Anar al contingut

Cementeri General de Tacna

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cementeri General de Tacna

El Cementeri General de Tacna és un cementeri ubicat en la ciutat de Tacna, capital de la regió Tacna, i que és administrat per la Beneficencia Pública de Tacna.

Història

[editar | editar còdic]

Al començament de l'época Republicana, les autoritats comunals i de la Societat de Beneficencia Pública de Tacna, considerant l'aument de la població i per raons sanitàries, varen dispondre la creació d'un nou cementeri, a una distància convenient del poblat, al noroest de la ciutat, a les faldes del cerro Intiorko prop de la desembocadura de la quebrada del Diable.

El cementeri es va inaugurar el 17 d'agost de 1848, en una época d'or de Tacna, en ple auge del comerç que es mantenia en l'Alt Perú i el nort argentí. La seua construcció es deu a l'iniciativa d'un dels sacerdots més lluents que varen aplegar a Tacna, l'espanyol Sebastián Ramón Sors (retor i vicari de la ciutat) qui orienta i dirigix la construcció; que també va impulsar vàries obres públiques i va tindre una actuació heròica atenent als malalts de la terrible febra groga que va acabar en un terç de la població tacneña, en 1868.

Els tacneños agraïts varen erigir un mausoleu, en el que reposen els seus restants, en un bust que ho recorda. Esta obra, construïda en fi marbre, es va inaugurar el 29 de juny de 1885, a penes conclosa la Guerra en Chile, en els primers anys del captiveri de Tacna.[1]

El 23 de juliol de 1980, per mig de resolució ministerial N° 0928-80-ED del Ministeri d'Educació es va declarar el Cementeri i la seua capella com Monuments Històrics del Perú.

Existixen belles làpides de tacneños, com també d'estrangers: Alemans, anglesos, francesos, italians, dinamarqueses, polacs, espanyols, chilens, i bolivians entre uns atres.

Personages ilustres que descansen en el Cementeri General de Tacna

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (decembre de 1999) Relació de monuments històrics del Perú, Llima: Institut Nacional de Cultura, p. 89.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]