Calama

Calama

Calama és una ciutat i comuna del nort gran de Chile, és la capital de la província delloa, pertanyent a la regió d'Antofagasta. És considerada la Capital de la Gran Mineria del Coure, ya que es troben els principals jaciments d'eixe mineral, en especial destaca Chuquicamata que té més de cent anys d'explotació i es troba actualment en un procés de transformació per a passar de mineria a tajo obert a subterrànea.

La comuna de Calama està integrada ademés per les comunitats quechuas de Sant Pedro, Toconce i Va cabre; i les comunitats atacameñas de Taira, Conchi Vell, Lasana, San Francisco de Chiuchiu, Ayquina, Turi i Caspana, estes últimes dins del Proyecte Comuna d'Alt Lloa. El campament de Chuquicamata, que era el segon núcleu urbà de la comuna, va anar oficialment tancat l'1 de setembre de 2007, despuix del trasllat de tota la seua població a conjunts habitacionals construïts en la capital provincial. Integra junt en les comunas de Tocopilla, María Elena, Ollagüe i Sant Pedro d'Atacama, el districte electoral N.º 3 i pertany a la 2.ª circumscripció senatorial (Antofagasta). Durant varis anys la ciutat ha lluitat per a transformar-se en la capital d'una nova regió anomenada Regió delloa, composta per la província delloa i la província de Tocopilla, concretant aixina l'independència polític-administrativa d'Antofagasta.

Orige del nom

Hi ha una varietat d'hipòtesis sobre l'orige del nom Calama; pero les dos principals corrents sostenen que el seu orige prové de la llengua Kunza, parlat en el passat pels atacameños, un grup ètnic que fins al dia d'hui residix en la província delloa. Héctor Pumarino Soto sugerix que "Calama" prové de la paraula Kunza "Ckara-ama", que significa "ciutat en el mig de l'aigua". Esta afirmació es recolza en el fet de que, fins a mediats d'el XX, elloc urbà de Calama i l'oasis de les afores varen ser flanquejada pel riu Lloa (en les seues fronteres sur i este) i la vega i els pantans del sector occidental, creant una verdadera illa en mig del desert, rodejat completament per l'aigua.

Història

Artícul principal → Història de Calama.

L'història de Calama encara conté estanys, producte de la lluntea de moltes fonts documentals. Els periodos colonial i bolivià es troben documentats en Sucre, Bolívia.

Época prehispánica

Des de 9000 anys arrere, es concentren les primeres poblacions en la zona. L'ubicació estratègica de Calama, com a punt central en mig del desert d'Atacama, entre la cordillera i la mar, li va permetre un alt intercanvi cultural en les comunitats de les distintes valls i quebrades, tant cap a l'actual territori argentí i bolivià. Molt transitat era el circuit Acarona Calama, creuament cordillerano, en peix sec i atres espècies de la zona, especialment Tiwanaku i el Tawantinsuyu, tornant-se un importantíssim tambo de l'imperi, que tributava choclo, coure templat per a fer armes i armament, i alfalfa de les extenses vegas que existien en eixe llavors.

Época hispànica

Mapa d'Andrés Baleato, de 1793 mostrant ellímit entre Chile i Perú en el riu Lloa.

L'agrest clima va obstaculisar l'establiment massiu dels espanyols en la zona, pero no els va impedir marcar la seua sobirania; en lo civil, per mig de la creació del corregimiento d'Atacama, i en lo religiós en les diverses parròquies i capelles que hui exhibixen al turiste els seus característics campanars; abdós sistemes depenents de la Real Audiència de Charcas. En el mapa d'Andrés Baleato de 1793 apareix Calama dins de la jurisdicció del corregimiento de Copiapó de la Capitania General de Chile.

Després, les posteriors disputes territorials entre Chile i Bolívia no contemplaven esta zona ni més allà de la precordillera, solament la posteriorment coneguda com Pampa Salitrera i la costa. El principal event d'esta época en la zona va ser la Rebelió de Túpac Amaru II, que va tindre com caudillo local a Tomás Panire, qui va morir eixecutat.

Época de la República de Bolívia

Disputa del desert d'Atacama entre Bolívia i Chile.

L'activació d'Acarona com a port principal de Bolívia va contribuir a que aumentara l'importància de Calama per al govern bolivià, puix era l'oasis més extens, millor equipat i l'últim abans de travessar la desolada pampa per a aplegar a la mar, i viceversa. D'ahí va ser que Calama es va tornar capital provincial en 1840 i va atraure tot el comerç de la Puna Austral i Bolívia. Abans de la guerra del Pacífic, Calama era un activísimo tambo en les rutes d'Acarona a Potosí i d'Acarona a Bota. cal destacar que els conflictes territorials entre Chile, Bolívia i Perú no guardaven relació en el territori precordillerano i altiplánico del departament dellitoral, del com Calama era el seu principal centre poblat. Justament, per motius estratègics, Calama va ser ocupada transitòriament per les tropes chilenes el 23 de març de 1879. Els mesos següents varen ser de constant tensió per un possible alvance bolivià des de l'altiplà —que mai va aplegar, llevat una companyia que va derrotar a una patrulla chilena en la batalla de Tambillo, mentres el gros del Eixèrcit chilé estava en Tarapacá—. En mig d'aquell any belicoso, el 8 d'octubre de 1879 va ser redescubierta l'image de La nostra Senyora de Guadalupe d'Ayquina en aquell poblat, iniciant-se el cult massiu a la que hui és la patrona de la província delloa. La ciutat va ser cedida perpètuament a Chile en el Tractat de 1904.

Época de la República de Chile

Des de la conquista chilena de Calama, va passar casi una década d'abandó per part del sistema polític i econòmic chilé. Recent el 13 de octubre de 1888, baix el govern de José Manuel Balmaceda, va ser creada l'Ilustre Municipalitat de Calama.

Francisco Astaburoaga va escriure en 1899 en la seua Diccionari Geogràfic de la República de Chile es referix a Calama com un 'llogaret':

Calama.-—Llogaret del departament d'Antofagasta, situada en els 22° 28' Lat. i 68° 55' Lon. i á 2,270 metros sobre el nivell del Pacífic. Dista 238 quilómetros cap al NE. de la seua capital Antofagasta pel ferrocarril d'esta ciutat, el qual va quedar corrent fins allogaret el 6 de febrer de 1886; al S. deixa á uns 70 quilómetros el mineral d'argent de Caragols. Està assentada en una curta planicie, rodejada de vegas, de la ribera nort o dreta del riu Lloa, i conté una població de 897 habitants, una iglésia, oficines de registre civil, correu i telégraf, escoles primàries gratuïtes, establiments de benefici de minerals d'argent, estació del ferrocarril mencionat, &c. És poble d'antic orige, habitat casi exclusivament per naturals fins a l'época de la fundació d'Antofagasta i del descobriment d'aquell mineral, i va pertànyer á Bolívia fins al 23 de març de 1879 que fué ocupat per forces de Chile, al principiar la guerra en eixa república.

