tir. No dispars fleches a l'aire. No utilise equips danyats.
Generalment, es du una protecció en el braç (bracer ‘muñequera’) per a protegir la part interior del braç que sosté a l'arc, i una lengüeta (tab) per a protegir els dits que agarren la corda. Alguns arqueros també usen una protecció en el seu pit, el peto, principalment les dònes. Els petos prevenen que el cos de l'arquero o la seua roba obstaculisen la corda en el moment de la solta, aixina com per a protegir al arquero.
La posició correcta per a disparar una flecha és la següent: El cos deu estar perpendicular a l'objectiu i la llínea de tir, és dir, de costat, en els peus situats en la perpendicular vertical en cada muscle. Quan un arquero progressa de principiante a un nivell més alvançat desenrolla una 'postura oberta'. Cada arquero tindrà les seues pròpies preferències, pero la majoria sol colocar la cama alvançada reglotant la llínea de tir uns 14 o 28 cm.
Per a carregar una flecha, l'arc s'inclina cap al sol i el cos de la flecha es recolza en el reposaflechas, repisa o tapet de la finestra de l'arc. La part atrassera de la flecha s'engancha en la corda de l'arc per mig de el 'culatín' (una menuda peça de plàstic en forma de 'v' per a este propòsit). Açò es diu 'carregar la flecha'. Les fleches típiques en tres plomes deuen orientar-se de forma tal que una sola ploma apunte cap a fòra de l'arc. Normalment esta ploma posseïx un color diferent a les atres dos, i té varis noms, tals com a cabal, cock-feather i ploma guia.
La corda se subjecta generalment en tres dits, ben mantenint els tres dits per baix de la flecha o be en un per damunt, depenent de l'estil que utilise cada arquero. La corda es deu subjectar en la falang eta dels dits, els ulls.
Llavors s'alça l'arc i s'obri, es tendix. Sol ser un moviment decorregut que varia de arquero a arquero. La mà de corda es desplaça cap a la cara, a on deu recolzar-se llaugerament per a tindre un 'punt de anclaje' que, idealment, deu ser el mateix en tots els tirs, i a sovint és la comissura del llavi o la barbeta. El braç d'arc es manté estés cap a la diana. El colze d'este braç se sol girar per a que la part interna del colze no estiga sobre estesa, ya que açò comporta una tendència a que la corda de l'arc colpege la part interior del braç o que s'encaixe en la guarda en soltar-la. L'arc sempre deu permanéixer vertical, llevat en el tipo long bow, ya que en dispondre d'una finestra molt menuda, un lleu inclinament evita que la flecha tinga tendència a caure.
La postura ideal és la de l'arquero empinat, formant una 'T', en els músculs de l'esquena de l'arquero usats per a tirar de la corda fins al punt de respal. Alguns arcs (el tipo d'arc clàssic, utilisat habitualment per a tir olímpic) estan equipats en un dispositiu mecànic (clicker) que produïx un 'clic' quan el arquero alcança l'obertura correcta, #lo que indica el moment en que es deu deixar volar la flecha.
La flecha se solta relaixant els dits de la mà de la corda. Deuen evitar-se moviments de reculada o gests d'ajuda a la flecha en el cos, que afecten al vol de la flecha.
Dactileras o guants
La dactilera (tab en anglés), sol ser una peça doble de cuiro, i les més alvançades estan pinzadas per una peça metàlica per a #el seu agarre, la finalitat de la qual és la de protegir els dits de l'arquero en agarrar la corda i evitar el contacte en la mateixa. Ajuda a que la solta de la corda es realise de forma més neta. S'usa en l'arc recurvo.
Existixen dactileras en una série de marques en forma de regla en una part de la peça metàlica. Estes dactileras s'usen per a fer string walking (caminar per la corda), una tècnica de tir en arc.
El guant en tir en arc (generalment de cuiro) només té tres dits per a protegir-los i aixina complir en la mateixa finalitat que la dactilera. Se solen usar en arc tradicional.
