Cortaderia selloana

cortadera (Cortaderia selloana)

La cortadera, més coneguda com yerba o pollon plumón^{cita requerida} (Cortaderia selloana), és una espècie botànica de pastures rizomatosos molt alts, endèmica del sur de Sudamérica, en la regió pampeana i en la Patagonia. Posseïx més denominacions comunes, entre elles plomer de la Pampa, plumacho, plumerillo, coa de rabosot, tulula, carrizo de la Pampa, palla penacho, paina, cortaderia, ginerio, gimnerio, palla brava o pampera.

És una espècie invasora molt amoladora fora del seu ecosistema local. En este sentit exhibix un comportament invasivo per la seua notable habilitat per a adaptar-se a diversos ecosistemes. No requerix condicions ecològiques específiques, sino que pot sobreviure en condicions extremes en comparació a atres espècies natives. La cortaderia és capaç de soportar tant la sequia com el encharcamiento, inclús en sols pobres i en poc substrat, tolerant inclús certa salinitat en el sol i en l'aigua circumdant. Les seues profundes raïls li permeten sobreviure en condicions extremes, per lo que apareix en ambients degradats com a pedreres, graveras, terrenys industrials, màrgens de carreteres i vies de ferrocarril.

Ademés, les seues llaugeres llavors poden viajar quilómetros per turbulències d'aire com les creades pels vehículs que passen en les seues proximitats. Provoca reaccions alèrgiques. La millor manera d'eliminar-la és una tècnica mixta: arrancat les parts superiors i utilisant herbicidas en les parts que permaneixen en la terra per a que no rebrot.

Descripció

Creix en densa massa, podent alcançar 3m d'altura; fulls perennes, llargues i fines, 1–2m de llarc i 1cm ample, en vores molt esmolades (devent-li-la manipular en esment), color vert azulinas, pero poden aplegar a gris plateadas. Florés en densa panícula blanca de 3–9dm de llarc i 2–3m d'altura les seues vares florals; els seus espiguillas de 15-25mm, cada una en 4-6 flors. Flors masculines en 3 estams, ovari rudimentari; femenines en un ovari desenrollat i dos estils plumosos. Florix a fins de l'estiu.

Va ser denominada per Alexander von Humboldt en 1818, qui li va donar el nom del botànic naturaliste alemà Friedrich Sellow (1789-1831), botànic alemà-brasiler, que va participar en expedicions botàniques en l'interior de Brasil, qui va estudiar la flora de Sudamérica. El fenotip més menut és conegut com pajilla.

És d'hàbit hemicriptéfito, en raïls profundes i grosses.

Taxonomia

Cortaderia selloana va ser descrita per (Schult. & Schult.f.) Asch. & Graebn. i publicat en Synopsis der Mitteleuropäischen Flora 2(1): 325. 1900.

Etimologia

Cortaderia: nom genèric que prové del castellà "per a tallar", pels fulls en vores filosos serrats.

selloana: epítet específic

Sinònims

Cultiu i usos

Va ser introduïda en Europa i Norteamérica com planta ornamental, i en menor medida com forrajera. La flor lanuda plumosa, en secar, és molt usada en floristería.

Hi ha varis cultivarés:

• 'Albolineata' — menut cultivar que solament alcança 2 m en altura. Fulls variegadas, en taques grogues.
• 'Sunningdale Silver' — alcança 3 m i particularment plomalls florals densos. Esta varietat ha segut guardonada per la Real Societat d'Horticultura en el Premi al Mèrit en Jardineria.

És altament adaptable, creixent en una àmplia gama d'ambients i climes. Gran tolerància a la sequia i sols alcalinos, #àcit, arcillosos i arenencs. En l'Argentina s'utilisa com a barrera contra el vent entre els cultius i com a planta per a fixació de nitrogen en sols agrícoles. Llavor prolíficamente, cada planta pot produir més d'1 milló de #sement durant la seua vida. Aixina, en llocs com Califòrnia, Hawái o el nort i oest de la península ibèrica és una espècie invasora. En Espanya (llevat Canàries), Nova Zelanda i en Suràfrica es prohibix la seua venda i propagació per les mateixes raons. L'extirpació de l'espècie per cremat no prevé el seu rebrot. S'usa herbicida que mata les seues raïls.

