José Manuel Balmaceda
José Manuel Balmaceda Fernández (Bucalemu, 19 de juliol de 1840-Santiago, 19 de setembre de 1891) va ser un polític chilé, que va eixercir com president de Chile entre 1886 i 1891. Va iniciar el seu govern en un ambiciós pla d'obres públiques i en l'ideal polític d'unir als lliberals en un sol gran partit. No obstant, pronte es va iniciar un enfrontament en el congrés per la pugna entre presidencialisme i parlamentarisme,[1] que es va transformar en una guerra civil en 1891, despuix d'aprovar Balmaceda el presupost de la nació sense la firma del Congrés. Derrotades les seues forces en les batalles de Concón i de Placilla, es va suïcidar el 19 de setembre de 1891 en la llegació argentina.[2]
Primers anys de vida
[editar | editar còdic]Fill del senador Manuel de Balmaceda Ballesteros i de María Encarnación Fernández Sals. Primogènit entre 9 germans, i naixcut en el sí d'una família acabalada. Va estudiar en el Colege dels Sagrats Cors de Santiago dels Pares Francesos, en el Seminari Conciliar, lloc a on va desenrollar una primerenca vocació sacerdotal, la qual va abandonar temps despuix pero sense tornar-se antirreligioso, i en l'Institut Nacional.
Matrimoni i fills
[editar | editar còdic]Va contraure matrimoni en Emilia de Bou Herrera l'11 d'octubre de 1865, de l'unió del qual varen tindre sis fills: José Manuel, Pedro, Enrique, Elisa, Julia i María.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Homenage a la memòria del president Balmaceda».Revista Mensage.(405)Consultat el 23 de juny de 2018.
- ↑ Biblioteca Nacional de Chile. Memòria Chilena.. «José Manuel Balmaceda (1840-1891)». Consultat el 2023-07-16.
- Este artícul conté una traducció derivada de «José Manuel Balmaceda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.