Histéresis
En física, química i biologia, la histéresis representa la tendència d'un material a conservar una de les seues propietats, en absència de l'estímul que l'ha generat.[1] Podem trobar diferents manifestacions d'este fenomen. Per extensió s'aplica a fenomens que no depenen solament de les circumstàncies actuals, sino també de cóm s'ha aplegat a eixes circumstàncies.[2][3]
Etimologia
[editar | editar còdic]Si ben el fenomen havia segut observat prèviament, el terme va ser falcat en 1890 per Alfred Ewing a partir de ὑστέρησις, paraula grega per a indicar deficiència o retart.
Histéresis magnètica
[editar | editar còdic]En física es troba, per eixemple, histéresis magnètica si al magnetizar un ferromagneto est manté la senyal magnètica despuix de retirar el camp magnètic que l'ha induït. També es pot trobar el fenomen en atres comportaments electromagnètics, o els elàstics.[1][4]
La histéresis magnètica és el fenomen que permet l'almagasenament d'informació en els plats dels discs durs o flexibles dels ordenadors: el camp induïx una magnetisació, que es codifica com un 0 o un 1 en les regions del disc. Esta codificació permaneix en absència de camp, i pot ser llegida posteriorment, pero també pot ser invertida aplicant un camp en sentit contrari.
Per a poder conéixer el cicle de histéresis d'un material, es pot utilisar el magnetómetro de Köpsel, que s'encarrega de proporcionar-li al material ferromagnético els canvis senoidales de la corrent elèctrica per a modificar el sentit dels imans.
En electrotècnia es definix la histéresis magnètica com el retart de l'inducció magnètica respecte al camp magnètic que lo acciona.
Es produïx histéresis en sometre al núcleu o a la substància ferromagnética a un camp magnètic altern, els imans (o dipols) elementals giren per a orientar-se segons el sentit del camp magnètic. En decréixer el camp, la majoria dels imans elementals recuperen la seua posició inicial, no obstant, uns atres no apleguen a alcançar-la pels rozamientos moleculars conservant en major o menor grau partix de la seua orientació forçada, fent que persistixca un magnetisme remanente que manifeste encara un cert nivell d'inducció magnètica.
Les pèrdues per histéresis representen una pèrdua d'energia que es manifesta en forma de calor en els núcleus magnètics i açò fa que es reduïxca el rendiment del dispositiu. En la finalitat de reduir al màxim estes pèrdues, els núcleus es construïxen de materials magnètics de característiques especials, com per eixemple acer al silici. Per eixemple, per a la fabricació d'imans permanents s'elegixen materials que posseïxquen un camp coercitiu lo més gran possible.
La pèrdua de potència és directament proporcional a l'àrea de la curva de histéresis.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «histéresis» (en castellà). UCM.
- ↑ «histéresis» en el Diccionario de la lengua española (RAE)
- ↑ Mayergoyz, Isaak D. (2003). Mathematical Models of Hysteresis and their Applications: Second Edition (Electromagnetism), Academic Press. ISBN 978-0-12-480873-7.
- ↑ (1979).«Magnetic hysteresis of CuMn in the spin glass state».J. Appl. Phys..American Institute of Physics.50(B11)
- 7324.doi:10.1063/1.326943.Consultat el 9 de març de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Histéresis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.