El geógrafo chilé, Luis Risopatrón ho descriu com un ‘poble’ en el seu llibre Diccionari Geogràfic de Chile en l'any 1924:

Calama (Poble) 22° 28' 68° 56'. De regular caseriu, en servici de correus, telégrafs, rejistro civil i escoles públiques, està assentat en una curta planicie d'unes 15 hectàrees de superfície, en una plaça i quatre carrers que corren d'I a W i tallades per unes atres que van de N a S, en la márjen N del curs mig del rio Lloa; el rio corre ací entre parets relativament baixes, lo que ha permés la derivació de canals de rec, en els que es cultiva la alfalfa i el maiz solament, puix la mala calitat de l'aigua no permet una atra cosa, en unes 1 000 hectàrees de terrenys estendidos cap al SW i rodejats pel W, per una vega, d'unes 500 ha d'estension, en la que creix una gramínea, que permet alimentar gran cantitat de ganado. L'estació del ferrocarril a Antofagasta i Bolívia, es troba en la part. I del poble i fué inaugurada el 6 de febrer de 1886. a 2 266 m d'altitut, a 33 quilómetros cap al NE de la de Cerritos Bavos i a 15 km al SW de la de Sant Salvador; és poble d'antic oríjen, fué habitat casi esclusivamente per naturals fins a l'época de la fundació de la ciutat d'Antofagasta i del descobriment del mineral de Caragols (1870). Fué arruïnat pel terremot del 22 d'abril de 1870 i ocupat per les armes chilenes el 23 de març de 1879, en escomençar la guerra contra el Perú i Bolívia; mui rara volta plou en ell, goja d'un clima excessivament sec, que no és ben reputat, en 30° i 4° C com a temperatures màxima i mínima i al començ de l'autumne en 20,5° C per a l'ampliació màxima en 12 hores, 48% per al promig de la humitat relativa i 4,7 m per a la velocitat màxima del vent.

El XX es va vore marcat per l'inici d'obres en la mina de Chuquicamata i el seu impacte encara vigent en l'economia nacional, l'explosiva expansió urbana producte de l'activitat minera, i les glòries futbolístiques a nivell nacional i continental del Club de Deports Cobreloa. En tant, el XXI s'ha caracterisat pels moviments ciutadans i la tornada de les protestes que els sustenten, que s'orienten a reivindicar i defendre els interessos de la comuna que aporta en més del 40 % del coure estatal produït en el país.

Famílies importants de Calama en els anys 1920 i 1960

Calama no solament es caracterisa per la seua riquea sino per les famílies acabalades que es varen establir en la província elloa, tals com Abaroa, Cerruti, Damian, Fajardin, Ivanovich, Matthews, Monterrichards, Terrats i Yutronic.

Geografia

Paisage prop de Calama

La comuna de Calama conta en dos pisos ecològics: els faldeos occidentals i el piedemonte de la cordillera dels Andes, en els quals està emplaçada la ciutat; i la cordillera pròpiament tal (sobre els 4000 m s. n. m.), en la qual fèrtils plages alberguen a poblats existents des d'époques preincaicas. El Altiplano no està present en la jurisdicció de la comuna, pertanyent este pis ecològic a la comuna d'Ollagüe.

Orografia

La comuna de Calama es troba emplaçada en les unitats geomorfològiques de Depressió de riu Lloa superior, Cordillera prealtiplanica, Gran fossa prealtiplanica, Pediplanos, glacis i piedemont, Precordillera riu Lloa superior i Precordillera de Domeyko;

Ellímit occidental de la comuna de Calama està marcat pels cims de la precordillera, la qual es manifesta al nort de Calama en la precordillera del riu Lloa, la qual rep diversos noms, de nort a sur: serra Moreno, cerros de Chuquicamata, cerros de Montecristo. El cerro Poquis (4589 m s. n. m.), és la seua altitut màxima, al nort de Chuquicamata. Al sur d'ella comencen les primeres estribaciones de la cordillera de Domeyko, les quals al mateix temps servixen per a traçar ellímit sur de la comuna, en els noms de serra de Llima Verda i cordonera Fancs Arana. El pas del riu Lloa d'est a oest deixa un pla, en el qual s'emplaça la ciutat i l'oasis de Calama. Entre la precordillera i la cordillera dels Andes el curs nort-sur del riu Lloa i la seua junta en el riu Salat formen la Depressió delloa Superior. Al sur d'este es forma la Gran Fossa Prealtiplánica, manifestant-se per mig de la Pampa de Moctezuma, dins dels llímits de la comuna. La cordillera dels Andes, en la seua gran cordonera occidental, està present en cims volcànics sobre els 5000 m s. n. m.; entre elles es conten al Inacaliri (5626 m s. n. m.), Sant Pedro (6145 m s. n. m.), Sant Pablo (6092 m s. n. m.), Panire (5946 m s. n. m.) i el morro de Cablor (4453 m s. n. m.), entre atres alts cims nevats. Per la sequetat de l'aire, tots estos cims són perfectament visibles des de la ciutat de Calama. Estos cims marquen els llímits comunals cap a l'orient.

Hidrografia

Paisage en Riu Gran.

La comuna es troba entre les conques hidrogràfiques d'Endorreicas entre el Salar d'Atacama i Vertent del Pacífic, Fronterices entre el Salar de Michincha i el Riu Lloa, Quebrada Caragols, Riu Lloa i Salar d'Atacama, sent predominant ocupat el sector oriental de la conca del Lloa. En l'estació d'aforament de Yalquincha (NE de Calama) es capta una carrega promig de 4,3 m³/s a l'any. Es destaquen diversos cossos d'aigua, entre els que es poden mencionar el Riu Blanco, Riu Cacisca, Riu Caspana, Riu Chaihuiri, Riu Chela, Riu Curte, Riu Hojalar, Riu Lloa, Riu Salat, Riu Sant Pedro, Riu Talicuna i Riu Toconce; i Salar de Brinkerhoff, Salar de Rudolph, Salar de Talabre i Salar de l'Indi.

