Caloportador
En les instalacions dels edificis es denomina caloportador al decorregut que transporta, per conducció, calor d'un lloc a un atre. El caloportador es calfa (se li aporta calor) en una part de l'instalació i ho cedix en una atra. Normalment es du per un circuit tancat, de modo que, una volta ha cedit part de la calor transportada, torna al calfador per a reiniciar el cicle.
Usos
Climatisació

1 Caldera
2 Radiadors
3 Got d'expansió.
Els caloportadores més amprats en les instalacions de climatisació són l'aigua i l'aire.
Des dels primers sistemes centralisats de calefacció (en caldera, canonades d'acer i radiadors) es va amprar com caloportador el vapor d'aigua. L'aigua és barata, hi ha instalació de suministrament en tots els edificis i, qüestió molt important, el calor latent de vaporisació és molt alt, 2257 kJ/kg, que cedix en els emissors al condensar per a tornar de nou a la caldera; per això, es transporta molta calor en cabals chicotets de vapor. Els emissors (radiadors) eren chicotets, encara que el funcionament d'este sistema té inconvenients: la temperatura dels emissors és alta, per lo que el seu contacte pot produir cremades i ademés torra la pols atmosfèrica, deixant unes lleges taques negres sobre ells. També requerix una disposició específica dels elements que formen la ret per a un bon funcionament per termosifón. Per tot això ya no s'ampra en instalacions noves, per la seua dificultat de regulació i perque no és fàcil fer-ho circular mecánicament.
Per estes raons es va passar a utilisar l'aigua, que el seu calor específica és alt (4,186 kJ/kg·K), en comparació a atres substàncies, per lo que és capaç de transportar gran cantitat de calor en un cabal raonablement baix. Les primeres calefacció per aigua calenta funcionaven també per termosifón. No obstant, la gran ventaja sobre el vapor és que es pot utilisar una bomba per a la recirculació, per lo que les canonades poden ser més primes i pot amprar-se qualsevol disposició en la ret. Té l'inconvenient de que es vaporiza per damunt dels 100 °C i es gela per baix de 0 °C. En els sistemes de calefacció, no és inconvenient que puga gelar-se, por cuanto esta instalació funciona precisament en l'estació freda, quan apareixeria el perill, encara que en cas d'edificis que estiguen deshabitats en eixos periodos, convé afegir un anticongelant. Per a evitar la vaporisació basta un termostat.
També s'ampra l'aire com caloportador, en instalacions de climatisació, especialment en la climatisació d'estiu (refrigeració). En este cas el caloportador rep la calor en els ambients i ho cedix en el climatizador, des d'a on es durà a l'exterior, per mig de la torre de refredat. En este cas l'inconvenient és que l'aire és el decorregut vital per a les persones, per lo que deu ser tractat també per a ser saludable.
Energia solar
En les instalacions en colectors solars, l'aigua, com caloportador, es calfa en els colectors i cedix la calor en el bescanviador del depòsit d'acumulació. En climes a on hi haja perill de gelades hivernals, s'utilisa aigua en anticongelant en este circuit.
Els líquits caloportadores que més s'utilisen en instalacions termo-solars són els següents:
- Aigua
- Una mescla d'aigua i anticongelant
- Olis de silicona
- Combinacions de líquits orgànics sintètics
Els anticongelants són glicol i els més usats són l'etilenglicol i el propilaglicol.
Cal tindre en conte les diferents característiques que tenen:
- Són tòxics: Contenen inhibidors de corrosió (beneficiosos per a l'instalació) que són extremadament tòxics, per lo que es fa necessari prendre les precaucions necessàries per a evitar que estos decorreguts entren en contacte en els depòsits de ACS Aigua Calenta Sanitària per al consum.
- Són molt viscosos: És alguna cosa a tindre en conte, ya que disminuïx la velocitat de càrrega i fa més llenta la seua distribució per l'instalació, per lo que l'electro bomba a elegir ha de ser més potent que l'usada en instalacions solament en aigua.
- Dilatació: Solen ser líquits que dilaten més que l'aigua, per lo que hem de tindre-ho en conte per a evitar que una sobre pressió danye l'instalació. Per a evitar sobrepresión s'utilisen els gots d'expansió.
- Inestabilitat: A més de 120 °C estos decorreguts es transformen convertint-se en àcit molt corroents que posarien en perill l'instalació, ya que ademés perdrien les seues propietats anticongelants.
- PH: Està entre 5 i 9 en condicions normals.
- Salinitat: Cal vigilar l'aparició de depòsits salinos, ya que estos poden danyar l'instalació solar.
Durant l'any 2013 i 2014 la Fundació de l'Universitat Alfonso X El Sabio (FUAX) junt en l'empresa Valoralia I més D estan investigant en l'optimisació d'instalacions termo-solars per mig de l'us d'estos decorreguts caloportadores.
Automoció
Un atre cas de caloportador és el que s'utilisa en els automòvils per al refredat del motor. En este cas el caloportador és una mescla d'aigua i anticongelant, que du la calor des del motor al radiador, a on es gela per a tornar al motor, mantenint la seua temperatura a un nivell adequat. Cal tindre en conte que en afegir l'anticongelant, la calor específica de la mescla és menor que el de l'aigua, per lo que és necessari moure major cabal de caloportador per al mateix refredat.
Enfriadores
També pot considerar-se un caloportador el que du calor, per mig d'un canvi d'estat, des de l'evaporador fins al condensador en una màquina de refrigeració (màquina frigorífica o refrigerador), encara que en este cas s'utilisa el nom específic de refrigerant. Des de la planta refrigeradora als elements terminals (climatizadors, ventiloconvectores) se sol dur la calor per mig d'aigua, tenint en conte que, en este cas, el sistema funciona en sentit contrari, la calor es pren en els elements terminals i se cedix en la màquina refrigeradora.
Vore també
Notes i referències
Referències
- (2013) Instalacions i Servicis Tècnics, Madrit: Secció d'Instalacions d'Edificis. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura, U.P.M.. ISBN 97-884-9264-1253.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caloportador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.