Herba aromàtica
Les herbes aromàtiques són plantas molt utilisades en la cuina mediterrànea per les seues qualitats aromàtiques i condimentarias. Són cultivades en horts de diferent extensió.
L'expressió fines herbes s'utilisa per lo general per a designar una mescla de quatre herbes: cebollino, perifollo, estragón i jolivert, que constituïxen el pilar de la cuina francesa.[1]
Principalment s'utilisen els fulls de les mateixes, ya siguen fresques, seques, o deshidratadas, tant per a sazonar els guisos com per a realçar els diversos aromes dels plats culinaris, ya siguen en cru o cuinats.
A lo llarc de l'història les herbes varen ser ignorades, llevat la menta, el jolivert i l'all. Algunes solament eren localment conegudes.
Les plantes utilisades pertanyen, en térmens generals, a tres famílies botàniques:
- Les aliàcees: all, ceba, cebolleta, chalotas, etc.
- Les apiàcees: angélica, carvi, perifollo, fenollera, jolivert, etc.
- Les lamiàcees: mejorana, melisa, menta, orégano, ajedrea, sàlvia, tomello, etc.
Les herbes aromàtiques seques tenen un aroma molt fort i deuen ser utilisades en mesura.
Per la seua banda, les flors aromàtiques s'utilisen per a fer medicaments i colónies.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Julia Child, Mastering the Art of FrenchCooking vol. I p 18.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hierba aromática» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.