Disparadores
Els arqueros que usen arcs de poleas en molts casos utilisen un element mecànic per a realisar la solta, denominat 'disparador'. Existixen varis sistemes, pero bàsicament en tots ells s'engancha la corda, es tensa l'arc i la solta es realisa pressionant un gatell en el dit polze o l'índex; activant el sistema de subjecció de la corda, que es llibera en forma neta, disminuint la inconsistencia de la solta en dits que sol variar de tir a tir, sobretot en els arqueros menys experts. Hi ha un tipo de disparadores que produïxen la lliberació de la corda sense necessitat de pressionar un gatell. En l'arc tensat el arquero realisa un últim moviment que produïx un lleu gir en la posició de la mà que sosté el disparador, activant d'esta manera el sistema de lliberació de la corda. Esta tècnica de dispar es denomina 'tensió d'esquena', ya que, adequadament realisat el moviment, exigix l'intervenció dels músculs de l'esquena en l'últim tram de l'eixecució del dispar. Un model de disparador més antic, que en el 2006 va ser redissenyat, produïx el dispar quan el seu mecanisme és somés a cert grau de tensió. El arquero, una volta que aplega a la posició correcta de tir (anclaje), continua eixercint tensió en l'esquena movent mínimament el disparador cap a arrere, #lo que produïx una major càrrega de força sobre el disparador, per tensar-se més l'arc. El mecanisme es regula de modo que, en aplegar a certa càrrega, es produïxca la lliberació de la corda. Abdós sistemes apunten a conseguir un dispar sorpressiu i aixina evitar que la ment conscient pertorbe l'eixecució del dispar realisada en forma subconscient. Abdós disparadores obliguen a utilisar la força dels músculs de l'escàpula, considerat alguna cosa essencial per al guany d'una bona tècnica de tir.
En els disparadores que s'utilisa gatell és important no donar un "gatillazo" al disparador. El gatillazo se sol realisar en el moment en que el arquero veu que està apuntant exactament en l'objectiu (diana o animal). Com l'arc sempre té un lleu moviment que fa difícil mantindre l'element utilisat per a apuntar sobre el blanc o l'animal, un ràpit moviment del dit sobre el gatell li fa sentir al tirador que el seu dispar es realisa en el moment oportú. Est és un tir controlat i que, si be pot donar cert resultat, no permet alcançar l'excelència del dispare subconscient o per sorpresa. Per a evitar el "gatillazo" menester colocar el dit sobre el gatell i en lloc de pressionar-ho voluntàriament, realisar un menut moviment utilisant els músculs de l'escàpula i expandint abdós muscles, cap a avant i cap a arrere respectivament, mantenint el dit recolzat en el gatell. Este moviment produïx una major tensió en el dit produint-se el dispar d'un modo sorpressiu ya que no hi ha hagut una decisió de pressionar el gatell.
Si be al principi el domini d'esta tècnica sembla difícil, en la pràctica pot dominar-se i és la que permet alcançar els més alts nivells de precisió en el tir.
Principi físic
Els arcs funcionen transmetent l'energia potencial elàstica que acumulen les #pala en tensar l'arc en energia cinètica a la flecha. Durant este procés, part de l'energia es dissipa a través de lo que es denomina histéresis elàstica, reduint el total quan la flecha és disparada.
Es pert més energia en el volum i pes de la corda, ya que els materials utilisats en l'actualitat en la construcció de cordes permeten que, en una gran rigidea, s'utilisen molt pocs fils i el resultat siga una corda de gran resistència i llaugerea. És quan escomencen a posar-se 'frens', 'nocks', etc.; quan s'aumenta el pes total de la corda, reduint significativament la velocitat de la mateixa, és dir el seu rendiment.
L'energia restant partix l'absorbixen les #pala i el restant es transmet a la flecha. Les fleches estan dissenyades per a optimisar la concentració de la força, depenent de les seues aplicacions.
Usos moderns de l'arc
Caça
- Artícul principal → Caza con arco.
L'ús del tir en arc per a matar animals es diu 'caça en arc'. La caça en l'arc diferix molt sobre la realisada en armes de fòc, degut principalment al menor alcanç efectiu dels arcs. L'ús de l'arc per a caçar peixos es coneix com 'peixca en arc'.
En este sentit, l'ús de material modern com a arcs de poleas en visor permet aumentar la precisió, libraje, penetració i, per tant, efectivitat de l'arc; mentres que caçar en material de tipo tradicional supon un repte molt major.
La caça en arc està regulada com en qualsevol atra arma, en ocasions en més o diferents restriccions o llimitacions que la caça en armes de fòc. De fet, la caça en arc està prohibida en varis països europeus com Alemània, Irlanda i el Regne Unit.