En els alts cims de la comuna, exactament als peus dels nevats de Toconce, Linzor i Cablor, naixen diversos alvertents d'aigua dolça, que es tornen salobres per l'alta salinitat del sol en la junta de totes estes, la qual és coneguda com riu Salat; este riu ha segut responsable de la salobridad de les aigües del Lloa des de la seua junta en Chiuchiu fins a la seua desembocadura. Més al nort, i servint de marge sur als volcans Sant Pedro i Sant Pablo escurre el riu Sant Pedro, ellit del qual naix al ponent de l'Ull de Sant Pedro, un chicotet estany ubicat en les rodalies del volcà Inacaliri. Des de fa décades lluïx totalment sec, per l'us de les seues aigües en l'activitat minera.

Clima

Entre els 2000 i els 3000 m s. n. m., d'acort en la classificació climàtica de Köppen es presenta el clima desértico fret (BWk); caracterisat per precipitacions que no sobrepassen els 75 mm anuals, i promig anual de temperatures de 12.2 °C. Calama en estiu té càlides màximes (25 °C a 28 °C) i fredes nits de vent, mentres que en hivern les màximes són templades (18 °C a 23 °C) i congelades nits en mínimes de fins a -10 °C, tenint com a temperatura mínima en la ciutat de -9,6 °C el 23 de juliol de 2009. Sobre els 3000 m s. n. m. es presenta el clima de tundra per efecte d'altura en precipitació estival (ETHw), en precipitacions que es repartixen entre els mesos de novembre i març, i que igual apleguen a propagar-se fins a altituts inferiors. En característiques similars al desértico fret, solament presenta com a diferència la humitat que aporten estes precipitacions.

Mig ambient

Ecosistemes

Traçat simplificat dels ecosistemes i cossos d'aigua presents en la comuna de Calama.

Dins del territori de la comuna es poden trobar els següents ecosistemes:

• Desert tropical interior en vegetació escassa (Preocupació menor)
• Xara baixa desértico tropical andino a on predominen Aloysia deserticola i Atriplex imbricata (Preocupació menor)
• Xara baixa desértico tropical interior a on predominen Adesmia atacamensis i Cistanthe salsoloides (Preocupació menor)
• Xara baixa tropical andino a on predominen Fabiana bryoides i Parastrephia quadrangularis (Vulnerable)
• Xara baixa tropical andino a on predominen Fabiana denudata i Chuquiraga atacamensis (Vulnerable)
• Xara baixa tropical andino a on predominen Fabiana squamata i Festuca chrysophylla (Vulnerable)
• Xara baixa tropical andino a on predominen Mulinum crassifolium i Urbania pappigera (Vulnerable)
• Zones geogràfiques hinóspitas sense vegetació (Sense informació)

Flora i fauna

Es poden distinguir dos grans unitats ecològiques: el Desert Interior, pròpiament tal, en tot el marge occidental de la comuna, fins als 3000 m s. n. m.; i el Altiplano, en el marge oriental, a altituts superiors. En el Desert Interior, repartit entre les estribaciones orientals de la Pampa del Tamarugal, el pla de Calama i la Pampa de Moctezuma, es poden apreciar dos paisages: el desert, pròpiament tal, en planicies yermas i algunes serranías breus sense vegetació, llevat l'aparició de cactáceas columnars com el cardón; la fauna es repartix entre diversitat de fardachos, insectes i aràcnits adaptats a la vida agresta del desert, entre els quals destaca la palta i la vinchuca, invertebrats que preferixen estajar-se en a on abunde el atobó, principal material de construcció de la zona. L'atre paisage es manifesta a través dels diversos oasis que sorgixen en la ribera del riu Lloa, dels que s'ubiquen en el Desert Interior estan els de Calama (el més gran de Chile, en més de 80 ha d'extensió i que creua la ciutat, com a cas únic), Chiuchiu i la Vall de Lasana; en ell es dona diversitat d'aus, com el blauet, la tagüita purpúrea, la tagua del nort, la perdiu i la garza; aus de rapa com el tucúquere i el peuco. El tapís vegetal està compost per arbusts com la alquitrà, la grama salada, la coa de rabosot, la chilca i la totora, ademés d'arbres adaptats a sols salinos com el tamarugo, el algarrobo, el molle i el chañar. L'ecosistema altiplánico en la comuna de Calama es manifesta des dels faldeos cordilleranos i planicies sobre els 3000 m s. n. m. Encara que conta en més humitat que el desert, les condicions d'altura ho fan un ecosistema altament selectiu, a on les espècies presenten sofisticades adaptacions al mig. S'observen dos tipos de tapís vegetal: el primer és el pajonal i el tolar, en vegetació compacta en el que descollen la palla brava, la tola i atres arbustillos cordilleranos; el segon és un tipo de chapull o vega d'altura cridat bofedal, propenc a cursos superficials d'aigua, en a on creixen pastures compactes especialment adaptats que ocupa el ganado camélido per a la seua alimentació, i dels quals els principals bofedals de la comuna són les Vegas de Turi i Inacaliri; ademés, als peus dels volcans, creix la llareta. En mig dels pajonals i tolares es poden apreciar tropillas de camélidos en estat salvage com el guanac; en les màximes altituts, i de forma sigilosa, habiten els màxims depredadors del Altiplano: el puma i el còndor; corrent en les planicies es podrà apreciar, de tant en tant, al suri; en mig de coves fetes per elles mateixes, es vorà a la vizcacha prenent sol, alerta la sorpressiva arribada del rabosot culpeo o el gat andino, atres depredadors de la cordillera. Més propencs als bofedals i les rieres i rius, s'aprecia una alta diversitat d'aus, entre les que descollen la tagua jaganta, la tagua cornuda, la avoceta andina i la perdiu de la puna; camélidos pastando baix la vista dels seus pastors com la flama i la alpaca, fonamentals en la vida originària, puix servixen com a aliment i abric.

Mides de protecció ambiental i conflictes socioambientals

Fins a 2022, la comuna de Calama conta en les següents zones que conten en algun nivell de protecció ambiental:

• Alt Delloa (Llocs ERB)
• Géiseres del Tatio (Llocs ERB)
• Oasis de Calama (Llocs ERB)

Demografia

Mina de Chuquicamata.

La població urbana de la comuna de Calama gira entorn a la mineria i als servicis que necessiten les empreses, els obrers i les seues famílies. En les comunitats lickanantai i quechua de l'interior, en tant, es planteja la paradoxa d'adults i vells que permaneixen en els seus pobles, i els més jóvens que per diversos motius (principalment expectativa laboral) emigren a la ciutat de Calama. La comuna de Calama contava, per al Cens de 1992 en 121.807 habitants, dels quals 119.692 eren urbans (repartits entre el campament miner de Chuquicamata i la ciutat de Calama) i 2.115 eren rurals. Per al Cens de 2002 la població comunal va créixer en un 13,6%; tot açò en registrar-se una població de 138.402 habitants, dels quals 136.600 són urbans i 1.802 rurals. En ser una comuna casi absolutament minera, la població masculina és major que la femenina, en haver 70.832 hòmens i 67.570 dònes vivint en la comuna. En el Cens de 2017 es va registrar un total de població de 165.731, sent hòmens: 86.049 i dònes: 79.682.

