Mentha spicata
Mentha spicata, coneguda popularment com hierbabuena, yerbabuena o menta de jardí, és una espècie del gènero Mentha, una herba aromàtica molt amprada en gastronomia i perfumeria pel seu aroma intens i fresca.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta herbàcea que alcança els 30 cm d'altura. Els fulls li donen el seu nom per la seua forma lanceolada (spica significa ‘llança’ en llatí); són molt aromàtiques, serrades, glabras, pilosas pel envés. Les flors posseïxen un cáliz en cinc sàpia-hos aproximadament iguals i gola glabra. La corola és lila, rosa o blanca, i molt glandulosa, de fins a 3 mm de llarc. Les raïls són extenses i invasivas.
Orige
[editar | editar còdic]L'us medicinal de la hierbabuena és vell, com ho demostra la seua presència en la Capitulara de villis vel curtis imperii, una orde emesa per Carlomagno que reclama als seus camps per a que cultiven una série d'herbes i #condiment incloent «mentam», identificada actualment com Mentha spicata.
Usos
[editar | editar còdic]En medicina popular
[editar | editar còdic]Té propietats útils, antiespasmódicas, és carminativo, antiséptico, analgésico, antiinflamatorio i estimulant.
La forma més comuna d'usar la hierbabuena és fent infusió en els seus fulls. D'esta forma s'ajuda a tractar els problemes d'indigestió, gasos intestinals i les inflamacions del fege, actua sobre la vesícula biliar ya que activa la producció de la bilis, ademés alivia els marejos, dolors i la congestió nassal.
Conté mentol com a principal component actiu, podent actuar directament sobre els nervis que transmeten la sensació dolorosa, amortiguando aixina tal sensació. També conté mentona, felandreno i limoneno.
Estudis recents han mostrat que l'infusió de hierbabuena pot ser usada com un tractament lleu d'hirsutismo en les dònes. Les seues propietats antiandrogénicas reduïxen el nivell de testosterona en la sanc.[1]
En el seu us tòpic, l'oli en hierbabuena té acció relajante i actua com antiirritante i analgésico en capacitat de reduir el dolor i de millorar el fluix de la sanc a l'àrea afectada.
En mesclar l'infusió en oli d'oliva s'obté un excelent ungüent que pot ser usat en comprimides per a curar les cremades i com a calmant de rampas musculars, o com a lubrificant.
Gastronòmics
[editar | editar còdic]La hierbabuena es consumix com a beguda en infusió, elaborada en 5 a 6 ml d'aigua a uns 80 °C. S'utilisa com a herba aromàtica, sent un dels aromes utilisats para caramelos, chicles, gelats i atres preparacions de rebosteria aromatizadas en menta. S'utilisa per a adreçar ensalades, sopes, carns de caça i de corder. Els fulls de Mentha spicata o hierbabuena també s'utilisen per a realisar un dels còctels més populars, el mojito cubà i per a aromatizar plats com el olla, procedent d'Andalusia. L'infusió de té en hierbabuena és el conegut té moruno.
Nutrició
[editar | editar còdic]Entre els nutrients i minerals que conté es troben fibra, vitamina A, magnesi, ferro i folato.cita requerida
Taxonomia
[editar | editar còdic]Mentha spicata va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 576. 1753.[2]
Varietats i sinonímia
[editar | editar còdic]subsp. condensata (Briq.) Greuter & Burdet, Willdenowia 14: 301 (1984 publ. 1985). De la regió del Mediterràneu.
- Mentha tomentosa subsp. condensata Briq., Bull. Trav. Soc. Bot. Genève 5: 97 (1889).
- Mentha microphylla var. condensata (Briq.) Briq. in H.G.A.Engler & K.A.I.Prantl, Nat. Pflanzenfam. 4(3a): 322 (1897).
- Mentha chalepensis Mill., Gard. Dict. ed. 8: 10 (1768).
- Mentha tomentosa d'Urv., Mém. Soc. Linn. Paris 1: 323 (1822), nom. illeg.
- Mentha microphylla K.Koch, Linnaea 21: 648 (1849).
- Mentha sieberi K.Koch, Linnaea 21: 649 (1849), provisional synonym.
- Mentha derelicta Déségl., Bull. Soc. Études Sci. Angers 8-9: 244 (1880).
- Mentha subsessilis Borbás, Oesterr. Bot. Z. 30: 20 (1880).
- Mentha sofiana Trautm., Bot. Közlem. 29: 111 (1932).
- Mentha sofiana subsp. kickxiifolia Trautm., Bot. Közlem. 29: 112 (1932).
subsp. spicata. D'Europa fins a China.
- Mentha crispa L., Sp. Pl.: 576 (1753).
- Mentha viridis (L.) L., Sp. Pl. ed. 2: 804 (1763).
- Mentha romana Garsault, Fig. Pl. Méd.: t. 378 (1764), opus utique oppr.
- Mentha glabra Mill., Gard. Dict. ed. 8: 2 (1768).
- Mentha tenuis Michx., Fl. Bor.-Amer. 2: 2 (1803).
- Mentha crispata Schrad. ex Willd., Enum. Pl.: 608 (1809).
- Mentha laevigata Willd., Enum. Pl.: 609 (1809).
- Mentha undulata Willd., Enum. Pl.: 608 (1809).
- Mentha ocymiodora Opiz, Naturalientausch 4: 21 (1823).
- Mentha walteriana Opiz, Naturalientausch 9: 132 (1825).
- Mentha rosanii Tingues., Fl. Neapol. Prodr. App. 5: 18 (1826).
- Mentha tenuiflora Opiz, Naturalientausch 11: 438 (1826).
- Mentha brevispicata Lehm., Index Seminum (HBG) 1828: 16 (1828).
- Mentha hortensis Opiz ex Fresen., Syll. Pl. Nov. 2: 227 (1828).
- Mentha pudina Buch.-Ham. ex Benth. in Wall, Pl. Asiat. Rar. 1: 29 (1830).
- Mentha balsamea Rchb., Fl. Germ. Excurs.: 309 (1831), nom. illeg.
- Mentha cordato-ovata Opiz, Naturalientausch 1831: 61 (1831).
- Mentha lacerata Opiz, Naturalientausch 1831: 60 (1831).
- Mentha lejeuneana Opiz, Nomencl. Bot.: 69 (1831).
- Mentha lejeuii Opiz ex Rchb., Fl. Germ. Excurs.: 309 (1831).
- Mentha tenuifolia Opiz ex Rchb., Fl. Germ. Excurs.: 309 (1831).
- Mentha michelii Tingues. ex Rchb., Iconogr. Bot. Pl. Crit. 10: 27 (1832).
- Mentha pectinata Raf., Autik. Bot.: 113 (1840).
- Mentha inarimensis Guss., Enum. Pl. Inarim.: 255 (1855).
- Mentha atrata Schur, Enum. Pl. Transsilv.: 516 (1866).
- Mentha laciniosa Schur, Enum. Pl. Transsilv.: 515 (1866).
- Mentha piperella (Lej. & Courtois) Opiz ex Lej. & Courtois, Bull. Soc. Roy. Bot. Belgique 26: 86 (1887).
- Mentha sepincola Holuby, Pfl. Trenesiner Comit.: 74 (1888).
- Mentha tauschii Heinr.Braun in J.Holuby, Pfl. Trenesiner Comit.: 74 (1888).
- Mentha rubicunda Heinr.Braun & Topitz, Deutsche Bot. Monatsschr. 13: 147 (1895).
- Mentha romana Bubani, Fl. Pyren. 1: 385 (1897).
- Mentha integerrima Mattei & Lojac., Boll. Reale Orto Bot. Palermo 7: 72 (1908).[3]
Nom comú
[editar | editar còdic]Batán, hierbabuena, herba bona, herba bona comuna, herba romana, fulls de Santa María, hortelana, mastranzo, mastranzo menor, menta, menta grega, menta hortense, menta romana, menta verda, sàlvia romana, sàndal, sàndal de jardí, yerbabuena, yerba bona, yerba bona comuna, yerba bona dels horts, yerba bona espanyola, yerba d'hort (hierbahuerto, yerbahuerto o hortelana en Canàries[4]), yerba del tiñoso, yerba olorosa, yerba santa.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tea "controls female facial hair growth".
- ↑ «Mentha spicata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 24 d'agost de 2014.
- ↑ «Mentha spicata». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 6 d'abril de 2010.
- ↑ Plantilla:Cita diccionari
- ↑ «Nomenes vernàculs de Mentha spicata». Anthos. Real Jardí Botànic. Consultat el 24 de setembre de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mentha spicata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.