Tacna

Erro al crear miniatura:

Tacna

Tacna és una ciutat peruana, capital de la província i del departament homònim en l'extrem sur del país. La seua àrea urbana s'estén per cinc districtes conurbados que alberguen una població de 325 160 habitants segons estimació i proyecció del INEI per al 2020.

La ciutat de Tacna va ser fundada oficialment el 25 de juny de 1855 durant l'época republicana peruana, pero les bases de la ciutat daten des de la colónia, quan es va constituir en reducció indígena. La ciutat de Tacna va ser declarada Ciutat Heròica pel Congrés de la República del Perú el 21 de maig de 1821 pels seus servicis distinguits a la causa de la Independència. Va ser també la capital d'iure de la República Sud-Peruana (1836-1839), i la sèu del govern de la Confederació Perú-Boliviana. Despuix de la Guerra del Pacífic, esta va ser administrada per Chile, pel Tractat d'Ancón, creant-se aixina la província chilena de Tacna, junt en el departament i comuna homònimes. El territori de Tarata, administrat com departament i comuna, va ser tornat l'1 de setembre de 1925 i el restant en el 28 d'agost de 1929 pel Tractat de Lima. Des de la década del 40 del XX, la ciutat ha experimentat un fort creiximent demogràfic acompanyat d'un constant ingrés migratori, principalment altiplánico. Este creiximent demogràfic va originar la creació de 3 districtes urbans (Alt de l'Aliança, Ciutat Nova, Coronel Gregorio Albarracín Lanchipa) i l'absorció de part del districte de Pocollay a l'àrea urbana tacneña. Estos 4 districtes mencionats, junt al districte de Tacna, conformen la conurbación de la ciutat homonónima

Etimologia

L'autor Jorge Càceresindica que el nom podria ser un sinònim de ala o gradería. Els habitants del Collao criden Taccana a les quebrades suaus que desemboquen en el llac Titicaca, per lo que este vocablo podria vindre del aimara. Rómulo Cúneo Vidal indica que significa "lloc cultivat en eres de suau gradería". Els llauradors aymaras de la província de Tarata indiquen que la paraula Taccana significa: "Ala o terreny ubicat en ala en molls i graderías"; aixina en la vall de Chucatamani existix un lloc en eixes característiques i es diu Taccana ademés de que sese semblen als que existixen en les capçaleres del vall de Tacna.

Vicente Dagnino indica que Tákana o Táccana prové de les raïls quechua: taka: colpejar, i na: lloc, que significaria: Yo colpege en este lloc en relació en la conquista dels quechuas sobre esta vall^{cita requerida}. Manuel Quiroga, diu que prové del aimara: ta arrancada, ka dividix i na assent; és dir "Assent o lloc de divisió o partició" de terres per al cultiu. Carlos Auza Arce,indica que Takana pot significar: Mall, martell, morter, mà de morter, pedra, dur, dic, moll, sent d'us comú en el quechua i el aimara.

Història

Época precolombina

A l'inici la zona estava poblada per camanchacos, cols, lupacas, chinchorros i uros. La colonisació aimara va ocórrer cap al 800 d. C. i posteriorment el inca Túpac Yupanqui recorreria esta regió integrant-la al Imperi inca. En 1572, s'inicien els primers assentaments hispànics en la vall del riu Caplina, sobre el territori que actualment ocupa la ciutat.

Petroglifos de Miculla.

Época colonial

El primer conquistador per estes terres va ser Diego d'Almagro que va retornar sense èxit del seu recorregut en el Regne de Chile. Acompanyaven a Diego d'Almagro de tornada al Cuzco dos evangelizadores cridats fra Antonio Rendón Sarmiento i fra Francisco Ruiz Castellà els qui en el seu recorregut varen ser batejant els poblats fundats en la primera missa otorgant-els el nom del santoral de la data, aixina: Pica: va ser el dia de Sant Andrés, Tarapacá: el dia de Sant Lorenzo, Arica: el dia de Sant Marcos, Azapa el dia de Sant Miguel, Tacna el dia de Sant Pedro, Tarata el dia de Sant Benito Abad. El segon conquistador va ser Pedro de Valdivia qui va organisar campaments en Arequipa, Tacna i Tarapacá abans d'iniciar el seu recorregut cap al sur del continent, varen quedar aixina fundades estes terres meridionals pel Regne d'Espanya. En 1565, el virrey Lope García de Castro va crear el Corregimiento de Sant Marcs d'Arica i del com el poble de Sant Pedro de Takana formava part, sent l'autoritat principal el tinent corregidor. Va ser Pedro Pizarro qui va sofocar la rebelió de Manco II en 1536 en les regions de Chucuito, Moquegua, Tacna i Tarapacá. Després, se li entregarien al mateix Pedro Pizarro les encomanes de Tacna i Arica mentres que l'encomana de Tarapacá s'entregaria a Lucas Martínez Vegazo. Per un atre costat, en 1573 devem mencionar que el virrey Toledo encarrega allicenciat Juan Maldonado de Buendía establir una Reducció d'Indígenes en el poble de Takana. En 1607, es té coneiximent que el tinent de corregidor és Juan de Fredes. Entre 1607 i 1612, es denomina al poble de la vall del Caplina com a Sant Pedro de Takana o Tacana, sent el cacic principal de poble Pedro Quea. Els conquistadors varen modificar el nom primitiu de Takana per Tacna. Tacna era un caseriu de natius i mitimaes. El Papa Paulo V, a demanat del rei d'Espanya, per mig de la bula del 20 de juliol de 1609, autorisa la creació del bisbat d'Arequipa, segregant-ho del bisbat del Cuzco. El virrey Juan de Mendoza i Lluna, marqués de Montesclaros, el 17 d'octubre de 1613 i en l'encàrrec del papa Paulo V i el rei Felipe III, va fer la divisió eclesiàstica i política d'Arequipa. Allí s'establix que la demarcació de la nova diòcesis, integrada per 7 corregimientos: Arequipa, Collaguas, Condesuyos, Camaná, Vitor, Carumas-Ubinas i Valle de Moquegua i Arica en la província de Tarapacá. Dins del corregimiento de Sant Marcs d'Arica, va quedar inclosa la parròquia de Sant Pedro de Tacna, a càrrec d'una cura i atres parròquies com Tarata, Sama, Ilabaya, Putina i Locumba. L'auto del virrey Juan de Mendoza i Lluna, de data 17 d'octubre de 1613, establix la creació de Sant Pedro de Tacna com a parròquia, va intervindre en l'eixecució del mandat del virrey, el Deán de l'iglésia d'Arequipa, don Pedro Ordaz de León. El primer retor va ser Pedro Téllez, qui va fer alçar el primer temple. Seguixen com a retors: Pedro Manrique, Luis Arias i Diego Armenta. El quint retor, Melchor Méndez, va fer alçar un nou el temple dedicat a Sant Pedro apòstol en 1679. Cap a 1777, el corregimiento d'Arica estava integrat per Ilo, Tacna, Arica, Iquique, Pica, Ilabaya, Tarata, Codpa.