Per un atre costat, la tendència a la disminució de la població rural evidencia la falta de polítiques més eficients per al tracte del Govern en les nacions originàries, puix estes comunitats són escasses d'equipament rural i servicis, per lo que les famílies, sobretot els més jóvens, es veuen pràcticament obligats a canviar les seues terres ancestrals per la ciutat. Per haver pertanygut abans a Bolívia (la província delloa i tota la Puna d'Atacama), les famílies més antigues de la ciutat tenen parentesc establit en ciutats bolivianes, predominantment Uyuni i Cochabamba, i ciutats i poblats argentins pertanyents a les províncies de Salta i Jujuy. A ells se sumen els ciutadans chilens que per motius laborals han migrado a la ciutat, en bon número. Finalment s'agreguen les colónies estrangeres que, si be són chicotetes -a excepció de la colónia boliviana-, han segut de significatiu aporte a la ciutat; d'elles destaquen les colónies croata i grega, que varen prendre a càrrec parceles en l'oasis de Calama i han abastit de forraje al ganado regional, la colónia espanyola i la seua aporte al turisme, en l'Hotel Casablanca, i les reduïdes colónies chinenca i argentina, entre unes atres. A estes colónies es deuen sumar les últimes arribades migratòries provinents de Perú, Colòmbia, Paraguai, Equador i Veneçuela, també per motius laborals. Tots estos moviments migratoris presenten desafius i oportunitats que tota ciutat cosmopolita té que enfrontar, com lo són el poder brindar una cobertura de servicis que done abast per a la població resident i la població flotant (nacional i estrangera) per igual, i el poder enriquir més encara la diversitat cultural de la ciutat.

Economia

En 2018, la cantitat d'empreses registrades en Calama va ser de 2.832. L'Índex de Complexitat Econòmica (ECI) en el mateix any va ser d'1,03, mentres que les activitats econòmiques en major índex de Ventaja Comparativa Revelada (RCA) varen ser Activitats de Parcs d'Atraccions i Centres Similars (67,13), Atres Tipos de Transport Regular de Passagers per Via Terrestre (38,11) i Atres Servicis d'Ensajos i Anàlisis Tècnics (35,06).

Mineria

Com a Capital Minera de Chile, el pilar econòmic de la ciutat està en la mineria. Calama és la ciutat-dormitori i de servicis dels jaciments cupríferos de Chuquicamata i Mina Sur (Codelco), Mina Ministre Hals (Codelco - ex Mansa Mina), Minera Gaby hui Divisió Gabriela Mistral (Codelco), Radomiro Tomic (Codelco), Spence (BHP Billiton), Minera Esperança (Antofagasta Minerals) i L'Òbriga (Freeport McMoRan i Codelco), ademés d'uns atres tants que en estos moments estan en etapes de prospecció (Chuquicamata Subterrànea, Quetena, etc.). També són importants les diverses indústries i els tallers metalmecánicos que servixen a la mineria del Sofre -pràcticament abandonada en l'actualitat- i de la Ulexita -borat sòdic càlcic octahidratado- aun cuando és comú usar el terme bórax per a referir-se a este mineral (en rigor; no existix el bórax com a mineral natural en els jaciments suramericans evaporíticos, tal com els Salares Andinos) de la frontera, aixina com a la mineria de nitrat del Salar d'Atacama. Per l'abundància de grans jaciments dins de la comuna (llevat Spence, Gaby i Esperanza, que està dins de la comuna de Serra Grossa), Calama és la comuna que més recursos genera a partir de la mineria del coure, que també és el pilar econòmic nacional. De fet, de les 15 comunas productores de coure en Chile, Calama produïx el 22,2% del total nacional, superant al restant de les comunas cupríferas.

Agricultura

La agricultura, de poc, ha alcançat escals regionals de consum, sent els principals cultius la carlota, la betarraga, la ceba, el all, el chuño i la quinoa, provinents tots estos productes de les comunitats de l'interior. En l'Oasis de Calama es cultiva alfalfa i choclo.

Comercie

El comerç presenta alta activitat, aglomerándose els diversos locals en el centre històric, les avingudes Granaders i Balmaceda, i el Mall Plaça Calama, el segon més gran de tot el Nort Gran.

Energies renovables

Vore també: Energies renovables en Chile

Dins de l'àrea comunal existix un alt potencial de producció d'energies renovables, principalment solar i eòlica. Producte d'això, s'han establit numerosos parcs solars en el propòsit de generar energia solar fotovoltaica, entre ells destaquen la Planta Calama Solar 3, que va ser la primera planta solar a nivell industrial de Sudamérica inaugurada en 2012, i la Planta Solar Calama Sur. Estes plantes alimenten tant al Sistema Interconectado del Nort Gran (SING) com al Sistema Interconectado Central (SIC). Aixina mateix, el parc eòlic Valle dels Vents és un parc eòlic de la comuna que té una potència de 90 MW, sent un dels més grans del nort del país.

Relacions internacionals

La ciutat de Calama és sèu d'institucions de relacions internacionals com l'oficina provincial del Servici Nacional de Migracions i el Departament de Migracions i Policia Internacional de la Policia d'Investigacions.

Consulats

Bolivia (Consulat Honorari)

Govern i administració

Com a capital provincial, Calama reunix diverses entitats estatals i privades per a l'administració local i del restant de la província.

Representativitat parlamentària

Calama pertany a la 2.ª circumscripció senatorial (Antofagasta). És representada en el Senat pels senadors Esteban Velásquez (FREVS), Pedro Araya Guerrero (independent) i Paulina Núñez Urrutia (RN). Com a part del districte número 3, en la Cámara la representen Catalina Pérez Salines (RD), Sebastián Videla Castell (IND-PL), Yovana Fumada Palma (PDG), Jaime Araya Guerrero (IND-PPD) i José Miguel Castro (RN).

Govern Interior i Justícia

Com a capital de la província delloa, Calama és la sèu de la Governació provincial, sent l'actual Governadora la sra. María Bernarda Jopia Contreras. D'esta forma, la majoria dels servicis representatius i fiscalizadores de l'estat per a la província s'ubiquen en la ciutat, com lo són el Servici d'Imposts Interns (SII), la Tesoreria provincial, i algunes direccions provincials dependents de les Secretaries Regionals Ministerials de la Regió d'Antofagasta. També conta Calama en una Fiscalia local, en jurisdicció en tota la província, dependent de la Fiscalia Regional d'Antofagasta; ademés de Jujat de Família, Jujat de Garantia i Tribunals Civils i de Juí Oral en lo Penal, tots depenents del Poder Judicial.

