Alvertent de l'oceà Pacífic
Vertent, en geografia, és la pendent, les alas i les conques que arrepleguen les aiguas d'una porció de la Terra i l'aboquen en un mateix mar. El alvertent de l'oceà Pacífic és el conjunt de totes les conques hidrogràfiques les aigües de les quals desemboquen en l'Oceà
Als alvertents hidrogràfics del Pacífic també se'ls coneix com a «alvertent occidental andina».
América Central
[editar | editar còdic]Guatemala
[editar | editar còdic]El Salvador
[editar | editar còdic]Hondures
[editar | editar còdic]Nicaragua
[editar | editar còdic]Costa Rica
[editar | editar còdic]Panamà
[editar | editar còdic]Amèrica del Sur
[editar | editar còdic]Rius de Bolívia
[editar | editar còdic]La conca del Pacífic en Bolívia conta en tan sol un riu.
Rius de Colòmbia
[editar | editar còdic]La conca del Pacífic en Colòmbia és d'a penes 76 852 km², d'un total de 1 141 748 km²; és dir, és a penes el 6.73 % de la superfície del país.[2]
Equador
[editar | editar còdic]Rius del Perú
[editar | editar còdic]Les conques de la vertent del Pacífic, en el Perú, es caracterisen per estar compostes de rius en conques de llongitut llimitada, sent la major d'elles la del riu Santa de 14 954 km². Té rius molt curts perque naixen en les montanyes pròximes a l'mar.
La partix nort de la costa peruana, aproximadament fins a la conca del riu Rímac, és molt influenciada per l'ocurrència del denominat fenomen El Chiquet. En efecte, la correlació de l'ocurrència del fenomen en l'ocurrència de cabals alts en les avingudes és alta. En la mida en que s'alvança cap al sur la correlació dels cabals en l'ocurrència o no de dit fenomen es fa més casual, podent influir o no en funció d'atres variables de caràcter atmosfèric regional.[3] De nort a sur, segons nomenclatura establida pel Autoritat Nacional de l'Aigua en el document Priorisació de Conques per a la Gestió de Recursos Hídrics de juliol del 2016 les conques són:
..
Rius de Chile
[editar | editar còdic]Les conques de l'alvertent del Pacífic, en Chile són la gran majoria de les conques chilenes, per la Cordillera dels Vages, creant un país majoritàriament en alvertent del Pacífic. Les excepcions són les conques que aboquen les seues aigües a Bolívia en l'extrem nort del país i les d'alvertent atlàntic en menuts sectors de la Patagonia continental i algunes zones del nort de l'illa Gran de Terra del Fòc. De nort a sur, algunes de les conques de l'alvertent del Pacífic més importants són: Plantilla:Conques hidrogràfiques de Chile Es poden distinguir tres tipos de conques:
- conques andinas que reben aigües des dels cims més alts de la cordillera, en general són la frontera internacional,
- conques preandinas que no apleguen fins als cims més alts perque s'anteponen una o dos conques andinas,
- conques llitorals que naixen en les ales occidentals de la cordillera de la costa.
A estes es deuen agregar innumerables rius que naixen en les ales occidentals de la cordillera de la costa i que, despuix de curt trayecte, desemboquen en el Pacífic.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Departament d'Investigació i Servicis Hídrics de l'Institut Nacional de Sisme, Violcanología, Meteorologia i Hidrologia de Guatemala. Mapa Bàsic de Conques i Rius.
- ↑ A.Llop-Guerrer U. Hidrologia i Hidrogeología de la Regió Pacífica Colombiana.
- ↑ Una descripció d'algunes de les conques hidrogràfiques peruanes es troba en el Portal del Ministeri d'Agricultura del Perú: «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 11 de juny de 2008. Consultat el 11 de juny de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vertiente del océano Pacífico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.