Erro al crear miniatura:

Bandera de Tacna arborada per l'almirant Guillermo Miller en 1821.

Erro al crear miniatura:

Pla de la ciutat de Tacna en 1861.

En novembre de 1780, la rebelió de Túpac Amaru II es va estendre per tot el sur del Perú incloent la regió andina de Tacna, baix el mando de l'indígena de Calacoto Juan Buitrón i el seu grup d'insurrectos varen recórrer Tarata, Candarave, Codpa i Tarapacá. En 1787, Per real cèdula de Carlos III, varen ser suprimits els corregimientos en el Virreinato del Perú en la finalitat d'evitar els abusos que els corregidores cometien en els natius. El corregimiento d'Arica havia durat 222 anys. El primer corregidor va ser Francisco Rodríguez Almeida, i l'últim, Fernando Inclán i Valdez. En la nova demarcació política i sobre la base dels bisbat, es varen crear les intendencias, que es subdividieron en partits. Dins de la Intendencia d'Arequipa es va considerar el partit d'Arica, sent la primera autoritat el subdelegat. Tacna i pobles aledaño varen quedar inclosos en el partit d'Arica, la capital del qual era la ciutat de Sant Marcs d'Arica. En motiu de les incursions de pirates, de maremotos, de febres palúdicas en el port d'Arica, les Caixes Reals i el subdelegat d'Arica es varen traslladar al poble de Tacna. Les autoritats virreinals preferien traslladar-se a cavall, de Tacna a Arica, recorrent per camí de ferradura les dèu llegües de distància aproximadament, entre abdós llocs. El 20 de juny de 1811, Francisco Antonio de Zela, es va alçar en armes contra l'administració espanyola i va prendre els quarters virreinals de Tacna autonombrándose Comandant Militar de l'Unió Americana, designant al curaca Toribio Llaura, cap de la divisió de cavalleria. La rebelió va ser desmantellada després de conéixer-se la derrota dels argentins dirigits per Castelli en la batalla de Guaqui prop allac Titicaca, sent pres pres Zela i desterrat a Panamà. En la constitució aprovada i jurada per les Corts de Càdis en 1812, es va dispondre l'elecció d'ajuntament en Amèrica. El 4 de juliol de 1813, s'elegixen a la junta electoral integrada per 17 persones en la casa Parroquial de Tacna. El dumenge 11 de juliol de 1813, reunits en la casa del governador tinent coronel Antonio de Rivero la junta va elegir al primer ajuntament de Tacna i varen anar: Manuel Calderón de la Barca (alcalde primer), Nicolás Buteler (alcalde segon), Manuel Vicente Belaunde, Pedro Alejandrino Barris, Cipriano de Castro, Allunte Bustios, Mariano Coronel Zegarra, Bonifacio Quelopana, Sebastián Romero (Regidors), Toribio Llaura (Cacic i governador de naturals), José Barris i Hurtado (Síndico Primer), Juan Flores (Síndico Segon). El 3 d'octubre de 1813, el tacneño Juan Pallardelli va ser emissari de Manuel Belgrano coordinant l'alçament d'Enrique Pallardelli en Tacna i d'Enrique Peñaranda en Tarapacá. Seria en la batalla de Camiara a on el realiste José Gabriel de Santiago derrotaria als independentistes que varen fugir al Alt Perú. En el moviment de Pallardelli participa l'alcalde Calderón de la Barca i José Gómez. En 1814, les huestes independentistes de Mateo Pumacahua apleguen fins a les proximitats de Tacna. El subdelegat virreinal Moscoso, es retira cap al port d'Ilo. En 1821, va desembarcar en Arica part de l'eixèrcit independentiste al mando de Guillermo Miller, organisant una força militar composta per patriotes de Moquegua, Tacna i Arica. El 14 de maig de 1821 va ingressar a Tacna a on dos regiments realistes se'ls varen unir denominant-se la força "Els independents de Tacna". El 28 de juliol de 1821, José de Sant Martín va declarar la independència del Perú. El 17 de juny de 1823, varen desembarcar en Arica les forces patriotes al mando dels generals Agustín Gamarra i Andrés de Santa Creu.

Época republicana

Erro al crear miniatura:

Estació ferroviària construïda durant el govern de José Balta.

Després de proclamada l'independència, s'establix el govern de Perú, sent el ariqueño Hipólito Unanue el ministre de facenda del primer govern peruà. Durant la Confederació Perú-Boliviana, que va propondre Andrés de Santa Creu, la ciutat de Tacna va ser sèu del Congrés de la Confederació.

Ocupació boliviana (1841-1842)

Artícul principal → Guerra entre Perú i Bolívia.

El 9 de decembre de 1841, Tacna va ser ocupada per les tropes del Eixèrcit de Bolívia al mando del coronel bolivià Manuel Rodríguez Magariños sent desocupada més vesprada, despuix de les múltiples derrotes sofrides per l'eixèrcit invasor a mans del ariqueño Juan Bautista Ramos, major del eixèrcit del Perú, que organisa una guerrilla en els veïns d'Azapa i s'enfronta a les forces bolivianes de Bernardo Rojas en Arica el 25 de decembre de 1841. En Sama, el coronel tacneño José María Lavayén organisa una tropa que conseguix derrotar als bolivians de Rojas. En Locumba, el coronel Manuel de Mendiburu també organisa forces entre els qui es trobava Just Arias i Aragüez en 1842, també José Rosa Llaura organisa en Tacna una columna de llauradors i en Els Alts de Chipe (Locumba) derrota a una columna boliviana. Estos fets obliguen a les forces bolivianes derrotades a replegar-se a Puno i posteriorment es retiren a Bolívia.