Forces Armades i d'Orde

El 26 de febrer de 1924, baix el govern d'Arturo Alessandri Palma és creat el Batalló Andino de Calama, dependent del Eixèrcit de Chile, sent el seu primer comandant el coronel Francisco Lagresse Frick. En el temps l'unitat es va modernisar, i hui és la Brigada Motorisada Nº1 "Calama", comandado actualment pel coronel Alejandro Zuleta Arcs i aglomera els següents batallons:

• Batalló d'Infanteria Nº15 "Calama".
• Batalló d'Ingeniers N.º 1 "Atacama" (fundat en la guerra del Pacífic).
• Grup d'Artilleria N.º 10 "Borgoño".

Branca	Unitat militar
Plantilla:Eixèrcit	Brigada Motorisada N.º 1 "Calama"

Per a resguardar l'orde, la Prefectura delloa, de Carabineros de Chile està establida en la 1.ª Comissaria de Calama, comandada pel major Héctor Augusto Muñoz Carvallo, en jurisdicció en tota la província. En tant, Gendarmería de Chile conte per a la ciutat en un Centre de Detenció Preventiva, el qual es troba en tràmit de trasllat des del centre mateix de la ciutat cap a un lloc més apartat, un Centre de Reinserció Social i un Centre d'Educació i Treball, en el sector d'Ull d'Opache.

Administració local

L'Ilustre Municipalitat de Calama va ser creada el 13 d'octubre de 1888, baix el govern del president José Manuel Balmaceda, sent els primers alcaldes de Calama José R. Lira, Olegario Barrera i Bartolomé Oyanedel. Actualment, la Municipalitat de Calama és dirigida per l'alcalde Eliecer Chamorro Vargas (FREVS) per al periodo 2021-2024, el qual és assessorat pels regidors:

• Malfredo Mamani Mayorga (FREVS)
• César Rojas Andrade (DC)
• Luis Villaseca Soto (Ind-DC)
• Claudio Maldonado Pérez (RN)
• Ricardo Campusano Torres (PS)
• Cynthia Lira Vega (PR)
• Cristian Flores Toledo (Ind-PI)
• Daniel Ramírez Arqueros (Ind-PCCh)

Per a una gestió més eficient, la Municipalitat de Calama va establir el càrrec d'administrador municipal, ocupat per Mirza Cruz Ramos.

Vore també: Anex:Alcaldes de Calama

Servicis

Com a gran ciutat (superior a 100.000 habitants), Calama conta en diversos servicis per als seus habitants. cal destacar que reiterades voltes des de distints grups s'ha qüestionat la calitat d'estos servicis o l'equitat en la seua distribució, argumentant que mentres la gran majoria no posseïx un presupost adequat per a una gran ciutat, un reduït número de servicis són entregats en tota eficiència a solament una porció de població. Esta situació, entre atres falencias, ha motivat la movilisació de la ciutadania en demanda de servicis més dignes.

Educació

Existix cert equilibri entre els establiments educacionals administrats per la corporació municipal de Desenroll Social (COMDES) i els administrats per particulars. La COMDES administra un total de 8 jardins infantils, 14 escoles bàsiques urbanes, 5 escoles bàsiques rurals, 1 escola diferencial i 9 liceus. En tant, en l'àmbit particular, en les seues dos modalitats (particular subvencionat i particular pagat), hi ha 14 establiments, i un bon número de jardins infantils. Ademés, la ciutat conta en dos biblioteques públiques (la 359, ubicada en la passejada Ramírez, i la 220, ubicada en l'avinguda Granaders). Tot és gràcies al famós i reconegut Professor Antonio Feliç que ajuda a la comunitat a millorar la seua educació, actualment lluita per conseguir la tan anhelada universitat estatal, l'Universitat de Calama (UDCA).

Salut

Encara sent la Capital Minera de Chile, Calama no té un hospital d'excelència per a les circumstàncies en que viuen els miners, lo que és d'extrema importància. L'Hospital Dr. Carlos Cisterna, dependent del Servici de Salut d'Antofagasta, conta en una UTI, pero encara no conta en UCI, ni especialitats, ademés de passar copat en la seua capacitat. Esta situació obliga als malts greus i als tractaments de major complexitat a ser derivats a l'Hospital del Cobre Doctor Salvador Dellà Gossens, de Codelco en la mateixa ciutat, o a l'Hospital Regional d'Antofagasta, a més de 200 km de distància, lo que reiterades voltes ha collit morts per demora en la prestació de servicis. Actualment es troben en procés les obres del nou Hospital de Calama. La salut municipalizada, també administrada per la COMDES, està millor parada, pero encara la seua cobertura no dona suficient abast. Esta es repartix en 4 Centres de Salut Familiar, 2 CECOSF i 2 Servicis d'Atenció Pública d'Urgència (SAPU).

Transports i vies de comunicació

Des de temps prehispánicos Calama ha segut un punt neuràlgic per a les comunicacions entre les regions circumdants, en mig del Despoblado d'Atacama. Hui les comunicacions, si ben no estan encara al nivell de la categoria de Capital Minera de Chile que té Calama, mostren l'importància de Calama com a posta per a les comunicacions en el desert més àrit del món.

Carreteres

Calama no forma part de la Ruta Panamericana, pero està a menys de 120 km d'esta, per mig de dos carreteres. La primera és la ruta 24, que comunica a Calama en el port de Tocopilla, i es interseca en la Panamericana a tan sol 70 km, en a on la carretera continua fins a Arica; la segona és la ruta 25, que comunica a la ciutat en el port d'Antofagasta i és més utilisada, puix conectant-se en la ruta 23-CH (cap a Sant Pedro d'Atacama i Argentina pel Pas Fronteriç Sico) o la ruta 27-CH (des de Sant Pedro d'Atacama cap a Argentina pel Pas Fronteriç Jama), es té accés internacional al Corredor Bioceánico, que comunica els ports d'Antofagasta (Chile) i Sants (Brasil). Ademés, la ciutadania demanda la pavimentació de la ruta 21-CH, que comunica a la ciutat en Bolívia pel Pas Fronteriç Salar d'Ollagüe, puix és intensament utilisada per vehículs pertanyents a mineres altiplánicas i busos internacionals. Les comunicacions entre Calama i Chuquicamata (que solament disten 16 km entre sí) són prou àgils, per mig de les dos pistes de la avinguda Circumvalació (prolongació de la ruta 25). Com a ciutat de pla radioconcéntrico (és dir, formada entorn als seus camins i adoptant certa forma circular), Calama conta en la Autopista de Calama (anell vial que rodeja a la ciutat pel seu costat orient, i que està en proyecte la seua extensió cap al ponent per a completar-ho), que servix de by-pass per a que els vehículs pesats no necessiten ingressar a la ciutat en el seu pas de càrregues i per a comunicar-els en forma expedita en les rutes ya mencionades. Ademés existix una desviació des de Chiuchiu cap al restant de pobles de l'interior de la comuna. cal senyalar també a l'antic camí que unia Calama en el port d'Acarona, del com hi ha intencions de transformar-ho en el nou accés a la costa, donat el perill que presenta la ruta 25 en la costera de Montecristo. Encara falten pavimentar i restaurar el paviment d'algunes d'estes carreteres d'alt tràfic, les quals per ara estan únicament compactar en bischofita.

