Catedral de Tacna
La catedral de Tacna o Catedral de La nostra Senyora del Rosario és el principal temple de la ciutat de Tacna, en el Perú; es va escomençar a construir en 1875, en el mateix lloc que ocupava l'antic i primer temple del lloc. Per diversos motius; un d'ells la Guerra del Pacífic, l'obra va culminar en l'any 1954, quan governava el Perú Manuel A. Odría. Esta construcció va ser iniciada per la firma Petot i Companyia, subsidiària dels senyors Eiffel en París, i terminada per la firma “Garibaldi Germans S.A.” inaugurant-se el 28 d'agost de 1954.[1] El material que es va utilisar va consistir en pedra de canteria, extreta dels cerros Arunta i Intiorko de la ciutat.
Història
Baix el govern de José Balta, pel célebre contracte Dreyfus sobre la venda de varis millons de tonellades de guano per a l'agricultura europea, es varen portar a terme vàries obres públiques que varen aumentar el progrés material i econòmic.
A Tacna també li va tocar la seua part de bonança econòmica, va anar llavors que el govern va aprovar un contracte en la prestigiosa firma francesa d'Alejandro Gustavo Eiffel, per a la construcció del temple. El proyecte va ser eixecutat per l'ingenier i arquitecte polac N. Miney i va ser presupostat en la suma de 200.000 sols de 48 penics.
La construcció va ser iniciada el 6 de març de 1875 pel contractiste ingenier Carlos Petot, representant de la firma “Alejandro Gustavo Eiffel”, baix la direcció tècnica de l'arquitecte Tadeo Strujemski. Es tractava d'una obra monumental, segons els plans de l'arquitecte Miney, al mateix temps una obra artística d'interés religiós i ornamental. En vàries revistes i periòdics es va publicar una representació fotogràfica de disseny conjunt.
Va aplegar l'any 1878, varen sorgir certes dificultats a la firma constructora en la seua sèu principal, al mateix temps el país travessava una época de falencia fiscal, i no es va poder, provablement, seguir finançant l'obra, aixina que va quedar paralisada despuix de tres anys d'activitat en la seua construcció. Els murs exteriors havien segut alçats en pedra extreta de les pedreres del cerro Intiorko, i havia aplegat la major part del material, del ferro i l'acer per a la construcció.
L'esclat de la guerra del Pacífic en 1879 va contribuir indubtablement a la paralisació total de la catedral, i els treballs varen ser suspesos sense haver-se eixecutat la mitat del proyecte. Les dos torres trunques del gran edifici per llarc temps s'alçaven dominant el panorama urbà com dos antenes d'esperança i de fe en el futur, ni els encerts cruents i dolorosos de la guerra, ni els moviments sísmics, havien pogut mellar en lo més mínim de la fortalea de la catedral inconclusa.
El 28 d'agost de 1929 la campana, colocada provisionalment en una de les torres, va anunciar en la seua vora sonora la reincorporació de la terra tacneña al Perú despuix de mija centuria d'administració chilena.
I un rellonge colocat provisionalment, en l'atra torre va seguir marcant encara que en certes deficiències, les hores i els dies de tot l'any.
En la nomenada llei de Tacna s'havia consignat la terminació de la catedral, el 17 de març de 1950, el suprem govern va votar els fondos necessaris en la finalitat de fer realitat la conclusió de l'obra, satisfent en això una vella i vixcuda aspiració de vàries generacions tacneñas; es varen utilisar els “fondos Pro- desocupados”.
En vista de haver desaparegut els plans primitius, es va encomanar la restructuració d'un proyecte nou sobre lo existent, a l'arquitecte peruà don Luis F. Goycochea B. i previ els càlculs respectius, a càrrec dels ingeniers Víctor A. Estremadoyro i Carlos Pérez Reis, i presupost i base de licitació que varen confeccionar els ingeniers Antonio Jiménez m. i Víctor León Bustamante, va obtindre la bona 'Pro la firma “Garibaldi Germans S.A.”, el 25 d'abril de 1951.
Des d'esta data es varen iniciar els treballs de terminació del gran edifici, sobre un àrea de 2000 m² que comprén la catedral pròpiament dita, i una adicional de 980 m², de la cripta subterrànea que també està terminada. Despuix de 79 anys transcorreguts, el 28 d'agost de 1954, es va terminar la construcció i va ser inaugurada sent bisbe de la diòcesis Carlos Alberto Arce Masos.
Vore també
- Armand Moisant, constructor de l'estructura metàlica de l'edifici
Referències
- ↑ Gutiérrez (2002), pág. 452.
Bibliografia
- GUTIÉRREZ, Ramón (2002). Arquitectura i urbanisme en Iberoamèrica, Madrit: Edicions Càtedra. ISBN 84-376-1993-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catedral de Tacna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.