Ocupació i administració chilena (1880-1929)

Artícul principal → Guerra del Pacífic.

Vore també: Província de Tacna (Chile) i Tacna (comuna)

Erro al crear miniatura:

Mapa explicant la controvèrsia entre Chile i Perú (entre 1883 i 1929) pels territoris de Tacna i Arica i la seua solució en el Tractat de Lima.

Erro al crear miniatura:

Frontera de la Intendencia de Tacna en la bandera de Chile, any 1920.

Despuix de la batalla de l'Alt de l'Aliança (1880), durant la Guerra del Pacífic, la província de Tacna, de Tarata i d'Arica va ser administrada per Chile. D'acort al tractat d'Ancón (1883), es devia realisar un plebiscit dins de dèu anys, pero no es va efectuar per numerosos problemes. Tacna va permanéixer en eixes condicions durant casi 50 anys fins al 28 d'agost de 1929, data en la qual gran part del departament de Tacna va ser reincorporada a Perú. La província de Tarata ya havia segut tornada per Chile l'1 de setembre de 1925. No obstant partix de la zona altiplanica del departament de Tacna va quedar definitivament baix sobirania chilena, junt al departament d'Arica i la província de Tarapacá, esta última va ser entregada a perpetuidad en 1883. Un dels personages importants que va viure en Tacna quan va ser administrada per Chile, va ser Salvador Dellà Gossens i el seu família, els qui varen viure huit anys en la ciutat, Dellà va aplegar en mesos de vida en 1908, ademés va estudiar en eliceu de Tacna.

Tacna reincorporada al Perú (1929-present)

En 1975, en la ciutat es realisa el colp militar del General de Divisió Francisco Morals Bermúdez que derroca al governant del Perú, General de Divisió Juan Velasco Alvarado. Es coneix com Tacnazo.

Vore també: Tacna, Arica i Tarapacá fins a 1929, Chilenización de Tacna, Arica i Tarapacá , Cas Tacna i Arica , i Tractat de Lima

Geografia

Erro al crear miniatura:

Arc Parabòlic.

Erro al crear miniatura:

Antic Palau Municipal.

La ciutat de Tacna té una altitut promig de 562 m s. n. m. i per tant s'ubica dins de l'ecosistema de la yunga costera (Polze Vidal). Es troba recorreguda d'est a oest pel riu Caplina, i els seus principals accidents geogràfics són els cerros Intiorko, Arunta i Chastudal. Antigament la ciutat només s'emmarcava entre el Intiorko i el Arunta, pero la creixent població ha anat poblant les pampes de Viñani ubicades al sur del Arunta fins al cerro Chastudal. La ciutat de Tacna té per lo general un territori pla en pendent, cap a l'est i el surest de la ciutat s'ubica una vall denominada localment "Valle vell" que s'estén per abdós màrgens del riu Caplina. Este "Valle vell" ve retrocedint davant la creixent urbanisació. Igualment cap a l'oest de la ciutat es troben les àrees de cultiu de per a i Magollo, en el cas de per a ha sofrit gran reculada sobre la ciutat; mentres que en el cas de Magollo, l'urbanisació continua el seu procés. Les àrees verdes són hàbitat estacionalmente d'una població de Eulidia yarrellii.

El riu Caplina ha segut canalisat i recorre la ciutat per baix de la Alameda Bolognesi. Les seues aigües no apleguen a la mar i durant gran part de l'any el seu caixer és sec. En llengua aimara els naturals varen cridar Kapallina a este riu que significa "el que s'acaba, el que no aplega a la mar". Segons Carlos Auza Arce el riu naix en el nom de Kurumani que en llengua nativa significa "aigua de manantial", pel seu escàs cabal. Una atra font d'aigua d'esta ciutat és el canal d'Uchusuma, construït durant l'auge del salitre. Este canal trascola les aigües del riu Uchusuma (riu que naix en la Cordillera del Barroso i és afluent del riu Maure) des del costat oriental de dita cordillera cap al costat occidental. Les aigües del canal d'Uchusuma s'utilisen per a l'abastiment d'aigua potable de la població de Tacna i per a l'us agrícola. Entre els cerros Arunta i Chastudal, es forma la quebrada del Arunta que recorre el riu Sec. Este riu no té aigua constant, pero davant fenomens inusuals de pluges intenses ha format cabal.

Clima

El clima de Tacna és templat subtropical i desértico. El clima de Tacna està en transició entre el clima desértico fret (BWk) i el clima desértico càlit (BWh), segons la classificació climàtica de Köppen. Poden ocórrer grans alçament de fanc i arena, cridats coloquialmente com "Tormentes d'arena". El 8 de juliol de 2016, es va registrar 31.5 °C, una temperatura totalment anormal per a la data, produït per un fenomen cridat subsidencia, que va produir un increment brusc en la temperatura i grans alçament d'arena. La temperatura mija és de 18,6 °C, en una màxima de 32 °C i una mínima de 8 °C. La mínima més baixa registrada va ser de 5 °C

Districtes

La Ciutat de Tacna està dividida en 5 districtes i té una població de 325 159 habitants a l'any 2020, segons el INEI.

Pos	Districte	Població
1	Tacna	104 314
2	Alt de l'Aliança	35 258
3	Districte de ciutat nova	32 834
4	Pocollay	19 415
5	Gregorio Albarracin Lanchipa	133 338
Total		325 159

Demografia

Cens 2017

La ciutat de Tacna, inclou els districtes de Tacna de 100 612 habitants, Pocollay de 18 834 habitants, Alt de l'Aliança de 35 187 habitants, Ciutat Nova de 33 025 habitants i Gregorio Albarracín de 116 636 habitants, segons el Institut Nacional d'Estadística i Informàtica és la decimosegunda ciutat més poblada del Perú i albergava en l'any 2017 a una població de 304 294 habitants.

Cens 2007

La ciutat de Tacna segons l'Institut Nacional d'Estadística i Informàtica és la decimoprimera ciutat més poblada del Perú i albergava en l'any 2007 una població de 242.451 habitants.