Ferrocarril

En 1886 va ser inaugurada l'estació de trens de Calama, que conecta Uyuni (Bolívia) en Antofagasta. Este llínea ferroviària té ramal en Chuquicamata, la qual cosa, sumant-se a les azufreras d'Ollagüe i atres mineres bolivianes, fan d'esta ferrovía una via netament minera. La companyia anglesa Antofagasta and Bolívia Railway Company Limited va completar el tendit que va unir Antofagasta (Chile) en Oruro (Bolívia) en 1892. Antigament de pertinença estatal, i en una alta demanda en el seu servici de passagers fins que va ser cancelat en la década dels '90, li pertany ara al grup Luksic.

Transport aéreu

En la década de 1950, baix el govern de Carlos Ibáñez del Camp i la gestió departamental del governador Santiago Siglic Cuéllar, s'habilita el Aeroport Elloa, al sur oriente de Calama. És un alt fluix de passagers el que ha motivat que els parlamentaris de la Regió gestionen elevar-ho a la categoria d'aeroport internacional, puix també es vol conectar per via aérea a Calama en els destins turístics internacionals de la Regió Centre Oest de Sudamérica (sur del Perú, Bolívia, Paraguai i el NOA d'Argentina). Actualment ya estan llests els proyectes d'ampliació de pista i millores vàries que ho deixarien, en el determini de 2 anys, com un aeroport internacional. Tècnicament, està considerat per la Direcció general d'Aeronàutica Civil com un aeròdrom.

Transport urbà i interrural

La movilisació colectiva cobrix, per mig de 10 recorreguts de microbuses, dividit en 2 llínees (222 i 177) i 26 llínees de taxis colectius. Ademés, hi ha movilisació diària entre Calama i Chiuchiu, a 33 km a l'orient de la ciutat. Sobre el transport interprovincial, 8 empreses nacionals passen per la ciutat i la comuniquen en el restant de la regió i el país. També hi ha busos en servici internacional directe a Uyuni, Oruro, Cochabamba, La Pau, Sant Salvador de Jujuy i Bota.

Mijos de comunicació

Plataformes digitals

• Portal Indígena
• Diari En la Llínea i En La Llínea Deportes
• El Diari d'Antofagasta: El mig digital de comunicació més llegit de la regió d'Antofagasta.
• Calama En Llínea
• Consorci de notícies i mijos, CN Mijos Portal de notícies locals, nacionals i internacionals, ademés de transmissions en viu de notícies i l'ocórrer diari en rets socials.
• Ràdio Màxima Stereo (Regió d'Antofagasta)

Radioemisoras

Calama conta en 21 emissores que transmeten des de dita comuna més 6 emissores que transmeten des d'Antofagasta, 1 que transmet des d'atres regions i 11 que transmeten des de Santiago.

• 88.1 MHz Madero FM (Antofagasta)
• 88.7 MHz El Conquistador FM (Ret Nacional)
• 89.1 MHz Ràdio Canal 95 (Antofagasta)
• 89.5 MHz Digital FM (en programació des d'Antofagasta i Santiago)
• 89.9 MHz El Conquistador FM (Ret Nort - Antofagasta)
• 90.3 MHz Ràdio Charanga Llatina (Antofagasta)
• 90.7 MHz Ràdio Alegria del Transport (L)
• 91.1 MHz Ràdio ADN
• 91.5 MHz Ràdio FM Recorde (L)
• 92.1 MHz Ràdio Bellíssima (L)
• 92.7 MHz Romàntica FM
• 93.1 MHz Ràdio Pelegrina (L)
• 93.5 MHz FM Plus (Antofagasta)
• 94.1 MHz Ràdio Nova Carillón (L)
• 94.7 MHz FM Sèt (Llatí)
• 95.3 MHz Radi Pudahuel
• 95.7 MHz FM Okey
• 96.1 MHz Ràdio Integral (L)
• 96.7 MHz Ràdio María Regna (R)
• 97.3 MHz FM Sèt (Anglo)
• 97.9 MHz Radi Shalom (L)
• 98.5 MHz Radioactiva
• 99.1 MHz Ràdio Harmonia
• 99.7 MHz Radi 997 FM (L)
• 100.3 MHz FM Mix
• 100.7 MHz Ràdio Bío-Bío
• 101.1 MHz Ràdio Elloa (L)
• 101.7 MHz Ràdio Carnestoltes
• 102.5 MHz OFF
• 103.1 MHz FM Món (L)
• 103.5 MHz Cor FM
• 104.1 MHz Radi Salar (L)
• 104.7 MHz FM Dos
• 105.3 MHz Ràdio Carolina
• 105.7 MHz Radi Topater (L)
• 106.5 MHz Radi Desert (Antofagasta)
• 107.1 MHz Ràdio Fortalea (L)
• 107.5 MHz Wiphala Ràdio (L)
• 107.9 MHz Ràdio Tribu (L)

Televisió

Conta en un sol canalocal, Calama Televisió, va iniciar transmissions en l'any 2004 per mig de la Freqüència 13 de la cableoperadora VTR. Ademés, la ciutat conta en 5 canals de cobertura nacional:

TDT

• 2.1 - Chilevisión HD
• 2.2 - UChile TV
• 4.1 - La Ret HD
• 10.1 - TVN HD (també posseïx la filial regional TVN Ret Antofagasta)
• 10.2 - NTV
• 12.1 - Canal 13 HD
• 12.2 - T13 En Viu

Deports

El deport va tindre el seu auge a nivell comunal i provincial des de la segona mitat d'el XX; aixina i tot falten recursos per a desenrollar-ho més. Per a agilitar la gestió i optar a millors proyectes, el municipi administra el deport local per mig de la corporació municipal de deports.

