Gavines
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en Laridae . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
Les gavines són un grup d'aus classificades dins de l'orde Charadriiformes i família Laridae, pertanyents a el suborden Lari. Estan estretament relacionats en els charranes, (Sternidae), els quals eren considerats una subfamília de les gavines. Laridae està composts per dèu gèneros i cincuenta y seis espècies. Fins a el XXI, la majoria de les gavines varen ser colocades en el gènero Larus, pero este apany és ara conegut per ser polifilético, lo que du a la resurrecció de varis gèneros.
Les gavines són aus entre mijanes i grans, grises en ser crío i canvien al plomall blanc quan es fan adultes, a sovint en marques negres en el cap o les ales. Habitualment produïxen cridades asproses que recorden el plany o gruñidos, posseïxen un pic robust i llarc i els seus peus són palmeados. La majoria de les gavines, particularment les espècies de Larus, són omnívoras, predominantment carnívores, anidan en el sol i capturen menjar viu o la furten de manera oportunista. Els aliments vius a sovint inclouen carrancs i peixos menuts. Les gavines tenen mandíbules desencajades que els permet consumir grans preses. Són aus molt vinculades a les zones costeres, si be algunes espècies, com la gavina reidora, han colonisat zones d'interior i no és rar vore-les en estanys, embassaments, llac i qualsevol massa d'aigua que els proporcione aliment, sense necessitat de retornar a la costa. Les espècies grans tarden fins a quatre anys en alcançar el plomall adult complet, pero les espècies chicotetes normalment solament dos. La seua esperança de vida mija sol ser elevada, en una edat màxima de quarantanou anys per a la gavina argéntea.[1]
Les gavines anidan en colónies grans, densament poblades i sorolloses. Posen dos o tres ous motejats en nius composts de vegetació. Els jóvens són precoces, naixcuts en taques motejades obscures i són capaces de moure's en nàixer.[2]
Les gavines -les espècies més grans en particular- són aus ingenioses, curioses i inteligents,[3] que demostren complexos métodos de comunicació i una estructura social altament desenrollada. Per eixemple, moltes colónies de gavines mostren comportament d'acossament (mobbing en anglés), atacant i acossant a possibles predadores i atres intrusos.[4] Certes espècies (per eixemple, la gavina arenc) han exhibit un comportament d'us de la ferramenta, utilisant trossos de pa com a esc en el qual agarrar peixos de colors, per eixemple.[5] Moltes espècies de gavines han deprés a coexistir en èxit en els sers humans i han prosperat en els hàbitats humans.[6] Uns atres confien en el cleptoparasitisme per a obtindre els seus aliments. S'ha observat que les gavines ataquen a les ballenes vives, aterrisant en la ballena mentres es troba en la superfície, per a picar cap a fòra péntols de carn.[7]
Alimentació
[editar | editar còdic]Les gavines són eixemplars d'aus marines i són costeres. La seua alimentació prové de la peixca de peixos, carrancs, pechines, camarones, rosegadors, etc. D'igual manera s'alimenta d'atres aus i sol menjar-se els ous d'atres pardals i les seues crío. També s'alimenta de fem, és carroñera de tot tipo de desperdicis alimenticis.[8]
Llista d'espècies
[editar | editar còdic]Genus Larus
- Gavina del Pacífic, Larus pacificus
- Gavina peruana, Larus belcheri
- Gavina cangrejera o d'Olrog, Larus atlanticus
- Gavina colinegra o gavina japonesa, Larus crassirostris
- Gavina mexicana, Larus heermanni