Evolució demogràfica

Evolució de la població de la ciutat de Tacna en el periodo comprés entre 1940 i 2017:

1940 ! 1961 ! 1972 ! 1981 ! 1993 ! 2007 ! 2017
27499 | 56540 | 98532 | 174336 | 242451 | 304294

Fonts: Institut Nacional d'Estadística i Informàtica

Religió

Erro al crear miniatura:

Torre de la Catedral de Tacna

La majoria dels habitants de Tacna són cristiàs, destacant per sobre totes el catolicisme, pero en importants minories protestants. Existix també una minoria musulmana.

Organisació polític-administrativa

Artícul principal → Anexe:Alcaldes de Tacna.

Erro al crear miniatura:

Vista panoràmica de la Tancada de Tacna en 2010.

La ciutat de Tacna és capital del Departament de Tacna. Una de les autoritats de la ciutat és l'alcalde, el qual és elegit cada quatre anys. En lo eclesiàstic, és sèu de la diòcesis de Moquegua i Tacna.

Economia

Produïx el 53,15 % de les olives del país. També dacsa amiláceo, papa, blat, orégano, vinya (s'industrialisa pisco del Perú, vi), alfalfa. Destaca el seu ganaderia lletra i els ovins. Existix una gran àrea de protecció de vicuñas. Aixina mateix, la peixca artesanal concedix abundant peix per a la alimentació humana. En la mineria és important l'extracció de coure a tajo obert en la mina de Toquepala, que es refina en Ilo per a la seua exportació. El comerç fronteriç en Chile també és una important font d'ingressos per al comerç i el turisme local de la ciutat.

Zona Franca de Tacna

Va iniciar les seues operacions en 1990 com ZOTAC (Zona de Tractament Especial Comercial de Tacna) i en un pas intermig com CETICOS-Tacna; es complementa en els atres Centres d'Exportació, Transformació, Indústria, Comercialisació i Servicis (CETICOS) d'Ilo-Matarani-Paita en els qui dinamisa un comerç a nivell d'eix de distribució, i enfortix el desenroll comercial i de servicis de la ciutat de Tacna. En l'actualitat es denomina zofratacna. com. pe ZOFRATACNA Zona Comercial i Zona Franca de Tacna, contribuïx en la dinàmica econòmica de la regió Tacna. Brinda beneficis tributaris a les empreses relacionades en les activitats industrials, agroindustrials, ensamblage, maquila i servicis, dins dels quals s'inclouen l'almagasenament, distribució, embalage, desembalaje, envasat i rotulat, classificació, exhibició; ademés d'activitats de reparació, manteniment i/o reacondicionamiento de maquinàries, motors i equips per a l'activitat minera; activitats de centralita telefònica i desenroll de software.

Telecomunicacions

Els servicis públics de telefonia fixa els proveïxen les multinacionals Telefónica i Telmex. Les companyies de telefonia celar que operen en Tacna són Movistar, Clar, Bitel i Entel. Tacna es troba interconectada en atres ciutats del Perú i en el nort de Chile a través de rets de fibra òptica i microones, pertanyents als mencionats operadors de telecomunicacions.

Transports

La ciutat de Tacna es troba integrada a les següents rets de transport:

Erro al crear miniatura:

Terminal terrestre de Tacna

Erro al crear miniatura:

Via ferroviària Tacna - Arica

Carreteres

La carretera Panamericana Sur, que integra la ciutat al sistema de carreteres nacional, la via Costanera, la carretera Tacna - Tarata - Ticaco - Candarave. Tacna està ubicada a 1222 km de Llima, capital del Perú.

Ferrocarril

Tacna conta en una estació en la ciutat, el Ferrocarril Tacna-Arica. El Ferrocarril Peruà Tacna-Arica és administrat pel Govern Regional de Tacna, es troba es varen iniciar proves d'operació en agost de 2015, s'espera entre en funcionament a finals del 2015.

Aeroport

El Aeroport Internacional Coronel FAP Carlos Ciriani Santa Rosa administrat per Aeroports Andinos del Perú.

Port

• Tacna conta en el moll al servici del Perú en el port chilé d'Arica.
• Port Grau, és un proyecte que el MTC Perú ve impulsant per a que la Regió Tacna puga contar en una obra capaç de rebre embarcacions de gran calat. Dit proyecte, ubicat a 75 km al sur del Terminal Portuari d'Ilo, en les seues primeres etapes serà dedicat en respal al cabotaje per a en un futur consolidar-se com un port internacional. L'inversió estimada podria ascendir a US$ 100 millons.

Salut

El primer hospital de Tacna es va cridar "Hospital Sant Ramón", allí es varen atendre els ferits de la Batalla de l'Alt de l'Aliança. El 28 d'agost de 1954 s'inaugura el nou Hospital de Respal "Hipólito Unanue" durant el govern del President Manuel A. Odría. L'Escola d'Enfermeria de Tacna s'integra en 1958. Ademés en el districte de Calana ve funcionant l'Hospital Daniel Alcides Carrión, corresponent a ESSALUD. Existix una ret assistencial molt estesa en tot el departament. Ademés existixen en la ciutat clíniques i consultoris privats que atenen a ciutadans peruans i chilens.

Educació

En la ciutat de Tacna es troba la Universitat Nacional Jorge Basadre Grohmann, la Universitat Privada de Tacna, l'Universitat Ales Peruanes (Filial Tacna), Universitat Llatinoamericana Cim i atres institucions d'educació superior que tenen oficines d'extensió com l'Universitat Pedro Ruiz Gall de Chiclayo, Universitat Sant Agustín d'Arequipa i Universitat Nacional Major de Sant Marcos. També es troba l'Institut Superior Pedagògic José Jiménez Borja, el Institut Superior Tecnològic Francisco de Paula González Vigil, i institucions educatives com a Santíssima Chiqueta María, Coronel Bolognesi, Champagnat, Cor de María, Jorge Basadre Grohmann, Germans Barreto, José Rosa Llaura, Gregorio Albarracín, Francisco Antonio de Zela, Els nostres Héroes de la Guerra del Pacífic. Entre les institucions educatives privades més representatives estan: Colege Italià Santa Ana (fundat per la numerosa colónia italiana de la ciutat), Colege Crist Rei (pertanyent a la Companyia de Jesús), Sant Agustín i Alexander Von Humboldt.

