Parc solar

Un parc solar és una instalació de generació d'energia elèctrica a gran escala que utilisa panels solars fotovoltaics interconectados per a convertir l'energia lluminosa del sol en electricitat. Els parcs solars es diferencien de les hortes solars i del restant d'instalacions solars, en que suministren energia exclusivament a la ret pública i a gran escala, en lloc d'una ret d'usuaris locals. L'objectiu d'estes instalacions és proporcionar electricitat a la ret elèctrica i en ocasions s'utilisa el terme “solar a escala de servici públics” per a descriure este tipo de proyectes. La majoria dels parcs solars són propietat de companyies productores d'energia. Els parcs solars solen estar ubicats en àrees en alta incidència solar, ya siga en terra o en cossos d'aigua. El seu tamany varia des d'uns pocs MW fins a, en alguns casos, GW. El tamany depén de factors com l'inversió, disponibilitat del terreny i la demanda d'electricitat de la regió.
Història
Els primers experiments relacionats en parcs solars varen començar a finals de la década de 1970 i durant els anys 80, especialment en països en un interés actiu en energies renovables com els Estats Units i Alemània. La crisis del petròleu dels anys 70 va impulsar l'interés per les fonts d'energia alternatives, impulsant l'energia solar.
Estos parcs solars eren més be instalacions pilot en capacitats molt modestes en comparació als estàndarts actuals, pero varen servir de proves per a validar la viabilitat de l'energia solar a escala comercial.
El parc solar de la planura de Carrizo, en Califòrnia (Estats Units), va ser un dels primers parcs solars a escala industrial. Va ser construït en 1983 en una capacitat inicial de 5,2MW.[1]
Durant la década dels 90 de el XX, els alvanços en tecnologia fotovoltaica i una major consciència sobre els efectes del canvi climàtic varen dur als governs a incentivar fiscalmente la construcció dels primers parcs solars en objectius comercials. Espanya va ser un país pioner en l'impuls de l'adopció de l'energia fotovoltaica en la publicació en 1997 de el “pla d'energia solar fotovoltaica” en l'objectiu d'instalar parcs solars en una capacitat de 700MW en 10 anys. Posteriorment Alemània va publicar en l'any 2000 la Llei d'Energies Renovables (EEG).[2]
La primera década de el XXI marca un periodo de creiximent exponencial en el desenroll dels parcs solars. Països com Alemània, Espanya, Estats Units i, més vesprada, China, realisen grans inversions per a la producció d'energia solar a gran escala. S'adopten polítiques de foment de la producció com les tarifes d'alimentació, crèdits fiscals i obligacions de cartera renovable. Paralelament, l'eficiència dels panels solars millora i els costs disminuïxen dràsticament per la competència. En esta mateixa década, en 2007, s'instala el primer parc solar flotant del món situat en Aichi, Japó.[3]
A partir de l'any 2010 comencen a construir-se parcs solars a gran escala en capacitats superiors a 1GW i apareixen noves tecnologies com l'almagasenament en bateries i els parcs flotants. Estos parcs solars s'ubiquen, especialment, en països en grans extensions de terra i alta irradiació solar com Índia, China i Emirats Àraps Units i s'estenen a països d'Àfrica, Amèrica Llatina i atres països d'Àsia.
En 2019 s'inaugura el Parc Solar Noor Abu Dhabi en Emirats Àraps Units, el primer parc solar en superar els 1,2GW de capacitat i tan sol uns mesos despuix finalisa la construcció del Pavagada Solar Park en Índia, en una capacitat d'1 GW
A finals de març de 2020, el parc solar de Bhadla en Rajasthan, va alcançar una capacitat instalada de 2,24GW, convertint-se aixina en el més gran del món.[4]
En l'actualitat, la década de 2020, els parcs solars flotants, l'almagasenament en bateries i les tecnologies de seguiment solar alvançades per a millorar l'eficiència són una realitat. Sorgix un interés creixent en l'hibridació d'energies renovables per a un major aprofitament dels recursos naturals i el terreny. S'explora també la combinació de la generació d'energia solar en atres formes d'us del terreny com l'agricultura (parcs agrovoltaicos).[5]
El ràpit desenroll tecnològic, la disminució de costs i l'adopció de l'energia solar impulsada tant per les consideracions econòmiques com per l'urgència d'abordar el canvi climàtic impulsen el paper del parc solar en el panorama energètic global.
Tipos de tecnologia
Els parcs solars utilisen diverses tecnologies per a capturar i convertir l'energia solar en electricitat. Les més comunes els sistemes fotovoltaics i els sistemes solars tèrmics concentrats (termosolares). El tipo de tecnologia elegida per a la seua utilisació en un parc solar depén de factors com l'irradiació solar de l'ubicació, el cost del sistema, la funció específica del parc i factors econòmics i tècnics.
Fotovoltaica
És el tipo més estés de parc solar. Utilisa cèlules fotovoltaiques conectades entre sí per a convertir directament la llum solar en electricitat. Cada agrupació de panels solars en série es deonomina string i quan la llum solar incidix en una cèlula solar fotovoltaica, esta excita els electrons en el material semiconductor de la cèlula, creant un fluix d'electricitat en forma de corrent contínua. L'electricitat generada és dirigida als inversors que convertixen la corrent contínua en corrent alterna que, adaptada al voltage adequat a través d'uns transformadors, s'injecta en la ret elèctrica.[6]
En un parc solar fotovoltaic es poden utilisar diferents tipos de panels de cèlules fotovoltaiques:[7]
- Panels de celes de silici monocristalino o policristalino.
- Panels de cela de película prima de silici amorfo, telururo de cadmi, o de coure, indi, gali i seleni.
Termosolar
Els parcs d'energia solar tèrmica utilisen colectors solars composts per una série d'espills o lents que concentren la llum solar en un receptor que calfa un decorregut, el qual s'utilisa posteriorment per a generar electricitat per mig d'una turbina de vapor[8] conectada a un generador. El generador convertix l'energia tèrmica en energia mecànica que el transformador s'encarrega de convertir en electricitat. Este tipo d'instalació requerix de condicions d'alta radiació solar. Una de les seues ventages significatives sobre atres formes de generació solar és que, en almagasenar calor en mijos caloportadores, el sistema pot continuar generant electricitat durant la nit o en dies nuvolats.[9]
Referències
- ↑ «The Oldest Solar Farm in the US». landgate.com. Consultat el 2024-02-19.
- ↑ «La transició energètica». Consultat el 2024-02-19.
- ↑ «de-els seus-inicis-en-1984-a-els seus-objectius-per a-2030/ Història de la fotovoltaica en Espanya». elperiodicodelaenergia.com. Consultat el 2024-02-19.
- ↑ «Les 10 majors plantes fotovoltaiques del món». elperiodicodelaenergia.com. Consultat el 2024-02-19.
- ↑ «Agrovoltaica: agricultura i energia fotovoltaica de la mà per a un camp més net i sostenible». elespanol.com. Consultat el 2024-02-19.
- ↑ «Cóm funcionen els panels solars». endesa.com. Consultat el 2024-02-21.«Mòdul fotovoltaic». enelgreenpower.com.
- ↑ «Tipos de panels solars fotovoltaics». cambioenergetico.com. Consultat el 2024-02-21.
- ↑ «a-generar-energia/ Aixina funciona una central solar per a generar energia». bbva.com. Consultat el 2024-02-22.
- ↑ «Qué és una central termosolar i cóm funciona». ondacero.és. Consultat el 2024-02-22.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque solar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.