Deport
El tir en arc d'alta competició consistix en disparar fleches a objectius colocats a una o vàries distàncies. Est és el tipo de competició més conegut en el món. Una forma particularment popular en Europa i en Amèrica és el tir en arc en camp, disparant a objectius generalment colocats a vàries distàncies en soports de fusta. També hi ha atres tipos menys coneguts, uns atres ya històrics i uns atres més nous. El tir en arc de competició és un deport de precisió que inclou tant el control de la ment com del cos.
Les regles en les competicions varien en cada organisació. Les regles de la FITA són seguides per la majoria dels clubs i associacions, pero existixen atres organisacions, no afiliades a la FITA, en les seues pròpies normes.
Tir en arc en diana
- Artícul principal → Tiro con arco con diana.
El tir en arc en dianes modern de competició és, a sovint, dirigit per la Federació Internacional de Tir en Arc, abreviat FITA (Féderation Internationale de Tir à l'Arc). Les normes olímpiques deriven d'esta federació.
Els blancs en les competicions de tir en arc poden estar en interiors o exteriors. Les distàncies interiors són de 18 i 25 m. Les exteriors varien des de 30 fins a 90 m. La competició es dividix en finals de 3 i 6 fleches. Despuix de cada final, els competidors van anant fins al esterón a on està el blanc per a puntuar i arreplegar les fleches. Els arqueros tenen un temps llimitat per a disparar les seues fleches.
Les dianes es marquen en 10 anells concèntrics que s'han de puntuar de l'1 al 10, sent el centre el 10. Ademés, en el centre hi ha un menut círcul, cridat a voltes X. En exteriors, servix per a desempatar puntuant el major número de X. Els arqueros puntuen cada final sumant els punts de cada flecha. Les que estiguen tocant una llínea es puntuen en la puntuació major.
Les diferents rondes i distàncies usen diferents dianes. Estes varien des de 40 cm per a distància de 18 m, en interiors; 122 cm reduït en distàncies de 30 i 50 m, 122 cm en tirs de 60 i 70 m per a dames, i 70 i 90 m per a varons, en exteriors, segons normes de la FITA, i són usades en competicions olímpiques.
Tir de camp
- Artícul principal → Tiro con arco de campo.
El tir en arc de camp és aquell en el que es dispara a objectius a distàncies variades, a sovint en terreny accidentat i en ocasions a distàncies desconegudes. Les diferents associacions nacionals i internacionals de tir en arc tenen diferents regles sobre distàncies, tipo de blanc i el fet de conéixer o no la distància abans del tir
Aixina, pot haver competicions a distàncies conegudes de bestreta o desconegudes, a distàncies màximes majors o menors, en dianes d'estil de círculs concèntrics o siluetes que representen animals, etc.
El tir en arc de camp està fortament relacionat en la caça en arc, en introduir elements com el càlcul de distàncies en entorns desconeguts, la fatiga de tindre que caminar en terreny accidentat, etc.
La federació més important a nivell mundial de tir en arc de camp és la International Field Archery Association o IFAA, encara que la pròpia FITA i atres federacions també tenen les seues pròpies competicions en regles pròpies.
Tir 3D i 2D animal
A nivell mundial, este tipo de competició està regulat per diverses federacions com FITA, IFAA o IBO, cada una d'elles en la seua pròpia reglamentació.
Atres competicions modernes
Les següents competicions estan llistades en la web de la FITA. Estos campeonats no són tan populars com els comentats dalt, pero es competix a nivell internacional.
Tir clout
Similar al tir a la diana, llevat que el arquero intenta encertar en un blanc en el sol a 180 yardes/165 m per als hòmens i 140 yardes/128 m per a les dònes; hi ha distàncies més curtes per als jóvens depenent d'edat. El blanc està marcat per una bandera de 12 polzades (30 cm) en una estaca clavada en el sol, en la bandera tan prop del sol com siga pràctic. Les séries consistixen generalment de 36 fleches disparades en tandes de 6 fleches cada una. Una competició consta habitualment d'un doble clout de dos séries de 36 fleches, que pot disparar-se en la mateixa direcció o en direccions opostes (es tira una ronda i es torna al punt d'inici o be la segona ronda es dispara des de la bandera de la primera). El tir clout es pot practicar en qualsevol tipo d'arc.
