Anar al contingut

Complex Monumental Alt de l'Aliança

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Complex Monumental Alt de l'Aliança

El complex monumental de l'Alt de l'Aliança és una edificació commemorativa erigida en 1979 per a solemnisar el centenari de la batalla de l'Alt de l'Aliança, succeïda el 26 de maig de 1880 en el context de l'invasió chilena de Tacna durant la Guerra del Pacífic. Es troba sobre el cerro Intiorco en el districte d'Alt de l'Aliança, a uns 8 km de la ciutat de Tacna, en el Sur del Perú.

Anteriorment les cerimònies de la batalla es realiazaban en el monument de la Cripta dels Héroes (Tacna).[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Es troba en el replanell del cerro Intiorco, rodejada del desert coster i siemprevivas. El lloc alberga un monument en homenage als combatents de la batalla, el mateix pot resumir-se com una expressió arquitectònica - escultora. L'arc que genera el joc de volums orientat en l'eix este - oest, simbolisa l'aliança dels eixèrcits de Perú i Bolívia; i els seus elements o blocs representen els diferents batallons o contingents que varen provindre d'abdós països.[2]

El volum de pedres reflectix la direcció de l'ataque enemic i simbolisa la força que esta va eixercir. La curva, generada pels volums en oposició al sentit de les pedres, simbolisa la batalla i la successió de plaques més altes apuntant al sur, expressa la resistència de la ciutat de Tacna.[3]

Complex Monumental Alt de l'Aliança

[editar | editar còdic]

En 1979, la dictadura militar presidit per Francisco Morales Bermúdez[4] va determinar la construcció d'un gran conjunt monumental, situat en la planicie al noreste del cerro Intiorko; el proyecte i la construcció del monument varen estar baix la direcció del Arq. Enrique Vargas Giles i del Ing. Jorge Espinoza Càceres respectivament i per la part escultòrica va ser assumida per Holger Carpio Deztre.[5][6]

Monument

[editar | editar còdic]

Representa el història en el llarc procés d'ocupació, que s'inicia el 26 de maig de 1880, en la derrota de les forces aliades en la batalla del camp de l'aliança, representada per enormes pedres a manera de solsida, que donen inici al conjunt monumental, i és continuada en un conjunt de 8 obeliscs blancs, que representen l'actitut ferma i empinada de diferents actors de Tacna i Arica en els casi 50 anys de l'ocupació chilena, en inclinament cap al sur que representa una actitut dinàmica, altiva i manifesta de l'esperit desafiant a les forces d'ocupació, aixina com reflectir sentiments d'enyor i esperança.
L'últim obelisc és el més alt i esvelt, inclinat sempre al sur, simbolisant la victòria de la peruanitat en la reincorporació de Tacna i un resorgiment fort i segur. Per la seua banda acompanyen un conjunt escultòric per a donar-li una llectura més llegible i que complementara el simbolisme arquitectònic.[3]

Escultures

[editar | editar còdic]

Acompanyen al monument huit escultures d'acer inoxidable creades per l'artiste Holguer Caprio Dextre, en la finalitat de resistir a l'ambient de la zona, i com a tècnica moderna que ha permés alvanços i vanaglòria escultòriques. El conjunt resumix accions i actituts de l'història de la ciutat de Tacna, el heroísmo, el resorgiment i la proyecció al futur.[3][7]

Escultura Significat
El despertar de la Pàtria La primera escultura està representada per una figura que es troba incorporant-se, evoca la gesta emancipadora de Francisco Antonio de Zela en 1811 i representa la reacció popular per a defendre l'integritat territorial davant l'agressió
El herència del heroísmo La segona escultura mostra a la mare ensenyant al seu fill la tradició heròica, aixina com l'entrega que va fer el poble; dels seus escassos recursos i la vida dels seus fills.
La decisió del Honor Mostra dos soldats empunyant un arma, representa l'aliança peruà-boliviana en defensa de la sobirania contra l'eixèrcit enemic.
L'Inmolación Simbolisa la tragèdia de la batalla i el sacrifici dels defensors davant el desplegament de mijos de l'enemic.
Indómito poble de Arica Simbolisa la part doliente del captiveri de Arica.
Indómito poble de Tacna Simbolisa la part doliente del captiveri de Tacna.
La tornada a la Pàtria La sèptima escultura és una efigie que s'empina en actitut estoica que representa la reincorporació de Tacna al Perú.
La Pàtria Corona el Conjunt Monumental i simbolisa l'acolliment de Tacna en la seua tornada a la pàtria.

Camp Sant

[editar | editar còdic]

En els camps aledaño es troben creus mijanes que representen a les unitats de guerra aliades que varen combatre en estes pampes, i estes agrupen a atres creus més chicotetes que representen als héroes caiguts en defensa del país. En total són 700 creus blanques.[7]

Gran Creu de Marbre

[editar | editar còdic]

En el camposanto s'erigix una gran creu de marbre, a on es llig un mensage creat pels historiadors tacneños Jorge Basadre Grohmann i José Jiménez Borja en homenage als combatents de la Batalla de l'Alt de l'Aliança (26-05-1880) i la Batalla de Arica (07-06-1880).[7]
En dita creu descriu:

"Als que varen caure defenent la llibertat de Tacna i Arica, en les batalles de maig i juny de 1880, tributem homenage en esta creu plena de pensament rendit a la seua memòria. Eren hòmens forts, per a els qui la vida no valia res en l'indignitat i l'esclavitut. Habiten la pacífica i riente extensió de les valls, amaven a tots els hòmens i no ansiaven la riquea de l'estrany.
Pero quan l'agressió injusta va amenaçar l'integritat del seu dret, es irguieron per a formar una barrera en els seus cossos, a la porta de les seues ciutats volgudes. L'enemic avasallo esta barrera solament quan tota la seua sanc, com una flama abatuda, va córrer cobrint les arenes del combat.
En el moment en que s'acosta la reparació de la justícia, que ells varen defendre, el seu recort s'alça com una estrela rútila per a presidir la marcha triumfadora dels estandarts."
Drs. Jorge Basadre G. José Jiménez Borja

Museu de Lloc

[editar | editar còdic]

El Museu de Lloc del Camp de l'Aliança és un museu bèlic situat baix del monument Alt de l'Aliança, va ser inaugurat el 26 de maig de 1982.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Morales Arias. El Calvari De Tacna (1879-1929).
  2. «Monument de l'Alt de l'Aliança». en Perú.
  3. 3,0 3,1 3,2 Coneixent Tacna 2011, Institut Nacional d'Estadística i Informàtica, pp. 199.
  4. «a-llocs-historicos-de-batalla-a-sèt-bens-i-resolució-ministerial-no-495-2017-mc-1601990-1/ Reconeixen com a Llocs Històrics de Batalla a sèt bens immobles declarats com a zones o monuments històrics integrants del Patrimoni Cultural de la Nació». El Peruà.
  5. Coneixent Tacna 2011, Institut Nacional d'Estadística i Informàtica, pp. 200.
  6. «Memòria i memorial de l'Alt de l'Aliança» (en espanyol). La Raó. Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2014. Consultat el 27 de maig de 2014.
  7. 7,0 7,1 7,2 «Conega el Significat dels Monuments que Commemoren la Batalla del Camp de l'Aliança». Tarata21.

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]