Aloysia deserticola
Aloysia deserticola, també coneguda com a rica-rica, és un arbusto molt aromàtic, endèmic del altiplano dels Andes de les regions d'Arica i Parinacota (Chile) i de la Puna en el noroest d'Argentina.[1]
Descripció
Arbusto ramoso de 0,40 - 1,0 m d'altura, en branques cilíndriques. En fulls oposts, d'aspecte “cerebroide”, groc-verdosas, de aprox. 1,5 mm de llongitut per 1,5-2 mm d'ample, trilobadas, de contorn més o menys romboidal, cara abaxial en protuberàncies i una regata notable en cada lòbul, l'epidermis en una grossa cutícula que es fa més prima a l'altura de les regates; cara adaxial en la seua mitat apical en grossos tricomas blanquecinos i pilosa en la basal. Arracades espiciformes, terminals, sésiles, globosos a cilíndrics, de 12 - 15 mm de llongitut. Flores lilacinas, de 3 - 3,5 mm de llarc.[2]
Usos
En gastronomia del nort de Chile i en la zona pineña de Salta i Jujuy és utilisat com herba aromàtica, com condiment i espècia, i en la preparació d'infusions. Les fulles i branques s'utilisen deshidratadas per a condimentar els aliments, i com saborizantes per al mat i el té, en la preparació de la tragallada Rica-rica sour, i per a l'elaboració de gelats artesanals.
En medicina tradicional és utilisat com a remei per a l'indigestió, com antiespasmódico per al tractament de síntomes i signes d'afeccions estomacales; i com a tractament per a problemes circulatoris i renals per mig de l'infusió dels seus fulls.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aloysia deserticola» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.