La puntuació es medix en una corda en nucs que marquen les zones concèntriques de puntuació segons la distància de la bandera a la que hagen quedat. Les marques són or (5 punts), roig (4), blau (3), negre (2) i blanc (1). La corda dona un regrés complet a la estaca i cada volta que trobe una flecha esta es coloca en una zona marcada per a cada puntaje. Una volta arreplegades totes les fleches els juges fan un reconte de punts en veu alta, començant per les fleches de menor puntuació com en el tir a la diana.
Tir en arc de vol
El tir al vol pot realisar-se a on existixca espai suficient, tal com un aeròdrom o una atra gran instalació, preferentment entancada, ya que els arqueros competixen per a vore quí conseguix la màxima distància de vol. Existixen diferents modalitats pero generalment impliquen tirar sis fleches cap a cada costat per a buscar-les posteriorment. Cada arquero marca la flecha que ha aplegat més llunt mentres els juges medixen la distància disparada. Existixen diverses classes segons tipo d'arc, potència, etc.
La clau del tir al vol és dispondre d'un equip de tir optimisat per a conseguir una major distància, #lo que ha resultat en millores tecnològiques per al tir en arc en general, la més evident en el tir en arc actual són les fleches de carbono.
Ski archery.
És un deport molt similar al deport de biatlón, pero en el qual s'utilisa un arc recurvado en lloc d'un arma de fòc. Els atletes esquían al voltant d'una pista a camp través i hi ha dos postures en les quals l'atleta deu tirar: agenollat i de peu. Durant la competició els esquís no es deuen llevar en cap moment. L'atleta pot desnugar l'esquí quan tire agenollat pero guardant contacte en l'esquí en tot moment. La distància de tir són 18 metros i els blancs de 16 cm de diàmetro. En algunes competències, per cada blanc fallat, l'atleta deu realisar un regrés de penalisació. El circuit té 150 metros de llarc.
3D i Camp
Existix una modalitat molt estesa i poc coneguda pel públic són els recorreguts de camp i 3D. Es practica en la naturalea, consistix en un recorregut prestablecido a on es distribuïxen unes picoles que en funció de la divisió que practique el deportiste (tipo d'arc) se situa per a tirar 3 fleches en el cas de camp i 2 en el cas del 3D.
En camp es tiren 12 dianes a distàncies conegudes i 12 a distàncies desconegudes. Estes dianes es denominen dianes de camp, es componen de 6 anells concèntrics negres, en llínees divisòries blanques a excepció dels dos més menuts que són de color groc i en llínees divisòries negres. El tamany de les dianes van des dels 80 als 20 cm de diàmetro.
En 3D s'ampren 24 dianes volumètriques que tradicionalment han segut representacions d'animals i actualment s'estan introduint un atre tipo de dianes de sers de fantasia o similars. En esta disciplina totes les distàncies són desconegudes.
Competicions tradicionals
Les següents no estan llistades en la web de la FITA pero són competicions en una llarga tradició en els seus respectius països.
Beursault
Una molt tradicional competició del nort de França i Bèlgica. Els equips disparen alternativament a dos objectius un enfronte a un atre, a 50 m. Una formació perpendicular de murs de fusta assegura un camí paralel a la zona d'alcanç. Despuix de cada ronda, els arquero prenen el seu propi arc i disparen directament al costat contrari (estant a la direcció contrària del vent). Un dispara sempre la mateixa flecha, suponent esta com la millor feta, aixina com ocorreguera en els temps del medievo, sent molt difícil tindre una flecha en una calitat constant. La ronda en els objectius blanc i negre imiten la corpulencia d'un soldat: el seu diàmetro és a l'esgambi de l'esquena i el centre al tamany del cor.
Referències
- ↑ «Tiro con Arco».
- ↑ Gill, Victoria. «Oldest evidence of arrows found», BBC News, 26 de agosto de 2010. Consultat el 15 de marzo de 2017 (en en-GB).
- ↑ Hidalgo Toledo, Carlos Héctor. «Historia del tiro con arco» (en inglés) (PDF). Manuales ATAUNAM. Archivat des d'el original, el 16 de febrero de 2016. Consultat el 11 de febrero de 2016.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Tiro con arco de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.