Etilenglicol
El etilenglicol (sinònims: etanodiol, glicol de etileno, glicol, dihidroxido de etileno) és un compost químic orgànic que pertany al grup dels dioles. És un líquit transparent, incoloro, llaugerament espés com l'almibre i lleu sabor dolç. Per estes característiques organolépticas se solen utilisar distints colorants per a reconéixer-ho i aixina disminuir les intoxicacions per accident. A temperatura ambiente és poc volàtil, pero pot existir en l'aire en forma de vapor. Es fabrica a partir de l'hidratació del òxit de etileno.
S'utilisa com anticongelant en els circuits de refrigeració de motors de combustió interna, com difusor de la calor, mesclat en aigua per als procediments de desgel i antihielo dels avions comercials, per a fabricar composts de polièster, i com a dissolvent en l'indústria de la pintura i el plàstic. El etilenglicol és també un ingredient en líquits per a revelar fotografies, fluïts per a frens hidràulics i en tintures usades en almohadillas per a estampar, bolígrafs, i tallers d'imprenta.
Història i ocurrència natural
[editar | editar còdic]Segons la majoria de les fonts, el químic francés Charles-Adolphe Wurtz (1817-1884) va preparar el primer etilenglicol en 1856.[1] Primer va tractar el "yodur de etileno" (C2H4I2) en acetat d'argent i després hidrolizó el "diacetato de etileno" resultant en hidròxit de potassi. Wurtz va nomenar el seu nou compost com "glicol" perque compartia qualitats tant en l'alcohol etílico (en un grup hidroxilo) com en la glicerina (en tres grups hidroxilo).[2] En 1859 Wurtz va preparar etilenglicol a través de la hidratació del òxit de etileno. No sembla haver hagut fabricació comercial ni aplicació del etilenglicol abans de la Primera Guerra Mundial, quan es va sintetisar a partir de dicloruro de etileno en Alemània i es va utilisar com un substitut del glicerol en l'indústria d'explosius.
En els Estats Units, la producció semi-comercial del etilenglicol via clorohidrina de etileno va començar en 1917. La primera planta de glicol comercial a gran escala va ser erigida en 1925 en South Charleston, Virginia Occidental, per Carbide i Carbon Chemicals Co. (ara Union Carbide Corp.). En 1929, el etilenglicol estava sent utilisat per casi tots els fabricants de dinamita. En 1937, Carbide va posar en marcha la primera planta basada en el procés de Lefort per a l'oxidació en fase de vapor del etileno fins a conseguir òxit de etileno. Carbide va mantindre el monopoli del procés d'oxidació directa fins a 1953, quan el procés de disseny científic va ser comercialisat i oferit per a llicències.
Característiques
[editar | editar còdic]El glicol (HO-CH2CH2-OH) es denomina sistemàticament 1,2-etanodiol. Es tracta del diol més senzill, nom que també s'ampra per a qualsevol poliol. El seu nom deriva del grec glicos (dolç) i es referix al sabor dolç d'esta substància. Per esta propietat ha segut utilisat en accions fraudulentes intentant incrementar la dolçor del vi sense que l'aditiu fora reconegut pels anàlisis que buscaven sucres afegits. No obstant és tòxic i produïx disfunció renal.
El glicol és una substància llaugerament viscosa, incolora i inodora en un elevat punt d'ebullició i un punt de fusió d'aproximadament -12 °C (261 K). Pot mesclar-se en aigua en vàries proporcions.
En l'indústria del poliuretano flexible, en la seua forma polimerizada (polietilenglicol), estos productes tenen una denominació general i són cridats poliol.
El glicol s'utilisa com a aditiu anticongelant per a l'aigua en els radiadors de motors de combustió interna, és el principal compost del líquit de frens de vehículs i també és usat en processos químics com la síntesis dels poliuretanos, d'alguns polièsters, com a producte de partida en la síntesis del dioxano, la síntesis del glicolmonometiléter o del glicoldimetiléter, com dissolvent, etc.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Adolphe WurtzComptes rendus.43
- 199–204.
- ↑ Wurtz (1856), page 200: "… je propose de li nommer glycol, parce qu'il es rapproche à la fois, parell ses propriétés, de l'alcool proprement dit et de la glycérin, entre lesquels il es trouve placé." ( … I propose to call it glycol because, by its properties, it is simultaneously close to [ethyl] alcohol properly called and glycerin, between which it is plagau.)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Etilenglicol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.