Club de Deports Cobreloa

A partir de les seleccions de fútbol de Calama (camiseta verda) i de Chuquicamata (camiseta granate), a mitan d'el XX es va formar Deports Elloa, que es va eixercitar en el fútbol amateur fins al 7 de giner de 1977, any en que la clamor ciutadana per tindre fútbol professional es va realisar per mig de la transformació de Deports Elloa en Club de Deports Cobreloa. En 1978 conseguix pujar a la primera divisió de Chile i fins al dia d'hui és considerat un dels equips grans del fútbol professional chilé, en 8 títuls nacionals, 2 finals en la Copa Libertadores d'Amèrica i bona cantitat d'unfles tant en la zona com en el restant del país. Hui, Cobreloa és un club que també fomenta deports com el rugby, el atletisme i el básquetbol, aixina com també otorga més espais per mig de la seua branca de fútbol femení el qual es va dissoldre en el 2014, per problemes diferencials (problemes de diners). En abril de 2015, Cobreloa descendix per primera volta a la B despuix del fallo de la Segona Sala del Tribunal de Disciplina, que ho sancionara en la resta de tres punts. En octubre de 2023 despuix de 8 anys d'absència ascendix a Primera divisió.

Fútbol

A nivellocal funcionen diverses lligues veïnals, laborals i escolars. Estes juguen en els complexos deportius Sant Luis, O'Higgins, Alemània, Independència, Extraescolar, 23 de març, Esmeralda, les Vegas i Atlètic Correvuela.

Atres deports

Deportes com el vóleibol i el básquetbol estan adquirint auge, sobretot a nivell escolar, sent l'estadi Techado el principal escenari. també està adquirint major auge el Chearleading o Animació, un dels equips es denomina Silver Star, i tenen els seus ensajos principalment en el centre cultural Ull del Desert ex-parc dels els o en el colege institut Bisbe Silva Lezaeta, este equip ha representat a Calama en els Campeonats Nacionals de Cheerleading realisats en Vinya d'el Mar. El Skateboarding es practica tots els dies en el ^{[enllaç trencat]}, parc José Saavedra, el seu horari de funcionament és de dilluns a dijous des de les 09:00 fins a les 21:00 hores i de divendres a dumenge de les 09:00 fins a les 22:00 hores. L'any 2010 es va filmar un video cridat "Skate Lloa Video #1" a on varis jóvens de la ciutat de Calama varen mostrar una miqueta del seu talent en este deport. Actualment, la passejada Granaders oferix en el seu extrem nort una zona habilitada per al skateboarding, En l'any 2016 es crea el primer Skateplaza i també el primer club de skate conformat en personalitat jurídica, cridat Calama Skate Club. El tenis es concentra en el Club de Tenis de Calama. El rugby s'associa baix el Calama Rugby Club. El gòlf cobra vida en el Club de Gòlf de Calama, ubicat en el sector de les Marmoleras. La rayuela es reunix en l'Associació de Rayuela de Calama. El rodege cobra vida, sobretot en Festes Pàtria, en el Club de Rodege de Calama, encara que cada any és més qüestionat per animalistas i organisacions indígenes. El Paintball també té el seu lloc en equips com Husares Calama i Paintbaloa. Les femelles també tenen el seu espai en el Autódromo Topáter. Ademés, les afores de Calama posseïxen alt potencial per a desenrollar el parapente, el ciclisme (que ya conta en campeonats), el parasailing, el sandboard i atres deports extrems, especialment en els alts i la vall de Yalquincha, al nororiente de la ciutat i la Lluita Lliure els qui entrenen en el polideportiu de la Població Alemània, baix el nom de LLC. Lluita Lliure Calama, sent els pioners en este nou deport en la ciutat.^{cita requerida}

Cultura i arts

La comuna de Calama concentra un ric patrimoni natural i cultural encara poc aprofitat, llegat caracterisat per la naturalea, les seues ètnia, les dominació incaica, hispana, boliviana i chilena, i els immigrants nacionals i internacionals que han trobat en Calama una terra d'oportunitats. Diverses organisacions públiques i privades (com la corporació municipal de Cultura i Turisme) intenten donar-li vida al turisme local.

Patrimoni i atractius turístics

Si ben els problemes infraestructurals i de servicis de la comuna de Calama impedixen explotar el seu potencial turístic, encara hi ha maravelles que mostrar en el mateix caixco urbà, ademés de l'oasis circumdant i els pobles de l'interior:

• Iglésia de Sant Francisco de Chiu Chiu. Construïda pels espanyols en l'any 1611. És l'iglésia més antiga de chile.
• Catedral Sant Joan Batista. Construïda a principis d'el XX, i remozada a principis d'el XXI en planches de coure en el seu sostre i cúpula.
• Ex-finca Abaroa. Ubicada despuix del cementeri municipal, encara conserva construccions de fins d'el XIX, pertanyents a l'héroe calameño que va lluitar per Bolívia, dò Eduardo Abaroa Hidalgo, i al seu fill, pioner durant la dominació chilena, dò Andrónico Abaroa.
• Cerro La Creu. Ubicat en el sector perifèric norponiente de la ciutat i en notable estat d'abandó, este punt de pelegrinage està en gestions per a ser transformat en un parc-santuari, en el que la creu del seu cim serà reemplaçada per una creu més gran i enchapada en coure.
• Divisió Ministre Hals Nova Divisió de Codelco, situada solament a 5 quilómetros de la ciutat.
• Parc Elloa i passejada Brode Riu. En balnearis habilitats en el riu Lloa i diversos jocs, multicanchas i museus, el parc Elloa s'ha tornat el principal punt de reunió en la ciutat; la passejada Brode Riu, en tant, va ser inaugurat en l'any 2022, consta una sendera i més balnearis a lo llarc del recorregut del riu dins de la ciutat, des de Yalquincha fins a la Cascada.
• Topater. Ubicat en la perifèria oriente de la ciutat, és un sector d'alta importància per a l'història local; els primers vestigis de població en Calama (preincaica) i el cementeri més antic estan ubicats en els seus voltants; ademés, va anar el principal punt d'operacions de la conquista chilena, en el combat de Calama.
• Agroturisme. El choclo (dacsa) calameño és molt apetit a nivell nacional, mentres que els extensos camps d'alfalfa han sustentat generacions del ganado usat com a càrrega; en algunes parceles se li comença a traure profit a estes històries.
• Campament Miner de Chuquicamata. Testimoni de la vida dels obrers de la mina de coure a tajo obert més gran del món, abans del trasllat a Calama; destaquen la mina i el centre urbà.
• Embassament de Conchi. Construït a mitan d'el XX i ubicat a l'interior de Calama, és un bon punt per a practicar peixca deportiva.
• Alt Lloa. Extensa comarca a l'interior de Calama que aspira a ser comuna, atrayente per la tradició andina dels seus pobles, reflectida principalment en els seus terrats de cultiu, tradicions i iglésies, d'estil conegut a nivell mundial.
• Géiseres del Tatioo. Casi propencs a la frontera en Bolívia, són visitats cada any per mils de turistes nacionals i estrangers.
• Casona de la família Yutronic, casona ubicada en carrer Abaroa en Sotomayor, va pertànyer a la família Yutronic d'Orige Croata/Yugoslavo que varen arribar durant els anys 1920 i 1955 en l'época del salitre, una de les grans famílies croates.

