Larus michahellis
La gavina patiamarilla[1] (Larus michahellis) és una espècie d'au Charadriiforme de la família Laridae. Pertany al grup de les gavines de talla mijana, de mant gris i pates grogues. Alguns especialistes consideren l'espècie com una subespecie mediterrànea de la gavina argéntea, i uns atres apunten que és una subespecie de la gavina del Caspio; el debat seguix obert.
Distribució i població
[editar | editar còdic]Esta au té una distribució essencialment mediterrànea, encara que la major colónia de gavina patiamarilla està en les illes Cíes (Pontevedra, Espanya), puix es reproduïx també en el llitoral atlàntic i algunes de les seues illes (Azores, Madeira i Canàries). Viu principalment en costa rocosa acantilada i illots en l'época de reproducció, inclús en les teulades de les vivendes de ciutats costeres. Passen l'hivern en baïes, estuaris, ports i inclús embassaments.
Actualment és molt comú, i, per la saturació de les seues colónies, ha començat a colonisar l'interior, sobretot en ciutats a on apareixen en els femers (com el de Madrit) i rius, en permanència constant en la zona, sense necessitat de desplaçar-se a peixcar a el mar.
Comportament i efecte en atres espècies
[editar | editar còdic]Esta espècie desplaça a atres gavines (com la d'Audouin)[2] a on s'establix, per la seua agressivitat i territorialitat.[3]
Tal actitut sumada a la seua gran adaptació a entorns antropizados, que favorixen la seua propagació (entorns peixquers, femers i núcleus urbans),[4] deriva també en contactes en els humans.[3] Com anidan també sobre teulades, apleguen a amenaçar en deposiciones i picats a gent que aguaita a finestres i terrats pròxims als seus nius,[5] conferint-els una gran impopularitat. També afecta a diversos treballs que es desenrollen en les teulades de les cases, com techados, colocació d'antenes, obres d'albañilería i similars.
Açò ha dut a les autoritats administratives a desenrollar estratègies ahuyentadoras per a contrarrestar l'atracció provocada per la pròpia activitat humana, de la mateixa manera que ocorre en atres espècies com a rates, panderoles, etc. Entre tals estratègies s'ha provat en enzes de sons d'aus rapaces, altaveus d'ultrasons, i inclús alguns ajuntaments han contractat a cetreros per a soltar falcons periòdicament (en particular Falco peregrinus per la seua abundància i tolerància a l'entorn urbà).[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Avibase
- ↑ «Proyecte LIFE-Naturalea “Conservació de Larus audouinii en Espanya”». Associació de Naturalistes del Surest (ANSE). Consultat el 11 de juliol de 2016.
- ↑ 3,0 3,1 Societat de Ciències Aranzadi.Consultat el 11 de juliol de 2016.
- ↑ Llevant-EMV.Consultat el 12 de juliol de 2016.
- ↑ En el següent vídeo es pot observar una gavina exhibint en una població humana la seua consabida agressivitat Far de Vigo.Consultat el 12 de juliol de 2016.
- ↑ Ferguson-Lliges, J. i Christie, D. (2001). Raptors of the World (en anglés), Houghton Mifflin Field Guides. ISBN 0618127623.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Larus michahellis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.