Líquit de frens

Depòsit del líquit de frens d'un automòvil.

El líquit de frens (cridat també lliga per a frens o lliga de frens en Veneçola) és un líquit hidràulic que fa possible la transmissió de la força eixercida sobre el pedal de fre als cilindres de fre en les rodes d'automòvilés, motocicletas, camionetas i algunes bicicletas alvançades.

l'Organisació Internacional de Normalisació ha publicat la norma ISO 4925, que definix les classes 3, 4 i 5, aixina com les classes 5.1, 6 i 7, que corresponen a nivells progressivament més alts de rendiment en els líquits de frens.

Composició

El líquit de frens es compon normalment de derivats de poliglicol. En casos extraordinaris (ej. coches antics, eixèrcit) s'usen líquits de silicona i olis minerals.

El punt d'ebullició del líquit de frens ha de ser elevat ya que les aplicacions de frens produïxen molta calor, ademés la formació de bombetes pot danyar el fre, i la temperatura de congelació ha de ser també molt baixa, per a que no es congele en el fret. Els líquits de frens convencionals tenen, segons el Department of Transportation, DOT (de l'anglés Departament de Transports) temperatures d'ebullició de 205 °C (DOT 3), 230 °C (DOT 4) o 260 °C (DOT 5). Com pot observar-se, quant major és l'índex DOT major és la temperatura d'ebullició.

Degut a que el líquit de frens és higroscòpic, és dir, atrau i absorbix humitat (ej. de l'aire) es corre el perill de que chicotetes cantitats d'aigua puguen dur en si una disminució considerable de la temperatura d'ebullició (este fenomen es denomina “torba gradual dels frens”). El fet de que el líquit de frens siga higroscòpic té per motiu impedir la formació de gotes d'aigua (es diluïxen) que puguen provocar corrosió local i que poguera gelar-se a baixes temperatures. Per la seua propietat higroscòpica s'ha de tancar la tapa del recipient lo abans possible.

Punts a tindre en conte

Per l'increment en el temps del percentage d'aigua en el líquit de frens, es recomana reemplaçar cada 2 anys i a molt tardar cada 4 anys. Percentages d'aigua superiors al 3% poden danyar els frens, ya que podrien formar-se bombetes de vapor, les quals, a diferència dels líquits, són comprimibles. Ademés l'aigua contribuïx a la corrosió dels conductes del líquit de frens i pot agravar el desgast dels pistones de fre.

El líquit de frens és tòxic si s'ingerix i irrita els ulls i la pell al contacte (RS 22 i 36). Per això ha d'utilisar-se guants i ulleres protectores per a la seua manipulació.

Ademés el líquit de frens pot atacar la pintura i components de plàstic. Per això ha d'eliminar-se lo abans possible en cas de derrame.

El líquit de frens usat ha de depositar-se en un contenidor de residus especials.

Tots els decorreguts compatibles en la normativa DOT deuen ser incoloros o de to àmbar, llevat el DOT 5 de silicona, que deu ser de color púrpura. L'alcanç de la norma FMVSS n.º 116 es llimita als decorreguts «per a us». En canvi, els líquits de frens «en us» o que no estiguen etiquetats com a compatibles en DOT poden trobar-se en qualsevol color.

Deu usar-se sempre el líquit adequat. Un líquit de frens no aprovat, incorrecte, contaminat o vençut pot provocar danys al sistema de frens del vehícul ya que fa que s'unflen les parts de caucho i les copes del cilindre mestre. En cas que açò ocorreguera, deuen ser reemplaçades estes peces, llavar-se tot el sistema i reblir en el líquit apropiat.