- Gavina comuna o gavina cana, Larus canus
- Gavina de Delaware , Larus delawarensis
- Gavina de Califòrnia, Larus californicus
- Gavión atlàntic, Larus marinus
- Gavina dominicana o gavina cuinera, Larus dominicanus
- Gavina del Cap, Larus dominicanus vetula
- Gavina aliglauca o gavina de Bering, Larus glaucescens
- Gavina occidental, Larus occidentalis
- Gavina de Cortés o Gavina pata groga, Larus livens
- Gavina hiperbórea, Larus hyperboreus
- Gavina groenlandesa, Larus glaucoides
- Gavina de Kumlien, Larus glaucoides kumlieni
- Gavina esquimal o de Thayer, Larus thayeri
- Gavina argéntea, Larus argentatus
- Gavina argéntea americana, Larus smithsonianus
- Gavina del Caspio, Larus cachinnans
- Gavina patiamarilla, Larus michahellis
- Gavina vega o gavina siberiana oriental, Larus vegae
- Gavina armènia, Larus armenicus
- Gavina de Kamchatka, Larus schistisagus
- Gavina ombrosa, Larus fuscus
- Gavina d'Heuglin, Larus (fuscus) heuglini
Genus Ichthyaetus
- Gavina ojiblanca, Ichthyaetus leucophthalmus
- Gavina cejiblanca, Ichthyaetus hemprichii
- Gavión cabecinegro, Ichthyaetus ichthyaetus
- Gavina d'Audouin, Ichthyaetus audouinii
- Gavina cabecinegra, Ichthyaetus melanocephalus
- Gavina relicta, Ichthyaetus relictus
Genus Leucophaeus
- Gavina austral, Leucophaeus scoresbii
- Gavina reidora americana, Leucophaeus atricilla
- Gavina de Franklin, Leucophaeus pipixcan
- Gavina fuliginosa, Leucophaeus fuliginosus
- Gavina garuma o gavina grisa, Leucophaeus modestus
Genus Chroicocephalus
- Gavina d'argent, Chroicocephalus novaehollandiae
- Gavina plateada neozelandesa o gavina pique roig, Chroicocephalus scopulinus
- Gavina plateada surafricana o gavina d'Hartlaub, Chroicocephalus hartlaubii
- Gavina capuchina, Chroicocephalus maculipennis
- Gavina cabecigrís o de capucho grisa, Chroicocephalus cirrocephalus
- Gavina andina, Chroicocephalus serranus
- Gavina maorí, Chroicocephalus bulleri
- Gavina centroasiática o gavina hindú, Chroicocephalus brunnicephalus
- Gavina reidora, Chroicocephalus ridibundus
- Gavina picofina, Chroicocephalus genei
- Gavina de Bonaparte, Chroicocephalus philadelphia
- Gavina de Saunders, Chroicocephalus saundersi
Genus Hydrocoloeus (Pot incloure Rhodostethia)
- Gavina nana , Hydrocoloeus minutus
Genus Rhodostethia
- Gavina de Ross, Rhodostethia rosea
Genus Rissa
- Gavina tridáctila, Rissa tridactyla
- Gavina piquicorta, Rissa brevirostris
Genus Pagophila
- Gavina marfil, Pagophila eburnea
Genus Xema
- Gavina de Sabine, Xema sabini
Genus Creagrus
- Gavina de les Galápagos, Creagrus furcatus
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «AnAge entry for Larus argentatus». The Animal Ageing and Longevity Database. Consultat el 23 de novembre de 2008.
- ↑ Harrison, Colin J. O. (1991). Forshaw, Joseph (ed.). Encyclopaedia of Animals: Birds, London: Merehurst Press, pp. 109–111. ISBN 1-85391-186-0.
- ↑ «Gulls and man». The Royal Society for the Protection of Birds. Consultat el 4 de giner de 2010.
- ↑ Alcock, J. (1998) Animal Behavior: An Evolutionary Approach (7th edition). Sinauer Associates, Inc. Sunderland, Massachusetts. ISBN 0-87893-009-4
- ↑ Waterbirds.The Waterbird Society.29(2)
- 233–234.doi:10.1675/1524-4695(2006)29[233:TICABB]2.0. CO;2.
- ↑ «[1]», BBC News.
- ↑ «[2]», BBC News.
- ↑ Giaccardi, M., Yorio, P., & Lizurume, M. I. (1997).. «Gavines (alimentacion9». Consultat el 2 de febrer de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gaviotas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.