Cultura

Danses de la Regió de Tacna

• La Dansa de la Comparsa, esta Dansa és de Tarata, consta d'una vestimenta colorida. Els instruments musicals són principalment la quena i la guitarra.
• La Dansa de la Tarkada, esta Dansa molt alegre prové de Candarave, es ballen en vestimenta de gasa en belles polleras i capell de Pany Negre. L'instrument principal és la tarka, els qui els pobladors toquen i trauen belles melodies a on les parelles ballen al compàs de la Tarka.
• La Dansa de l'Orquesta, Va nàixer en el Districte de Camilaca, és dansada per la Camilaqueñas, la dansa és molt particular perque són de passos molt llents a on resalta la delicadea de dòna Camilaqueña. Els Instruments musicals consta principalment de la Quena i les Guitarres. cal mencionar que també existix un atre estil d'Orquesta que ho implementa Huanuara.
• La Dansa del Anata, Esta dansa va nàixer en Camilaca, abans era un facenda, la dansa es va originar pels ancestros dels Camilaqueños provinents dels Incas. Esta impecable dansa es balla en el Anaco, és un trage prehispánico. L'els instruments musicals són les quenas i un Bombo elaborat del cuiro d'Ovella.
• La Dansa de la Pasqua, Dansa típica naixcuda en Camilaca. Els Instruments de la dansa consta de Pures Quenas. Es balla dos dies del més d'abril; Ho ballen també en el trage del Anaco, en el primer dia les dònes duen en la seua Aguayo les "Chalas"; Planta de la Dacsa i en el Segon dia duen la Planta del Faves. Home i Dòna duen les plantes, en la diferència que els hòmens els té amarrat en les Faixes en forma d'equis en l'esquena. cal resaltar que és una Dansa Agrícola i el Anaco va ser declado Patrimoni Cultural del Perú.
• La Dansa de la Zampoña, Dansa naixcuda també en Camilaca, l'únic instrument que té és la Zampoña de Llanda, a on en les bufades que realisen cap a la zampoña, bota les belles melodies dels Huaynos Camilaqueños. Esta dansa és ballada en Parelles en les polleras de gaza i encaixos junt en la brusa de Seda Saco. La Zampoña són més tocades en les Festes Patronals.

Gastronomia

La gastronomia local té com a representants el picante a la Tacneña, ají farcidura Charquicán, arròs en ànet, el pa marraqueta, rolls, comteses i begudes com el Mercat Vell, Tacna Sour, licor de durazno, va vindre de durazno, macerados de frutes, vins i piscos. Atres plats són el cuy chactado, el pastiç de choclo i l'adop.

Picante a la Tacneña, parrillada, charquican, choclo en formage, pastiç de choclo, locos en mayonesa, ceviche, tels arrebozades, arròs en mariscs.

• Dolços, darreries i pans: La melcocha, llet volteada, sopaipilla, mazamorra, marraqueta.

• Mercat Vell (1 1/2 Oz Pisco, 3 Oz llet evaporada, 1/2 Melcocha chicoteta i gèl), creació de Don David Rendón de l'Universitat Privada de Tacna en 1998.
• Tacna Sour (suc de llima, aixarop de goma, ous, pisco quebranta i amarc d'Angostura), creació de Juan Soto Saico i el Rancho Sant Antonio en 1981.
• Macerado de damasco (frut de Tacna i Moquegua macerado en Pisco durant mesos), macerado de pruna, prunes macerades en Pisco, macerado de mora, mores macerades en Pisco, licor de damasco, crema de damasco.

Deports

Erro al crear miniatura:

Estadi Jorge Basadre de Tacna.

El Club Deportiu Coronel Bolognesi actualment Copa Perú és el club de fútbol peruà, de la ciutat de Tacna en el Departament de Tacna. Va ser fundat el 18 d'octubre de 1929 en el carrer Blondell en el nom de Club Deportiu Coronel Bolognesi. El nom perenniza la memòria del defensor d'Arica en la Guerra del Pacífic Coronel Francisco Bolognesi. Actualment juga en la Lliga Peruana de Fútbol. Va ser campeó de la Copa Perú en el 1976 i en 2001. Ha participat en tres tornejos de la Copa Suramericana. La Federació Internacional d'Història i Estadística de Fútbol va calificar al Coronel Bolognesi en elloc 111 a nivell mundial de clubs en octubre de 2006. Després de ser Campeó del Torneig Clausura 2007 va participar en la Copa Libertadores d'Amèrica en el 2008.

Clubs de Fútbol
style= color:Plantilla:RGB; font-size:100%" align=center bgcolor="Plantilla:RGB"|Equip	style= color:Plantilla:RGB; font-size:100%" align=center bgcolor="Plantilla:RGB"|Fundació	style= color:Plantilla:RGB; font-size:100%" align=center bgcolor="Plantilla:RGB"|Estadi	style= color:Plantilla:RGB; font-size:100%" align=center bgcolor="Plantilla:RGB"|Lliga
Alfonso Ugarte	Plantilla:Data d'inici	Joel Gutiérrez	Copa Perú
Coronel Bolognesi	18 de octubre de 1929	Jorge Basadre	Copa Perú
Erro al crear miniatura: Defensor UNTAC	1971	Jorge Basadre	Copa Perú
Erro al crear miniatura: Deportiu Elèctric	20 de abril de 1928	Jorge Basadre	Copa Perú
Erro al crear miniatura: Mariscal Miller	18 de giner de 1961	Jorge Basadre	Copa Perú
Erro al crear miniatura: Club deportiu municipal TACNA	26 de març de 1966	Jorge Basadre	Copa Perú

Escenaris deportius

Erro al crear miniatura:

Coliseu Tancat Perú

• El Estadi Jorge Basadre va ser remodelat i ampliat en motiu de ser sèu de la Copa Amèrica 2004. Té capacitat per a 25 000 persones (abans 10 000). El seu nom original va ser "Estadi Modele de Tacna" pero va ser rebatejat en el nom de l'historiador tacneño Jorge Basadre Grohmann.

• Un atre escenari és el Estadi Joel Gutiérrez, ubicat en el districte de Gregorio Albarracín. Té una capacitat per a 21 000 espectadors. Alberga majorment els partits de la Copa Perú.

