Anar al contingut

Nolana sedifolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Nolana sedifolia (Nolana sedifolia)

Nolana sedifolia és una de les 49 espècies pertanyents al gènero Nolana presents en Chile, el qual correspon a la família de les solanáceas (Solanaceae).[1] Esta espècie en particular és endèmica en una distribució en la vora costera de Chile, des de la Regió de Antofagasta fins a la Regió de Valparaíso.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

La Nolana sedifolia es troba descrita com un chicotet arbust, de ramificació intrincada i tormentosa, té forma globosa i forma manchones. És una planta densa de color vert-groc. Alcança els 80 cm d'altura, sol confondre's en la Nolana crassulifolia, que és alguna cosa més chicoteta en tamany.

Es caracterisa per tindre flors chicotetes i solitàries, molt abundants, la seua cáliz presenta cinc lòbuls suculents linear-oblongos, a voltes atropurpúreo, la corola posseïx de 5 pétals units en forma de tubulosa, gamopétalas, i llim en 5 lòbuls, la seua corola normalment és de color blanc. La part interior de la flor o gola és de color blanca o groga pàlida. Posseïx 5 estams desiguals en tamany de color groga pàlit i anteres són de color groga obscura i polen blanc o groc pàlit.

El seu frut està format per 3 a 5 núculas desiguals de color negre.

La Nolana sedifolia, segons la morfologia foliar d'esta espècie, presenta fulls cilíndrics molt chicotetes i tupidas, són carnosas, sésiles i glaucas o lluentes, d'aspecte vert grisàceu a vert groc. La forma i tamany dels seus fulls és la principal diferència en la Nolana crassulifolia.

Creix en sectors costers en sol pedregoso o rocós, molt prop de la mar, en alta radiació solar en terrenys plans i sectors en exposició nort. Creix des dels 0 fins als 500 metros sobre el nivell de l'mar. Esta espècie en particular requerix de la humitat de boires terreres costera camanchaca. No resistix gelades. En la regió de Antofagasta i de Atacama florix en major intensitat en periodos de desert florido. Mes al sur pot soportar de 3 a 5 mesos sense precipitacions. Requerix una miqueta d'ombra que en forma natural és aportada per atres arbusts o per les roques. Habita en un clima de rusticidad USDA equivalent a zones 10 i 11.

Noms vernàculs

[editar | editar còdic]

Esta espècie és coneguda simplement 'Moixa', 'Moixa brava', 'Moixa de full chica' o 'Herba del cuc'.

Importància

[editar | editar còdic]

Esta és espècie coneguda com a 'Sospir de camp' constituïx una de les flors emblemàtiques que apareixen durant la floració del fenomen denominat Desert florido[3]

És considerada un a planta cert valor ornamental.

Amenaces

[editar | editar còdic]

Una de les principals amenaces d'esta espècie la constituïxen factors antrópicos com l'urbanisació i ocupació de la vora costera, per acció antrópica pel turisme i colecta de flors[4]

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cinc noves espècies de Nolana (Solanaceae-Nolaneae) de Chile
  2. Roskov I., Kunze T., Orrell T., Abucay L., Paglinawan L., Culham A., Bailly N., Kirk P., Bourgoin T., Baillargeon G., Decock W., De Wever A., Didžiulis V. (ed). «Species 2000 & ITIS Catalogue of Life: 2017 Annual Checklist.». Species 2000: Reading, UK.. Consultat el 17 de juliol de 2017.
  3. «Desert Florido: en la Vall del Huasco» (en espanyol). http://elnoticierodelhuasco.cl. Consultat el 15 de juliol de 2017.
  4. «Turistes ya poden gojar del Desert Florido en Atacama» (en espanyol). https://és.wikipedia.org/. Archivat des d'el original, el 2 d'agost de 2017. Consultat el 15 de juliol de 2017.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons