Anar al contingut

Mentha

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mentha
  1. redirect Plantilla:Redirige aquí


Mentha és un gènero de plantes herbáceas vivaces, pertanyent a la família Lamiaceae (lamiáceas o labiadas). S'estima que conta en tretze a díhuit espècies, encara que la diferència entre elles és encara incerta.[1] La hibridació entre algunes espècies es dona de forma natural, ademés d'existir numerosos cultivarés.

El gènero té distribució cosmopolita i es troba en Europa, Àsia, Àfrica, Oceania i Amèrica.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]
Verticilastros florals d'una espira.

Són unes plantes herbáceas perennes i aromàtiques que alcancen una altura màxima de 120 cm aproximadament. Emeten numerosos estolones subterràneus i superficials. Les fulls, a sovint llaugerament pubescentes, es disponen en parells oposts, simples i de forma oblonga a lanceolada, a sovint en marge dentado. La corola de les florés és gamopétala, en quatre lòbuls desiguals, el lòbul superior sol ser el més gran.[3] El frut és una càpsula en fins a quatre llavors.[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 576, en 1753.[5][6][7]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Mentha: nom antic provinent de el llatí menta, i este a la seua volta, del nom grec Μίνθη (Menthe, Mintha o Minthe) de la nimfa náyade Minta, filla del Cocito (fum infernal), amant d'Hades, la qual va ser convertida en la planta de menta per l'esposa de Hades, Perséfone en descobrir que el seu espós planejava abandonar-la per a tornar en la nimfa, qui havia segut el seu amant molt abans del seu casament en la deesa. Este nom per a una planta va ser utilisat per primera volta per Cayo Plinio Segon (Com, 23 - Estabia, 25 d'agost de 79)[8][9][10][11][12][13]

Espècies

[editar | editar còdic]

Comprén 25 espècies, 15 híbrits, 11 subespecies i 15 varietats acceptats:[14]

Híbrits

[editar | editar còdic]

Estos es poden generar entre el creuament d'algunes de les espècies

Cultiu

[editar | editar còdic]
Mentha × gracilis i M. rotundifolia: L'anell d'acer servix per a controlar la propagació de la planta.

Totes les mentes prosperen prop de tolls d'aigua, #llac, rius i llocs humits i #fresca en ombra parcial.[18]En general, les mentes toleren una àmplia gama de condicions, i també poden cultivar-se a ple sol. La menta creix durant tot l'any.[19]


Són de creiximent ràpit, estenent el seu alcanç a lo llarc de les superfícies a través de estolones. Pel seu ràpit creiximent, una planta de cada menta desijada, junt en una miqueta de conte, proporcionarà menta més que suficient per a us domèstic. Algunes espècies de menta són més invasoras que unes atres. Per a controlar les mentes en un entorn obert, deuen plantar-se en recipients profunts i sense fondo afonats en el sol, o plantar-se sobre el sol en cups i barrils.[18]

Algunes mentes es poden propagar per llavors, pero el creiximent a partir de llavors pot ser un método poc fiable per a la crío de menta per dos raons: les llavors de menta són molt variables -un podria no acabar en lo que se supon que es va plantar[18] - i algunes varietats de menta són estèrils. És més eficaç prendre i plantar esquejes dels estolones de les mentes sanes.

Les mentes més comunes i populars per al cultiu comercial són Mentha × piperita, Mentha spicata, Mentha × gracilis, Mentha arvensis[20]i Mentha suaveolens.

Són sensibles a la mosca blanca i als pulgones.

Els fulls de menta poden recolectar-se en qualsevol moment. Els fulls frescs deuen utilisar-se immediatament o guardar-se fins a uns dies en bosses de plàstic en el frigorífic. També es poden congelar en cubiteras. Els fulls de menta seques deuen guardar-se en un recipient hermètic en un lloc fresc, obscur i sec.[21]

Usos culinaris

[editar | editar còdic]

Vàries de les espècies del gènero s'utilisen en plats dolços i rebosteria,(té una olor forta i et refresca la boca) aixina com en plats salats:
En l'espècie Mentha spicata, la hierbabuena, s'elabora el té moruno en el Magreb. També s'utilisa en la preparació del quibbe.
En Espanya s'utilisa en ocasions per a aromatizar guisos com la gorc gitana típica d'Almeria i Múrcia.[22] També pot utilisar-se en uns atres guiss com el cuit cordovés, el cuit chiclanero, el cuit jiennense o el cuit madrileny, apareixent la hierbabuena en la lletra de la famosa copla Cocidito Madrileny, composta per Rafael de #León en 1949 i popularisada en distintes époques pels cantants Pepe Blanco i Manolo Escobar: «Cocidito madrileny, repicant en la buhardilla, que m'olora a yerbabuena i a verbena en les Vistillas». També és freqüent que acompanye els guisos que duen caragols.

La Menta × piperita és un ingredient imprescindible de la cuina anglesa[23] i nortamericana per a la preparació de la cama de corder en salsa de menta. També té presència en el tabule libanés, el mojito cubà o el Phở vietnamita.

És un aroma clàssic en chicles, caramelos i licors com el Julepe de menta,[24] la crema de menta elaborada en Mentha requienii o el Peppermint frappé que va donar a la seua volta títul a una película de Carlos Saura.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (2004).Systematic Botany.29(4)
    959–64.doi:10.1600/0363644042450973.
  2. ↑ (1997) DK Publishing (ed.). The American Horticultural Society: A-Z Encyclopedia of Garden Plants, New York, NY, p. 668. ISBN 0-7894-1943-2.
  3. ↑ Mohlenbrock, Robert H. (2014). Vascular Flora of Illinois: A Field Guide, 4th edició, Southern Illinois University Press, p. 256. ISBN 978-0-8093-3208-3.
  4. ↑ Mint
  5. ↑ Linné, Carl von; Salvius, Lars (1753). Caroli Linnaei ... Species plantarum :exhibentes plantes rite cognitas, ad genera relates, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas..., Impensis Laurentii Salvii, p. 576.
  6. ↑ «Mentha» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2024-09-04.
  7. ↑ «Mentha» (en en). International Plant Names Index. Consultat el 2016-09-05.
  8. ↑ María Cristina Arango Mejía (2006). María Cristina Arango Mejía (ed.). el+grec+mintha&source=bl&ots=MuofWSCFvR&sig=VrE-EzT_UpCun9JOphHdsw6UL4s&hl=és&sa=X&ei=wcjBUsvHHae80QXQwYGIDg&vejau=0CEkQ6AEwAw#v=onepage&q=menta%20de el%20grec%20mintha&f=false Plantes medicinals: botànica d'interés mèdic, pp. 437 p. ISBN 9583392359.
  9. ↑ Pierre Chantraine, Dictionnaire étymologique de la langue grecque, histoire dones mots, París, Klincksieck, 1968-1980, p.704; nova edició 2009.
  10. ↑ Motta, 1960 Vol. 2 - pàgina 855.
  11. ↑ David Gledhill 2008, pàgina 256.
  12. ↑ «Botanical names: MA-EM» (en en). Califòrnia Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations - An Annotated Dictionary of Botanical and Biographical Etymology. Consultat el 2016-11-06.
  13. ↑ John Murray (ed.): «Ma, El meu'ddias, Mintha» (en en). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Consultat el 2023-11-19.
  14. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada POWO
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 Colmeiro, Miguel (1871). Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món, Madrit, Espanya: Imprenta de Gabriel Alhambra.
  16. ↑ «{{{nombre}}}». Germplasm Resources Information Network (GRIN) online database. Consultat el 31 de decembre de 2018.
  17. ↑ «Mentha spicata, spearmint». Royal Horticultural Society.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Bradley, Fern (1992). Rodale's All-new Encyclopedia of Organic Gardening, Emmaus, Pennsylvania: Rodale Press, p. 390. ISBN 978-0-87857-999-0.
  19. ↑ «Menta».
  20. ↑ Wees, David. «Mint, Economic Importance».
  21. ↑ Ortiz, Elisabeth (1992). The Encyclopedia of Herbs, Spices & Flavorings, London: Dorling Kindersley, pp. 36–7. ISBN 978-1-56458-065-8.
  22. ↑ http://www.regmurcia.com/servlet/s.sl?sit=c,543,m,1216,&r=ReP-14021-DETALL_REPORTAJESABUELO
  23. ↑ http://ocio.farodevigo.es/gastronomia/noticias/nws-58917-la-menta-sabor-molt-britanico.html
  24. ↑ «Mint Julep - 2018 Kentucky Derby & Oaks - May 4 and 5, 2018 - Tiquets, Events, News». www.kentuckyderby.com. Consultat el 31 de decembre de 2018.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • David Gledhill, The name of plants (PDF), Cambridge, Cambridge University Press, 2008. URL consultato l'8 dicembre 2016 (archiviato dall'url originale il 4 març 2016).
  • Eduard Strasburger, Trattato vaig donar Botanica. Volume secondo, Roma, Antonio Delfino Editore, 2007, p. 850, ISBN 88-7287-344-4.
  • Judd S.W. et al, Botanica Sistematica – Un approccio filogenetico, Padova, Piccin Nuova Libraria, 2007, ISBN 978-88-299-1824-9.
  • Alfio Musmarra, Dizionario vaig donar botanica, Bologna, Edagricole, 1996.
  • Richard Olmstead, A Synoptical Classification of the Lamiales, 2012.
  • Kadereit J.W, The Families and Genera of Vascular Plants, Volume VII. Lamiales., Berlin, Heidelberg, 2004, p. 237.
  • Sandro Pignatti, Flora d'Itàlia. Volume 2, Bologna, Edagricole, 1982, p. 494, ISBN 88-506-2449-2.
  • D.Aeschimann, K.Lauber, D.M.Moser, J-P. Theurillat, Flora Alpina. Volume 2, Bologna, Zanichelli, 2004, p. 158.
  • F.Conti, G. Abbate, A.Alessandrini, C.Blasi, An annotated checklist of the Italian Vascular Flora, Roma, Palombi Editore, 2005, p. 129, ISBN 88-7621-458-5.
  • Giacomo Nicolini, Enciclopèdia Botanica Motta., Milano, Federico Motta Editore. Volume 2, 1960, p. 855.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mentha&oldid=618062»