• El Coliseu Tancat Perú és per a la pràctica de Voleibol, básquetbol, etc.

Turisme

Erro al crear miniatura:

Parc Topiario en l'avinguda Augusto Leguia

Els operadors turístics de la regió desenrollen diversos Tour generats per les necessitats del mercat.

• Tour per la ciutat i Alt de l'Aliança (Anys 80 per les agències de viages):

Comprén el centre Històric, casonas d'ilustres personages com Zela i Jorge Basadre. Es visita ademés la Pila Ornamental, en Arc Parabòlic, i l'Iglésia Catedral de Tacna, el Museu Ferroviari i després enrumba a l'Alt de l'Aliança a on es va desenrollar la Batalla de Tacna. També es pot visitar el monument als soldats que varen combatre en la Guerra del Pacífic en el museu ubicat en l'Alt de l'Aliança.

• Partint de Tacna per la carretera a Tarata que puja per l'alt Intiorko, podem aplegar en una hora i 20 minuts a la Província de Tarata, bells paisages, una fabulosa andenería i una cultura milenària esperen en un circuit màgic. Resenya:

El circuit va ser desenrollat pellicenciat en Turisme David Rendón en l'any 2007, contractat per cooperació Suïssa i la Municipalitat Provincial de Tarata, des de llavors Tarata conte ya en un producte operatiu i de fàcil accés.

• Tour llitoral o costanero: Desenrollat en els anys 90 a iniciativa de l'arqueòlec Jesús Gordillo Vegazo junt als estudiants de turisme de l'Universitat Privada de Tacna. La seua primera parada és en la quebrada de Rucs, camí Inka dellitoral, el Rellonge Solar, Punta Sant Pablo, port Grau, els chapulls d'Ite i com a opcional es pot aplegar fins als petroglifos de Punta Picata.

Afores

Afores de Calentes.

Prop de la ciutat de Tacna, es pot visitar:

• Els Petroglifos de Miculla, ubicat en el districte de Pachía a 22 km de la ciutat de Tacna, entre els cerros Wawapas i Miculla. Els petroglifos més antics són del 500 d. C. Mostra flora, fauna, constelacions i ritos dels dibuixants que varen usar pintura roja sobre roca calcárea.

• El Museu als Defensors de l'Alt de l'Aliança, ubicada a huit quilómetros de la ciutat es va portar a terme la batalla de Tacna en 1880. Allí es va alçar un monument en homenage als defensors de la pàtria i el Museu de Lloc Alt de l'Aliança.

• També es pot trobar Pocollay, que és un poblat d'excelent clima en belles campiñas i bons restaurants tradicionals.

• Calents, és un chicotet poble rural que conta en aigües termomedicinals.

• Balneari de Boca del Riu, es troba a 52 km al suroest de la ciutat de Tacna, ubicat en la desembocadura del riu Sama. És un dels balnearis més atractius i moderns del Perú, que posseïx una plaja bella ideal per a les persones ya que és ampla, plana i en aigües poc profundes ademés que està rodejada d'un ambient net i adornat per la bellea de la naturalea.

• Tour Valle Vell Miculla a on es visita el districte de Pocollay, museu de lloc "Peañas", cellers de vins, piscos i macerados, Calana, Pachía, els Petroglifos de Miculla i es culmina el recorregut en els banys termals de Calents.

• Corredor Turístic internacional Tacna - Arica, unix abdós ciutats per mig d'una carretera totalment asfaltada i és una de les més transitades de Sudamérica, l'activitat turística en este corredor escomença des dels anys 60.

• Corredor Turístic local Costanero o llitoral, és la ret de carreteres d'us turístic que unix la província en els principals balnearis de la província, aixina com d'atractius turístics com a Morro sama, Quebrada de Rucs, Chapulls d'Ite.

• Corredor Turístic local Valle Vell, és la ret de carreteres d'us turístic que articula els diferents atractius de la província en els districtes de Pocollay, Calana i Pachía.

• Cripta dels Héroes, és un monument ubicat en el cerro Intiorko en Tacna, Perú commemorant la batalla de l'Alt de l'Aliança. Actualment es troba parcialment destruït.

Patrimoni

Arc Parabòlic, Pileta i Glorieta de Tacna, ubicats en la Av. Sant Martín.

Erro al crear miniatura:

Pila Ornamental de Tacna.

• El Anaco de Camilaca, Este Trage és netament del Districte de Camilaca. El Anaco té dos varietats, Rojo i Negre, estos trages són Prehispánicos. El Anaco de Camilaca va ser declarat Patrimoni Cultural de la Nació en el 2009 per l'Institut Nacional de Cultura (INC) els qui també varen fer un Documental "Terra d'Anacos" que actualment recolza a la salvaguardia del Patrimoni Immaterial de la Humanitat davant l'UNESCO.
• La Catedral de Tacna, que està ubicada front a la passejada Cívica, d'estil neorrenacentista i llínees arquitectòniques molt fines, construïda per Eiffel.
• El Museu Històric Regional de Tacna, ubicat en el carrer Apurímac 202.
• La Pileta Ornamental de Tacna ubicada en la passejada Cívica, segons elic. David Rendón es tractaria del viage de Neptú a les Panateas o guerra dels deus mitològics.
• La Casa Museu Basadre, a on va nàixer i va viure part de la seua vida l'historiador peruà Jorge Basadre.
• La Casa Jurídica, carrer Zela 716, en la qual es troben el Museu de la Reincorporació i la Pinacoteca de Tacna.
• La Casa de Francisco Antonio de Zela, carrer Zela 542, que en l'any 1961 va ser declarat monument històric.
• El Teatre Municipal de Tacna en llenços d'estil barroc en el sostre i retrats d'ilustres personages.
• El Museu Ferroviari Nacional de Tacna, Av. Coronel Albarracín 402, a l'inici de l'estació del FFCC Tacna-Arica. Mostra diferents màquines usades per a unir estes dos ciutats, aixina com fotografies d'inicis del XX.
• El Parc de la Locomotora, que exhibix des de 1977 la Locomotora N.º 3 que traslladava les tropes peruanes per a la defensa d'Arica des de Tacna, durant la Guerra del Pacífic.
• El Arc Parabòlic, ubicat en plena passejada Cívica, alçat en honor als héroes de la Guerra del Pacífic. (Miguel Grau i Francisco Bolognesi).
• La Alameda Bolognesi.
• La Prefectura de Tacna ubicada en el cantó dels carrers Blondell i Coronel Inclán en la passejada Cívica.
• La Mesquita de Tacna, una de les dos construccions islàmiques en Perú.