Tradicions i festivitats

Són variades les festivitats en tota la comuna, tant d'índole religiosa com folórica o solidària.

• Estiu Calameño. Els veïns s'agrupen en aliances, en competències deportives, artístiques, culturals i elecció de reina. Des de mediats de giner a mitan de febrer.
• Carnestoltes i Arremate de Carnestoltes. En les comunitats originàries, tant de l'Oasis de Calama com del Alt Lloa, se celebra des de temps ancestrals, en aportes culturals de la conquista espanyola, esta festa dona inici a la temporada de collita. La tradició catòlica la va fer coincidir en l'última fi de semana prèvia a la Quaresma, encara que segons la comunitat, la festa pot començar semanes abans i terminar semanes despuix. Per a donar-li un tancament fastuoso als carnestoltes celebrats en la comuna, s'ha començat a organisar l'Arremate de Carnestoltes, durant les primeres semanes de març, a partir de l'any 2009. És d'esperar-se que l'event, en l'ajuda de les diverses fraternitat i atres organisacions comunitàries participants, adquirixca l'importància que es mereix i es posicione com el tancament de la temporada de carnestoltes en tot el Nort Gran.
• Festes patronals. En tota la comuna s'organisen llitúrgies i celebracions als sants patrons de cada poble. Destaquen les festes de Nostra Senyora de la Candelaria en Caspana (1-3 de febrer), Sant Joan Batiste en Calama (24 de juny), Nostra Senyora del Carmen en Conchi Vell (16 de juliol), Sant Lorenzo en Chuquicamata (10 d'agost), Nostra Senyora de Guadalupe en Ayquina (principal festa de la província, 8 de setembre i 12 de decembre) Sant Francisco en Chiuchiu (4 d'octubre) i l'Adoració al Chiquet Deu (tradició exclusiva de Calama, 24 de decembre a 6 de giner). En els últims anys, com un de tants aportes culturals de la colónia boliviana (específicament dels residents que provenen de Cochabamba), s'ha agregat la festa de la Verge d'Urkupiña (15 d'agost).
• Trobada Folórico Nacional i Internacional "Calama una Ciutat per al Folore". Va realisar la seua novena versió durant l'any 2008. És organisat, en la seua totalitat, per l'agrupació amateur local Conjunt de Proyecció Folórica Terra Nova.
• Més de Calama. En commemoració a la conquista chilena de Calama (23 de març de 1879), es realisen diverses activitats. Desfilades cíviques i escolars, exposicions i fires, ramades i festes populars, concerts, espectàcul pirotècnic, i un desfilada militar en camp de batalla (Topater), són, entre uns atres, els events del més de març.

Calamatón

Artícul principal → Calamatón.

La Calamatón és una festa solidària (similar a la Teletón) que es realisa cada any en ajuda de distintes organisacions d'atenció i rehabilitació de chiquets, jóvens i adults en diferents patologies com a ceguera, sordera, mudez, dificultats físiques, mentals, diabetis, VIH, entre unes atres. Davant l'absència d'un centre especialiste en estes malties es crea dita festa en l'objectiu de recaptar diners per a meges i infraestructura a un total de 19 institucions loínas, i des de la seua creació en el 2009, va contar en el respal de l'Ilustre Municipalitat de Calama i totes les seues direccions. Esta activitat es va realisar per primera volta molt tímidament el 19 de decembre de 2009, a un costat de l'Ilustre Municipalitat de Calama, baix elema Entra al món de la discapacitat conseguint reunir $20.000.000. La segona versió es va realisar el 6 i 7 de maig de 2011 baix elema Per un somi, per un matí en l'estadi Techado de Calama (a on es realisa actualment) i a on per primera volta es va incorporar transmissió televisiva En Viu per mig de la senyal de Calama Televisió per VTR, i es varen recaptar $197.000.000 gràcies al gran respal d'empreses i sindicats miners de la zona. El 2012 la Calamatón es va realisar l'1 i 2 de juliol, baix elema En els ulls de l'ànima, pero esta no va tindre l'èxit esperat recaptant solament $113.000.000, ademés esta versió de la Calamatón per primera volta va tindre com a atractiu artistes de renom en l'àmbit nacional, pese a açò també es va vore empañada pels interessos polítics ya que era any d'eleccions municipals. La Quarta versió de la Calamatón es va realisar en els dies 8 i 9 de novembre de 2013, baix elema Collint esperança, que va contar en la participació d'artistes nacionals i internacionals, ademés òbviament de la participació dels artistes locals i pacients d'estes institucions beneficiades, conseguint $200.120.340, superant la meta proposta per a enguany. cal destacar que esta és la primera versió de Calamatón com a Fundació, en personalitat jurídica. El 2014, La Calamatón va ser interpelada pel regidor Darío Quiroga ya que la fundació no hauria justificat els fondos gastats entre les 19 institucions que ajuda, despuix del conte públic i una volta realisada una auditoria a on novament la presidenta de la fundació Elizabeth Ramírez va aclarir els fondos, es va donar l'anem a la quinta campanya en data 24 i 25 d'octubre, per a evitar que es repetixquen problemes anteriors la fundació va decidir que per a eixa campanya no hi haurà una meta sino que apelaren a les donacions que faran les empreses i la comunitat. En esta campanya es va conseguir recaptar $141.791.650. La versió 2015 es va realisar el 3 i 4 de juliol, baix elema Tots junts i es varen recaptar solament $39.958.968.

Ciutats germanes

• Llaureu, Israel.
• Erro al crear miniatura: Palpalá, Jujuy, Argentina.
• Erro al crear miniatura: Bota, Bota, Argentina.
• Ibarra, Imbabura, Equador.
• Erro al crear miniatura: Sant Salvador de Jujuy, Jujuy, Argentina.
• La Pau, Bolívia.
• Erro al crear miniatura: Potosí, Bolívia.
• Erro al crear miniatura: Còrdova, Còrdova, Argentina.

Vore també

• Calama (Numidia)

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Calama.
• Ilustre Municipalitat de Calama
• Calama en Google Maps
• Coneix el Desert d'Atcama
• ^{[enllaç trencat]}
• shtml Pronòstics Meteorològics per a Calama i Sant Pedro d'Atacama, comparats