Guerres d'independència hispanoamericanes
Les guerres d'independència hispanoamericanes varen ser una série de conflictes armats ocorreguts a principis d'el XIX, entre els anys 1809 i 1829, que varen afectar a tot l'Imperi espanyol[1] i en els quals es varen enfrontar el bando a favor de mantindre l'autoritat de la Monarquia espanyola,[2] que va ser derrotat i es coneixeria més tarde com «realiste» o «virreinal», contra el bando a favor de l'independència o secessió de nous estats americans, que va triumfar i va ser denominat posteriorment «revolucionari» o «patriota».[3] Estos conflictes són considerats també guerres civils[4][5][6][11] i una combinació de diversos conflictes, tant locals com a globals.[12][13][14]
En 1808, l'emperador francés Napoleón Bonaparte en el curs de la seua estratègia de Bloqueig Continental contra el Regne Unit, va forçar als reis espanyols a renunciar als drets sobre la Corona espanyola en les abdicació de Bayona (França) i va impondre l'Estatut de Bayona i al seu germà José I com a rei d'Espanya. Estos successos, que varen terminar en l'Antic Règim, varen ser considerats illegítims pels espanyols europeus i americans i varen conduir a un buit de poder. la Guerra de Successió Espanyola en el XVIII va fer descendir al Imperi espanyol a una potència global de segon orde passant de la dinastia dels Austrias als Borbones encara que va mantindre la major part de les seues possessions teritorials. L'abdicació dels Borbones en la dinastia Bonaparte també va buscar preservar l'integritat de l'imperi; no obstant, l'Espanya napoleònica va ser finalment derrotada en la Guerra de l'Independència espanyola. La revolució Lliberalisme espanyolliberal en Amèrica i en Espanya contra Bonaparte, recolzades pel Imperi britànic, va dur també a un enfrontament d'alcanç continental entre els nous subjectes sobirans, les corts de Càdis i les juntes americanes. Napoleón va ser derrotat en Europa i en 1814 va firmar el tractat de Valençay en Fernando VII pel qual est recupera el seu antic dret al tro d'Espanya, restaura l'absolutisme i reprimix als lliberals espanyols, pero no va conseguir derrotar als revolucionaris americans, que varen rebre el recolze britànic. En 1820, el pronunciament lliberal de Rec en Càdis contra el tro absolut va acabar en el soport militar de la metròpoli i es desmoronó la resistència espanyola en Amèrica. Els revolucionaris americans varen conseguir les seues principals victòries militars, varen consolidar la seua independència i varen obtindre el reconeiximent del imperi portugués, el Regne Unit i els Estats Units. En 1836, una década despuix de la caiguda dels últims bastions, Espanya va renunciar i va acordar a partir de llavors successius tractats de Pau en els nous estats independents.
Referències
- ↑ (2011) Auge i caiguda de l'imperi espanyollinages=Maltby.
- ↑ "Espanya no podia movilisar els recursos necessaris per a mantindre la seua posició com a metròpoli d'un gran imperi, i, d'esta manera, mantindre l'integritat de la Monarquia Hispana." (2010) .
- ↑ El terme patriota va ser usat per abdós bandos durant el conflicte i posteriorment ha segut adjudicat al bando independentiste. (2017) Incertituts i distàncies El controvertit protagonisme de l'estat en el Perú, Institut d'Estudis Peruans, pp. 516. ISBN 9789972516634.
- ↑ 4,0 4,1 (2018) Guerres civils, l'independència dels virreinatos de la monarquia espanyola.
- ↑ (2012) Guerres civils: Una clau per a entendre l'Europa dels sigles XIX i XX., pp. 26-27. «En una bona part d'Amèrica Llatina, en paraules de Francois-Xavier Guerra, va tindre lloc en el XIX “unix guerre civile longue et destructrice”. Entre la bibliografia disponible: A. Lemppériere, “Revolució, guerra civil”; MD demélas “La notion de guerre civile” “L’invention politique”; FX Guerra “Inventant la Nació”; V. Hebrard, Li Veneçola indépendant; C. Thibau Repúbliques en armes; T. Pérez Vexe, Espanya en el debat.»
- ↑ En el cas de Colòmbia, Reis Cárdenas (2009) fa una revisió sobre els enfocaments historiográficos sobre la guerra independentista en eixe país. Pérez Vell (2011) diu, en una videoconferència, que considerar-les com a processos independentistes és un enfocament de la "historiografia positivista, lliberal" que dificulta la comprensió històrica. Reconeix que l'enfocament predominant a lo llarc dels casi dos sigles d'independència hispanoamericana és precisament eixe —"una guerra d'independència d'una série de nacions que es lliberen d'una atra nació que en este cas és l'espanyola"— i propon considerar-les com a guerres civils.
- ↑ (1967) Estudis sobre el Bolívar de Madariaga.
- ↑ (1986) Història de les institucions polítiques de Chile i Hispanoamèrica.
- ↑ En el cas de Colòmbia, Reis Cárdenas (2009) fa una revisió sobre els enfocaments historiográficos sobre la guerra independentista en eixe país. Pérez Vell (2011) diu, en una videoconferència, que considerar-les com a processos independentistes és un enfocament de la "historiografia positivista, lliberal" que dificulta la comprensió històrica. Reconeix que l'enfocament predominant a lo llarc dels casi dos sigles d'independència hispanoamericana és precisament eixe —"una guerra d'independència d'una série de nacions que es lliberen d'una atra nació que en este cas és l'espanyola"— i propon considerar-les com a guerres civils.
- ↑ (2012) Guerres civils: Una clau per a entendre l'Europa dels sigles XIX i XX., p. 26-27.
- ↑ La bibliografia recent espanyola la crida Guerres Civils,[4] la tesis central de Madariaga afirma que es va tractar d'una Guerra de Secessió,[7][8] o be, una combinació de diverses formes de guerres.[9] L'historiografia internacional de les dos últimes décades que seguix la llínea de treballs sobre les revolucions atlàntiques delliberalisme, consideren la guerra d'emancipació com una guerra civil. “En una bona part d'Amèrica Llatina, en paraules de Francois-Xavier Guerra, va tindre lloc en el XIX “unix guerre civile longue et destructrice”. Les investigacions de les dos últimes décades ho han confirmat. Entre una abundant bibliografia vejau: A. Lemppériere, “Revolució, guerra civil”; MD demélas “La notion de guerre civile” “L’invention politique”; FX Guerra “Inventant la Nació”; V. Hebrard, Li Veneçola indépendant; C. Thibau Repúbliques en armes; T. Pérez Vexe, Espanya en el debat.”[10]
- ↑ Revista d'estudis polítics,.
- ↑ «Indígenes realistes en la contrarrevolución quiteña, 1809-1814».Processos Revista Equatoriana d'Història.
- ↑ «El sigle XIX espanyol: guerres civils peninsulars i ultramarinas». Posmodernia. Consultat el 23 d'agost de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guerras de independencia hispanoamericanas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.