Festivitats

Festivitats religioses i costumistes

Per la seua localisació geogràfica i ademés a la gran migració altiplánica, que ya ha canviat i reemplaçat algunes costums tacneñas per altiplánicas, la ciutat ha adquirit i enfortit la cultura aimara.

Festivitat	Data	Llocs	Un atre	Galeria
Verge de la Candelaria	1, 2, 3 de febrer	Tacna, Alt de l'Aliança, Ciutat Nova.	En característiques particulars segons cada districte.	Erro al crear miniatura:
Carnestoltes	Mesos de febrer, març	Tota la Província.	Cortamontes, Comparses - Fins de semana Primera i Segona Semana - Tarkades, Lurihuayos, Comparses - En diferents llocs de la ciutat, Segona Semana - Es realisen en els mercadillos i centres comercials. En la Av. Coronel Mendoza. Durant el més es realisen els coneguts passacarrers i concursos en tots els districtes de la província. Les festivitats culminen en la gran parada i "Arremate de Carnestoltes" que es realisa l'última semana de març.
Semana Santa		Tota la Província.	Dimecres Sant - Es realisa la processó del Senyor del Gran Poder i la Verge de la Macarena. Dijous Sant - Comença el pelegrinage cap a la part els cerros de la ciutat, el més visitat és el Intiorko. Divendres Sant - Es realisa la processó del Sant Sepulcro. Dissabte de Glòria - Es realisa el passacarrer de Palla Pallas i Pulla Pullas en el districte de Ciutat Nova. Dumenge de Resurrecció - Es realisa la processó d'altars de Palla Pallas i Pulla Pullas, estes són adornades en motius andinos ya que és una tradició aimara, es realisa en Ciutat Nova.	Erro al crear miniatura:
Creus de Maig	Més de maig	Tota la Província.	Inicia el 3 de maig en celebracions cada fi de semana durant tot el més. Totes les creus religioses assistixen a la catedral a on són beneïdes pel Bisbe de la diòcesis de Tacna i Moquegua iniciant-se aixina les festes de les creus a lo llarc de tot l'any. És comú trobar algunes famílies que tenen com a costum cristiana la novena en honor a la Santa Creu, existixen també festes que transcendixen lo familiar i es mesclen en atres tradicions. El cridat pagament a la terra és una mostra de religiositat popular està present en la majoria de creus. És important senyalar que la festa de la creu gira entorn a la creu de Pasqua, sense el cos crucificado del Senyor pero si en els signes de la Passió. Està present en molts llocs de tradició catòlica al voltant del món. Una característica que es repetix són les flors signe de l'alegria de la resurrecció del Senyor. Les celebracions s'estenen durant tot el més, sent animada en bandes, comparses i morenades	Erro al crear miniatura:
Isidro Labrador	14, 15 i 16 de maig	Tacna, Magollo.	És celebrat pels agricultors.	Erro al crear miniatura:
Nit de Sant Joan	23 de juny	Tota la província.	Constituïx una singular tradició andina, arraïlada en la cultura popular de la Vall Vella de Tacna. En la necessitat de generar calor i energia, lo que du a l'encés de fogatas que allumenen la nit i aviva l'imaginació, costum ancestral dels chacareros de Tacna, es realisa la nit del 23 de juny.
Sant Pedro / Fundació de Tacna	28 i 29 de juny	Tacna, Vila Vila i Port Grau.	Patró de la ciutat de Tacna i dels mercats de la ciutat. També es considera patró dels peixcadors, per lo que en els pobles dellitoral es realisen processons en embarcacions que recorren el mar. En el Mercat 2 de maig tanquen els carrers aledaño i celebren la festa, antigament se celebrava la fundació de la ciutat per Diego d'Almagro en nom de la corona d'Espanya.	Erro al crear miniatura:
Verge del Carmen	15 i 16 de juliol	Tacna.	Festivitat i concurs de trage de llums.	Erro al crear miniatura:
Verge de Copacabana	4, 5, 6, 12, 13 i 14 d'agost.	Districte d'Alt de l'Aliança.	És celebrada per la població local i ademés per la colónia boliviana en la ciutat de Tacna. Patrona del districte d'Alt de l'Aliança, les festivitats se centren en la parròquia del mateix nom, Es realisen el 4, 5 i 6 d'agost, la Verge ix en processó pels carrers principals del districte, ademés es realisa la tradicional fira d'Alasitas (miniatures) en els carrers aledaño a la parròquia. La festa continua i culmina en l'octava que es realisa el 10, 11 i 12 d'agost.	Erro al crear miniatura:
Sant Agustín	27, 28 i 29 d'agost.	Tacna	Festivitat i concurs de trage de llums.	Erro al crear miniatura:
Santa Rosa de Lima	28 i 29 d'agost.	Districte Gregorio Alarracin Lanchipa, Plaja Santa Rosa	Festa Patronal i Aniversari Mercat d'Abasts Santa Rosa. Festa Patronal en la Plaja.
Verge de les Mercés	24 de setembre.	Districte de Pocollay.	Patrona del Districte.
Senyor de Locumba	14 de setembre.	Tacna.	La festivitat del Senyor de Locumba és un event important que es porta a terme en el districte de Locumba que li dona el nom al Senyor i que es troba dins de la província de Jorge Basadre en la regió i Tacna. La Festivitat d'este Senyor presenta com a data de celebració el dia 14 del més de setembre.
Sant Miguel Arcàngel	29 de setembre	Tacna.	Festa Patronal.
Verge de Pallagua	Primer dumenge d'octubre i decembre.	Pachia.	A 10 km a l'est de la vall de Calentes es realisa la Festivitat de la Santíssima Verge del Rosari de Pallagua, en este lloc es porta a terme la celebració religiosa, tots els primer dumenges del més d'octubre i decembre, per a aplegar és necessària un pelegrinage.
Senyor dels Milacres	18, 28 i 31 d'octubre.	Tacna.	S'inicia en processó i missa en la Catedral. Ademés el Mercat Grau de la ciutat realisa una festa patronal en honor al Senyor dels Milacres.	Erro al crear miniatura:
Tots els Morts	1 i 2 de novembre .	Tota la Província.	És tradició rebre als morts al migdia de l'1 de novembre en una taula ceremonial a on es "rep" al difunt en menjar i begudes, generalment que li agradava. Es creu que els difunts es queden entre nosatres des del migdia de l'1 de novembre fins al migdia del dia següent. En abdós dies es realisen visites als cementeris a on s'espera també als difunts en flors, amics, música, beguda i menjar.
Nadal	25 de decembre	Tota la Província.	La Nadal es comença a celebrar en una gran festa el 24 de decembre en la Plaça d'Armes. Se celebren en fòcs artificials, espectàculs i molt menjar. El fi d'any se celebra també en la Plaça d'Armes i en el balneari de Boca del Riu, similar al Nadal, en la diferència que es crema un ninot fet de roba vella, en símbol de nous començos per a l'any venidor, gran part de la població baixa a la zona de plages a esperar l'any nou en mig d'espectàculs i reunions d'amics i familiars i turistes de Chile i Bolívia.

