Apiaceae
Les apiàcees (Apiaceae, anteriorment classificada com Umbelliferae[1]) és una família de plantes herbàcees i arbusts fanerógames pertanyent al orde de les apiales. Esta família està constituïda per uns 418 gèneros i més de 3257 espècies acceptades[2] esteses per tot lo món, encara que són poc freqüents en zones tropicals, desértiques i en Austràlia.
Descripció
Presenten un talle a sovint estirat; en la mèdula blana o fistulosa. Fulles alternes, casi sempre en una baïna abrazadora gran, sanceres, partides, graminoides o més freqüentment retallades, o, hendidas, molt a sovint dividides.[3] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 35 Solen tindre resines i alcaloides, les de terrenys secs en major abundància de gomorresines i les de terrenys humits de alcaloide.
Flores generalment hermafrodites més o menys actinomorfes; càliç en 5 sàpia-hos chicotets o nuls; corola en 5 pétals, freqüentment lobulats; androceo en 5 estams; gineceo ínfero bicarpelar en 2 estils (caràcter definitorio de família), en la base eixamplada formant un estilopodio, els quals a la seua volta formen un disc; cada carpelo en dos parts, comissura i esquena, este últim pot estar ornamentado.
Inflorescències en umbela composta, rarament en umbela simple o en umbela capituliforme. En la base dels radis de l'umbeles primàries sol haver un involucre de bràctees, en ocasions cridaneres, mentres que en la base dels radis de l'umbeles secundàries o umbeculas sol trobar-se un involucelo de bracteolas.
Fruts secs, derivats del tipo aquenio, esquizocarpicos (diaquenios), que quan estan madurs se separen en dos mericarpos monospermos (una sola llavor), quedant units al peciol pel carpóforo. Cada mericarpo sol presentar costelles (costes) entre les que es poden presentar costelles secundàries (estes i les primeres poden diferenciar-se en ales, espines, etc.), baix elles pot haver canals oleíferos (vitas) i estrías (valls o valeculas). Dites llavors madures són pràcticament indispensables per a una correcta identificació dels tàxons.[3] Les llavors tenen un endosperma aceitoso.[4][5]
Fitoquímica
No produïxen glucósidos cianogénicos. En diverses espècies s'han registrat composts mona i poliacetilénicos tals com el falcarinol (Daucus), la cicutoxina (Cicuta), l'enantotoxina (Oenanthe) i la carotatoxina (Daucus). Es presenten alguns alcaloides, tals com la coniína (o cicutina) i la conicina (Conium, Cicuta). Les proantocianidinas estan absents. Els flavonoides poden estar presents: els més comuns són el kaempferol, la quercetina, la luteolina i l'apiina (la seua aglicona és l'apigenina). Es troben saponinas en alguns casos (com Physospermum verticillatum, que conté buddlejasaponina IV and songarosaponina).[6] L'acumulació d'alumini no es presenta. Es troben sucres no ubics, tals com umbeliferosa[7] i apiosa. La cumarina umbeliferina és típica d'esta família.
La cicuta va ser la planta utilisada per a enverinar a Sócrates.
Referències
- ↑ A.V.S.S. Sambamurty (2005). Taxonomy of Angiosperms, I. K. International Pvt Ltd. ISBN 8188237167, 9788188237166.
- ↑ «Apiaceae» (en anglés). The Plant List. Consultat el 30 d'agost de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 Heywood, V.H.; Brummitt, R.K.; Culham, {{{nom3}}}; Seberg, {{{nom4}}} (2007). Flowering plant families of the world, New York, U.S: Firefly books. ISBN 9781554072064.
- ↑ Watson, L., Dallwitz, M.J. (1992 onwards) The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval [1] archivat en Wayback Machine.. Version: 4 March 2011.
- ↑ “Apiaceae” (2005). Flora of China 14: 1–205.
- ↑ Rosa Tundisa, Marco Bonesia, Brigitte Deguinb, Monica R. Loizzoa, Federica Menichinia, Filomena Confortia, François Tillequinb and Francesco Menichinia(2009).«Cytotoxic activity and inhibitory effect on nitric oxide production of triterpene saponins from the roots of Physospermum verticillatum (Waldst & Kit) (Apiaceae)».Bioorganic & Medicinal Chemistry.17(13)
- 4542-4547.doi:10.1016/j.bmc.2009.05.006.
- ↑ Umbelliferose en Sci-Toys
- Este artícul conté una traducció derivada de «Apiaceae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.