Larus michahellis
.jpg)
La gavina patiamarilla[1] (Larus michahellis) és una espècie d'au Charadriiforme de la família Laridae. Pertany al grup de les gavines de talla mijana, de mant gris i pates grogues. Alguns especialistes consideren l'espècie com una subespècie mediterrànea de la gavina argéntea, i uns atres apunten que és una subespècie de la gavina del Caspio; el debat seguix obert.
Distribució i població
Esta au té una distribució essencialment mediterrànea, encara que la major colónia de gavina patiamarilla està en les illes Cíes (Pontevedra, Espanya), puix es reproduïx també en el llitoral atlàntic i algunes de les seues illes (Azores, Madeira i Canàries). Viu principalment en costa rocosa acantilada i illots en l'época de reproducció, inclús en les teulades de les vivendes de ciutats costeres. Passen l'hivern en baïes, estuaris, ports i inclús embassaments.
Actualment és molt comú, i, per la saturació de les seues colónies, ha començat a colonisar l'interior, sobretot en ciutats a on apareixen en els femers (com el de Madrit) i rius, en permanència constant en la zona, sense necessitat de desplaçar-se a peixcar al mar.
Comportament i efecte en atres espècies
Esta espècie desplaça a atres gavines (com la d'Audouin)[2] a on s'establix, per la seua agressivitat i territorialitat.[3]
Tal actitut sumada a la seua gran adaptació a entorns antropizados, que favorixen la seua propagació (entorns peixquers, femers i núcleus urbans),[4] deriva també en contactes en els humans.[3] Com anidan també sobre teulades, apleguen a amenaçar en deposiciones i picats a gent que aguaita a finestres i terrats pròxims als seus nius,[5] conferint-els una gran impopularitat. També afecta a diversos treballs que es desenrollen en les teulades de les cases, com techados, colocació d'antenes, obres d'albañilería i similars.
Açò ha dut a les autoritats administratives a desenrollar estratègies ahuyentadoras per a contrarrestar l'atracció provocada per la pròpia activitat humana, de la mateixa manera que ocorre en atres espècies com a rates, panderoles, etc. Entre tals estratègies s'ha provat en enzes de sons d'aus rapaces, altaveus d'ultrasons, i inclús alguns ajuntaments han contractat a cetreros per a soltar falcons periòdicament (en particular Falco peregrinus per la seua abundància i tolerància a l'entorn urbà).[6]
Vore també
Referències
- ↑ Avibase
- ↑ «Proyecte LIFE-Naturalea “Conservació de Larus audouinii en Espanya”». Associació de Naturalistes del Surest (ANSE). Consultat el 11 de juliol de 2016.
- ↑ 3,0 3,1 «Anàlisis de la dispersió de la gavina patiamarilla (Larus michahellis lusitanius) en Gipuzkoa».Societat de Ciències Aranzadi.Consultat el 11 de juliol de 2016.
- ↑ «Guerra oberta contra la gavina patiamarilla».Llevant-EMV.Consultat el 12 de juliol de 2016.
- ↑ En el següent vídeo es pot observar una gavina exhibint en una població humana la seua consabida agressivitat «Una gavina més agressiva ´sitia´ la ciutat».Far de Vigo.Consultat el 12 de juliol de 2016.
- ↑ Ferguson-Lliges, J. i Christie, D. (2001). Raptors of the World (en anglés), Houghton Mifflin Field Guides. ISBN 0618127623.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Larus michahellis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.