Aniversari Batalla de l'Alt de l'Aliança

Erro al crear miniatura:

Eixèrcit del Perú.

Erro al crear miniatura:

Aniversari de la tornada de Tacna al Perú.

El Alt de l'Aliança, escenari de la Batalla de Tacna, està situat a uns quilómetros fòra de la ciutat de Tacna. Cada 26 de maig, els pobladors de Tacna, jóvens estudiants i públic en general, acodixen a homenajar als caiguts en batalla.

Aniversari de la reincorporació de Tacna al Perú

Artícul principal → Reincorporació de Tacna al Perú.

És la més important festivitat en la ciutat, i pren el nom de «Semana de Tacna». Durant esta semana es realisen diverses activitats que inicien en l'Ofrena de la Joventut cada 27 d'agost. El dia central és el 28 d'agost, data en la que es commemora l'entrega de Tacna al govern peruà i que inicia en l'homenage a la dòna tacneña, per a posteriorment realisar la Processó de la Bandera, des de la plaça de la dòna tacneña fins al passejada cívica. La processó de la bandera, va ser declarada patrimoni de la nació pel Institut Nacional de Cultura, degut a que representa la més important demostració patriòtica en el Perú. La bandera és duta únicament per dames tacneñas i davant cinquanta chiquetes vestides de blanc i els últims ex-plebiscitarios òbrin pas a la processó. Esta cerimònia es va iniciar el 28 de juliol de 1901, durant l'administració chilena de Tacna, a on un grup de dèu mil tacneños varen realisar la primera processó partint de la iglésia Sant Ramón. Parala a esta activitat, la semana de Tacna es realisa en importants mostres artístiques, culturals i de diversió en la ciutat.

Galeria

• Erro al crear miniatura:
  Museu de l'Alt de l'Aliança
• Erro al crear miniatura:
  Edifici en el centre de Tacna
• Erro al crear miniatura:
  Catedral de Tacna
• 
  Catedral de Tacna
• Erro al crear miniatura:
  Catedral de Tacna
• Erro al crear miniatura:
  Parc Topiario Tacna
• Erro al crear miniatura:
  Alameda Bolognesi
• Erro al crear miniatura:
  Centre històric de Tacna
• Erro al crear miniatura:
  Edifici mes alt de Tacna en el sigle XX
• Erro al crear miniatura:
  Aniversari de la tornada de Tacna al Perú
• Erro al crear miniatura:
  Aniversari de la tornada de Tacna al Perú

Ciutats Germanes

• [[Image:|border|20px|Perú]] Puno, Perú
• Erro al crear miniatura: Arica, Chile
• Erro al crear miniatura: Iquique, Chile
• Erro al crear miniatura: Calama, Chile
• La Pau, Bolívia
• L'Alt, Bolívia
• Sant Andrés de Martafalla, Bolívia
• Erro al crear miniatura: Mendoza, Argentina
• Sant Josep, Costa Rica

Vore també

• Ciutats del Perú
• Districte de Tacna
• Província de Tacna
• Departament de Tacna
• Banc de Tacna
• Districte Judicial de Tacna
• Cementeri General de Tacna
• Anex:Zones Monumentals de Perú

Bibliogràfica

• congreso. gob. pe/ntley/images/LeyesXIX/1837027.pdf Disponent que en les províncies de Tacna i Tarapacá, es forme un departament llitoral congreso. gob. pe/ntley/images/LeyesXIX/1837027.pdf archivat en Wayback Machine.
• congreso. gob. pe/ntley/images/LeyesXIX/1868041.pdf Separant del departament de Moquegua la província de Tarapacá en la denominació de província llitoral congreso. gob. pe/ntley/images/LeyesXIX/1868041.pdf archivat en Wayback Machine.
• congreso. gob. pe/ntley/images/LeyesXIX/1875092.pdf Elevant la Província de Moquegua al ranc de Província Llitoral i denominant a l'antic Departament de Moquegua: "Departament Tacna" congreso. gob. pe/ntley/images/LeyesXIX/1875092.pdf archivat en Wayback Machine.
• congreso. gob. pe/ntley/images/LeyesXIX/1855061.pdf Creant de nou la província d'Arica congreso. gob. pe/ntley/images/LeyesXIX/1855061.pdf archivat en Wayback Machine.
• congreso. gob. pe/ntley/images/LeyesXIX/1874025.pdf Dividint en dos la província de Tacna, les que es denominaran província de la Tancada de Tacna i província de Tarata congreso. gob. pe/ntley/images/LeyesXIX/1874025.pdf archivat en Wayback Machine.
• congreso. gob. pe/ntley/images/LeyesXIX/1878041.pdf Erigint en departament la província de Tarapacá la capital de la qual serà la ciutat d'Iquique congreso. gob. pe/ntley/images/LeyesXIX/1878041.pdf archivat en Wayback Machine.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tacna.
• regiontacna. gob. pe/ Govern Regional de Tacna regiontacna. gob. pe/ archivat en Wayback Machine.
• munitacna. gob. pe/ Municipalitat Provincial de Tacna