Si es té alèrgia a les gramínees, no deu cultivar-se. En els fulls s'obté celulosa. És planta medicinal com febrífugo infantil, diurética i sudorífera.^{cita requerida}

S'utilisen per a adorn de floreros secs, a voltes teñir d'atres colors, per a això li'ls talla quan són jóvens i li'ls seca cap avall. Preferix zones càlides i no soporta be la gelada. Llum a ple sol, pero creix en ombra parcial.

Espècie invasora en Espanya

Fòra de Sudamérica, el plomer exhibix un caràcter invasor exòtic que s'ha observat en diverses regions, com Norteamérica, Austràlia, Nova Zelanda, Suràfrica i Europa. En este últim continent, es troba com una espècie invasora exòtica en països del Arc Atlàntic com Portugal, Espanya, França, Bèlgica, Països Baixos, Irlanda i Regne Unit, aixina com en nacions mediterrànees com Itàlia i Grècia, i en països d'Europa central com la República Checa, segons informació proporcionada per la Ret Europea d'Informació sobre Espècies Exòtiques (EASIN).

Des de mediats de el XX la planta s'ha expandit en rapidea pel nort d'Espanya, especialment en zones costeres del Cantàbric, en a on la humitat de l'ambient i les temperatures suaus favorixen el seu creiximent. Provablement l'espècie va aplegar a Espanya en els anys 1940, quan l'escassea d'aliments de la posguerra va obligar a importar cereal d'Argentina, d'a on sembla que varen aplegar les llavors mesclades en el gra en els cellers dels barcos. L'espècie apareix ya descrita en terrenys propencs al port de Santander en els anys 1950.

La planta es va estendre ràpidament, en especial en les cunetes de les carreteres i en terrenys abandonats. Actualment apareix estesa especialment en Cantàbria, Astúries, Galícia i País Vasc. En els últims anys s'està observant que la planta s'està adaptant a la fredor (ya que en el seu entorn natural habita la Patagonia) i ya no solament pobla zones costeres, sino que està colonisant zones de l'interior d'estes comunitats autònomes a on les condicions per al seu creiximent semblaven, a priori, menys favorables.^{cita requerida}

Està inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras i per tant està prohibida la seua venda en la península Ibèrica, llevat en Canàries, a on sí es permet.^{cita requerida}

Maneig i gestió

En l'aparició dels primers eixemplars, es deu eliminar la planta en arrancada manual, evitant deixar que creixca i es desenrolle fins a la formació de llavors i flors. En eixemplars adults se sol usar herbicida foliar, sempre que no existixquen prop zones inundades. El pastoreig en ganado i les segues contínues permeten mantindre a ralla el creiximent del plomer, evitant la seua reproducció per llavor.

A lo manco resulta de gran utilitat el tallar les flors quan ixen per a evitar la propagació de les llavors.

Deu evitar-se l'us del fòc, ya que no conseguix eliminar-la i en canvi sí que elimina la vegetació natural circumdant, en lo que el plomer es desenrolla encara millor perque deixa de tindre competència.

Com a potencials agents de control es varen registrar invertebrats herbívors, formadors de agallas, minadores i cochinillas, foncs productors de malalties, com necrosis foliares evidenciades com a taques o lesions en els fulls, pero cap organisme que siga especialiste de la planta.

Noms comuns

• Huansoco, torre, fransoco, zapote, sapota, llet caspi, llet huayo, sorva, arbre de la vaca, popa, sorveira, perillo, sixe.
• En Áncash (Perú): jesje, sejsi, cortadera.
• En Cajamarca (Perú): tulula, coa del run run.

Bibliografia

• USDA, ARS, National Genetic Resources Program.
• Germplasm Resources Information Network - (GRIN) National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20081029083909/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?11618 (5 dic 2007)
• BBC plant profiles
• Blueplanetbiomes.org

Enllaços externs

• Flora de l'Uruguay

• Descripció de la sp.
• Descripció i image de la sp.
• Senyes i imàgens de la sp.
• Real Jardí Botànic